Italià

Italià

Italiano
Altres noms	Toscano, Fiorentino, Lingua Italiana, Lingua del sì
Tipus	llengua i llengua viva
Ús
Parlants	70 milions
Parlants nadius	64.800.000  (2019 )
Rànquing	21
Oficial a	Itàlia, Suïssa, San Marino, Eslovènia, Vaticà, Ístria (Croàcia) i Unió Europea
Autòcton de	Sud d'Europa
Estat	Itàlia, Suïssa i altres països d'Europa; també a petites comunitats d'immigrants d'Amèrica.
Classificació lingüística
Indoeuropea   Llengua romànica    Itàlica-Occidental     Romance      Italo-Occidental       Italo-Dàlmata        Italià
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet italià i alfabet llatí
Institució de normalització	Accademia della Crusca
Estudiat per	estudis italians
Nivell de vulnerabilitat	1 segur
Codis
ISO 639-1	it
ISO 639-2	ita
ISO 639-3	ita
SIL	ita
Glottolog	ital1282
Linguasphere	51-AAA-q
Ethnologue	ita
ASCL	2401
IETF	it

L'italià és una llengua romànica (o grup de llengües) oriental parlada a bona part d'Itàlia, a Suïssa, a part d'Eslovènia, i a Còrsega.

Aquesta llengua presenta una gran diferenciació dialectal. Per exemple, hi ha dialectes italians molt més diferents entre sí que no pas el portuguès i el castellà, al sud; al nord, en alguna part del sud i a Sardenya, s'hi parla italià juntament amb les llengües locals (llombard, piemontès, lígur, català, vènet, francoprovençal, occità, emilià-romanyol, furlà, romanesco, napolità, sard, sicilià).

La llengua italiana estàndard es fonamenta en el toscà, si bé adquireix elements d'altres dialectes i, particularment en temps recents, del romà.

Origen

L'italià modern és, com sovint passa amb les llengües nacionals, un dialecte que ha reeixit a fer carrera. És a dir, ha reeixit a ésser la llengua oficial d'una zona molt més vasta que l'originària. A la seva base es troba, de fet, el florentí literari utilitzat en el Tres-cents per Dante, Petrarca i Boccaccio, influenciat per la llengua siciliana literària elaborada a l'Escola siciliana de Giacomo da Lentini (1230-1250) i del model llatí.

El florentí del Tres-cents, com els dialectes italians moderns, té a la seva vegada origen en el llatí vulgar parlat a l'edat clàssica.

El primer document que conté un possible exemple de vulgar italià és l'Indovinello veronese, trobat a la Biblioteca Capitular de Verona. És un text del final del VIII - començament del IX d. C.

Com en totes les llengües romàniques el nom de la llengua és vacil·lant durant l'edat mitjana, el primer testimoni de l'ús del terme italià, en sentit lingúístic, el dona Nicolau Maquiavel l'any 1515.

Lèxic

El lèxic de la llengua italiana és descrit avui per nombrosos diccionaris, fets amb crieris moderns, que inclouen entre 100-150.000 paraules d´ús consolidat.

En el curs dels segles el lèxic de l'italià ha acollit nombrosos préstecs i calcs lingüístics d'altres llengües i cultures.

Préstecs de llengües prellatines

Algunes paraules de l'italià deriven de llengües parlades a Itàlia abans de l'adveniment del llatí. Tenen aquest origen, per exemple, persona (provinent de l'etrusc) i bufalo (provinent de l'osco-umbrià). Se suposa que aquestes paraules han entrat en l'italià i en els seus dialectes per mitjà del llatí.

Llatinismes

El lèxic italià deriva en part fonamental del llatí, tant del vulgar com del clàssic, aquest darrer pel que fa al lexic científic i filosòfic.

Hel·lenismes

Del grec han entrat molts termes científics i religiosos, aquests darrers deguts a la difusió de la Vulgata de la Bíblia: parola (paraula), angelo (àngel), chiesa (església), martire (màrtir), etc.

Hebraïsmes

De l'hebreu deriven paraules emprades en els ritus cristians com: sabato (dissabte), osanna, alleluia, pasqua (pasqua, setmana santa) i d'altres com manna.

Arabismes

Nombrós el lèxic que prové de paraules àrabs, entre els quals (arancia, limone, spinaci, zucchero), termes comercials i administratius (dogana, fondaco, magazzino, tariffa, sultano, califfo, sceicco, ammiraglio), científics (alchimia, alambicco, elisir), matemàtics (algebra, algoritmo, cifra, zero) i recentment termes come burqa, intifada e kefiah.

Gal·licismes

Del francès medieval, o de l'occità, provenen molts termes, per exemple: burro, cugino, giallo, giorno, mangiare, manicaretto, saggio, savio, cavaliere, gonfalone, usbergo, sparviere, levriere, dama, messere, scudiero, lignaggio, liuto, viola, gioiello...; després de l'edat mitjana els préstecs de l'àrea francesa es redueixen, per reprendre en ocasió de l'ocupació de la Llombardia en el segle XV (maresciallo, batteria, carabina, ma anche bignè, besciamella, ragù).

En època de les llums i la napoleònica, entraran per exemple: rivoluzione, giacobino, complotto, fanatico, ghigliottina, terrorismo.

En el Vuit-cents entren encara paraules com: casseruola, maionese, paté, menù, ristorante, crêpe, omelette, croissant (cuina); boutique, décolleté, plisse, griffe, prêt-à-porter, fuseaux (moda); boulevard, toilette, sarcasmo, cinema, avanspettacolo, soubrette, boxeur (anglicisme passat al francès), chassis.

Germanismes

En gran part d'origen longobard o got, per exemple: guerra, zanna, grinfia, stambecco, sapone, vanga, banda, guardia, elmo, albergo, spola, guercio, stanga.

Iberismes

Del castellà, durant l'ocupació dels Habsburg, han entrat en l'italià termes com infante, posata, brio, creanza, lazzarone, etichetta, sfarzo, sussiego, puntiglio, zaino, parata, guerriglia, cacao, ananas, amaca, cioccolata...

Del portuguès deriven paraules com mais, patata, condor, lama, banana, cocco, mandarino (originàriament xinesa), pagoda (originàriament xinesa)... Entre aquestes, moltes tenen origen en els nous referents provinents de la descoberta d'Amèrica.

Anglicismes

Entren molts termes relatius al desenvolupament tecnològic i econòmic; molts són manllevats per necessitat o també que no poden ser traduïts amb lemes ja existents: kit, jeans, film, killer, partner, okay, puzzle, scout, spray, west, punk, rock; lèxic financer com budget, marketing, meeting, business, part-time; lèxic informàtic com click, cliccare, computer, formattare, hardware, software, mouse; i lèxic esportiu com goal, corner, cross, assist, baseball, basketball, sponsor, hobby, zoom.

Presència en el món

Les estimacions de la Societat de Lingüística Internacional diuen que al món hi ha prop de 66,5 milions de persones que parlen italià, 60 dels quals viuen a Italià i 6,5 a l'estranger.

Llengua oficial

L'italià és llengua oficial a Itàlia, a San Marino, a la Ciutat del Vaticà (al costat del llatí), a Suïssa (al costat de l'alemany, el francès i el romanx), a tres municipis d'Eslovènia i a la regió d'Ístria, a Croàcia.

Vegeu també

• Llista de falsos amics del català amb l'italià
• Llista de mots italians d'origen català
• Característiques lingüístiques de l'italià parlat per catalanòfons

Enllaços externs

• (italià) Dizionario d'ortografia e di pronunzia (DOP): diccionari ortogràfic i de pronúncia (RAI).
• LearnItaliano.net

Hi ha una edició en italià de la Viquipèdia