Waw
 Waw | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
La waw (wāw, a vegades vau, o vav) és la sisena (o vint-i-setena en orde modern àrab) lletra de molts abjads (alfabets) semítics, incloent waw 𐤅 en fenici, wāw ܘ en siríac, vau (vav) ו en hebreu, wāw و en àrab i wäwe ወ en amhàric.
La waw està present en Unicode com a U+05D5 ו hebrew letter vav.
En un principi, la waw representava el so /w/. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu israelià modern, la waw pot representar la consonant v, la vocal [o] o la vocal [u].
|
Origen[modifica]
El nom waw deriva de la paraula semítica occidental per dir «ham» o «llança».
La lletra fenícia 𐤅 (waw) deriva d'un dels jeroglífics egipcis que representa una llança[1] i va donar lloc a les digamma (Ϝ) i ípsilon (Υ) gregues, les F, V, Y, U i W llatines i les Ѵ, У i Ў ciríl·liques.
| egipci | protosinaític | fenici |
|---|---|---|
| 𓌉 |  |
𐤅 |
Alfabet àrab[modifica]
En alfabet àrab aquesta lletra es diu واو ['waːw] (wāw). És la vint-i-setena (penúltima) lletra de l'alfabet àrab (sisena i amb un valor de 6 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabets nabateu i arameu,[2] de la lletra fenícia waw.
| fenici | arameu | siríac | nabateu | àrab |
|---|---|---|---|---|
| 𐤅 | 𐡅 | ܘ |  |
و |
Representa el so /w/ o bé la /w/. A més, aquesta lletra s'utilitza per a allargar la vocal curta damma: (بو) [buː].
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| و | ـو | ـو | و |
Altres variant d'aquesta lletra són:
| ۋ | ۆ | ۉ | ۈ | ۊ | ۏ |
La wāw, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrab, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'aquí que la forma inicial coincideixi amb l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no sigui àlif dāl, ḏāl, rā o zāy, que són les altres lletres que igual que la wāw, mai no es lliguen a la lletra posterior).
Representació, transcripció i transliteració[modifica]
A la Viquipèdia existeix una proposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar wāw.
A l'alfabet de xat àrab la wāw es transcriu com a [w], [uː]; i al SATTS la wāw transcriu com a w.
A la representació Unicode, waw ocupa el punt U+0648 amb el nom ARABIC LETTER WAW.[3]
A la codificació ISO 8859-6, el punt e8.[4]
Com a entitat HTML, es codifica com a &و
Alfabet hebreu[modifica]
En hebreu s'escriu com a ו, nom complet en hebreu és וָו i transcrit com Vav.
| Variants | ||
|---|---|---|
| Quadrada | Manuscrita | Raixí |
| ו | 
|
.svg){kind=small}
|
La lletra ו o vav és la sisena lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric de sis. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.
Pronunciació[modifica]
En un principi, la vau representava la consonant aproximant labiovelar sonora [w]. Es va emprar també com a mater lectionis per a transcriure les vocals [o] i [u]. En hebreu modern, la vau pot representar la consonant fricativa labiodental sonora [v], la vocal [o] o la vocal [u].
| Variants (amb Niqqud) | Sense Niqqud | Nom | Valor fonètic | Realització fonètica | Exemple |
|---|---|---|---|---|---|
|
ו |
com a lletra inicial:ו |
Vav consonàntica (En hebreu: Vav Itsurit ו׳ עיצורית) |
/v/, /w/ | v, w | votar William |
| com a lletra medial:וו | |||||
| com a lletra final:ו o יו | |||||
|
וּ |
ו |
Vav Xruka ([väv ʃruˈkä] / ו׳ שרוקה) o Xuruq ([ʃuˈruk] / שׁוּרוּק) |
/u/ | u | suc |
|
וֹ |
ו |
Vav Khaluma ([väv χäluˈmä] / ו׳ חלומה) o Holam Male ([χo̞ˈläm maˈle̞] / חוֹלָם מָלֵא) |
/o/ | o̞ | no |
Simbolisme[modifica]
Simbolitza el complet, redempció i transformació. El món físic va ser completat en sis dies i els objectes tenen 6 dimensions: amunt, avall, dreta, esquerra, endavant i enrere. Vav és garantia de redempció, conjunció i continuïtat, connexió, factor de conversió temporal, conversió entre angoixa i alegria i viceversa. Alegria futura. Denota angoixa en situacions passades.
El cabalista li dona significat de "contacte", "connexió" a la vav, que és de notar també la seva pròpia funció gramatical en hebreu. Les lletres hebrees s'analitzen a través de les combinacions d'altres més bàsiques en l'àlefbet.[5]
Alfabet siríac[modifica]
| Madnḫaya | Serṭo | Esṭrangela | Unicode |
|---|---|---|---|
 |
 |
 |
ܘ |
| Waw | Waw | Waw | Waw |
En alfabet siríac, la sisena lletra és ܘ (en siríac clàssic: ܘܐܘ - waw). El valor numèric de la waw és 6. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletra fenícia waw.
Fonètica[modifica]
| So principal | Mater lectionis |
|---|---|
| W | O U |
El so principal d'aquesta lletra és w, però aquesta lletra també es fa servir per representar els sons o i u.[6]
Alfabet amhàric[modifica]
En alfabet amhàric aquesta lletra es diu ዋዌ (wäwe). És la quinzena lletra de l'alfabet amhàric. Prové, per via de l'alfabet sud-aràbic del jeroglífic egipci T3.
| T3 | Waw | Wäwe |
|---|---|---|
| 𓌉 | 𐩥 | ወ |
Representa el so /w/.
Ús[modifica]
L'alfabet amhàric és una abugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra ወ (wäwe) són les següents:
| wä [wə] |
wu | wi | wa | we | wə [wɨ], ∅ |
wo |
|---|---|---|---|---|---|---|
| ወ | ዉ | ዊ | ዋ | ዌ | ው | ዎ |
Jeroglífic egipci[modifica]
| "Waw" en jeroglífic | ||||
| ||||
| Valor fonètic: w / u / u̯ | ||||
En jeroglífic egipci el so /w/ es pot representar de dues maneres. La primera és utilitzant el jeroglífic de "pollet de guatlla"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u /. La segona manera de representar-ho és utilitzant un "rínxol"; en aquest cas el so d'aquest jeroglífic serà / w / o / u̯ /.
En altres alfabets[modifica]
| Arameu | Siríac | Samarità | Ugarític | Fenici |
|---|---|---|---|---|
| 𐡅 | ܘ | ࠅ | 𐎆 | 𐤅 |
| Sud-aràbic | Amhàric | Àrab | Hebreu | |
| 𐩥 | ወ | و | ו |
Vegeu també[modifica]
Fonts Unicode[modifica]
- Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar les fonts unicode Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine..
- Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar les fonts unicode.
- Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar les fonts unicode
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Waw |
- ↑ Jensen, Hans. Sign, Symbol, and Script. Nova York: G.P. Putman's Sons, 1969, p. 262-263.
- ↑ (castellà) Genealogia dels alfabets al web de la Promotora Española de Lingüística
- ↑ (anglès)
PDFTaula Unicode de l'àrab.
- ↑ (anglès)PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)
- ↑ «Alfabet hebreu».
- ↑ Акопян, Арман. Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 20-21.
Alfabets afroasiàtics | |
|---|---|
| General | |
| Alfabet fenici de dreta a esquerra | |
| Alfabet àrab de dreta a esquerra | |
| Alfabet hebreu de dreta a esquerra Alfabet arameu de dreta a esquerra | |
| Alfabet siríac de dreta a esquerra | |
| Alfabet amhàric d'esquerra a dreta | |
| Alfabet sud-aràbic bustrofedon | |
