Batalla d'El Mazuco

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarBatalla d'El Mazucu
Guerra Civil espanyola
ElMazuco-Llabres (2).jpg
Tipus batalla
Data 5 de setembre de 1937 al 20 de setembre de 1937
Coordenades 43° 22′ 56″ N, 4° 51′ 09″ O / 43.38222222°N,4.8525°O / 43.38222222; -4.8525
Lloc Prop de Llanes, Asturies, Espanya, Llanes
Estat Espanya
Resultat Victòria franquista
Bàndols
Consell Sobirà d'Astúries i Lleó Consell Sobirà d'Astúries i Lleó Bàndol franquista Bàndol sublevat
Comandants en cap
Consell Sobirà d'Astúries i Lleó Francisco Galán Rodríguez Bàndol franquista José Solchaga y Zala
Modifica les dades a Wikidata

Durant la Guerra Civil Espanyola i en els primers dies de setembre de 1937 es va produir l'ofensiva del Bàndol revoltat sobre Astúries, que va donar lloc a la desaparició del front nord, que fins al moment havia estat en possessió de les forces republicanes. En aquest context s'emmarca la Batalla d'El Mazucu.

La batalla[modifica]

Des de l'1 de setembre, les forces revoltades avancen des de les seves posicions a la província de Santander, en direcció a l'oest, per a això han de superar els passos muntanyencs dels Picos de Europa i específicament els de la Serra del Cuera, per penetrar a Astúries.

La batalla del Mazucu va començar el 5 de setembre quan les Brigades Navarreses del cap revoltat José Solchaga intenten avançar pel pas de muntanya del Mazucu, a la vora del riu Segella i al sud-est de Llanes, pas que controlava l'accés a la zona central d'Astúries. Quan les tropes rebels prenen Llanes, han de creuar la Serra del Cuera per avançar cap al centre d'Astúries, i allí són detinguts per 5,000 soldats republicans manats per un coronel de la Guàrdia Civil, el basc Juan Ibarrola Orueta. Per la seva banda, Solchaga compta amb 33,000 homes per a la difícil missió de derrotar als defensors i creuar el pas muntanyenc.

Aquesta batalla, una de les més cruentes de la guerra, encara que va ser eclipsada per altres en aquest moment, com l'Ofensiva de Saragossa que va coincidir en les mateixes dates de setembre de 1937. Després dels primers atacs dels revoltats, els republicans van aprofitar el mal clima de la tardor per aferrar-se als cims dels penyals de la Serra del Cuera i tancar el pas del Mazucu, explicant des del 7 de setembre amb metralladores per escombrar el terreny i evitar el pas de les forces revoltades, encara que aquestes disposaven d'artilleria pesada suficient per causar greus danys en les línies republicanes situades en les altures.

Afectades per l'escassetat de munició, les forces de la República es defensen encertadament aprofitant al màxim el terreny muntanyenc, que resta tota eficàcia als atacs inicials de l'aviació rebel; de fet els avions de la Legió Còndor intervenen des de l'inici per destruir al més aviat possible la defensa republicana, i practiquen per primera vegada el bombardeig en catifa contra objectius militars (de manera anàloga al bombardeig contra Guernica mesos abans). No obstant això, la dispersió de les tropes republicanes entre els penyals i muntanyes del Mazucu fan inútil el bombardeig, el qual només resulta efectiu per tallar subministraments o en els últims dies de la lluita contra tropes republicanes més concentrades en terra.

Després de diversos dies en què els cims de la Serra del Cuera canvien de mans diverses vegades, el 10 de setembre les tropes de Solchaga penetren en el marge dret del Sella mentre es planejava que les forces del CTV italià poguessin arribar a atacar Avilés per desequilibrar la defensa dels republicans. De totes maneres els defensors del Mazucu compleixen una important labor en evitar que el gruix de l'atac dels rebels es llanci cap al centre del dispositiu defensiu d'Astúries, fixant el centre del seu dispositiu de defensa en el cim de Peña Turbina.

Malgrat això, des del dia 13 els defensors han de replegar-se als cims situats al sud de la Serra del Cuera, davant l'aclaparant superioritat artillera i numèrica de l'enemic. Fins al 18 de setembre la I Brigada Navarra no aconsegueix avançar, quan els defensors del Mazucu estan sense munició comencen a retirar-se massivament de la zona, davant la possibilitat de quedar irremeiablement voltats, mentre l'aviació de la Legió Còndor aprofita les hores lliures de boira per atacar les posicions republicanes. El dia 20 els rebels prenen el pas muntanyenc, el 22 de setembre ocupen els últims cims del sector sud que encara estaven en poder dels republicans, entre elles el principal reducte republicà de Peña Turbina, i només llavors poden iniciar la seva ofensiva contra la resta d'Astúries.[1]

Referències[modifica]

  1. de Blas, Juan Antonio. El Mazucu (La defensa imposible). La guerra civil en Asturias (en castellà). Gijón: Ediciones Júcar, 1986.