Bhutan

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Buthan)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaBhutan
Druk Yul
Bandera de Bhutan Escut de Bhutan
Bandera de Bhutan Escut de Bhutan

Himne Druk tsendhen

Localització
Bhutan (orthographic projection).svg
 27° 27′ N, 90° 30′ E / 27.45°N,90.5°E / 27.45; 90.5

Capital Thimphu
Població
Total 753.947 (2013)
• Densitat 19,64 hab/km²
Idioma dzongkha
Geografia
Superfície 38.394 km²
Punt més alt Gangkhar Puensum (7.570 m)
Punt més baix Drangme Chhu (97 m)
Limita amb
Història i celebracions
17 desembre 1907
1949
Organització política
Forma de govern monarquia constitucional
Òrgan executiu Consell de Ministres de Bhutan
Òrgan legislatiu Parlament del Bhutan
• Druk Gyalpo Jigme Khesar Namgyal Wangchuck (6 novembre 2008)
• Primer ministre Lotay Tshering
Màxima autoritat judicial Cort Suprema del Bhutan
Economia
PIB nominal 2.511.852.941,1765 $ (2017)
PIB per càpita 3.130 $ (2017)
Reserves totals 1.206.238.190 $ (2017)
Moneda Ngultrum
Identificador descriptiu
Fus horari
Domini de primer nivell .bt
Prefix telefònic +975
Telèfon d'emergències 112, 110 i 113
Codi país BT
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

El Bhutan és un reialme i estat independent de l'Àsia meridional, situat al vessant meridional de l'Himàlaia, que afronta al nord amb el Tibet i al sud, l'est i l'oest amb l'Índia. La capital n'és Thimbu (o Thimphu).[1]

Segons es diu, el nom de Bhutan ve del sànscrit Bhotant, que vol dir 'la fi del Tibet', o de Bhu-uttan, amb el significat de 'terra alta'. Històricament els bhutanesos s'han referit al seu país com a Druk Yul, 'la terra del drac del tro'. Aquest drac és el símbol del país, i es troba tant a la bandera com a l'escut. Els bhutanesos es refereixen a ells mateixos com els drukpa.

Fotografia per satèl·lit a l'abril del 2002

Història[modifica]

Article principal: Història del Bhutan

S'hi han trobat restes humanes que daten del 2000 aC, però la història primerenca és molt poc coneguda.

Des del segle xvii s'hi va establir una teocràcia budista fortament descentralitzada. Aprofitant l'anarquia que va seguir a la mort dels líders religiosos, el Tibet el va envair. Al segle xix va començar el domini (pactat) de Gran Bretanya. Des del 1947, l'Índia ha assumit una espècie de rol tutelar sobre el país.

La dinastia Wangchuck, de l'ètnia drukpa, governa Bhutan des del 1907. Jigme Dorji Wangchuck (1952-1972) va fer-hi algunes reformes com la creació d'una Assemblea Nacional, el Consell assessor i el Consell de Ministres. Del 1990 al 1993, el poble conegut per lotshampa es va revoltar al sud del país.

Política[modifica]

Actualment Bhutan és una monarquia parlamentària. El monarca Jigme Dorji Wangchuck va ser triat rei després de la independència de l'Índia; se'l considera el pare de la nació, a causa dels seus plans de desenvolupament. El seu successor Jigme Singye Wangchuck es va preocupar durant el seu regnat per la cultura del regne i la cura de l'ambient. El 2004 va prohibir fumar en tot el regne.

Jigme Singye Wangchuck va ser coronat en juliol de 1972 i va regnar fins al 15 de desembre de 2006, data de la seva abdicació, en què lliurà el tron al seu fill Jigme Khesar Namgyel Wangchuck.[2] La notícia es va conèixer per un decret escrit pel mateix monarca. El govern de Bhutan és una monarquia constitucional des de 1994.

Geografia[modifica]

La regió del nord està formada per muntanyes glacials amb cims de més de 7.000 metres i un clima extremadament fred; el punt més alt és suposadament el Kula Kangri (7.553 metres), però podria estar al Tibet; el Gangkhar Puensum, mai escalat, tindria realment 7.570 metres. Altres cims rellevants en són el Tato La (més de 7.500 metres), el grup Rudu La, el grup Donga amb el Donga La (6.500 metres), el grup Kollong amb el pic Daud (6.378 metres) i a l'est els pics anomenats E, F i H (entre 6.500 i 7.100 metres). Aquest darrer grup és a l'extrem nord a la zona fronterera amb l'antic Regne de Towang (que fou vassall del Tibet).

Mapa (en anglès)

Les muntanyes Negres, al centre amb valls fèrtils amb nombrosos rius, formen una serralada entre dos rius, l'Amo Chu (o Mo Chhu o Torsa) i el Drangme Chu. Els cims oscil·len entre els 1.500 metres i els 2.700 metres; els rius principals són el Torsa, Raidak, Sankosh, i Manas, que són també els principals del país; en aquesta zona viu la major part de la població.

Al sud, les muntanyes Shiwalik, cobertes de densa vegetació, són elevacions d'uns 1.500 metres i baixen cap a la plana subtropical dels Duars en gran part a l'Índia (a uns 15 km al Bhutan) i es troben boscos de clima temperat.

Climàticament se'n distingeixen cinc estacions, incloent-hi la del monsó.

Rius destacats, a més dels ja esmentats (Amu i Drangme), són: Di Chu, Chin Chu, Ma Chu, i Mati Chu. Chu (escrit també Chhu en la grafia antiga) és la paraula tibetana per a 'aigua' o 'riu'. El Di (nom bodo) forma la frontera entre Bhutan i el districte de Darjeeling. L'Amo neix darrere el pas de Tang, que connecta amb el Tibet, i després de passar la vall de Chumbi entra a Bhutan. El Chin neix a les muntanyes Chumalhari i corre al sud-est durant 300 km per Bhutan fins a entrar als Duars (on se'l coneix com a riu Ninagaon). El Ma neix al Tibet i corre 300 km per Bhutan passant per Punakha i entra a l'Índia, on és conegut com a riu Sankosh. El Drangme neix a Arunachal Pradesh i corre al sud-oest per Bhutan; arriba a la plana on és conegut com a riu Manas entre els districtes de Kamrup i Goalpara, i en marca el límit entre els dos.

Flora, Fauna i Medi Ambient[modifica]

Bhutan compta amb 6216 espècies d'amfibis, aus, mamífers, rèptils i plantes vasculars registrades, cosa que el converteix en un dels països amb més diversitat biològica del planeta.[3] Particularment, compta amb 625 espècies d'ocells i 5468 de plantes vasculars.[4][5] Entre la flora destaquen més de 300 espècies de plantes medicinals, així com 46 de rododendres, a més d'un gran nombre de magnòlies, ginebres i orquídies, i arbres com pins i roures. La capa de boscos, que ocupa aproximadament el 72% de la superfície total, està dividida en tres zones diferenciades: l'alpina -amb escassa o nul·la coberta floral-, la temperada -on viuen coníferes i altres plantes latifoliades- i la subtropical, que alberga la vegetació tropical típica.[6] la rosella blava de l'Himàlaia és considerada com la flor nacional i creix a una altura d'entre 3500 i 4500 m en passos elevats de la zona oriental del territori.[7]

D'altra banda, al país viuen nombroses espècies indígenes, com el langur daurat, el panda vermell, la grua collnegra, el lleopard de les neus o el taquin.[8] Aquest últim és considerat com l'animal nacional.[9] És de destacar que Bhutan compta amb 16 espècies d'ocells en perill d'extinció, a més del corb, reconegut com l'ocell nacional.[6][10] 103 quant a la vida aquàtica, se sap que viuen unes 41 espècies autòctones en els llacs i rius de país, incloent vuit espècies exòtiques i 7 de ciprínids introduïts per a l'aqüicultura en aigües temperades. La truita marró va ser introduïda en els anys 1930 i fins a la dècada de 1980 es va criar en dues piscifactories per després ser traslladada als corrents i masses d'aigua del país.[11]

La cura de l'ecologia i el medi ambient és molt important a Bhutan, ja que és un dels pilars que sustenten la idea de la Felicitat Nacional Bruta.[12] De fet, hi ha una comissió nacional per a tals fins, l'objectiu és protegir els espais naturals, enfortir el consum conscient de recursos i fomentar la responsabilitat social amb la naturalesa. El 60% el país es troba protegit mitjançant una xarxa de deu parcs naturals.[6][13] Existeix una política per a la cura de l'aigua, encara que les institucions tenen vincles funcionals febles a nivell de polítiques, planificació i programació. Malgrat tot, el canvi climàtic afecta també a Bhutan, sobretot a les glaceres.

Àrees protegides del Bhutan[modifica]

Article principal: Àrees protegides de Bhutan

En Bhutan hi ha 21 àrees protegides que ocupen uns 19.171 km2, el 48% del territori. D'aquestes, 5 són parcs nacionals, 8 són corredors biològics, 4 són santuaris de la natura i 1 és una reserva estricta. A més hi ha 3 llocs Ramsar que cobreixen 1225 ha, i 23 AICA, que cobreixen 12.133 km2.[14]

Ecoregions del Bhutan[modifica]

Article principal: Llista d'ecoregions de Bhutan

El nombre de biomes i d'ecoregions en Bhutan és de vuit. La distribució d'aquestes ecoregions generalment varia segons l’altitud i les precipitacions.

Divisió administrativa[modifica]

És tradicionalment dividit en quatre dzongdey (zones administratives) que són Sud, Centre, Est i Oest i que segons la constitució no tenen existència jurídica. Cadascuna de les zones és dividida en districtes o dzongkhag, que de fet en són 20 en tot el país, dels quals els més grans estan subdividits en subdistrictes (dungkhag). La unitat inferior és el grup de pobles que formen un bloc (gewog) i tenen al front un gup elegit.

Els dzongkhags ('districtes') de Bhutan són:

Districtes
  • 1. Bumthang
  • 2. Chukha (abans Chhukha)
  • 3. Dagana
  • 4. Gasa
  • 5. Haa
  • 6. Lhuntse
  • 7. Mongar
  • 8. Paro
  • 9. Pemagatshel (Pemagatsel)
  • 10. Punakha
  • 11. Samdrup Jongkhar
  • 12. Samtse (Samchi)
  • 13. Sarpang
  • 14. Thimphu
  • 15. Trashigang (Tashigang)
  • 16. Trashiyangtse
  • 17. Trongsa (Tongsa)
  • 18. Tsirang (Chirang)
  • 19. Wangdue Phodrang (Wangdi Phodrang)
  • 20. Zhemgang (Shemgang)

Economia[modifica]

Article principal: Economia del Bhutan

És una de les economies més febles del món, amb un fort deute extern. Es basa en el sector primari i la venda d'energia elèctrica a l'Índia. Als darrers anys hi ha hagut un augment del turisme, centrat en l'alpinisme i a seguir els passos del budisme. Cal remarcar que el govern limita la presència estrangera a unes poques zones del país.

La manca d'infraestructures, a causa de l'orografia, i la manca d'accés al mar han llastrat el desenvolupament del país. La divisa nacional, el nglultrum, depèn totalment de la rupia índia, gairebé cooficial.

La balança comercial és negativa. Importa sobretot combustible i productes industrials. Gairebé un 90% dels intercanvis es fan amb l'Índia. Els següents socis en importància són Bangladesh i Filipines. D'Europa, el país amb més relacions és Àustria.

Cultura[modifica]

Un 75% de la població és budista (de la tendència lamaista), un 25% segueix l'hinduisme i un 5% es declara musulmana.

L'idioma oficial n'és el dzongkha, juntament amb l'anglès per a les relacions internacionals. La classe més culta acostuma a ser bilingüe en hindi. Una minoria parla nepalès. L'alfabetització no assoleix la meitat de la població adulta.

El govern preserva per llei moltes tradicions locals (des de 1989 impera un estricte "codi de conducta"). L'esport amb més èxit és el tir a l'arc, seguit del futbol. Els balls de màscares i les músiques antigues predominen en les celebracions nacionals.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Bhutan | history - geography» (en anglès). [Consulta: 29 juny 2019].
  2. «Bhutan | enciclopèdia.cat». [Consulta: 14 juliol 2019].
  3. «Countries with the highest biodiversity» (en anglès). Mongabay.com, 01-07-2019. [Consulta: 8 desembre 2019].
  4. «Countries with the most number of bird species» (en anglès). Mongabay. [Consulta: 8 desembre 2019].
  5. «Countries with the most number of vascular plant species» (en anglès). Mongabay.com. [Consulta: 8 desembre 2019].
  6. 6,0 6,1 6,2 «Flora & Fauna» (en anglès). Consell de Turisme de Bhutan. [Consulta: 8 desembre 2019].
  7. «FLORA & FAUNA OF BHUTAN» (en anglès). Dharma Adventures. Arxivat de l'original el 14-7-2014.. [Consulta: 8 desembre 2019].
  8. «Bhutan» (en anglès). Maps of World. [Consulta: 8 desembre 2019].
  9. «National symbols.» (en anglès). Little Bhutan. [Consulta: 8 desembre 2019].
  10. «National Bird» (en anglès). Consell de Turisme de Bhutan. [Consulta: 8 desembre 2019].
  11. «COLDWATER FISH AND FISHERIES IN BHUTAN» (en anglès). Departament d'Aqüicultura i Pesca-Organització per a l'Alimentació i Agricultura. [Consulta: 8 desembre 2019].
  12. «A Short Guide to Gross National Happiness Index» (en anglès). The Centre for Bhutan Studies, 2012. [Consulta: 8 desembre 2019].
  13. «Parks of Bhutan» (en anglès). Bhutan Trust Fund for Enviromental Conservation.. Arxivat de l'original el 2-7-2011. [Consulta: 8 desembre 2019].
  14. ««Bhutan, Asia & Pacific». Protected planet.» (en anglès). UNEP-WCMC (2019). Protected Area Profile for Bhutan from the World Database of Protected Areas. [Consulta: 4 desembre 2019].

Enllaços externs[modifica]