Catalão

De Viquipèdia
Infotaula de geografia políticaCatalão
Bandeira de Catalão.JPG Brasão de Catalão.JPG
Catalão 6.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Goias Municip Catalao.svg Modifica el valor a Wikidata
 18° 10′ 12″ S, 47° 56′ 31″ O / 18.17°S,47.9419°O / -18.17; -47.9419Coord.: 18° 10′ 12″ S, 47° 56′ 31″ O / 18.17°S,47.9419°O / -18.17; -47.9419
EstatBrasil
Unitat FederativaEstat de Goiás Modifica el valor a Wikidata
Població
Total110.983 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat29,38 hab./km²
Geografia
Superfície3.777,652 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud835 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Creació1859
Identificador descriptiu
Prefix telefònic64 Modifica el valor a Wikidata
Codi de municipi del Brasil5205109 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcatalao.go.gov.br Modifica el valor a Wikidata

Catalão és un municipi brasiler de l'estat de Goiás. La seva població el 2021 era de 113.091 habitants, ocupant una àrea de 3.789,5 km².[1] L'economia del municipi –la tercera més important de l'estat– es basa en els sectors miner i mecànic, amb un districte miner industrial propietat del govern de l'estat de Goiás.

A l'àrea metropolitana de Catalão s'hi troben els municipis d'Ipameri, Ouvidor, Três Ranchos, Davinópolis, Goiandira, Cumari, Nova Aurora, Anhanguera i Corumbaíba.

El gentilici dels seus habitants, en portuguès, és catalano / -a / -os / -as.

Història[modifica]

Poc se sap dels primers habitants de Catalão. Es té per sabut que el territori va ser poblat per almenys dues nacions ameríndies, els Caiapós i els Carijós. Amb l'avenç dels bandeirantes portuguesos, els primers fugiren endinsant-se cap a l'oest de la colònia, mentre que els carijós foren traslladats a una reducció situada a l'est, on foren assimilats.[2][3] Per la tipologia del terreny, no gaire fèrtil però abundant en caça i pesca, Catalão va ser lloc de pas d'altres pobles indígenes, com ara els Araxás o els Cariris.[4][5]

La primera referència històrica es remunta al començament de la dècada del 1720, en els escrits recopilats pel religiós i historiador hispanobrasiler Luís Palacin Rodriguez en la seva História de Goiás em documentos.[6] Palacín explica que l'explorador Bartolomeu Bueno da Silva "Anhanguera" es trobava en les terres que ara pertanyen a l'extrem sud-est de Goiás i des d'on, el 1722, va partir una de les seves famoses bandeiras.[7] Els documents parlen d'un clergue d'origen català, a qui anomenaven O Cathalam ("El Català"), que s'hi havia establert i que havia crear una petita comunitat, on les expedicions feien cap per reagrupar-se, avituallar-se i comerciar.[8] L'existència del llogarret seria confirmada el 1736 per António Luís de Távora, que fou governador de la Capitania de São Paulo entre 1732 i 1737.[9]

La regió va ser coneguda per la violència de les famílies que la van anar governant durant els dos primers segles; fins i tot els historiadors actuals la comparen amb el far west estatunidenc.[10] El 1810 un terratinent anomenat Antônio Manoel va cedir una part de les seves terres per a construir una capella dedicada a la Mare de Déu, i així atreure pobladors a la regió i revaloritzar les seves terres.[11] Al voltant de l'església s'establiren magatzems i comerços, que donaren lloc a un poblat que, el 1824, comptava ja amb 18 cases construïdes i diverses cabanyes.[12]

Panoràmica de Catalào de l'any 1892.

El creixement de la localitat va ser ràpid: el 1833 assolí la categoria de vila, el 1850 fou nomenada capital de comarca i el 1859 va ser elevada a la categoria de ciutat.[13][14] L'escriptor Bernardo Guimarães va narrar el dia a dia de la localitat en la seva obra O Índio Affonso (1872).[15] A finals del segle xix, Catalão tenia al voltant de 200 cases i poc més de 1.000 habitants. Gràcies a l'arribada del ferrocarril a la regió, va experimentar un important creixement a la dècada del 1920, arribant a ser la ciutat més rica i poblada de l'estat (38.514 habitants).[14]

Catalão s'havia especialitzat en la ramaderia, sent una gran productora de carn i de bestiar de càrrega. En aquella època, va iniciar-se la diversificació agrícola de la zona, passant a produir també arròs i fesols, que abastaven les regions cafeïcultores properes.[16] Però, en les següents dècades, la ciutat va perdre el pols econòmic davant de Goiânia (la nova capital de l'estat des de 1935), Brasília (nova capital federal des de 1960) i Uberlândia (la segona ciutat més important de Minas).[17]

Planta productora de fosfats a Catalão.

Més endavant, la ciutat va experimentar un nou impuls arran de l'explotació de mines de fosfat, niobi i terres rares.[18][19] Això va fer que Catalão rebés una forta inversió industrial, que va col·locar el municipi, a principis del segle xxi, en la tercera economia goiana, tot i tractar-se només de la seva setzena localitat més poblada.[20]

Geografia[modifica]

El relleu del terme municipal és molt variat, amb valls fluvials a 650 m sobre el nivell del mar; diverses carenes arrodonides (mar de morros o mar de turons) que oscil·len entre els 800 i els 1.200 m i un altiplà o chapada que ronda els 1.000 m.[21] El bioma predominant és el cerrado. Hi ha una gran diversitat d'aus, rèptils i peixos. Al terme s'hi poden trobar tapirs, titís, paques, formiguers, capibares o llúdrigues, alguns d'ells també en la zona urbana.[22]

Els principals rius que circulen per la localitat són el Paranaíba, el São Marcos, el Veríssimo i el São Bento. A més, destaca la riera Pirapitinga, que travessa l'àrea urbana. Els principals turons de la ciutat són el de São João, Três Cruzes i Santo Antônio.[14]

Catalão té un clima temperat subhumit d'altitud, amb dues estacions ben definides: una plujosa, d'octubre a abril; i una altra seca, de maig a setembre. La pluviositat mitjana és d'aproximadament 1.450 mm. La localitat té una estació meteorològica que guarda registres des de 1931. La temperatura mínima mai registrada data de 1933, amb 0.2 ºC; mentre que la màxima és de 2020, amb 38,8 ºC. També és d'aquest any el major registre de pluja acumulada en 24 hores, amb 153 mm.[23]

Paisatges de Catalão
Vegetació del cerrado.
Camps de cultiu.
Panoràmica.

Política[modifica]

Adib Elias (esquerra) al costat del President Lula da Silva (2007).

El municipi està dividit en tres districtes: Catalão, Pires Belo i Santo Antônio do Rio Verde.[24] El poder executiu de Catalão té la seva seu al Palácio Pirapitinga, mentre que el legislatiu recau en la Cambra Municipal, que actualment està composada per 17 regidors.[25][26]

L'alcalde catalano per la legislatura 2021-24 és Adib Elias Júnior, exercint el seu quart mandat (2001-04, 2005-08 i 2017-20). Elias també ha sigut diputat federal, en tres ocasions (1995-98, 1999-00 i 2015-16).

Economia[modifica]

Economia de Catalão
Plantació d'all.
Planta muntadora de Mitsubishi.

Sector primari[modifica]

Els productes agrícoles més cultivats en el terme municipal són la soia i el blat de moro, seguits a força distància per blat, arròs, fesol, mandioca, café, cors de palmera i all. Les plantacions latifundistes de grans es troben principalment al districte de Santo Antônio, a l'extrem est del terme municipal.[27] Al municipi també hi ha abundants granjes de gallines i bovins.

Sector secundari[modifica]

Les principals empreses instal·lades són les muntadores de les marques John Deere i Mitsubishi.[28][29] Les mines trobades al terme municipal són de propietat estatal, que cedeix l'extracció i producció a tercers, com Mineração Catalão, Copebrás o Vale Fertilizantes.[30] Un altre sector amb presència destacada a Catalão és el tèxtil i, en especial, la moda íntima femenina.[31]

Indicadors socioeconòmics[modifica]

Catalão és un dels municipis de Goiàs amb millor redistribució de la renda, amb un índex de Gini del 0,40.[32] El PIB per càpita de 2019 va ser de 64.326,38 R$ (14.245 € amb el tipus de canvi del moment), situant-se entre el 4% millor del país. L'escolarització dels infants de 6 a 14 anys és del 97,1%. En canvi, la taxa de mortalitat infantil se situa en el 13,7‰, només en el percentil 66 del país.[33]

Infraestructures[modifica]

Transport[modifica]

La ciutat està connectada per la carretera 050, que al uneix amb Uberlândia (110 km SO) i permet dirigir-se a Brasília (315 km N); i la carretera 352, que la lliga amb Goiânia (260 km NO) i fa via en direcció a Belo Horizonte (630 km SE). També té línia ferroviària i l'aeroport João Netto de Campos, malgrat aquest no opera vols comercials.[34][35]

L'important riu Paranaíba, a causa del desnivell que ha d'afrontar des de Catalão fins a la represa de São Simão (300 km O), és inaprofitable pel transport fluvial de mercaderies; tot i que hi ha un estudi per habilitar la navegació a través de rescloses.[36]

La localitat té una xarxa d'autobusos urbans i una terminal d'autocars, per on transiten línies interurbanes i interestatals.

Subministraments[modifica]

En la ciutat hi ha la central hidroelèctrica Serra do Facão, situada sobre el riu São Marcos,[37] i una central tèrmica. També hi ha una estació potabilitzadora que tracta les aigües dels rierols Samambaia i Pari i la distribueix al districte central; mentre que els altres dos fan servir pous artesians per abastir-se.

Educació[modifica]

A més de la xarxa de centres de primària i secundària, públics i privats, Catalão té tres centres d'estudis superiors: La Universitat Federal de Catalão (pública),[38] la Facultat Politècnica de la UNA i el Centre d'Ensenyament Superior de Catalão (privats).[39][40]

Salut[modifica]

L'ajuntament va licitar l'abril de 2022 la construcció del nou Hospital Regional de Catalão, que donarà servei al sud-oest de l'estat.[41]

Cultura[modifica]

Cultura de Catalão
Museu Cornélio Ramos.
Desfilada d'una Congada.

Entre les personalitats catalanas, destaquen la pintora Goiandira do Couto, que va exposar la seva obra fins i tot en la seu de l'ONU;[42] el músic Amado Batista, qui va vendre més de 25 milions d'àlbums en l'últim quart del segle passat,[43] i l'escriptor i traductor William Agel de Mello.[44]

Tot i la modesta importància històrica de Catalão, la ciutat ha sapigut crear un destacat ecosistema cultural, que li va valer el sobrenom de L'Atenes de Goiás.[45] En el municipi hi ha diverses escoles de música, dança o teatre, dues corals i dues orquestes. Té cinema, biblioteca pública, a més del Museu Cornélio Ramos, el Centre cultural Labibe Faiad i la Fundació Maria das Dores Campos.

A la ciutat tenen lloc les Congadas de Catalão, una manifestació cultural afrobrasilera. Els dissabtes de setembre, les comunitats surten en processó, ballant al ritme d'instruments de percussió, en honor a Nossa Senhora do Rosário dos Pretos (la Mare de Déu del Roser dels Negres). El seu origen radica en els africans que van arribar a Goiàs durant el segle xix per treballar els camps i que van sincretizar els seus cultes.[46][47]

Esport[modifica]

Estadi Genervino da Fonseca.

L'estadi de futbol Genervino da Fonseca té una capacitat per 8.500 espectadors i acull els partits del principal club esportiu de la ciutat, el Clube Recreativo e Atlético Catalano (CRAC).[48] La ciutat compta també amb un poliesportiu, una piscina olímpica, una pista d'atletisme, dos skateparks i un club nàutic, a la represa de Haley (batejada així pel batlle Haley Margon Vaz).

Els principals parcs de la ciutat són: Clube do Povo, Calixto Abraão, Pirapitinga, Santa Cruz, Paquetá, Buriti i Monsenhor Souza.[49]

Referències[modifica]

  1. «Catalão (GO)» (en portuguès brasiler). Cidades e Estados. IBGE. [Consulta: 22 maig 2022].
  2. Ravagnani, Oswaldo Martins «Os Primeiros Aldeamentos na Província de Goiás: Bororo e Kaiapó na Estrada do Anhangüera». Revista de Antropologia, 39, 1, 1996, pàg. 221–244. ISSN: 0034-7701.
  3. «Complemento história» (.doc) (en portuguès brasiler). Prefeitura de Conselheiro Lafaiete. Arxivat de l'original el 2007-07-21. [Consulta: 18 maig 2022].
  4. Mano, Marcel «Índios e negros nos sertões das minas: Contatos e identidades» (en portuguès). Varia Historia, 31, 2015-May-Aug, pàg. 511–546. DOI: 10.1590/0104-87752015000200009. ISSN: 0104-8775.
  5. Martins, Tarcísio José. Quilombo do Campo Grande. História de Minas que se devolve ao povo (en portuguès brasiler). Santaclara, 2008. ISBN 978-85-87042-76-7. 
  6. Palacin, Luiz; Garcia, Ledonias Franco; Amado, Janaína. História de Goiás em documentos: Colônia (en portuguès brasiler). Editora UFG, 1995. ISBN 978-85-7274-040-1. 
  7. Corbacho Quintela, Antón «As cartas de GOYAZ». Signótica, 16, 1, 2004, pàg. 15–41. ISSN: 2316-3690.
  8. Rocha Fernandes Assis, Wilson. Estudos de História de Goiás (en portuguès). Editora Palavrear, 2019. ISBN 978-85-93528-02-6. 
  9. Barreto do Amaral, 2006, p. 620.
  10. Costa Junior, Irapuan. «Catalão, a cidade onde imperava a lei do mais forte e mais armado» (en portuguès brasiler). Contraponto. Jornal Opção, 05-07-2014. [Consulta: 22 maig 2022].
  11. Affonso Neiva, 2013, p. 19.
  12. da Cunha Matos, Raimundo José. Corografia histórica da Província de Goiás (en portuguès), 1979. 
  13. «História & Fotos» (en portuguès brasiler). IBGE. [Consulta: 20 maig 2022].
  14. 14,0 14,1 14,2 «Catalão». Painéis IMB. Instituto Mauro Borges, 2016.
  15. Guimarães, Bernardo. O Índio Affonso (en portuguès). Rio de Janeiro: H. Garnier, 1873. 
  16. Martins Rodrigues, Juciano. População, sociedade e território: tempo de urbanização em Goiás (tesi) (en portuguès brasiler). Rio de Janeiro: Escola Nacional de Ciências Estatísticas, 2006. 
  17. Bastos Siqueira, Euripedes «O desenvolvimento do estado de Goiás sob a ótica do planejamento territorial». Revista CEPPG, núm. 20, 2009, pàg. 103-114. ISSN: 1517-871.
  18. Requejo, Henrique; Mantovani, Marta «Study Of The Catalão Alkaline Complex Using Potentials Methods» (en anglès). 11th International Congress of the Brazilian Geophysical Society. European Association of Geoscientists & Engineers [Salvador], 2009. DOI: 10.3997/2214-4609-pdb.195.1620_evt_6year_2009.
  19. Gomes, C.B.; Ruperti, E.; Morbidelli, L. «Carbonatite complexes from Brazil: A review» (en anglès). Journal of South American Earth Sciences, 3, 1, 1990-01, pàg. 51–63. DOI: 10.1016/0895-9811(90)90017-U.
  20. «Catalão, no Sudeste de Goiás, é o 3º maior parque industrial do Estado» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 27-12-2011. [Consulta: 22 maig 2022].
  21. Santos, Jean Carlos Vieira; Carneiro, Vandervilson Alves; Silva, Lorranne Gomes da; Druciaki, Vinícius Polzin «PAISAGENS E EMPIRISMO, ELEMENTOS CONSTITUTIVOS DAS EXPERIÊNCIAS EM GEOGRAFIA: um estudo sobre as veredas do chapadão de Catalão (Goiás)». Revista Cerrados, 16, 02, 10-03-2020, pàg. 213–239. DOI: 10.22238/rc2448269220181602213239. ISSN: 2448-2692.
  22. APA do Riberião Samambaia-Pari. Caderno I. Diagnóstico socioambiental (en portuguès brasiler). Catalão: Prefeitura de Catalão, 2020, p. 239-244. 
  23. «(Registres històrics de l'estació meteorològica de Catalão)» (en portuguès brasiler). Instituto Nacional de Meteorologia. [Consulta: 22 maig 2022].
  24. «Distritos de Pires Belo e Santo Antônio do Rio Verde contam com novo pediatra» (en portuguès). Prefeitura de Catalão. [Consulta: 23 maig 2022].
  25. «Prefeito recebe visita de representantes do Sistema FIEG» (en portuguès brasiler). Prefeitura de Catalão. [Consulta: 23 maig 2022].
  26. «Câmara Municipal de Catalão» (en portuguès brasiler). [Consulta: 23 maig 2022].
  27. «Cristalina e Rio Verde entre os maiores produtores agrícolas do País - Portal Catalão Notícias» (en portuguès brasiler). Portal Catalão, 23-09-2021. [Consulta: 23 maig 2022].
  28. Masson, Stela. «Em dois anos, Mitsubishi quer dobrar produção em cidade de Goiás» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 06-01-2013. [Consulta: 22 maig 2022].
  29. «Avança diálogo para ampliar investimentos da Mitsubishi e John Deere em Goiás - Secretaria-Geral da Governadoria» (en portuguès brasiler). Governo do Estado do Goiás, 08-02-2019. [Consulta: 22 maig 2022].
  30. «Fosfato e nióbio são a força de Catalão» (en portuguès brasiler). Instituto Brasileiro de Mineração, 11-04-2014. [Consulta: 23 maig 2022].
  31. «Goiás quer ser 3º polo de moda - Portal Catalão Notícias» (en portuguès brasiler). Portal Catalão, 06-05-2011. [Consulta: 23 maig 2022].
  32. «Catalão. Pesquisas» (en portuguès brasiler). IBGE, 2003. [Consulta: 23 maig 2022].
  33. «Catalão: Panorama» (en portuguès brasiler). IBGE. [Consulta: 23 maig 2022].
  34. Chaul, Nasr Fayad «Catalão e a república do trem de ferro». Revista UFG, vol. 13, núm. 11, 2017-08.
  35. «SWKT Catalao Airport (SWKT)». Flight Aware. [Consulta: 23 maig 2022].
  36. «Navegabilidade no Rio Paranaíba» (en portuguès brasiler). Associação Comercial e Industrial de Itumbiara, 15-10-2019. [Consulta: 23 maig 2022].
  37. «Usina Serra do Facão - 212,58 MW» (en portuguès). Eletrobras Furnas. [Consulta: 23 maig 2022].
  38. «História» (en portuguès brasiler). UFCAT. [Consulta: 24 maig 2022].
  39. «UNA chega com tudo em Uberlândia e Catalão» (en portuguès de Portugal). GA Comunicação, 28-04-2017. [Consulta: 24 maig 2022].
  40. «CESUC - Centro de Ensino Superior de Catalão» (en portuguès brasiler). EducaBras. [Consulta: 24 maig 2022].
  41. «Adib e Caiado assinam autorização para construção do Hospital Regional de Catalão» (en portuguès brasiler). Prefeitura de Catalão, 19-04-2022. [Consulta: 24 maig 2022].
  42. «Goiandira Ayres do Couto obras e biografia» (en portuguès brasiler). Guia das Artes. [Consulta: 24 maig 2022].
  43. «Amado Batista lembra história de superação e sucesso» (en portuguès brasiler). Gshow. Globo, 04-12-2011. [Consulta: 24 maig 2022].
  44. Bittencourt, José Luiz. «A Vocação de William» (en portuguès brasiler). Jornal da Manhã, 28-04-2006. Arxivat de l'[www.intercidadania.com.br/noticia.kmf?noticia=4597528&canal=54&total=64107&indice=10 original] el 2007-09-27. [Consulta: 24 maig 2022].
  45. Estevam, Luís «Histórias de Catalão». Jornal O Catalão, 01-02-2002.
  46. «Congada de Catalão: tradição com muita música e batuque» (en portuguès brasiler). Agência Petrobras, 03-10-2007. [Consulta: 24 maig 2022].
  47. Ferreira, Marcos Manoel «Congada de Catalão (GO): O sincretismo da festa popular na perspectiva dos devotos» (en portuguès). Revista Mosaico - Revista de História, 13, 1, 04-11-2020, pàg. 6–17. DOI: 10.18224/mos.v13i1.8078. ISSN: 1983-7801.
  48. «Laudos. Estádio Genervino da Fonseca» (en portuguès brasiler). Estado de Goiás, 2009. [Consulta: 24 maig 2022].
  49. Vicentini Bussola, Bruno; Kingma Orlando, Paulo Henrique «Implementação e territorialização dos parques urbanos em Catalão - GO» (en portuguès). Estudos Geográficos: Revista Eletrônica de Geografia, 15, 16-10-2017, pàg. 34–46. DOI: 10.5016/estgeo.v15iESPECIAL.12779. ISSN: 1678-698X.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalão