Festival Internacional de Cinema d'Estocolm
| ||||
Nom en la llengua original | (sv) Stockholms filmfestival (en) Stockholm International Film Festival | |||
---|---|---|---|---|
Tipus | festival de cinema | |||
Vigència | 1990 - | |||
Mes de l'any | novembre | |||
Freqüència | anual | |||
Localització | Estocolm (Suècia) | |||
Estat | Suècia | |||
Lloc web | stockholmfilmfestival.se | |||
El Festival Internacional de Cinema d'Estocolm (en suec: Stockholms filmfestival) és un festival cinematogràfic anual que té lloc a Estocolm (Suècia).[1] Està dirigit per l'organització sense ànim de lucre homònima, amb el suport de la Diputació Provincial d'Estocolm, la municipalitat d'Estocolm i l'Institut Suec de Cinema.
Té lloc al novembre i mostra al voltant de 180 pel·lícules, amb la intenció de destacar els cineastes joves i no establerts. De mitjana, una de cada tres pel·lícules presentades al festival és feta per un debutant, i a la secció de competició només hi participen directors que han fet un mínim de dues pel·lícules.
El festival va ser fundat el 1990 per Ignas Scheynius i Kim Klein juntament amb Git Scheynius, i va durar quatre dies. La pel·lícula que va inaugurar-lo va ser Wild at Heart, de David Lynch. L'any 1991 el programa ja s'havia allargat a deu dies. Durant 1998, en què Estocolm va ser la Capital Europea de la Cultura, es va introduir una nova secció de cinema asiàtic, i l'any 2000 va començar el projecte Junior, un festival separat per a joves cinèfils d'entre 6 i 16 anys.
Guardons principals
[modifica]Cavall de Bronze
[modifica]L'estatueta del cavall de bronze, feta pel dissenyador gràfic Fredrik Swärd, s'inspira en el cavall Dala, una figura del folklore suec, i pesa 7'3 kg. S'entrega a la millor pel·lícula i als guanyadors del Premi a la Trajectòria i el Premi Visionari.[2]
Millor pel·lícula
[modifica]Pel·lícules que han rebut el màxim guardó del festival:
Premi a la Trajectòria
[modifica]S'entrega en honor i reconeixement de la contribució d'una persona al món del cinema.[2] Els guardonats han estat:
- 1990: Roger Corman
- 1991: Dennis Hopper
- 1992: Viveca Lindfors
- 1994: Quentin Tarantino
- 1995: Jean Paul Gaultier
- 1996: Rod Steiger
- 1997: Elia Kazan
- 1998: Gena Rowlands
- 1999: Roman Polanski
- 2000: Lauren Bacall
- 2001: Jean-Luc Godard
- 2002: Erland Josephson
- 2003: David Lynch
- 2004: Oliver Stone
- 2005: David Cronenberg
- 2006: Lasse Hallström
- 2007: Paul Schrader
- 2008: Charlotte Rampling
- 2009: Susan Sarandon
- 2010: Harriet Andersson
- 2011: Isabelle Huppert
- 2012: Jan Troell
- 2013: Claire Denis
- 2014 – Mike Leigh
- 2015 – Stephen Frears
- 2016 – Francis Ford Coppola
- 2018 – Mary Harron
- 2019 – Max von Sydow
- 2020 – Martin Scorsese i Isabella Rossellini
- 2021 – Jane Campion
- 2022 – Anthony Hopkins
- 2023 – Ken Loach
Premi Visionari
[modifica]Des del 2004, el premi reconeix i encoratja els innovadors i visionaris del cinema contemporani.[2] Els guardonats han estat:
- 2004 – Todd Solondz
- 2005 – Terry Gilliam
- 2006 – Darren Aronofsky
- 2007 – Wes Anderson
- 2008 – Wong Kar-wai
- 2009 – Luc Besson
- 2010 – Gus Van Sant
- 2011 – Alejandro González Iñárritu
- 2012 – Jacques Audiard
- 2013 – Peter Greenaway
- 2014 – Roy Andersson
- 2015 – Yorgos Lanthimos
- 2016 – François Ozon
- 2018 – Asghar Farhadi
- 2019 – Céline Sciamma
- 2020 – Matteo Garrone
- 2021 – Joachim Trier
- 2022 – Sam Mendes
- 2023 – Catherine Breillat
Premi de l'Audiència
[modifica]L'audiència vota la seva pel·lícula preferida de qualsevol secció del festival.[2] Les guanyadores han estat:
Any | Pel·lícula | Director |
---|---|---|
2000 | Boys Don't Cry | Kimberly Peirce |
2001 | Lost and Delirious | Léa Pool |
2002 | Japón | Carlos Reygadas |
2003 | The Station Agent | Thomas McCarthy |
2004 | Old Boy | Park Chan-wook |
2005 | Storm | Måns Mårlind i Björn Stein |
2006 | Little Miss Sunshine | Jonathan Dayton i Valerie Faris |
2007 | Juno | Jason Reitman |
2008 | Involuntary | Ruben Östlund |
2009 | The Cove | Louie Psihoyos |
2010 | Waste Land i This Is England '86 | Louie Psihoyos/Shane Meadows |
2011 | 50/50 | Jonathan Levine |
2012 | Call Girl | Mikael Marcimain |
2013 | 12 Years a Slave | Steve McQueen |
2014 | Mommy | Xavier Dolan |
2015 | Mustang | Deniz Gamze Ergüven |
2016 | Jo, Daniel Blake | Ken Loach |
2017 | Three Billboards Outside Ebbing, Missouri | Martin McDonagh |
2018 | Cafarnaüm | Nadine Labaki |
2019 | Jojo Rabbit | Taika Waititi |
2020 | Dinner in America | Adam Rehmeier |
2021 | Belfast | Kenneth Branagh |
2022 | The Banshees of Inisherin | Martin McDonagh |
2023 | Poor Things | Yorgos Lanthimos |
Premi FIPRESCI
[modifica]La Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI) tria una de les pel·lícules de la secció Open Zone per a concedir-li aquest guardó a la millor pel·lícula. El d'Estocolm va ser el quart festival cinematogràfic al món, després del de Canes, Berlín i Venècia, a tenir un jurat de FIPRESCI.[2] Les guanyadores han estat:
- Stockholm Achievement Award: nou premi, concedit el 2012 a l'actor Willem Dafoe.
- Rising Star: s'atorga al jove actor o actriu suec que amb les seves actuacions ha demostrat vertader potencial per arribar a ser una gran estrella en potència en el futur.
- Cavall d'Alumini: al millor director debutant, millor música, millor fotografia, millor guió, millor actriu, millor actor i millor curtmetratge.