Col·legi de les Teresianes

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Col·legi de les Teresianes (desambiguació)».
Infotaula d'edifici
Col·legi de les Teresianes
Teresianas01.jpg
Col·legi de les Teresianes
Dades bàsiques
Tipus edifici escolar i monument
Arquitecte Antoni Gaudí
Començament 1922
Construït 1889
Característiques
Estil modernisme català i modernisme
Ubicació
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Barcelonès
Municipi Barcelona
Localització Carrer de Ganduxer, 85. les Tres Torres (Sarrià - Sant Gervasi)

41° 23′ 59″ N, 2° 08′ 01″ E / 41.399797°N,2.133669°E / 41.399797; 2.133669
Bé d'interès cultural
RI-51-0003820
Declaració 24 de juliol de 1969
Modifica dades a Wikidata

El Col·legi de les Teresianes o Col·legi Santa Teresa-Ganduxer és una escola al carrer de Ganduxer a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, i actualment al barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona. L'escola imparteix tots els cursos de l'ensenyament reglat des del segon cicle d'educació infantil fins al batxillerat. Antigament, era una escola només per a noies, però a finals del segle xx va passar a ser mixta. Té un concert amb la Generalitat de Catalunya per a impartir els ensenyaments obligatoris.

Imatge del 1888
Façana principal del col·legi
Maqueta de l'edifici a Catalunya en Miniatura

L'edifici, obra de l'arquitecte modernista català Antoni Gaudí, fou concebut per Enric d'Ossó per a allotjar un col·legi i el convent de la congregació de religioses teresianes (Companyia de Santa Teresa de Jesús), que ell mateix havia fundat.[1]

Va ser concebut per substituir l'immoble que fins llavors les religioses havien habitat al c/ Sant Elies, 4, del llavors municipi independent de Sant Gervasi de Cassoles. La casa va ser ocupada l'any 1886 i funcionava com a col·legi internat, noviciat i seu provincial en règim de lloguer. Aviat es veié la insuficiència del local i es compraren els terrenys actuals, llavors de fàcil accés per trobar-se prop del ferrocarril de Sarrià a Barcelona, llavors municipi independent i allunyat de Barcelona.[2]

La construcció s'inicià el 1887 sota la direcció de l'arquitecte Joan Baptista Pons i Trabal,[3] però el 1888 Ossó encarregà el projecte a Gaudí, que ja havia adquirit gran renom tant com a arquitecte com a persona devota, raó per la qual Ossó es decantà per ell. Les obres es van perllongar del 1888 al 1889.

Del projecte inicial de Pons i Trabal s'havia realitzat tan sols els fonaments. Gaudí acomplí la voluntat de l'orde de reflectir austeritat en l'edifici, en compliment del vot de pobresa; seguint les indicacions de les religioses, projectà un edifici sobri, realitzat en maó per fora, i amb alguns elements de maó per dins. Utilitzant l'argument que el maó no era car, i que no hi havia gran diferència de costos a col·locar les peces d'una manera o d'altra, fou creant elements decoratius on li fou possible, tant a l'exterior com a l'interior. També incorporà a la façana reixes de ferro forjat, un dels seus materials favorits, i la coronà amb un conjunt de merlets que suggereixen un castell, possible al·lusió a l'obra de santa Teresa El castell interior.[4]

Als angles de la façana, figuren uns pinacles de maó amb una columna helicoïdal culminada amb la creu de quatre braços, típica de les obres de Gaudí, i amb uns escuts de ceràmica amb diversos símbols definitoris de l'orde teresià: el mont Carmel coronat per la creu, el cor de la Verge coronat per espines i el de santa Teresa travessat per una fletxa.[5]

A l'interior, existeix un passadís que és famós per la successió d'arcs parabòlics que conté. Aquests arcs de línies elegants no són merament decoratius, sinó que tenen la funció de sostenir el sostre i la planta superior. Gaudí utilitzà l'arc en paràbola com a element constructiu idoni, capaç de sostenir pesos elevats mitjançant perfils poc grossos.

El 1908, Gaudí projectà una capella que no arribà a realitzar per desacords amb la superiora del convent; l'actual, d'estil neogòtic, és obra de Gabriel Borrell i Cardona.[6]

Notes[modifica]

  1. Bassegoda, op. cit., p. 144.
  2. García Gargallo, Manuel. «Comunitats femenines». A: L'Ensenyament de l'Església a la ciutat de Barcelona. Directori Estadístic (html) (Tesi). Barcelona: UB, 2002, 2002. DP B. 26249-2006. ISBN 846-89835-43. 
  3. Bassegoda, op. cit., p. 145.
  4. Crippa, op. cit., p. 33.
  5. Crippa, op. cit., p. 31.
  6. Bassegoda, op. cit., p. 146.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Col·legi de les Teresianes Modifica l'enllaç a Wikidata