Cola nitida

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Cola nitida
Cola acuminata - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-190.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Subclasse: Dilleniidae
Ordre: Malvales
Família: Malvaceae, Sterculiaceae[1]
Subfamília: Sterculioideae
Gènere: Cola
Espècie: C. nitida
Nom binomial
Cola nitida
(Vent.) Schott & Endl., 1832
Sinònims

Sterculia nitida Vent. (basiònim),[1]Cola vera K. Schum.

La cola (Cola nitida) és considerat un arbre de la família de les malvàcies, encara que també s'engloba dins de les esterculiàcies,[1] que es troba present de forma nativa en la part occidental tropical d'Àfrica, sobretot a Sierra Leona, Libèria, Togo, Congo, Ghana, Costa d'Ivori i Guinea. Actualment és cultivada a tot arreu, on destaquen Brasil, Indonèsia, Mèxic o les Antilles. També es coneix amb el nom de kola. Se'n poden distingir dues subespècies, l'alba i la rubra (blanca i vermella respectivament).[2] La paraula cola prové del Kolatier,[3] que és la denominació africana que rep l'arbre de la cola. Quant a "nitida"[4] deriva del llatí i significa brillant, de color blanquinós, referint-se a les característiques beines que forma aquest arbre. Sol ser consumida en forma de pols, en infusions o en begudes.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

És una planta que creix en llocs humits, de molta pluja i clima molt calorós, com ho és el clima tropical.[5]

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Arbre monoic de creixement lent que pot arribar a fer de 15 a 20 m d'alçada. Arrel axonomorfa amb tiges llenyoses. Les fulles són senceres, acuminades, ovalades i lleugerament coriàcies, de color verd brillant i són glabres. Tenen una mida de 15 a 18 cm de longitud i 10 cm de gruix. La inflorescència és en raïm, i les flors són hermafrodites, de color groc-verdós o blanques que creixen en forma de panícules. No presenten corol·la i el calze és gamosèpal i està constituït per 5 sèpals blancs amb estries porpres. L'androceu és subsèssil i monoadelf amb 10 anteres superposades i es troba unit a l'ovari, que és súper, formant l'androginòfor. El gineceu és ovoide i penta o hexacarpel·lar. El fruit és un polifol·licle de forma estrellada de color groc en la maduresa, dins de cada un dels quals hi trobem unes llavors grans de color vermellós que se'n diuen nous de cola.[6][7]

Fulles de Cola nitida

Composició química[modifica | modifica el codi]

La nou de cola (la llavor) és la part de la planta que s'utilitza com a droga.[8] Les llavors de cola contenen les següents substàncies:

Acció farmacològica / propietats[modifica | modifica el codi]

La nou de cola té les següents propietats:

La cola està contraindicada formalment en casos d'úlcera gàstrica i gastritis, ja que indueix a la secreció d'àcid gàstric. També està contraindicada en casos de arítmia cardíaca, tensió arterial alta, en nens i en dones embarassades o que donen pit. No combinar-la amb el cafè o el te.[14]

Usos[modifica | modifica el codi]

Vell cartell publicitari de Coca-Cola a la ciutat d'Atlanta

És el principal ingredient de determinades begudes refrescants de gran consum. A més a més és usat com a aromatitzant de llaminadures i dolços.

A Nigèria, el col·lectiu dels Hausa-Fulani (representa el 30% de la població), la utilitzen sovint en rituals espirituals així com per donar la benvinguda a nous integrants de la tribu o a visitants. El que fan és triturar les nous de cola i oferir-les als visitants. També és utilitzat per les seves propietats de goma com a un xiclet natural.[15]

En certes ètnies de l'Àfrica Occidental, la cola és utilitzada per demanar la mà a la futura esposa. El nuvi, juntament amb un missatger, compra i embolica un nombre determinat de nous de cola, que varia depenent de l'ètnia. Són entregades a la família de la futura esposa pel missatger i simbolitzaran la unió entre les dues famílies. Seguidament el missatger s'encarregarà de comunicar al pare de la núvia les virtuts del nuvi. Si el pare accepta el nuvi, les nous de cola són trencades i es comparteixen per tal de segellar l'aliança. També és utilitzada en certs baptismes africans, com el baptisme malinké, on després d'anunciar el nom del nounat i del festeig, es reparteixen nous de cola i pà blanc entre tots els assistents.[16]

A Trinitat i Tobago s'utilitza per a problemes en el part, d'infertilitat i per a la hipertensió arterial.[17]

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

La cola té uns efectes secundaris que són l'excitació, l'insomni i la taquicàrdia. També pot provocar sobreexcitació seguida de depressió.[18]

Història[modifica | modifica el codi]

La cola en general (sense distingir espècies) ha sigut utilitzada des de temps remots per a diverses ètnies com a un estimulant, però és a partir del segle XIX on pren un protagonisme elevadíssim a causa de la irrumpció de la Coca-Cola. Al 1886 a Atlanta, Geòrgia, John Pemberton desenvolupa una versió no alcohòlica de la beguda French Wine Coca. Inicialment és venuda com a beguda medicinal, ja que es creia que l'aigua carbonatada aportava grans beneficis a la salut. Al 1899, després de diversos canvis en el control de la companyia, s'estableix a Chattanooga, Tennessee la primera fàbrica embotelladora. La Coca-Cola anirà adquirint més i més clients fins a arribar a la Primera Guerra Mundial, on tindrà la seva primera expansió internacional, que serà encara major un cop arribada la Segona Guerra Mundial on començaran a distribuir la beguda en les famoses llaunes. Al 1983 desenvolupen la primera variació de la fórmula original de Coca-Cola, la Coca-Cola sense cafeïna, que va tenir una bona acollida, fet clau per a la creació de Coca-Cola en altres sabors, com vainilla, cirera o llimona. És distribuïda en més de dos centanars països, de forma que ha esdevingut un exemple de la globalització patida al segle XX.[19]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «GRIN, Taxonomy for Plants» (en anglès). Estats Units: Agricultural Research Service, Department of Agriculture.. Taxonomy for Plants GRIN
  2. 2,0 2,1 Sunday Ene-ojo Atawodi†, Beate Pfundstein, Roswitha Haubner, Bertold Spiegelhalder, Helmut Bartsch and Robert Wyn Owen. Content of Polyphenolic Compounds in the Nigerian Stimulants Cola nitida ssp. alba, Cola nitida ssp. rubra A. Chev, and Cola acuminata Schott & Endl and Their Antioxidant CapacityDivision of Toxicology and Cancer Risk Factors, German Cancer Research Center, Heidelberg, Germany.
  3. Mansfeld's World Database of Agricultural and Horticultural Crops
  4. California Plant Names: Latin and Greek Meanings and Derivations
  5. Global Biodiversity Information Facility
  6. Maugini, E.; Maleci Bini, L.; Mariotti Lippi, M. Manuale di botanica farmaceutica. 8a ed. Padova: Piccin; 2006
  7. Strasburger, F. et al. Tratado de botánica. 35a ed. Barcelona: Omega; 2004
  8. [Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. ]
  9. Burdock GA, Carabin IG, Crincoli CM. Safety assessment of kola nut extract as a food ingredient.Burdock Group,Orlando,FL,United States.
  10. Maillard C, Babadjamian A, Balansard G, Ollivier B, Bamba D. Study of Caffein - Catechin Association in Lyophilized Fresh Seeds and in Stabilized Extract of Cola nitida. Laboratoire de Pharmacognosie, Faculté de Pharmacie,Marseille, France
  11. Natural History Museum
  12. Agripharma: Società Cooperativa Agricola
  13. Atawodi SE, Pfundstein B, Haubner R, Spiegelhalder B, Bartsch H, Owen RW. Content of polyphenolic compounds in the Nigerian stimulants Cola nitida ssp. alba, Cola nitida ssp. rubra A. Chev, and Cola acuminata Schott & Endl and their antioxidant capacity.Division of Toxicology, German Cancer Research Center, Heidelberg, Germany.
  14. Ibu JO, Iyama AC, Ijije CT, Ishmael D, Ibeshi M, Nwokediuko S. The effect of cola acuminata and cola nitida on gastric acid secretion. Department of Physiology, University of Port Harcourt College of Health Sciences, Nigeria
  15. Chukwu, L.O*, Odiete, W. O. and Briggs, L.S. Basal metabolic regulatory responses and rhythmic activity of mammalian heart to aqueous kola nut extracts. Aquatic Toxicology and Ecophysiology Laboratory, Department of Marine Sciences, University of Lagos, Akoka, Yaba, Lagos
  16. Kola Nut Tradition Igboland
  17. Lans C. Ethnomedicines used in Trinidad and Tobago for reproductive problems. BCICS, University of Victoria, British Columbia, V8W 2Y2, Canada
  18. Jacobson, Michael F. "Liquid Candy: How Soft Drinks are Harming Americans' Health"
  19. Pàgina web de Coca-Cola

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Maugini, E.; Maleci Bini, L.; Mariotti Lippi, M. Manuale di botanica farmaceutica, 8a ed. Padova: Piccin; 2006.
  • Strasburger, F. [et al.] Tratado de botánica, 35a ed. Barcelona: Omega; 2004.
  • Font i Quer, Pius; Bolòs, Oriol de. Iniciació a la botànica. 2a. edició. Fontalba, 1979. ISBN 84-85530-08-X. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]