Darling Légitimus
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Marie Berthilde Paruta 21 novembre 1907  Le Carbet (Martinica) |
| Mort | 7 desembre 1999 (92 anys) Le Kremlin-Bicêtre (França) |
| Sepultura | Crematori i Columbari del Père-Lachaise |
| Altres noms | Miss Darling |
| Nacionalitat | França |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de cinema, cantant, actriu de teatre |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Família | Légitimus (fr)  |
| Cònjuge | Étienne Légitimus |
| Fills | Théo Légitimus, Gésip Légitimus, Clément Légitimus |
| Premis | |
| |
     
 | |
Marie Berthilde Paruta , més coneguda com a Darling Légitimus, (Le Carbet, Martinica, 21 de novembre de 1907 - Le Kremlin-Bicêtre, 7 de desembre de 1999) fou una actriu i cantant francesa. Darling Légitimus va debutar amb setze anys amb La revue nègre[1] de Joséphine Baker. Es va convertir en una de les actrius negres més conegudes a França. Actuà juntament amb moltes grans figures franceses com Simone Signoret, Yves Montand, Charles Vanel, Brigitte Bardot, Marlon Brando o Fernandel. El seu èxit com a actriu de cinema va ser l'any 1983 amb Rue Cases-Nègres, quan tenia ja 76 anys.
Biografia
[modifica]Encara que nascuda a Martinica, Mathilda Paruta passa la seva infantesa a Caracas a Veneçuela.
Arriba a París amb setze anys, desitjant ser ballarina. Coneix Étienne Légitimus, fill del diputat Hégésippe Jean Légitimus; esdevé la seva companya i tindran cinc nens.
Molt de temps coneguda sota el nom de Miss Darling, va escollir després Darling Légitimus com a nom d'artista. Balla a la Revista negra de Joséphine Baker i posa per al pintor Picasso i l'escultor Paul Belmondo (el pare de Jean-Paul Belmondo).
Durant els anys 1930, Darling és autora, compositora i intèrpret de cançons antillanees, de biguine i de masurca. Actua sovint envoltada de molts músics reputats de l'època, com Pe En Kin Sosso i la seva orquestra.
És presenta al cinema de 1933 a 1983; ha estat dirigida sobretot per Raymond Rouleau a Les Bruixes de Salem, amb Simone Signoret i Yves Montand, i per Henri-Georges Clouzot al Salari de la por, així com per Sacha Guitry, per Jean-Claude Brialy, per Bernardo Bertolucci, etc.
Als anys 1950,actua al teatre, en peces de Jean Genet (Els Negres) i d'Aimée Césaire.
Als anys 1960, participa en diverses produccions de la ORTF, com el telefilm de Jean-Christophe Averty, Les Verts Pâturages.
L'any 1983, amb 76 anys, obté la Copa Volpi a la millor actriu a la 40a Mostra de Venècia gràcies a la seva interpretació a Rue Cases-Nègres, realitzat per la cineasta de Martinica Euzhan Palcy.
Ha tractat al llarg de la seva vida un gran nombre d'il·lustres actors, entre els quals Arletty, Fernandel, Marlon Brando i Pierre Brasseur.
L'any 1998, rep la insígnia del cavaller de l'ordre nacional de la Legió d'Honor.[2]
Desapareix l'any 1999 sense haver tornat a actuar des de Rue Cases-Nègres malgrat les esperances que deixava presagiar el seu premi obtingut a Venècia. Les seves cendres han estat dipositades al columbarium del Cementiri del Père-Lachaise (casa 16411).[3]
En la cerimònia dels Premis César de l'any 2000, l'escriptora Calixthe Beyala[4] i l'actor antillà Luc Saint-Éloy,[5] representants del « col·lectiu Llibertat », han pujat a escena per reivindicar una més gran presència de les minories a les pantalles franceses, i han retut un homenatge públic a Darling Légitimus, que els organitzadors de la cerimònia havien omès de citar entre els actors desapareguts en el transcurs de l'any precedent.
Filmografia
[modifica]- Les perles de la couronne (1937)
- Casimir (1950)
- Le salaire de la peur (1953)
- Napoleon (1955)
- Les sorcières de Salem (1957)
- El bulevar del ron (1971)
- L'últim tango a París (1972)
- Rue cases-nègres (1983)
Referències
[modifica]- ↑ Slobin, Mark. Global Soundtracks: Worlds of Film Music (en anglès). Wesleyan University Press, 2008-09-29. ISBN 9780819568823.
- ↑ JORF, número PREX9800918D, text=Décret du 8 avril 1998 portant promotion et nomination
- ↑ «LEGITIMUS Darling (1907-1999)» (en francès). Arxivat de l'original el 2018-04-05. [Consulta: 4 abril 2018].
- ↑ «DELIRIUM Interview Calixte Beyala». Arxivat de l'original el 2007-03-26. [Consulta: 18 desembre 2017].
- ↑ «Afrocine - Le cinéma dans toutes ses couleurs». Arxivat de l'original el 2008-11-20. [Consulta: 18 desembre 2017].
