Vés al contingut

Emili Giralt i Raventós

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaEmili Giralt i Raventós

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r abril 1927 Modifica el valor a Wikidata
Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 abril 2008 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
19è President de l'Institut d'Estudis Catalans
1987 – 1995
← Enric Casassas i Simó – Manuel Castellet i Solanas → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
IdeologiaCatalanisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de València
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador, catedràtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLa Sorbona (1981–1983)
Universitat de Barcelona (1973–1999) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Estudiant doctoralJordi Casassas i Ymbert, Joaquim Nadal i Farreras, Gabriel Cardona Escanero i Mary Nash Modifica el valor a Wikidata
Premis

Emili Giralt i Raventós (Vilafranca del Penedès, 1927 - Barcelona, 2008) fou un historiador català. Llicenciat el 1951 i deixeble de Jaume Vicens i Vives, ha estat lector de castellà a la Universitat de Durham a Newcastle (1954-1955),[1] professor a la Universitat de Barcelona (1959), catedràtic d'Història Universal Moderna i Contemporània a la Universitat de València[1] (1965-1971) i a la de Barcelona (des del 1971). Fou director del Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona del 1975 al 1998. És el fundador i director del Centre d'Estudis d'Història Rural i de la revista Estudis d'Història Agrària, des del 1977. Fou director del Departament d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona, degà de la Facultat de Geografia i Història i vicerector d'ordenació acadèmica. També fou professor associat a la Universitat de la Sorbona del 1981 al 1983, i catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona (1992). Els seus treballs historiogràfics tracten, principalment, temes agraris, econòmics i socials de l'època moderna i contemporània. S'ha especialitzat en l'estudi de la població, de la història agrària i dels moviments socials als Països Catalans.

Del 1986 al 1995 ha estat president de l'Institut d'Estudis Catalans, dins la Secció Històrico-Arqueològica amb l'Especialitat d'Història agrària[2] on promou la primera edició del Diccionari de la llengua catalana.[3] El 1997 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Giralt va morir la tarda del 16 d'abril de 2008 a Barcelona a l'edat de 81 anys.[4]

Obres

[modifica]
  • La colonia mercantil francesa en Barcelona a mediados del siglo XVII (1956-1959)
  • La population catalane de 1553 à 1717 (1960), amb Jordi Nadal i Oller
  • Barcelona en 1717-1718, un modelo de sociedad preindustrial (1963)
  • La immigració francesa a Mataró durant el segle XVIII (1966)
  • Los estudios de historia agraria en España. Desde 1940 a 1961 (1962)
  • El conflicto "rabassaire" y la cuestión agraria en Cataluña hasta 1936 (1964)
  • Els moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1800-1939) (1967)
  • Bibliografia dels moviments socials a Catalunya, País Valencià i les Illes (1972)
  • El franquisme i l'oposició: una bibliografia crítica (1939-1975) (1981)
  • Premsa clandestina i de l'exili (1939-1976). Inventari (1977)
  • Dos estudios sobre el País Valenciano (1978)

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «Emili Giralt i Raventós». IEC. [Consulta: 27 març 2012].
  2. ↑ Membre numerari 81 del Institut d'Estudis Catalans Arxivat 2008-12-03 a Wayback Machine. I.E.C.
  3. ↑ (DLC) Diccionari Llengua Catalana
  4. ↑ Es mor l'historiador Emili Giralt[Enllaç no actiu], Vilaweb, 16 d'abril 2008 (data d'accés: 01-06-08).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Emili_Giralt_i_Raventós&oldid=32358830»