Manuel Carrión Ulloa: diferència entre les revisions
Plantilla copyright. Text traduït literalment d'un web; fins i tot reprodueix error en data, 1943 en comptes de 1841 |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{copyright|http://www.geocities.ws/mizarzuela/carrionmanuel.html<nowiki/>|21 ago 2021}} |
|||
{{Infotaula persona}} |
{{Infotaula persona}} |
||
'''Manuel Carrión''' ([[Sevilla]], [[1817]] – [[Milà]], [[24 de juliol]] de [[1876]]) fou un [[tenor]] [[andalús]]. Va obtenir grans èxits en els grans escenaris europeus del seu temps.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gómez García|nom=Manuel|títol=Diccionario Akal de Teatro|pàgines=153|editorial=Ediciones AKAL|any=1998|isbn=9788446008279}}</ref> |
'''Manuel Carrión Ulloa'''<ref>{{ref-web |url=http://www.cuadernosartesanos.org/cba27anexoVI.pdf |consulta=23 agost 2021 |títol=Nom complet |editor=cuadernosartesanos}}</ref> ([[Sevilla]], [[1817]] – [[Milà]], [[24 de juliol]] de [[1876]]) fou un [[tenor]] [[andalús]]. Va obtenir grans èxits en els grans escenaris europeus del seu temps.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gómez García|nom=Manuel|títol=Diccionario Akal de Teatro|pàgines=153|editorial=Ediciones AKAL|any=1998|isbn=9788446008279}}</ref> |
||
Durant la seva joventut va |
Durant la seva joventut va arribar a ser oficial de l'exèrcit fins que va abandonar la carrera militar per començar els estudis de cant. Establert a [[Madrid]], va rebre classes de [[Baltasar Saldoni]] i [[José Maria de Reart y Copons]] (Baró de Salamó). L'any 1842, debuta com a cantant al Liceo Artístico de Madrid. El 1843 i al Conservatori, s'estrenà amb notable èxit ''Miserere'', compost pel seu antic professor Baltasar Saldoni. Posteriorment actuaria amb assiduïtat en els teatres [[Teatre de la Santa Creu|de la Santa Creu]] i [[Teatre Circ Barcelonès|Circ]].<ref name=Zarzuela>{{ref-web|cogno=Aguilón Martínez|nom=José A.|url=http://www.geocities.ws/mizarzuela/carrionmanuel.html|títol=Biografia a Mi zarzuela}}</ref> |
||
Especialitzat en papers de Rossini, també va cantar Verdi, Meyerbeer i Halévy.<ref name="Gautier">{{ref-llibre |cognom=Gautier |nom=Théophile |títol=Correspondance générale |pàgines=202 |editorial=Librairie Droz |any=1985 |isbn=9782600036757}}</ref> L'any 1852 va debutar a Itàlia al Teatro della Cannobiana de [[Milà]], interpretant el paper de Rodingo a ''[[Fiorina]]'' de [[Carlo Pedrotti]]. Posteriorment actuà al Teatro Carcano, interpretant el rol d'Amenofis al ''[[Mosè in Egitto]]'', de [[Rossini]]. El 1853 es produeix el seu debut a [[La Scala]] cantant al Duc de Màntua a ''[[Rigoletto]]''. L'any següent, al [[Teatro San Carlo]] de [[Nàpols]], canta ''[[Marco Visconti]]'', d'[[Errico Petrella]], tenint com a companys de cartell a [[Giuseppina Medori]] i [[Filippo Coletti]], també canta ''[[La sonnambula]]'' i ''[[Il pirata]]'' al [[Teatro Carlo Felice]] de [[Gènova]], Somnàmbula i Pirata.<ref name=Zarzuela /> |
|||
Va tenir una carrera molt brillant, especialment a Itàlia, però també se li recorden brillants actuacions a [[Viena]], [[Moscou]], [[París]] i [[Barcelona]]. L'any 1875 es retirà de l'escena i |
Va tenir una carrera molt brillant, especialment a Itàlia, però també se li recorden brillants actuacions a [[Viena]], [[Moscou]], [[París]] i [[Barcelona]]. L'any 1875 es retirà de l'escena i va crear una escola de cant a Milà.<ref name=Zarzuela /> |
||
== Referències == |
== Referències == |
||
Revisió del 20:46, 23 ago 2021
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1817  |
| Mort | 24 juliol 1876 (58/59 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant |
| Veu | Tenor |
| Instrument | Veu |
 | |
Manuel Carrión Ulloa[1] (Sevilla, 1817 – Milà, 24 de juliol de 1876) fou un tenor andalús. Va obtenir grans èxits en els grans escenaris europeus del seu temps.[2]
Durant la seva joventut va arribar a ser oficial de l'exèrcit fins que va abandonar la carrera militar per començar els estudis de cant. Establert a Madrid, va rebre classes de Baltasar Saldoni i José Maria de Reart y Copons (Baró de Salamó). L'any 1842, debuta com a cantant al Liceo Artístico de Madrid. El 1843 i al Conservatori, s'estrenà amb notable èxit Miserere, compost pel seu antic professor Baltasar Saldoni. Posteriorment actuaria amb assiduïtat en els teatres de la Santa Creu i Circ.[3]
Especialitzat en papers de Rossini, també va cantar Verdi, Meyerbeer i Halévy.[4] L'any 1852 va debutar a Itàlia al Teatro della Cannobiana de Milà, interpretant el paper de Rodingo a Fiorina de Carlo Pedrotti. Posteriorment actuà al Teatro Carcano, interpretant el rol d'Amenofis al Mosè in Egitto, de Rossini. El 1853 es produeix el seu debut a La Scala cantant al Duc de Màntua a Rigoletto. L'any següent, al Teatro San Carlo de Nàpols, canta Marco Visconti, d'Errico Petrella, tenint com a companys de cartell a Giuseppina Medori i Filippo Coletti, també canta La sonnambula i Il pirata al Teatro Carlo Felice de Gènova, Somnàmbula i Pirata.[3]
Va tenir una carrera molt brillant, especialment a Itàlia, però també se li recorden brillants actuacions a Viena, Moscou, París i Barcelona. L'any 1875 es retirà de l'escena i va crear una escola de cant a Milà.[3]
Referències
- ↑ «Nom complet». cuadernosartesanos. [Consulta: 23 agost 2021].
- ↑ Gómez García, Manuel. Diccionario Akal de Teatro. Ediciones AKAL, 1998, p. 153. ISBN 9788446008279.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Biografia a Mi zarzuela».
- ↑ Gautier, Théophile. Correspondance générale. Librairie Droz, 1985, p. 202. ISBN 9782600036757.