Llengües baltofineses: diferència entre les revisions
m r2.7.1) (Robot afegeix: ja:バルト・フィン諸語 |
|||
Línia 29: | Línia 29: | ||
{{llengüesugrofineses}} |
{{llengüesugrofineses}} |
||
[[Categoria:Llengües baltofineses| ]] |
[[Categoria:Llengües baltofineses| ]] |
||
[[af:Oosseefinse tale]] |
|||
[[als:Ostseefinnische Sprachen]] |
|||
[[ar:لغات فينية بلطيقية]] |
|||
[[be-x-old:Прыбалтыйска-фінскія мовы]] |
|||
[[bg:Балто-фински езици]] |
|||
[[br:Yezhoù baltek-finnek]] |
|||
[[cs:Baltofinské jazyky]] |
|||
[[da:Østersøfinske sprog]] |
|||
[[de:Ostseefinnische Sprachen]] |
|||
[[en:Finnic languages]] |
|||
[[eo:Baltmara finna lingvaro]] |
|||
[[es:Lenguas fino-bálticas]] |
|||
[[et:Läänemeresoome keeled]] |
|||
[[fi:Itämerensuomalaiset kielet]] |
|||
[[fiu-vro:Õdagumeresoomõ keeleq]] |
|||
[[fr:Langues fenniques]] |
|||
[[hsb:Baltofinske rěče]] |
|||
[[hu:Balti-finn nyelvek]] |
|||
[[it:Lingue baltofinniche]] |
|||
[[ja:バルト・フィン諸語]] |
|||
[[nl:Oostzeefinse talen]] |
|||
[[nn:Austersjøfinske språk]] |
|||
[[no:Østersjøfinske språk]] |
|||
[[pl:Języki bałtyckofińskie]] |
|||
[[pt:Línguas fino-bálticas]] |
|||
[[ro:Limbi balto-finice]] |
|||
[[ru:Прибалтийско-финские языки]] |
|||
[[se:Nuortamearasuopmelaš gielat]] |
|||
[[sk:Baltsko-fínske jazyky]] |
|||
[[sv:Östersjöfinska språk]] |
|||
[[tr:Baltık-Fin dilleri]] |
|||
[[uk:Прибалтійсько-фінські мови]] |
|||
[[vep:Baltijan meren suomalaižed keled]] |
Revisió del 02:44, 15 març 2013
Tipus | família lingüística |
---|---|
Distribució geogràfica | Fennoscàndia septentrional Estats bàltics Sud i sud-est de Rússia |
Nadius | 7.000.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües uralianes llengües ugrofineses llengües fino-pèrmiques llengües fino-volgaiques llengües fino-sami | |
Subdivisions | |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
Codi Glottolog | finn1317 |
Les llengües baltofineses o llengües fènniques són una subfamília lingüística dins les llengües finoúgriques que agrupa els idiomes parlats al voltant del Mar Bàltic, molts en perill d'extinció. Aquestes llengües tenen una morfologia complexa, que es tradueix en canvis fonètics (els al·lomorfs o flexions de determinades paraules es relacionen amb canvis en els sons que els formen).
Uns altres trets distintius són la telicitat en el verb (que afecta al cas dels complements), la manca de gènere gramatical i l'ús força abundant del verb copulatiu (on).
Entre aquestes llengües les que tenen més quantitat de parlants són el finès i l'estonià, ambdues oficials als seus països. A banda d'aquestes dues, també són llengües baltofineses o fènniques el livonià, parlat a Letònia, el carelià, el votià, parlat a la Rússia europea, i el vepsià, parlat també a la Rússia europea.