Rosari Monumental de Montserrat: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Suprimida Categoria:Collbató usant HotCat
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula patrimoni cultural
[[Fitxer:Camino de la Cueva (Montserrat).jpg|thumb|right|200px|Vista del camí amb el monestir al fons]]
| nom = Cinquè Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat
| imatge = Camino de la Cueva (Montserrat).jpg
| mapa_lloc = Espanya Catalunya
| mapa_peu = Localització a Catalunya
| lat_dec = 41.590701
| long_dec = 1.842376
| coord_par = region:ES-CT_type:landmark
| lloc = Camí Torrent Vall Mal. [[Collbató]] (Baix Llobregat)
| construït = XIX (1896)
| arquitectura = Modernisme
| designació1 = IPA
| designació1_id = [[Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català|IPA]]: [http://cultura.gencat.cat/invarquit/Fitxa.asp?idregistre=18349 18349]
}}
El '''Rosari Monumental de Montserrat''' és un conjunt d'obres [[Escultura|escultòriques]] de caràcter [[Religió|religiós]] situades al camí que condueix del [[Monestir de Montserrat]] a la [[Santa Cova de Montserrat|Santa Cova]] on es va trobar la imatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] el [[880]].
El '''Rosari Monumental de Montserrat''' és un conjunt d'obres [[Escultura|escultòriques]] de caràcter [[Religió|religiós]] situades al camí que condueix del [[Monestir de Montserrat]] a la [[Santa Cova de Montserrat|Santa Cova]] on es va trobar la imatge de la [[Mare de Déu de Montserrat]] el [[880]].


Línia 26: Línia 39:
*Tercer Misteri de Dolor: La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor [[Anselm Nogués]] ([[1901]]).
*Tercer Misteri de Dolor: La Coronació d'Espines. Obra d'Enric Sagnier i Villavecchia i de l'escultor [[Anselm Nogués]] ([[1901]]).
*Quart Misteri de Dolor: El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor ([[1899]]).
*Quart Misteri de Dolor: El Camí cap al Calvari portant la Creu. Obra de Joan Martorell amb Venanci Vallmitjana com escultor ([[1899]]).
====Cinquè misteri de Dolor====
*Cinquè Misteri de Dolor: La [[Crucifixió de Jesús]]. Obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona ([[1896]]).
El cinquè misteri de dolor, o la [[Crucifixió de Jesús]] és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona ([[1896]]). El ''Cinquè Misteri de Dolor''' és una obra inclosa en l'[[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya]]. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrera hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro.<ref name="patmapa"/> El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896.<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_18349 | títol=Cinquè Misteri de Dolor | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=21 agost 2014 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>


<gallery>
<gallery>
Línia 52: Línia 66:


Als [[anys 1950]] es projectà un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte [[Francesc Folguera]], amb escultures de [[Margarida Sans i Jordi]], [[Francesc Juventeny]] i [[Domènec Fita]]. Danyat en els últims anys per alguns despreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una [[Estela (monument)|estela]] dissenyada per [[Josep Garganté (dissenyador)|Josep Garganté]].
Als [[anys 1950]] es projectà un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte [[Francesc Folguera]], amb escultures de [[Margarida Sans i Jordi]], [[Francesc Juventeny]] i [[Domènec Fita]]. Danyat en els últims anys per alguns despreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una [[Estela (monument)|estela]] dissenyada per [[Josep Garganté (dissenyador)|Josep Garganté]].

==Referències==
{{Referències}}


==Bibliografia==
==Bibliografia==

Revisió del 13:47, 14 set 2014

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Cinquè Misteri de Dolor del Rosari Monumental de Montserrat
Imatge
Dades
TipusMonument Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteEnric Sagnier i Villavecchia Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicmodernisme
noucentisme Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCollbató (Baix Llobregat) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 35′ N, 1° 50′ E / 41.59°N,1.84°E / 41.59; 1.84
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC16816 Modifica el valor a Wikidata

El Rosari Monumental de Montserrat és un conjunt d'obres escultòriques de caràcter religiós situades al camí que condueix del Monestir de Montserrat a la Santa Cova on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montserrat el 880.

El camí està excavat en la muntanya, al llarg del Massís de Montserrat, construït entre 1691 i 1704 gràcies al mecenatge de Gertrudis de Camporrell, marquesa de Tamarit. Durant el seu recorregut es van situar diversos grups escultòrics dedicats al Rosari i als quinze misteris de la Verge, construïts entre 1896 i 1916. Les obres foren sufragades amb donacions particulars, sobretot de confraries i entitats catòliques, gràcies a la crida realitzada per Jaume Collell i Bancells, canonge de la catedral de Vic, que en la revista jesuïta El Missatger del Cor de Jesús va promoure una campanya per a la construcció del Rosari Monumental.

En la seva construcció intervingueren arquitectes com Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Enric Sagnier i Villavecchia, i escultors com Josep Llimona, Josep Campeny, Margarida Sans o els germans Agapit i Venanci Vallmitjana. Per la seva variada autoria, no guarda un segell estilístic comú, però en general s'emmarca dins del Modernisme català. El 1983 s'hagué de fer de nou el Segon Misteri de Goig, La Visitació; el nou grup escultòric, de bronze, s'encarregà a Manuel Cusachs.

Els Quinze Misteris

Misteris de Goig

  • Segon Misteri de Goig
    Segon Misteri de Goig
  • Quart Misteri de Goig
    Quart Misteri de Goig

Misteris de Dolor

Cinquè misteri de Dolor

El cinquè misteri de dolor, o la Crucifixió de Jesús és obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch i de l'escultor Josep Llimona (1896). El Cinquè Misteri de Dolor' és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És un dels pocs misteris que trobem situat a l'esquerra del camí, ubicat en un revol de la recta final que porta a la santa cova, destacant per sobre del conjunt. Representa la crucifixió i mort de Crist. La creu és força carregada d'ornaments, destacant el complex treball fet de ferro forjat. A una banda de la creu hi ha el Crist crucificat. A la part del darrera hi ha aplics decoratius fets en bronze: coronat el conjunt un cap d'àliga i als braços, un cap de lleó i un de brau. Als peus de la creu hi ha un cap d'àngel, es tracta del tetramorf, els animals dels evangelistes. El conjunt és envoltat a la part inferior d'una reixa de ferro.[1] El cinquè misteri de dolor del rosari monumental de Montserrat fou inaugurat l'11 d'octubre de 1896.[1]

  • Tercer Misteri de Dolor
    Tercer Misteri de Dolor
  • Quart Misteri de Dolor
    Quart Misteri de Dolor

Misteris de Glòria

  • Primer Misteri de Glòria: La Resurrecció de Jesús. Obra de l'arquitecte Antoni Gaudí i dels escultors Josep Llimona (Crist ressuscitat) i Dionís Renart (Les Tres Maries) (1903-1916).
  • Segon Misteri de Glòria: L'Ascensió de Jesús. Obra de l'arquitecte Bonaventura Bassegoda i Amigó i de l'escultor Josep Reynés (1903).
  • Tercer Misteri de Glòria: La Pentecosta. Obra de l'arquitecte Joan Martorell i de l'escultor Josep Maria Barnadas (s'ignora la data).
  • Quart Misteri de Glòria: L'Assumpció de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Venanci Vallmitjana (1900).
  • Cinquè Misteri de Glòria: La Coronació de la Verge Maria. Obra de Joaquim Codina i Matalí amb escultures de Joan Flotats (1906).
  • Primer Misteri de Glòria
    Primer Misteri de Glòria
  • Cinquè Misteri de Glòria
    Cinquè Misteri de Glòria

Via Crucis

Paral·lelament al Rosari Monumental es construí entre 1904 i 1916 en altre vessant de la muntanya el Via Crucis, altre conjunt escultòric monumental compost per 14 estacions representant la Passió de Crist. Sufragat per la Confraria del Via Crucis Perpetu i Vivent de Barcelona, fou obra d'Enric Sagnier i Villavecchia (llavors arquitecte titular de la Basílica de Montserrat) i Eduard Mercader, mentre que l'escultura corregué en la seva totalitat a càrrec d'Eusebi Arnau -autor dels models, que executava el tallista Joan Pujol-. El conjunt desenvolupat per Sagnier tenia un estil vagament gaudinià, perceptible per les superfícies rugoses de pedra buixardada i els pinacles naturalistes. A més de l'obra escultòrica s'erigí al final del recorregut la Capella de la Soledat (1915-1916), templet d'influència oriental inspirat en el sepulcre de Jesús, amb pintures de Darius Vilàs i una escultura de Josep Llimona. El Via Crucis fou destruït el 1936 en el transcurs de la Guerra Civil Espanyola, restant en l'actualitat un únic vestigi, la base de la Crucifixió, així com la Capella de la Soledat, que sobrevisqué a la destrucció.

Als anys 1950 es projectà un nou Via Crucis, a càrrec de l'arquitecte Francesc Folguera, amb escultures de Margarida Sans i Jordi, Francesc Juventeny i Domènec Fita. Danyat en els últims anys per alguns despreniments, algunes de les obres han degut ser retirades i substituïdes per una estela dissenyada per Josep Garganté.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 «Cinquè Misteri de Dolor». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 21 agost 2014].

Bibliografia

Vegeu també

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rosari Monumental de Montserrat

{{#coordinates:}}: no hi pot haver més d'una etiqueta primària per pàgina

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Rosari_Monumental_de_Montserrat&oldid=14042169»