Vila de Gràcia: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 44: | Línia 44: | ||
*[[Esplai Matinada-Pòrtics]] |
*[[Esplai Matinada-Pòrtics]] |
||
*Fundació Festa Major de Gràcia |
*Fundació Festa Major de Gràcia |
||
*Federació de Colles de Sant Medir<ref>{{Ref-web|url = www.santmedir.org|títol = Sant Medir, dolça festa|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> |
*Federació de Colles de Sant Medir<ref>{{Ref-web|url = http://.www.santmedir.org|títol = Sant Medir, dolça festa|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref> |
||
==Edificis de Gràcia== |
==Edificis de Gràcia== |
||
* [[Asil Duran (Barcelona)|Asil Duran]] |
* [[Asil Duran (Barcelona)|Asil Duran]] |
||
Revisió del 11:34, 14 feb 2015
La Vila de Gràcia, per antonomàsia Gràcia, és un dels barris més populars i actius de la ciutat de Barcelona. Dóna el nom al districte de Gràcia, que inclou, a més a més, els barris de Vallcarca i els Penitents, el Coll, La Salut i el Camp d'en Grassot i Gràcia Nova.
El seu monument més identificatiu és la torre del rellotge que s'alça al bell mig de la plaça de la Vila, on hi ha l'antic ajuntament, avui seu del districte.
Història
El barri de Vila de Gràcia fou el nucli principal de l'antiga vila independent de Gràcia (1850-1897), i el que li donava nom. El municipi estava format per aquest nucli i per la zona agrícola i de masos del Camp d'en Grassot.
Premsa gracienca
Es considera que la primera publicació de la Vila va ser l'Eco de Gràcia que es començà a editar el 1866; aquest defensava l'agregació de Gràcia a Barcelona. La publicació gracienca més remarcable de la Vila ha estat possiblement la revista satírica La Campana de Gràcia.[1]
Dels pocs diaris locals que ha tingut la vila aquests es concentren al segon període independent de Gràcia (1850-1897). El primer, va ser El Diario de Gracia, d'ideologia liberal, que s'edità només durant menys d'un mes (4 de novembre — 28 de novembre de 1884). El segon, Diario de Gracia, d'ideologia demòcrata, que s'edità de l'1 de juny al 2 de setembre de 1890; aquest diari es caracteritzà per la seva crítica contínua a l'alcalde gracienc del moment.[1]
També són remarcables: El Cronista de Gracia, El Eco de la Alianza Graciense, El Eco de la Verdad, La Estrella de Gracia, La Autora de Gracia, La Linterna de Gracia, La Revista, Revista Graciense. També hi destaquen publicacions no exclusives de la Vila com El Eco de las Afueras, El Cronista de las Afueras, La Antigua Unión o Las Afueras de Barcelona.[1]
Entre les ràdios històriques gracienques hi ha la ràdio lliure La Campana que començà les seves emissions el 13 de juny de 1979 i Ràdio Gràcia de concessió municipal de 1990. En el cas de la televisió, hi ha TV-Gràcia que emeté durant la Festa Major de 1986 o la present Gràcia TV.[1]
Associacions gracienques
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
- Bastoners de Gràcia
- Geganters de Gràcia
- Castellers de la Vila de Gràcia
- Lluïsos de Gràcia
- Teatre Corpus
- Assemblea de Joves de Gràcia (AJG)
- Plataforma d'Entitats Juvenils de Gràcia (PEJG)
- Ateneu independentista i popular La Torna
- Grup 1850
- Endavant (OSAN) - Assemblea de Gràcia
- Associació de Veïnes i Veïns de la Vila de Gràcia
- Ateneu La Barraqueta
- Colla Vella de Gràcia
- Diabòlica de Gràcia
- Centre Moral i Instructiu de Gràcia
- Cercle Catòlic de Gràcia
- Orfeó Gracienc
- Club Excursionista de Gràcia
- Taller d'Història de Gràcia. Centre d'Estudis
- Assemblea de la vila de Gràcia
- Esplai Matinada-Pòrtics
- Fundació Festa Major de Gràcia
- Federació de Colles de Sant Medir[2]
Edificis de Gràcia
Festes, fires i festivals
- Festa Major de Gràcia.
- Festa de Sant Medir.
- LEM, festival de música electrònica.
- Tradicionàrius, festival folk internacional.
- Foguerons, festa d'arrel mallorquina a finals de gener.
Fills i filles il·lustres de Gràcia
- Pompeu Fabra - filòleg.
- Feliu Noguera i Casabosch (1863-1933) - metge i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Joan Perucho - escriptor.
- Joan Lluís Bozzo - actor i director teatral.
- Jordi Pujol - polític, expresident de la Generalitat de Catalunya.
- Montserrat Caballé - cantant d'òpera.
- Antoni Bassas - periodista.
- Joaquim Blume - gimnasta.
- Ramon Calabuch (Moncho) - cantant.
- Antonio González Batista (El Pescaílla) - cantant i guitarrista de rumba i flamenc.
- Hipòlit Lázaro - cantant d'òpera.
- Albert Musons - periodista i polític.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 AVV; Albert Musons (article). «Una premsa molt prolífica». A: Els barris de Barcelona: volum III, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris. 1a ed.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1997, p. 41. ISBN 84-412-2770-5 [Consulta: 27 juliol 2013].
- ↑ «Sant Medir, dolça festa».
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vila de Gràcia |
- Història extreta de GràciaNet, en col·laboració amb el Taller d'Història de Gràcia. Centre d'Estudis. La informació allà hostatjada és llicenciada com a Creative Commons.
- L'Independent de Gràcia, setmanari d'informació
Enllaços externs
- Vila de Gràcia, a la web de l'Ajuntament
- Graciapèdia, Enciclopèdia lliure de la Vila de Gràcia
- Colles de Cultura Popular de Gràcia
- GràciaNet, Xarxa Ciutadana de la Vila de Gràcia
- VilaWeb Vila de Gràcia
- L'Independent de Gràcia
- Gràcia Viva: Web informació de col·lectius d'esquerres i moviments socials graciencs
