Mines de Gavà

Mines Prehistòriques de Gavà

Localització
Entitat territorial administrativa	Gavà (Baix Llobregat)
41° 19′ N, 2° 00′ E
Dades i xifres
Bé d'interès cultural
Data	12 juny 1996
Identificador	RI-55-0000106
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	zona arqueològica
Codi BCIN	2012-ZA
Codi BIC	RI-55-0000106
Id. IPAPC	2509
Història
Tipus	Jaciment arqueològic
Període	neolític i ibers
Excavacions	Des del 1978
Troballa arqueològica	mines, Venus de Gavà, crani trepanat, mineral i ornaments de variscita, utillatge miner, ceràmica de boca quadrada, collaret de corall vermell, làmines d'obsidiana, sílex melat
Activitat
Gestor/operador	Museu de Gavà

El jaciment arqueològic de les Mines Prehistòriques de Gavà, també conegudes com a Mines Neolítiques de Can Tintorer, és un jaciment neolític que ocupa les zones de Can Tintorer, les Ferreres i Rocabruna del municipi de Gavà. Es tracta del conjunt de mines en galeria més extens i antic d’Europa i l’únic neolític dedicat a l’extracció de variscita, un mineral de color verd utilitzat per elaborar ornaments destinats tant al consum local com per al intercanvi. Té una extensió de 200 hectàrees on s’han localitzat més d’un centenar de mines, sense descartar que n’hi hagi més. Durant les èpoques ibèrica i romana i durant l’edat mitjana les mines es tornen a explotar per obtenir mineral de ferro, així com als segles XVIII, XIX i principis del XX.

Al 1996 el jaciment va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

El Museu de Gavà acull les restes trobades i exposa les peces més singulars, com la Venus de Gavà o el crani trepanat.

Situació geogràfica i geològica

Les mines de Gavà es situen a la dreta de la desembocadura del riu Llobregat, al peu dels vessants orientals del massís del Garraf, en els sectors coneguts com a Ferreres, Rocabruna i can Tintorer, al terme municipal de Gavà.

L'estructura geològica de la zona correspon a pissarres i calcàries de l'era paleozoica, formades entre els sistemes Silurià i Devonià, fa 408 milions d'anys. Pissarres i calcàries estan disposades en capes fortament inclinades i presenten nombrosos plecs, falles i encavalcaments, a causa dels plegaments durant l'orogènia herziniana (fa 290 milions d'anys) i la posterior alpina (fa 65 milions d'anys). La geologia presenta dues alineacions que varien entre WNW-ESE i W-E. Una crosta calcària i argiles vermelles formades a principis del Quaternari (fa 1,64 milions d'anys) cobrien les pissarres i calcàries del paleozoic.

Descobriment i historiografia

El jaciment es va descobrir de manera oficial l’any 1975 quan unes obres d’urbanització en el barri de Can Tintorer van posar al descobert unes obertures a la roca. Però popularment ja se sabia que “havia forats”, doncs algunes estructures que romangueren obertes havien estat utilitzades pels veïns des d'antic com a fresqueres, abocadors o refugis durant la Guerra Civil.

L’any 1978 el nucli originari de l'actual CIPAG (Col·lectiu per a la Investigació de la Prehistòria i l'Arqueologia del Garraf-Ordal) inicia les primeres excavacions arqueològiques. També és en aquest any quan es crea el Museu de Gavà per acollir, investigar i difondre el jaciment i les troballes. Al 1991 és el Museu de Gavà qui assumeix les excavacions mitjançant l’Escola Taller de l’INEM, dedicat a formar auxiliar d’excavació i difusió de patrimoni. En els tres anys que durà l’Escola Taller es va prospectar el jaciment i excavar diverses mines i s’elaborà, juntament amb els tècnics del Museu, diferents tallers didàctics i guions per realitzar visites al jaciment, quan part d’aquest es musealitzà i obrir al públic al 1993. És també en aquests anys quan es descobreixen dues de les peces singulars del jaciment: la Venus de Gavà i el crani trepanat. Paral·lelament a les excavacions i la difusió, s’inicien els treballs de conservació i restauració entre el Museu i el Departament d’Enginyeria Minera i Recursos Naturals de la Universitat Politècnica de Catalunya.

A causa d’un projecte urbanístic, al 1999 les investigacions es centren en la serra de Les Ferreres on es localitzen i excaven noves mines neolítiques i ibero-romanes. D’aquest sector procedeixen els enterraments de les mines 83, 84 i 85, que contenien aixovars funeraris amb peces excepcionals com un collaret de corall vermell, una làmina d’obsidiana, ceràmiques de boca quadrada i sílex melat.

L’extracció de la variscita: mines, estructures i utillatge miner

Durant el neolític, els sistema d'extracció de la variscita va ser subterrani, amb una distribució i morfologia d'estructures d'extracció adaptades a la geologia de la zona. L'activitat minera se centra en el context de les pissarres aluminiques silicítiques grises on trobem dos tipus diferents de mineralitzacions de fosfats. D'una banda, nivells monomineràlics d'estringita, variscita i apatita, i, de l'altra, vetes de variscita, sobretot, però també amb estingita i fosfosiderita, als quals s'associa alunita i jarosita.

Les estructures subterrànies presenten diferents graus de complexitat. Les més senzilles es troben en en llocs on podia haver afloraments de minerals. Són estructures aïllades, amb pou d'accés i una galeria de longitud i inclinació variable que poden finalitzar amb alguna bifurcació. Les estructures més complexes tenen interconnexions entre elles, amb galeries, pous interiors i cambres obertes per resseguir els minerals. Es poden trobar galeries de prospecció, la finalitat de les quals era accedir a zones de pissarres riques en minerals. Fins a l'actualitat, s'han localitzat 109 punts d'extracció minera.

L'utillatge usat per a l'extracció minera s'ha recuperat dels mateixos farciments de les mines. Era divers i alhora especialitzat. D'una banda s'ha recuperat utillatge pesat, com pics i maces de corniana. S'han recuperat els caps els quals, de vegades, presenten marques d'encaix de possibles mànecs de fusta. Aquest tipus d'utillatge s'utilitzava probablement per a trencar grans blocs. D'altra banda, hi ha utillatge d'os, com cisells fets a partir de metàpodes de bou, que s'usaven amb percussors de quars, la finalitat del qual era el trencament de les esquerdes i capes de pissarra per a l'extracció del mineral. És de suposar l'ús d'altre tipus d'utillatge fet amb fusta o matèries orgàniques, però que no ha perviscut, així com tot una diversitat d'utillatge auxiliar per a la seva elaboració i reparació.

Parc Arqueològic Mines de Gavà

Vista general de l'interior del Parc Arqueològic Mines de Gavà

Article principal: Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà

El Parc Arqueològic Mines de Gavà ofereix un acurat programa de visites que inclou: diverses exposicions de restes trobades a les excavacions; projeccions audiovisuals que, emprant les més modernes tècniques de reproducció tridimensional, presenten com era la vida al neolític; demostracions pràctiques de les eines que empraven i una visita a una reproducció de les mines en la qual s'hi han inclòs tots els elements que apareixen a les mines reals. Per a habilitar el Parc, inaugurat el 2007 però projectat als anys noranta, el govern va haver de fer una inversió d'aproximadament nou milions d'euros.

Vegeu també

• Llista de jaciments arqueològics de Catalunya
• Venus de Gavà
• Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mines de Gavà

• Parc Arqueològic Mines de Gavà
• Bloc del Parc Arqueològic Mines de Gavà
• Reportatge sobre les mines de variscita de Gavà al programa Quèquicom del Canal 33
• «Museu Mines Prehistòriques de Gavà - Gavà - Pobles de Catalunya».