Biblioteca LGBTI: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit

En línia

Revisió del 18:44, 15 març 2019

La diversitat afectiva sexual, identitats i expressions de gènere és present en major o menor mesura en algunes biblioteques generalistes. També en biblioteques especialitzades dels col·lectius en defensa dels drets de persones lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals, intersexuals i tot el que te a veure amb la diversitat, on es poden trobar llibres, publicacions periòdiques, documentals, cine, arxius amb programes de ràdio, cartells, dossiers temàtics i recursos digitals.

La història del llibre sobre la diversitat afectiva sexual va unida a la de les biblioteques, centres de documentació, museus i arxius especialitzats actuals amb una bibliografia per a conèixer millor aquesta realitat, amb articles acadèmics sobre necessitats informacionals d'usuaris, compromís de les biblioteques públiques amb la diversitat, i sobre la funció social de les biblioteques especialitzades en temes LGTBI, com a espais de lectura on es pot compartir coneixements, préstec de llibres i DVD, així com activitats culturals sobre Drets Humans i els Principis de Yogyakarta.

Història dels llibres sobre diversitat afectiva sexual

Per entendre l'origen d'aquestes unitats documentals cal conèixer la història LGBT.

L'etimologia a través dels temps, ens ajuda a entendre les diferents interpretacions de les identitats i els afectes. La censura s'ha sostingut per la càrrega pejorativa afegida a les definicions des dels fanatismes, fins a la despenalització gradual. Però no és una constant evolució, sinó que involuciona cada època i lloc en què s'imposa una opinió com a veritat absoluta, sense contrastar, siga en nom d'una religió, o una ideologia política o de la pseudociència, o d'una forma excloent d'entendre el nacionalisme. Són excuses per a justificar l'autoritarisme des de l'educació i la legislació.

Per exemple, segons la geografia i la cronologia del textos, podem trobar els següents termes:

En l'antiguitat: tribadisme, eromenys i erastés, kinaidos o cinaedus,
En l'edat mitjana i moderna: pecatus nefandus, pràctiques nefandes, sodomia, (perfecta i imperfecta)^[1],
En el segle XIX: homosexualitat, heterosexualitat, lesbianisme o safisme, uranisme, inversió sexual, homofilia,
En el segle XX: gai, bisexualitat, LGTB o LGBT, intersexualitat, identitat i expressió de gènere, afinitat afectiva sexual, transgènere, transsexual, intersexual, binarisme de gènere, gènere fluid, cis gènere, cross-dresser, asexualitat, demisexualitat, pansexualitat, poliamor, amor lliure, teoria queer, violència intragènere, famílies homoparentals, etc.

Una de les primeres expressions escrites és la lírica de Safo de Mitilene (Lesbos) dedicada a la deessa Afrodita (censurat pel Vaticà i Constantinopla l'any 1073) i recuperada, en part, gràcies a l'arqueologia moderna. La "Ilíada" on es conta la relació amorosa entre Aquil·les i Patrocle. "El banquet" de Plató on Alcibíades tracta l'origen mitològic de la sexualitat. Altres exemples de la literatura grecollatina que conservem són Plutarc, "Eneida" de Virgili, "Sàtires" d'Horaci, "Les Metamorfosis" d'Ovidi, el "Satiricó" de Petroni, o el poeta Marcial.

John Boswell va estudiar l'edat mitjana trencant falsos mites amb proves documentals primàries. Però l'edat moderna es va caracteritzar per un clar retrocés amb l'Index Librorum Prohibitorum que va arribar a prohibir aquells llibres que malgrat ser escrits per cristians, denunciaven la doble moral del clergat, com: "Decameró" de Giovanni Boccacio, "La Divina Comedia" de Dante Alighieri, o "Els contes de Canterbury" de Geoffrey Chaucer. Com va dir el poeta Heinrich Heine "on es cremen llibres s'acaben cremant persones" tant per part de la Santa Inquisició com per part de les monarquies autoritàries dogmàtiques.

Fins a l'actual literatura LGBT que va reviscolar amb dificultats des de finals del segle XIX, on l'interés per la ciència va augmentar amb autories com Karl Maria Kentbeny, Richard von Krafft-Ebing, Karl-Günther Heimsoth i Havelock Ellis.

En 1919 es va crear a Berlin l'Institut per a la ciència sexual, amb una biblioteca que va arribar a tindre més de 10.000 volums, fins que va ser atacada per les Joventuts Hitlerianes en 1933, en aplicació de l'article 175.

En el cas de la literatura homosexual en l’estat Espanyol, al segle XX passa encara per la censura amb el general Primo de Rivera i tras el parèntesi de despenalització de la lIª República, torna amb la reforma nacionalcatòlica de 1954 de la "ley de vagos y maleantes", que va tindre el seu origen en el concordat del 1953, entre Franco i Eugenio Pacelli. I la posterior "ley de peligrosidad y rehabilitación social", des de 1970 fins 1979.

Als EE.UU. el Comitè d'Activitats Antiamericanes també va aplicar censura homofòbica des dels llibres fins els guions de cine i teatre, pels senadors Clyde Roark Hoey^[2], McCarthy i Will Hays. Esta persecució va canviar gràcies a les investigacions de Evelyn Hooker, Alfred Kinsey, i als moviments socials més sensibilitzats amb el pacifisme, el feminisme i el pensament crític, fins la seua despatologització en 1973 per la Associació de Psiquiatria Americana, i en 1990 per la Organització Mundial de la Salut.

En 1990 Judith Butler publica "El gènere en disputa" funden la teoria queer. L'augment de producció editorial tan científica com literària i cinematogràfica o periodisme en favor dels Drets Humans a contribuït als canvis legislatius en alguns països, arribant a fer conferències internacionals de biblioteques LGBT. Però allí on aquesta evolució científica i humanista no s'ha pogut consolidar, s'han aprovat lleis injustes en Rússia amb Putin o en Brasil amb Bolsonaro, on es reprèn la censura de llibres.

Diversitat sexual, identitat i expressió de gènere en les biblioteques i arxius especialitzats

Recopilació de ciutats amb fons especialitzats:

- Amsterdam: IHLIA^[3]^[4]

- Barcelona: Centre de Documentació Armand de Fluvià^[5]

- Barcelona: Biblioteca Josep M. Ainaud de Lasarte^[6]

- Barcelona: Biblioteca Joan Coromines^[7]

- Berlin: Schwules museum^[8]

- Bilbao: Aldarte^[9]

- Buenos Aires: Biblioteca Oscar Hermes Villordo^[10]

- Donostia: Gehitu^[11]

- La Coruña: Biblioteca de Galicia^[12]

- Madrid: Biblioteca Cogam^[13]

- Madrid: La Neomudejar^[14]

- New York: Center for Lesbian and Gay Studies^[15]

- Ontario: Biblioteca del Orgullo^[16]

- Palmas de Gran Canaria: Gamá^[17]

- Santander: Alega^[18]

- Terrassa: Biblioteca central de Terrassa^[19]

- València: Biblioteca Lambda^[20]

Biblioteques i arxius digitals LGBT

- Archivo T^[21]

- Biblioteca digital LGTB en Gallego^[22]

- IGLU. Iniciativas gay les universitaria^[23]

- Digital Transgender Archive^[24]

- UCLA LibraryDigital Collections/The Mazer Lesbian Archives at UCLA^[25]

Notícies sobre el foment del coneixement i sobre la censura actual

- ACAL. Archivos sexuados: la documentación de la sexualidad y el género en Tábula 20.^[26]

- Hazte queer. Libros y cómics.^[27]

- La realidad escondida. Libros.^[28]

- Comunidad Baratz. Libros prohibidos y censurados en las bibliotecas de Estados Unidos.^[29]

- Cristianos Gays. El jesuita James Martin pide a la iglesia en su libro “Construyendo un puente” la inclusión de la comunidad LGBT.^[30]

- El Levante EMV. Las bibliotecas tendrán una sección de temática LGTB,^[31]

- Scotland to embed LGBTI teaching across curriculum^[32]

Referències

↑ «Clases de sodomía: perfecta e imperfecta» (en español). [Consulta: 13 març 2013].
↑ Gómez Isa, Felipe. El derecho a la memoria. ISBN 9788496310858.
↑ «IHLIA» (en anglés). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Visita a Lambda» (en català). [Consulta: 15 març 2019].
↑ «Centre de Documentació Armand de Fluvià - Casal Lambda» (en català). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Biblioteca Josep M. Ainaud de Lasarte» (en català). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Guia del fons LGTB de la Biblioteca Joan Coromines» (en català). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Schwules museum» (en anglès). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Aldarte» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Biblioteca Oscar Hermes Villordo» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Gehitu» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Biblioteca de Galicia» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Biblioteca COGAM» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «La Neomudejar» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Centro de Estudios Lésbicos y Gays.» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].
↑ «Biblioteca del Orgullo» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Gamá» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Alega» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Biblioteca central de Terrassa» (en català). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Biblioteca Lambda València» (en català). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Archivo T» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Biblioteca digital LGBT en Gallego» (en gallego). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «IGLU» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Digital Transgender Archive» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].
↑ «UCLA LibraryDigital Collections/The Mazer Lesbian Archives at UCLA» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].
↑ «ACAL» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Hazte queer» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Libros» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Libros prohibidos y censurados en las bibliotecas de Estados Unidos» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Cristianos gays» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «El Levante EMV. 2016. Manises» (en español). [Consulta: 14 març 2019].
↑ «Educació LGBTI a les escoles d'Escòcia» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].

Bibliografia d'articles científics sobre biblioteques especialitzades en temes LGBT

PÉREZ PULIDO, Margarita; GÓMEZ-PANTOJA FERNÁNDEZ-SALGUERO, Aurora. Conocer, comprender, transformar: activismo bibliotecario y homosexualidad. 1997.
TRIGUERO, Vicky, et al. Cuando la diversidad sexual entra en la biblioteca: algunos criterios para la selección de documentación LGTB. 2006.
BURGUILLOS MARTÍNEZ, Ferrán; FRÍAS MONTOYA, José Antonio. Bibliotecas y diversidad sexual: presentación del dossier. 2006
FRÍAS MONTOYA, José Antonio; CEDEIRA SERANTES, Lucía. Autobiografías lectoras de gays y lesbianas: una aproximación cualitativa a la influencia de la lectura, las bibliotecas y otras instituciones culturales en los procesos de aceptación de la orientación sexual. Congreso: 1º Fórum Ibero-Americano de Literacias; 16ª Conferência Europeia de Leitura. Lugar: Braga (Portugal). Fecha: 19-22 de julio de 2009.
FRÍAS MONTOYA, José Antonio; OLIVEIRA, Rosa. El Compromiso de las Bibliotecas Públicas con la diversidad sexual: análisis de las iniciativas y experiencias desarrolladas en España y Portugal. In: Actas do Congresso Nacional de Bibliotecários, Arquivistas e Documentalistas. 2015.
DÍAZ-JATUF, Julio. Aportes de la Cátedra Libre Bibliotecología Social sobre necesidades y servicios de información para la comunidad GLTTIBQ (gay, lésbico, travesti, transexual, intersexual, bisexual, queer). 2015.
DÍAZ JATUF, Julio. Necesidades de Información en la comunidad GLTTIBQ (gay, lésbica, transexual, travesti, intersexual, bisexual, queer). Madrid: Universidad Complutense, 2016.
GENERELO, Jesús. La Diversidad sexual y de Género en el sistema Educativo:¿qué sabemos sobre ella?. Índice: Revista de Estadística y Sociedad, 2016, 66: 29-32.
GÓMEZ-HERNÁNDEZ, José-Antonio; PÉREZ IGLESIAS, Javier. Cultura LGTBI en las bibliotecas públicas españolas. Diálogo a propósito de las nuevas leyes de igualdad. Anuario Thinkepi 2017, 2017.
GARCIA ESTEVE, Maria Jesus. Cultura LGTBI. Bibliografia básica. Generalitat de Catalunya, Servei de Biblioteques, 2017.

[1] «Clases de sodomía: perfecta e imperfecta» (en español). [Consulta: 13 març 2013].

[2] Gómez Isa, Felipe. El derecho a la memoria. ISBN 9788496310858.

[3] «IHLIA» (en anglés). [Consulta: 14 març 2019].

[4] «Visita a Lambda» (en català). [Consulta: 15 març 2019].

[5] «Centre de Documentació Armand de Fluvià - Casal Lambda» (en català). [Consulta: 14 març 2019].

[6] «Biblioteca Josep M. Ainaud de Lasarte» (en català). [Consulta: 14 març 2019].

[7] «Guia del fons LGTB de la Biblioteca Joan Coromines» (en català). [Consulta: 14 març 2019].

[8] «Schwules museum» (en anglès). [Consulta: 14 març 2019].

[9] «Aldarte» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[10] «Biblioteca Oscar Hermes Villordo» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[11] «Gehitu» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[12] «Biblioteca de Galicia» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[13] «Biblioteca COGAM» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[14] «La Neomudejar» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[15] «Centro de Estudios Lésbicos y Gays.» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].

[16] «Biblioteca del Orgullo» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[17] «Gamá» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[18] «Alega» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[19] «Biblioteca central de Terrassa» (en català). [Consulta: 14 març 2019].

[20] «Biblioteca Lambda València» (en català). [Consulta: 14 març 2019].

[21] «Archivo T» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[22] «Biblioteca digital LGBT en Gallego» (en gallego). [Consulta: 14 març 2019].

[23] «IGLU» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[24] «Digital Transgender Archive» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].

[25] «UCLA LibraryDigital Collections/The Mazer Lesbian Archives at UCLA» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].

[26] «ACAL» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[27] «Hazte queer» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[28] «Libros» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[29] «Libros prohibidos y censurados en las bibliotecas de Estados Unidos» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[30] «Cristianos gays» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[31] «El Levante EMV. 2016. Manises» (en español). [Consulta: 14 març 2019].

[32] «Educació LGBTI a les escoles d'Escòcia» (en anglès). [Consulta: 15 març 2019].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]

[17]

[18]

[19]

[20]

[21]

[22]

[23]

[24]

[25]

[26]

[27]

[28]

[29]

[30]

[31]

[32]

@@ Línia 8: / Línia 8: @@
 Per entendre l'origen d'aquestes unitats documentals cal conèixer la història LGBT.
-[[Etimologia|L'etimologia]] a través dels temps, ens ajuda a entendre les diferents interpretacions de les identitats i els afectes. La censura s'ha sostingut per la càrrega pejorativa afegida a les definicions des dels fanatismes, fins a la despenalització gradual. Però no és una constant evolució, sinó que involuciona cada en època i lloc en què s'imposa una opinió com a veritat absoluta, sense contrastar, siga en nom d'una religió, o una ideologia política o de la [[pseudociència]], o d'una forma excloent d'entendre el nacionalisme. Són excuses per a justificar l'autoritarisme des de l'educació i la legislació.
+[[Etimologia|L'etimologia]] a través dels temps, ens ajuda a entendre les diferents interpretacions de les identitats i els afectes. La censura s'ha sostingut per la càrrega pejorativa afegida a les definicions des dels fanatismes, fins a la despenalització gradual. Però no és una constant evolució, sinó que involuciona cada època i lloc en què s'imposa una opinió com a veritat absoluta, sense contrastar, siga en nom d'una religió, o una ideologia política o de la [[pseudociència]], o d'una forma excloent d'entendre el nacionalisme. Són excuses per a justificar l'autoritarisme des de l'educació i la legislació.
-Per exemple, segons la geografia i la cronologia del textos, podem trobem els següents termes:
+Per exemple, segons la geografia i la cronologia del textos, podem trobar els següents termes:
-En l'antiguitat: [[Tribadisme]], [[Homosexualitat a l'antiga Grècia|eromenys i erastés]], ''[[Homosexualitat a l'antiga Roma|kinaidos o cinaedus]]'',
+* En l'antiguitat: [[tribadisme]], [[Homosexualitat a l'antiga Grècia|eromenys i erastés]], ''[[Homosexualitat a l'antiga Roma|kinaidos o cinaedus]]'',
+* En l'edat mitjana i moderna: [[Scantinia|pecatus nefandus]], [[Hilari de Frígia|pràctiques nefandes]], [[sodomia]], (perfecta i imperfecta)<ref>{{Ref-web|url=https://personal.us.es/alporu/histsevilla/clases_sodomia.htm|títol=Clases de sodomía: perfecta e imperfecta|consulta=2013-03-13|llengua=Español|editor=|data=}}</ref>,
+* En el segle XIX: [[Homosexualitat#Etimologia i altres termes|homosexualitat]], [[heterosexualitat]], [[Lesbiana#Etimologia i evolució de la paraula|lesbianisme o safisme]], [[Úranos#Etimologia|uranisme]], [[Havelock Ellis#Sexe|inversió sexual]], [[:es:Homofilia|homofilia]],
+* En el segle XX: [[gai]], [[bisexualitat]], [[LGTB]] o LGBT, [[intersexualitat]], [[Identitat de gènere|identitat i expressió de gènere]], [[Afinitat sexo-afectiva|afinitat afectiva sexual]],  [[transgènere]], [[transsexual]], [[intersexual]], [[binarisme de gènere]], [[gènere fluid]], [[Cisgènere|cis gènere]], [[Judith Juanhuix|cross-dresser]], [[asexualitat]], [[demisexualitat]], [[pansexualitat]], [[poliamor]], [[amor lliure]], [[Teoria Queer|teoria queer]], [[:es:Interseccionalidad|violència intragènere]], [[:es:Familia_homoparental|famílies homoparentals]], etc.
+Una de les primeres expressions escrites és la lírica de [[Safo de Lesbos|Safo de Mitilene (Lesbos)]] dedicada a la deessa Afrodita (censurat pel Vaticà i Constantinopla l'any 1073) i recuperada, en part, gràcies a l'arqueologia moderna. La "[[Ilíada]]" on es conta la relació amorosa entre Aquil·les i Patrocle. "[[El banquet]]" de [[Plató]] on Alcibíades tracta l'origen mitològic de la sexualitat. Altres exemples de la literatura grecollatina que conservem són Plutarc, "[[Eneida]]" de Virgili, "[[Sàtires (Horaci)|Sàtires]]" d'Horaci, "[[Les Metamorfosis]]" d'Ovidi, el "[[Satiricó]]" de Petroni, o el poeta [[Marc Valeri Marcial|Marcial]].
-En l'edat mitjana i moderna: [[Scantinia|Pecatus nefandus]], [[Hilari de Frígia|pràctiques nefandes]], [[sodomia]], (perfecta i imperfecta)<ref>{{Ref-web|url=https://personal.us.es/alporu/histsevilla/clases_sodomia.htm|títol=Clases de sodomía: perfecta e imperfecta|consulta=2013-03-13|llengua=Español|editor=|data=}}</ref>,
+John Boswell va estudiar l'edat mitjana trencant falsos mites amb proves documentals primàries. Però l'edat moderna es va caracteritzar per un clar retrocés amb l'[[Index Librorum Prohibitorum]] que va arribar a prohibir aquells llibres que malgrat ser escrits per cristians, denunciaven la doble moral del clergat, com: "[[Decameró]]" de Giovanni Boccacio, "[[La Divina Comèdia|La Divina Comedia]]" de Dante Alighieri, o "[[Els contes de Canterbury]]" de Geoffrey Chaucer. Com va dir el poeta Heinrich Heine "on es cremen llibres s'acaben cremant persones" tant per part de la Santa Inquisició com per part de les monarquies autoritàries dogmàtiques.
-En el segle XIX: [[Homosexualitat#Etimologia i altres termes|homosexualitat]], [[heterosexualitat]], [[Lesbiana#Etimologia i evolució de la paraula|lesbianisme o safisme]], [[Úranos#Etimologia|uranisme]], [[Havelock Ellis#Sexe|inversió sexual]], [[:es:Homofilia|homofilia]],
-En el segle XX: [[gai]], [[bisexualitat]], [[LGTB]] o LGBT, [[intersexualitat]], [[Identitat de gènere|identitat i expressió de gènere]], [[Afinitat sexo-afectiva|afinitat afectiva sexual]],  [[transgènere]], [[transsexual]], [[intersexual]], [[Binarisme de gènere|binarisme de gènere]], [[Gènere fluid|gènere fluid]], [[Cisgènere|cis gènere]], [[Judith Juanhuix|cross-dresser]], [[asexualitat]], [[demisexualitat]], [[pansexualitat]], [[poliamor]], [[Amor lliure|amor lliure]], [[Teoria Queer|teoria queer]], [[:es:Interseccionalidad|violència intragènere]], [[:es:Familia_homoparental|famílies homoparentals]], etc.
-Una de les primeres expressions escrites és la lírica de [[Safo de Lesbos|Safo de Mitilene (Lesbos)]] dedicat a la deessa Afrodita (censurat pel Vaticà i Constantinopla l'any 1073) i recuperada en part gràcies a l'arqueologia moderna. La "[[Ilíada]]" on es conta la relació amorosa entre Aquil·les i Patrocle. "[[El banquet]]" de [[Plató]] on Alcibíades tracta l'origen mitològic de la sexualitat. Altres exemples  de la literatura grecollatina que conservem són Plutarc, "[[Eneida]]" de Virgili, "[[Sàtires (Horaci)|Sàtires]]" d'Horaci, "[[Les Metamorfosis|Metamorfosis]]" d'Ovidi, el "[[Satiricó]]" de Petroni, o el poeta [[Marc Valeri Marcial|Marcial]].
-John Boswell va estudiar l'edat mitjana trencant falsos mites amb proves documentals primàries. Però l'edat moderna es va caracteritzar per un clar retrocés amb l'[[Index Librorum Prohibitorum]] que va arribar a prohibir aquells llibres que malgrat ser escrits per cristians, denunciaven la doble moral del clergat, com: "[[Decameró]]" de Giovanni Boccacio, "[[La Divina Comèdia|Comedia]]" de Dante Alighieri, o "[[Els contes de Canterbury]]" de Geoffrey Chaucer. Com va dir el poeta Heinrich Heine "on es cremen llibres s'acaben cremant persones" tant per part de la Santa Inquisició com per part de les monarquies autoritàries dogmàtiques.
 Fins a l'actual [[:Categoria:Literatura LGBT|literatura LGBT]] que va reviscolar amb dificultats des de finals del segle XIX, on l'interés per la ciència va augmentar amb autories com Karl Maria Kentbeny, [[Richard von Krafft-Ebing]], Karl-Günther Heimsoth i [[Havelock Ellis]].