Vés al contingut

Eusko Alkartasuna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióEusko Alkartasuna
Dades
Nom curtEA Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític basc
IdeologiaIndependentista basc i socialdemòcrata
Història
Separat dePartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
CreacióSetembre de 1986
Activitat
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalPello Urizar
Òrgan de premsaAlkartasuna
JoventutsGazte Abertzaleak
Organització LGBTBizigay
Afiliació nacionalEuskal Herria Bildu
Afiliació europeaAliança Lliure Europea
Representació4 diputat al Parlament basc (dins EH Bildu)
3 diputats al Parlament de Navarra (dins EH Bildu)
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata
Lloc webeuskoalkartasuna.eus Modifica el valor a Wikidata

Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea[cal citació] el setembre de 1986,[1] com a escissió del Partit Nacionalista Basc. Actualment està separat ideològicament de l'anterior partit, ja que Eusko Alkartasuna es defineix com independentista, socialdemòcrata, pacifista i aconfessional. A Europa pertany des de l'inici a l'Aliança Lliure Europea (ALE), amb Esquerra Republicana de Catalunya, partit que engloba formacions independentistes i socialdemòcrates de diferents països.

Història

[modifica]

La crisi en el PNB es va desfermar per la tramitació de la Llei de Territoris Històrics, perquè els crítics demanaven anteposar les institucions comunes basques enfront de la foralitat tradicional del partit, i que es va conèixer que els crítics amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea van utilitzar l'Ertzaintza per espiar-lo mitjançant punxades telefòniques. El procés va ser tan traumàtic que alguns batzokis van passar a ser alkartetxes. Les Eleccions al Parlament Basc de 1986 del 30 de novembre foren la primera vegada que es va presentar a unes eleccions al País Basc), obtenint més de 180.000 vots.

El PNB va obtenir el triomf el 1990 i José Antonio Ardanza va formar govern amb EA i Euskadiko Ezkerra, fins que en 1991 va expulsar del govern a EA per recolzar les mocions en favor de la independència que impulsava Herri Batasuna,[2] i va incorporar al PSE al govern.

En 2009, la plataforma 'Alkarbide se'n va escindir formant el partit Hamaikabat,[3] que es va integrar en el PNB.[4] Eusko Alkartasuna i membres de l'esquerra abertzale van formar en 2011 la coalició Bildu per presentar-se a les Eleccions municipals espanyoles de 2011. Bildu fou il·legalitzada pel Tribunal Suprem,[5] però legalitzada posteriorment pel Tribunal Constitucional. L'any següent Eusko Alkartasuna i altes partits de l'esquerra albertzale van fundar la coalició Euskal Herria Bildu (EH Bildu), de la que tenia una quota del 20% dels representants. Inicialment era coalició a l'ús, respectant quotes en les institucions però des de 2015 va desenvolupar ja estructures organitzatives pròpies, esdevenint més que una suma de partits.[4]

L'actual secretari general del partit és Pello Urizar Karetxe i la secretari general de les seves joventuts, Gazte Abertzaleak, és Maider Carrere.

EA també està present al País Basc del Nord i es va presentar a les eleccions europees de 2009 i a les regionals franceses de 2010 dins la coalició Europe Écologie juntament amb Els Verds.

Alkartetxes

[modifica]

Els alkartetxes són les seus socials del partit, que solen ser locals que combinen oficines i dependències per la feina del partit[6] amb serveis de bar i restauració on solen fer-hi vida social militants i simpatitzants.

Arrel de la crisi en el PNB que va desembocar en la formació d'Eusko Alkartasuna, alguns batzokis van passar a ser alkartetxes.[4] En 2009, amb l'escissió de la plataforma Alkarbide (corrent crítica d'EA), constituïda en el partit Hamaikabat (H1!), s'han succeït fortes tensions per la titularitat de molts alkartetxes.[7] L'any 2010 EA tenia un total de 81 alkartetxes per tota la geografia basca: 3 a Àlaba, 29 a Biscaia, 40 a Guipúscoa, un a Iparralde i 8 a Navarra, i en 2021 havien baixat a 58 alkartetxes, 3 a Àlaba, 20 a Biscaia, 27 a Guipúscoa, un a Iparralde i 7 a Navarra.[8]

Resultats electorals

[modifica]

Parlament Basc

[modifica]
Parlament Basc
Any Vots % Pos. Escons +/– Líder Govern
1986 181,175 15.8 4t
13 / 75
 13 Carlos Garaikoetxea Oposició
1990 115,703 11.3 4t
9 / 75
 4 Carlos Garaikoetxea Coalició (1990–91)
Oposició (1991–94)
1994 105,136 10.1 5è
8 / 75
 1 Carlos Garaikoetxea Coalició
1998 108,635 8.6 5è
6 / 75
 2 Carlos Garaikoetxea Coalició
2001 Coalició amb PNB
7 / 75
 1 Begoña Errazti Coalició
2005 Coalició amb PNB
8 / 75
 1 Begoña Errazti Coalició
2009 38,198 3.7 5è
1 / 75
 7 Unai Ziarreta Oposició
2012 Dins EH Bildu
4 / 75
 3 Pello Urizar Oposició
2016 Dins EH Bildu
4 / 75
 Pello Urizar Oposició

Juntes Generals del País Basc

[modifica]
Any
Vots
%
 Diputats +/- Notes
1987 190.136 17,79
35 / 153
 Nou
1991 123.334 12,54
19 / 153
 Disminució 16
1995 120.960 11,08
15 / 153
 Disminució 4
1999 Coalició amb PNB
17 / 153
 Augment 2
2003 Coalició amb PNB
20 / 153
 Augment 3
2007 69.973 7,60
10 / 153
 Disminució 10
2011 Coalició amb Bildu
45 / 153
 ? Del total de la coalició.
2015 Coalició amb EH Bildu
39 / 153
 ? Del total de la coalició.
2023 Coalició amb EH Bildu
51 / 153
 ? Del total de la coalició.

Parlament de Navarra

[modifica]
Parlament de Navarra
Any Vots % Pos. Escons +/– Líder Govern
1987 19,840 7.0 5è
4 / 50
 4 Iñaki Cabasés Oposició
1991 15,170 5.5 4t
3 / 50
 1 Fermín Ciaurriz Oposició
1995 13,568 4.6 6è
2 / 50
 1 Fermín Ciaurriz Coalició (1995–96)
Oposició (1996–99)
1999 Coalició amb PNB
3 / 50
 1 Begoña Errazti Oposició
2003 Coalició amb PNB
3 / 50
 Begoña Errazti Oposició
2007 Dins Nafarroa Bai
4 / 50
 1 Begoña Errazti Oposició
2011 Dins Bildu
3 / 50
 1 Maiorga Ramírez Oposició
2015 Dins EH Bildu
3 / 50
 Maiorga Ramírez Coalició

País Basc del Nord (Iparralde)

[modifica]
Any
Candidatura
Vots
%
Diputats
1993 EMA-EB-EA 8.179 5,65
0 / 3
1997 EA-PNB n/a 2,87
0 / 3
2002 EA-PNB 1.987 1,51
0 / 3
2007 EH Bai 10.676 8,30
0 / 3
2012 Amalur 4.101 3,16
0 / 3
2017 EH Bai 12.592 10,00
0 / 3
2022 EH Bai 16.048 13,03
0 / 3

Corts Generals

[modifica]
Any
Vots
%
Diputats
Nom
Senadors
Nom
1989 136.955 0,67
2 / 13
 Joseba Azkarraga

Inaxio Oliveri

0 / 16
 -
1993 Coalició amb Euskal Ezkerra
1 / 13
 Xabier Albistur
0 / 16
 -
1996 115.861 0,46
1 / 13
 Begoña Lasagabaster
0 / 16
 -
2000 100.742 0,43
1 / 13
 Begoña Lasagabaster
0 / 16
 -
2004 80.905 0,31
1 / 13
 Begoña Lasagabaster
0 / 16
 -
2008 50.371 0,20
0 / 13
 -
0 / 16
 -
2011 Coalició amb Amaiur
1 / 13
(de 7) 		Rafael Larreina
1 / 16
(de 3) 		Alberto Unamunzaga
2015 Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 2) 		-
0 / 16
 -
2016 Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 2) 		-
0 / 16
 -
2019 (I) Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 4) 		-
0 / 16
(de 1) 		-
2019 (II) Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 5) 		-
0 / 16
(de 1) 		-
2023 Coalició amb EH Bildu
0 / 13
(de 6) 		-
0 / 16
(de 4) 		-

Parlament Europeu

[modifica]
Any Candidatura Vots % Eurodiputats
1987 Per l'Europa dels Pobles 18.991 (Navarra)

172.411 (País Basc)

6,74

16,06

Carlos Garaikoetxea
1989 Per l'Europa dels Pobles 14.280 (Navarra)

125.227 (País Basc)

6,23

13,0

Carlos Garaikoetxea

(legislatura no completa)

1994 Per l'Europa dels Pobles 8.607 (Navarra)

78.418 (País Basc)

3,74

8,68

-
1999 Coalició Nacionalista - Europa dels Pobles 17.030 (Navarra)

392.800 (País Basc)

5,7

33,93

Gorka Knörr

(legislatura no completa)

2004 Europa dels Pobles 9.684 (Navarra)

54.825 (País Basc)

4,84

7,76

Mikel Irujo

(legislatura no completa)

2009 Europa dels Pobles - Verds 14.060 (Navarra)

41.140 (País Basc)

7,04

5,67

-
2014 Els Pobles Decideixen 44.129 (Navarra)

177.694 (País Basc)

20,21

23,36

-
2019 Ara Repúbliques 54.308 (Navarra)

246.488 (País Basc)

16.00

22.02

-

Referències

[modifica]
  1. ↑ Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 651. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. ↑ Pedro Gorospe. «Ardanza avisa a EA que quedará fuera del Gobierno vasco si apoya la independencia» (en castellà). El Pais, 11-09-1991. [Consulta: 8 abril 2024].
  3. ↑ «Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior». Arxivat de l'original el 2011-03-07. [Consulta: 11 febrer 2021].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Rioja Andueza, Iker; Otazu, Amaia. «Guía para no perderse en la crisis de Eusko Alkartasuna, un partido dividido y que discute su papel en EH Bildu» (en castellà). El diario, 19-10-2019. [Consulta: 11 febrer 2021].
  5. ↑ «El Suprem barra el pas a Bildu per l'ajustada votació de 9 a 6». Avui, 02-05-2011. [Consulta: 1r maig 2011].
  6. ↑ Garin San Martin, Jaime; Otaño Linazasoro, Loli. «Crisis de EA» (en castellà). Noticias de Navarra, 20-09-2020. [Consulta: 11 febrer 2021].
  7. ↑ «EA inicia acciones políticas y judiciales contra los cargos electos de Hamaikabat». Diario Vasco, 26-11-2009 [Consulta: 10 gener 2016].
  8. ↑ «Alkartetxeak» (en basc). Eusko Alkartasuna. [Consulta: 11 febrer 2021].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eusko_Alkartasuna&oldid=34005344»