Felícia Fuster i Viladecans

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Felícia Fusté i Viladecans)
No s'ha de confondre amb Felicià Fuster Jaume.
Infotaula de personaFelícia Fuster i Viladecans
Felícia Fuster i Viladecans.jpg
Felícia Fuster i Viladecans (2001) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1921 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort3 març 2012 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballAssaig i poesia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, escriptora, traductora Modifica el valor a Wikidata
Premis

Felícia Fuster i Viladecans (barri de la Barceloneta, Barcelona, 7 de gener de 1921París, 4 de març de 2012)[1] fou una poeta, pintora i traductora catalana que va viure a París des del 1951.[2]

Biografia[modifica]

Mural d'homenatge a Barcelona

Filla de Ramon Fusté i Vilá (+1963) i Francisca Viladecans i Sala.[3] Els seus avis materns eren Rafael Viladecans i Autonell originari de Castellterçol i Felícia Sala, propietaris de "Casal Felícia" on l'escriptora hi passà part de la guerra civil.

Els primers estudis artístics s'inicien de forma oficial a partir del 1933 a l'Escola Massana però hi ha la figura fonamental de Josep Francesc Ràfols i Fontanals que va afavorir el seu coneixement avançat en el camp del dibuix i la pintura així com l'accés a l'ensenyament que oferia aquesta escola d'art. Fuster també va combinar aquests estudis amb l'Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona.[4]

Al 1950 viatja a París per millorar el francès i un any després decideix d'establir-se definitivament en un "exili voluntari" fent-hi treballs de gravat de vidre per encàrrec i compaginant-ho amb la docència com a professora d'espanyol a l'escola d'idiomes Berlitz i realitzant viatges per tot Europa.[4]

És autora d'Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils (1984; finalista premi Carles Riba), Aquelles cordes del vent (1987) i I encara (1987), entre d'altres. La seva obra està influenciada per la filosofia oriental, sobretot la japonesa, que es reflecteix en llibres com Postals no escrites (2001), l'assaig La poesia japonesa moderna (1988) i l'antologia Poesia japonesa contemporània (1988).[5][6]

El 2021 va ser l'Any Felícia Fuster, amb motiu de la celebració dels 100 anys del seu naixement,[7] i es va inaugurar una placa literària a la casa on va néixer.[8] La Institució de les Lletres Catalanes va produir una exposició itinerant amb col·laboració amb el Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya, comissariada per Lluïsa Julià, responsable de l'Any Felícia Fuster.[9]

Un tren de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya duu el seu nom. A més, l'estació de Provença acull una exposició sobre l'escriptora.[10]

Obra escrita, bibliografia[modifica]

Poesia[modifica]

Poesia escrita en francès[modifica]

Llibres d'artista:

  • Écume fêlée, livre libre, serigrafies i poesia en francès, edició limitada de 30 exemplars.
  • Au bout des os au bout des mots, livre libre, serigrafies i poesia en francès, edició limitada de 30 exemplars, 1989.

Poesia antologada a[modifica]

Prosa[modifica]

  • "A dins a fora", dins Barceldones. Barcelona: Edicions de l'Eixample, 1989.

Crítica literària / assaig[modifica]

  • "La poesia japonesa moderna", Revista de Catalunya núm. 19, maig del 1988, pp. 131-150.

Traduccions realitzades per l'autora[modifica]

Del francès:

Del japonès:

  • Poesia japonesa contemporània, traducció en col·laboració amb Naoyuki Sawada, pròleg de Felícia Fuster. Barcelona: Proa, 1988.

Al japonès:

  • Poesia catalana contemporània traducció en col·laboració amb Naoyuki Sawada. Tòquio: Shichosha, 1988.

Obres de l'autora traduïdes a altres idiomes[modifica]

A l'anglès:

Al francès?:

Obra plàstica[modifica]

Catàlegs d'art[modifica]

  • Nora Ancarola i Lola Donaire i Abancó (curadores): Felícia Fuster, obra plàstica. Fundació Felícia Fuster, 2008.

Premis i reconeixements[modifica]

  • 1984 finalista Premi Carles Riba pels treballs "Una cançó per a ningú i Trenta diàlegs inútils".[4]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Felícia Fuster i Viladecans


Premis i fites
Precedit per:
Antoni Fornes Gomiz
Diapasó amerat
Premi Vicent Andrés Estellés de poesia
1987
Succeït per:
Teresa Pascual i Soler
Les hores