Ferrial·lanita-(Ce)
 Ferrial·lanita-(Ce) | |
|---|---|
.webp)  | |
| Fórmula química | {CaCe}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH) |
| Epònim | al·lanita-(Ce) i Fèrric |
| Localitat tipus | Pegmatita Neprimetnyi, Mont Ulyn Khuren, Massís de Khaldzan Buragtag, Serralada Altai, Província de Khovd, Mongòlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BG.05b |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BG.05b |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 8,962Å; b = 5,836Å; c = 10,182Å; β = 115,02° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/m |
| Color | negre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | irregular, desigual, concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 6 |
| Lluïssor | resinosa |
| Color de la ratlla | marró |
| Diafanitat | translúcida, opaca |
| Densitat | 4,22 g/cm³ (mesurada); 4,16 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,825 nβ = 1,855 nγ = 1,880 |
| Birefringència | δ = 0,055 |
| Angle 2V | calculat: 83° |
| Impureses comunes | Al |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2000-041 |
| Símbol | Faln-Ce |
| Referències | [1] |
La ferrial·lanita-(Ce) és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de l'al·lanita. Rep el nom per la seva relació amb l'al·lanita-(Ce).
Característiques
[modifica]La ferrial·lanita-(Ce) és un sorosilicat de fórmula química {CaCe}{Fe3+AlFe2+}(Si₂O₇)(SiO₄)O(OH). Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2000. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la ferrial·lanita-(Ce) pertany a «09.B - Estructures de sorosilicats amb grups barrejats de SiO₄ i Si₂O₇; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: al·lanita-(Ce), al·lanita-(La), al·lanita-(Y), clinozoisita, dissakisita-(Ce), dol·laseïta-(Ce), epidota, hancockita, khristovita-(Ce), mukhinita, piemontita, piemontita-(Sr), manganiandrosita-(La), tawmawita, tweddillita, clinozoisita-(Sr), manganiandrosita-(Ce), dissakisita-(La), vanadoandrosita-(Ce), uedaïta-(Ce), epidota-(Sr), al·lanita-(Nd), ferrial·lanita-(La), åskagenita-(Nd), zoisita, macfal·lita, sursassita, julgoldita-(Fe2+), okhotskita, pumpel·lyïta-(Fe2+), pumpel·lyïta-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Mg), pumpel·lyïta-(Mn2+), shuiskita, julgoldita-(Fe3+), pumpel·lyïta-(Al), poppiïta, julgoldita-(Mg), ganomalita, rustumita, vesuvianita, wiluïta, manganovesuvianita, fluorvesuvianita, vyuntspakhkita-(Y), del·laïta, gatelita-(Ce) i västmanlandita-(Ce).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la pegmatita Neprimetnyi, situada al mont Ulyn Khuren, dins el massís de Khaldzan Buragtag, a la Serralada Altai (Província de Khovd, Mongòlia). Ha estat descrita en una trentena de localitats més distribuïdes per tot el planeta. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la Sèrra de Horno, una serra situada al municipi de Vielha e Mijaran (Vall d'Aran).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Ferriallanite-(Ce)» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].
- ↑ Joan Vinyoles Verdaguer · Josep Lluís Garrido Rufaste · Josep Carreras Peñalvert «Mineralitzacions en esquerdes de tipus alpí a la Sèrra de Horno, Vielha e Mijaran, Val d’Aran, Lleida, Catalunya, Espanya». Mineralogistes de Catalunya, 12, 3, 2016, pàg. 5 - 54 [Consulta: 24 novembre 2023].