Fets de Casas Viejas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els fets de Casas Viejas fou un episodi catalitzador de la caiguda del govern de Manuel Azaña, encara que posteriorment tornaria a ocupar la presidència del govern en 1936.

L'11 de gener de 1933 va tenir lloc en la localitat gaditana que actualment es diu Benalup-Casas Viejas una revolta protagonitzada per un grup d'anarquistes de la CNT que va decidir fer la revolució pel seu propi compte i implantar el comunisme llibertari, destituint l'alcalde i intentant prendre la caserna de la Guàrdia Civil on es trobaven un sergent i tres homes. Van ferir de mort el sergent i un dels homes. Immediatament, assabentat el govern, va enviar forces de la Guàrdia Civil i de la Guàrdia d'Assalt que van entrar a trets al poble, van incendiar la casa on s'havien refugiat alguns dels dirigents de la insurrecció, entre ells el conegut com a "Seisdedos", que va morir a l'incendi amb la seva filla,[1] i després van procedir a una sèrie de judicis sumaríssims, afusellant-ne a participants i sospitosos d'haver participat en els fets. Coneguts els fets en la resta d'Espanya es va produir un gran escàndol periodístic i parlamentari.

Per 170 vots a favor i 130 en contra, les Corts aprovaren la creació d'una Comissió d'investigació sobre els esdeveniments el 24 de febrer. La comissió la formaven Manuel Muñoz Martínez, Joan Puig i Ferreter, Gabriel Franco, Poza Jonquera, Fernando González Ungla, Luis Jiménez de Asúa, Miguel García Bravo-Ferrer, Lara, Botella i Casanueva. El 15 de març, la Comissió elabora un informe definitiu en el qual reconeix l'existència dels afusellaments. No obstant això, el Govern guanya una moció de confiança el 24 de març per 210 vots contra 1. Nogensmenys, aquest fet va fer perdre molta popularitat al gabinet Azaña i a la llarga, seria una de les causes de la seva caiguda en les eleccions de novembre de 1933.

El periòdic de la CNT va descriure els fets com "Va ser una ràzzia de mercenaris de la Legió en un aduar rifeny". El juliol de 1934, 26 camperols de Casas Viejas van ser jutjats pels delictes de possessió d'armes de guerra i execució d'actes contra les forces armades. Deu en foren absolts i dels restants, 1 és condemnat a 6 anys de presó, 4 a 5 anys, 2 a 3 anys, 6 a 2 anys i 3 a 1 any.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Peña Díaz, Manuel. Breve historia de Andalucía (en castellà). Centro de Estudios Andaluces, 2012, p. 279. ISBN 8493992615. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]