Gibó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Gibons
Symphalangus syndactylus

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Subordre: Haplorrhini
Infraordre: Simiiformes
Parvordre: Catarrhini
Superfamília: Hominoidea
Família: Hylobatidae
Gray, 1870
Distribución hylobatidae.png
Gèneres

Els gibons (Hylobatidae) són una família de primats.

Se n'ha descrit quatre gèneres, agrupats segons el seu nombre de parells de cromosomes: el gènere Hylobates (44), el gènere Hoolock (38), el gènere Nomascus (52) i el gènere Symphalangus (50).

Els gibons són mamífers poc robusts, presenten un cap petit i rodó i un pelatge molt abundant i dens.

Característiques[modifica | modifica el codi]

Són animals molt adaptats a selves tropicals i subtropicals. La seva anatomia està especialment modificada per dur a terme la braquiació com a principal sistema de desplaçament. Així ho demostra l'enorme longitud dels seus braços Un gibó adult pot arribar a mesurar entre 75 i 90 cm d'alçada i la longitud dels seus braços és quasi el doble que la de les cames. Es tracta de l'únic antropoid capaç de caminar únicament amb les extremitats posteriors.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

S'alimenten principalment de vegetals, tot i que també poden menjar fruita, insectes, aranyes, ocells petits i ous.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Les diferents espècies de la família es troba repartides entre Xina, Birmània, Vietnam, Laos i Cambodja[1]

Comportament[modifica | modifica el codi]

Els gibons són animals socials. Formen famílies nuclears, consistents en una parella monògama i la seva descendència que ocupen un territori, que defensen mitjançant senyals visuals i crits. Els crits recorden els d'ocells i els fan conjuntament els dos elements de la parella, a vegades també amb les cries. Es pot sentir a grans distàncies.

Locomoció[modifica | modifica el codi]

Els gibons es desplacen per braquiació. Es mouen sobre els arbres a alçades d'entre 15 i 60 metres i poden assolir velocitats de 56 km/h.[2] Poden caminar de forma bípeda sobre les dues potes posteriors utilitzant els braços alçats per balancejar-se.

Classificació[modifica | modifica el codi]

  • Família Hylobatidae: gibons
    • Gènere Hylobates
      • Gibó de mans blanques (Hylobates lar)
        • subespècie Hylobates lar lar
        • subespècie Hylobates lar carpenteri
        • subespècie Hylobates lar entelloides
        • subespècie Hylobates lar vestitus
        • subespècie Hylobates lar yunnanensis
      • Gibó àgil (Hylobates agilis)
        • subespècie Hylobates agilis agilis
        • subespècie Hylobates agilis albibarbis
        • subespècie Hylobates agilis unko
      • Gibó de Müller (Hylobates muelleri)
        • subespècie Hylobates muelleri muelleri
        • subespècie Hylobates muelleri abbotti
        • subespècie Hylobates muelleri funereus
      • Gibó argentat (Hylobates moloch)
        • subespècie Hylobates moloch moloch
        • subespècie Hylobates moloch pongoalsoni
      • Gibó crestat (Hylobates pileatus)
      • Gibó de Kloss (Hylobates klossii)
    • Gènere Hoolock
    • Gènere Symphalangus
      • Siamang (Symphalangus syndactylus)
    • Gènere Nomascus
      • Gibó negre (Nomascus concolor)
        • subespècie Nomascus concolor concolor
        • subespècie Nomascus concolor lu
        • subespècie Nomascus concolor jingdongensis
        • subespècie Nomascus concolor furvogaster
      • Gibó negre oriental (Nomascus nasutus)
        • subespècie Nomascus nasutus nasutus
        • subespècie Nomascus nasutus hainanus
      • Gibó de galtes blanques septentrional (Nomascus leucogenys)
        • subespècie Nomascus leucogenys leucogenys
        • subespècie Nomascus leucogenys siki
      • Gibó de galtes grogues (Nomascus gabriellae)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Mitochondrial DNA hypervariable region-1 sequence variation and phylogeny of the concolor gibbons, Nomascus. Am J Primatol. 2007 Apr 23.
  2. «Gibbon Conservation Center» (en anglès). [Consulta: 22 setembre 2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gibó Modifica l'enllaç a Wikidata