Gonzalo Suárez Morilla

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaGonzalo Suárez Morilla

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 juliol 1934 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Oviedo (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, actor, guionista, escriptor, productor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata –
Nom de plomaMartín Girard Modifica el valor a Wikidata
Família
GermansCarlos Suárez Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0840779 Allocine: 6306 Allmovie: p113161 TMDB.org: 54148
Facebook: Gonzalo-Suárez-53593897068 Modifica el valor a Wikidata

Gonzalo Suárez Morilla (Oviedo, Astúries, 30 de juliol de 1934) és un escriptor i director de cinema espanyol.

Biografia[modifica]

Gonzalo Suárez va néixer a Oviedo durant la revolució minera de 1934. L'any 1936 la guerra civil el va sorprendre a Madrid, on el seu pare, Gonzalo Suárez Gómez, catedràtic de francès, havia anat a presidir uns exàmens. Fins als deu anys no va anar al col·legi, ja que el seu pare es va encarregar dels seus estudis. L'any 1951 va iniciar els seus estudis de Filosofia i Lletres a Madrid, va escriure obres de teatre i va protagonitzar, entre altres, El moment de la teva vida de Saroyan, Medea d'Eurípides i La tempestat de Shakespeare. Va estar influenciat per la vida i obra dels impressionistes, per això es va dedicar amb un entusiasme obsessiu a la pintura. Posteriorment, va abandonar els estudis i va marxar a París on va realitzar treballs eventuals.

En 1958 va arribar amb la seva dona a Barcelona, on va exercir de periodista amb el pseudònim de Martin Girard.[1] Malgrat el seu creixent èxit, va deixar el periodisme i va publicar els seus primers llibres, els quals suposaven una ruptura amb el naturalisme en voga. Alguns dels seus relats van ser adaptats al cinema; per això, l'any 1966 va iniciar la seva obra cinematogràfica. A partir d'aquest moment realitzarà ininterrompudament llibres i pel·lícules.

És el pare d'Anne-Hélène Suárez i Gonzo Suárez i germà del director de fotografia Carlos Suarez.

Julio Cortázar[modifica]

Julio Cortázar va dir d'ell: "Per a algú que apreciï els jocs sigil·losos d'una intel·ligència irònica, i la marginalitat deliberada allí on la gran majoria treballa a full time, l'obra relliscosa i gairebé innascible  de Suárez dibuixa en el panorama espanyol contemporani alguna cosa que va poder dibuixar a França en l'obra de Boris Vian. Quan els hi espera en una pantalla de cinema o en un escenari, desapareixen bruscament per mostrar-se darrere de les tapes d'un llibre o d'un solo de trompeta; els qui els havien donat cita en una taula rodona, comprovaran consternats el buit de la seva absència a la mateixa hora en què una mestressa de casa estupefacta descobrirà que un hoste d'amable somriure ocupa una cadira a la qual ningú ho havia convidat. D'alguna manera el secret del qual només ell coneix, Gonzalo Suárez transita des de fa anys pels registres més variats de la vida intel·lectual espanyola, però aquesta actitud de fantasma inquieta i fins i tot enutja als crítics amants de l'ordre, els gèneres i les etiquetes.

"Escriptor que fa cinema, cineasta que torna a la Literatura? De tant en tant hi ha papallones que es neguen a deixar-se clavar en el cartó de les bibliografies i els catàlegs, ara i adés, també, hi ha lectors o espectadors que segueixen preferint les papallones vives a les quals dormen el seu trist somni en les caixes de cristall".

Premis i distincions[modifica]

Filmografia[modifica]

Pel·lícules dirigides per Gonzalo Suárez:[4]

Any Pel·lícula Principals actors
2007 Oviedo Express Barbara Goenaga, Carmelo Gómez, Najwa Nimri, Jorge Sanz, Maribel Verdú,
2005 El geni tranquil Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine. Manuel Medina, Pepín el Nuestru, Aitana Sánchez-Gijón, Ayanta Barilli
2000 El portero Maribel Verdú, Carmelo Gómez, Antonio Resines, Elvira Mínguez, Roberto Álvarez
1997 Tindaya - Chillida: un procés de creació Eduardo Chillida,
1995 Mi nombre es sombra François-Eric Gendron, Amparo Larrañaga,
1994 El detective y la muerte María de Medeiros, Javier Bardem, Carmelo Gómez, Héctor Alterio, Charo López, Mapi Galán
1992 La reina anónima Carmen Maura, Marisa Parets, Juanjo Puigcorbé
1991 Don Juan en los infiernos Fernando Guillén, Mario Pardo, Charo López, Héctor Alterio, Olegar Fedoro
1990 El lado oscuro Héctor Alterio, Hugo Gorban
1988 Remando al viento Virginia Mataix, José Luis Gómez, Hugh Grant, Valentine Pelka, Lizzy McInnerny, Elizabeth Hurley
1985 Los pazos de Ulloa. Sèrie de televisió Omero Antonutti, José Luis Gómez, Victoria Abril, Charo López
1984 Epílogo Francisco Rabal, José Sagristà, Charo López, Sonia Martínez, Chus Lampreave
1982 La mujer fría Arxivat 2013-09-29 a Wayback Machine. Episodi de la mujer de tu vida El Gran Wyoming, Ana Obregón,
1980 Una leyenda asturiana Arxivat 2013-09-29 a Wayback Machine. curtmetratge Oscar Ladoire, Rogelio
1979 Contes per a una escapada: episodi "Miniman i Superlobo" José Luis Borau, Chus Lampreave, Carmen Santonja
1977 Reina Zanahoria Fernando Fernán Gómez
1977 Parranda José Sagristà, Antonio Ferrandis, Fernando Fernán Gómez, José Luis Gómez,
1976 Beatriz Jorge Rivero, José Sagristà, Carmen Sevilla
1974 La Regenta Emma Penella, Keith Baxter, Nigel Davenport, Adolfo Marsillach, Charo López, Agustín González
1973 La loba y la paloma Carmen Sevilla, Donald Pleasence, Michael Dunn, Muriel Català
1972 Al diable con amor Ana Belén, Víctor Manuel, Luis Ciges
1971 Morbo Ana Belén, Víctor Manuel, Michael J. Pollard, María Vico
1970 Aoom Lex Barker, Teresa Gimpera, Romy, Bill Dyckes
1969 El extraño caso del doctor Fausto Gonzalo Suárez, Alberto Puig Palau, Olga Vidal, Teresa Gimpera,
1969 Ditirambo Arxivat 2014-02-21 a Wayback Machine. Gonzalo Suárez, Charo López, Lou Bennett, Ángel Carmona, Francesc Català Roca, Bill Dyckes
1967 Ditirambo vela por nosotros Gonzalo Suárez, Marianne Bennett, Bill Dyckes, Silvia Suárez
1966 El horrible ser nunca visto Francisco Balcells, Silvia Suárez

Teatre[modifica]

Obres de teatre dirigides per Gonzalo Suárez: Any 2000, adaptació i adreça.[5]

Llibres[modifica]

Guions[modifica]

1965 Fata Morgana. Guió de Vicente Aranda i Gonzalo Suárez.

1975 Operació Doble Dues. Guió de Sam Peckinpah i Gonzalo Suárez, basat en la novel·la homònima de Gonzalo Suárez. Publicat en la revista Viridiana, núm. 12.

1980. El rusc. Finalment dirigida per Mario Camus.

Traduccions[modifica]

  • Els onze i un. Publicat en: eslovac per Editions Sport. 
  • Tretze vegades tretze. Publicat en: eslovac per Tatran i polonès per Iskry [2 contes]. 
  • El rosegador de Fortimbrás. Publicat en: polonès per Czytelnik. 
  • Rocabruno bat a Ditirambe. Publicat en: polonès per Czytelnik. 
  • Operació Doble Dues. Publicat en: francès per Gallimard.

Adaptacions de l'obra de Gonzalo Suárez[modifica]

Teatre[modifica]

2001 "Paraules en penombra", adaptació teatral de textos de Gonzalo Suárez dirigida per Carles Alberola, Albena Teatre. Premi de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a la millor adreça i premi de la crítica de València a la millor direcció escènica.[6]

Òpera[modifica]

2004 "La nit i la paraula" amb música de José Manuel López, llibret de Gonzalo Suárez i imatges escèniques de José Manuel Brollo. Estrenada a Madrid, 2004, Teatre de l'Abadia. Es va representar, també, en la Biennal de Venècia (2005).

En aquesta òpera, José Manuel López va crear un fresc de gran potència dramàtica a partir de textos preparats pel director cinematogràfic i escriptor asturià Gonzalo Suárez, van ser extrets dels memorials que recorden la tragèdia de la trobada entre Moctezuma i Hernán Cortés i van ser adaptats pel mateix compositor i Andrés Lima, responsable, per la seva banda, de la direcció escènica. A més a més del tibant clima musical i teatral minuciosament obtinguts, en aquesta òpera destaquen les imatges creades pel pintor Brollo, que situa al centre de l'escena una pantalla per la qual les seves estilitzades abstraccions cobren vida a través d'un tractament informàtic que suggereix amb rotunditat el laberint mental dels personatges i el viatge a través d'una jungla de colors i signes de sorprenent plasticitat. (Jorge Fernández Guerra, El País, 4-06-2005).

Referències[modifica]

  1. «Martin Girard». Arxivat de l'original el 2011-08-08. [Consulta: 14 desembre 2017].
  2. Hemeroteca El País
  3. Boletín Oficial del Estado
  4. [enllaç sense format] http://www.gonzalo-suarez.com Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. e Internet Movie Database, datos consultados el 29 de noviembre de 2009.
  5. Arsénico por favor[Enllaç no actiu]
  6. [1]

Bibliografia[modifica]

  • 1978: Jocs secrets de Gonzalo Suárez. Julio Cortázar. Els Nouvelles Literaires núm. 2644.
  • 1991: Gonzalo Suárez: un combat guanyat amb la ficció. Javier Hernández Ruiz. Universitat d'Alcalá de Henares.
  • 1992: Aspectes fantàstics en la narrativa de Gonzalo Suárez: La resurrecció. J. Mena. Universitat de Barcelona.
  • 1993: L'obra literària de Gonzalo Suárez. Javier Voltes. Quaderns Crema.
  • 1994: La trajectòria artística de Gonzalo Suárez. Javier Voltes. Institut Gran Covián.
  • 2000: A Esmorga de Blanc Amor i Parranda de Gonzalo Suárez. Ana Belén Martínez Delgado. Ed. Do Castro
  • 2004: El cinema de Gonzalo Suárez. Carmen Becerra, (ed.). Mirabel editora.
  • 2004: Gonzalo Suárez: entre la literatura i el cinema. Ana Alonso (ed.). Universitat d'Oviedo - Kassel - Edition Reichenberger.
  • 2007: Guia per veure i analitzar "Remant al vent". Rafael Cherta, Teresa Garrido. Nau Llibres.
  • 2008: Gonzalo Suárez, 40 anys de cinema i literatura. Juan Cruz i uns altres. Setmana Internacional de Cinema de Valladolid.

Enllaços externs[modifica]