Javier Castillejo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJavier Castillejo
Javier Castillejo.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1968 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióboxejador Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaEspanya Modifica el valor a Wikidata
Esportboxa Modifica el valor a Wikidata
Classe de competiciópes mitjà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Francisco Javier Castillejo, és un boxejador espanyol retirat el 2009, nascut a Vallecas i resident a Parla, nascut el 22 de març de 1968. Sobrenomenat "El Lince de Parla", ha estat campió mundial dels pesos mitjans per la WBA i anteriorment campió mundial dels pesos superwelter pel WBC, sent un dels pocs boxejadors que ha posseït títols de campió del món en dues categories diferents.

Biografia[modifica]

Inicis[modifica]

Castillejo va debutar en Santa Marta del cerro el 22 de juliol de 1988 davant el també espanyol Ángel Díez al que va guanyar als punts en sis assalts. Poc després va concedir la revenja a Díez i va tornar a guanyar, aquesta vegada abans del límit, en quatre assalts. Els seus set primers combats els va guanyar, tots ells a Espanya, però en el vuitè combat va ser derrotat per Del Bryan als punts en vuit assalts.

Els seus següents 22 combats els va resoldre en la seva gran majoria per nocaut i tots ells van acabar amb victòria de Castillejo, fins i tot en alguns d'ells estava en joc algun cinturó (Campionat d'Espanya wélter i campionat Món Hispà de la WBC). El campionat Món Hispà de la WBC ho va guanyar per primera vegada el 12 de desembre de 1992 davant Enrique Areco al que va derrotar als punts en dotze assalts.

Títol WBA Superwelter[modifica]

Per tot això va tenir per fi una oportunitat mundialista, davant Julio César Vázquez pel títol de la WBA superwelter però va caure per decisió unànime en dotze assalts, les puntuacions van ser 114-115, 114-115 i 111-120.

Després d'aquest revés va tornar a barallar pel campionat Món Hispà de la WBC i per títol europeu que va guanyar davant Bernard Razzano l'11 de gener de 1994. Aquest títol ho defensaria en quatre ocasions abans de caure davant Laurent Boudouani en el novè assalt per nocaut tècnic. Un any més tard tornaria a barallar davant el mateix rival en la revenja del títol i tornaria a perdre, aquesta vegada en dotze assalts per decisió unànime.

En els seus següent combats va guanyar els títols Món Hispà de la WBC, el títol de campió d'Espanya superwelter i el títol Europeu per aconseguir una altra vegada una oportunitat mundialista.

Títol WBC Superwelter[modifica]

L'oportunitat l'hi va donar Keith Mullings el campió superwelter de la WBC, el 29 de gener de 1999. Castillejo va guanyar el combat per decisió i es va convertir per primera vegada en Campió del Món de la WBC. Fins a en cinc ocasions va defensar reeixidament el títol, davant Humberto Aranda que va acabar en quatre assalts, davant Paolo Roberto que va acabar en set, davant Michael Rask també en set assalts i que va ser parat per l'àrbitre després de consultar amb el metge, davant Tony Marshall que va guanyar per decisió unànime i davant Javier Martínez Rodríguez, finalitzat per KO en quatre assalts.

Després arribaria potser la vetllada més important en la carrera de Castillejo, un combat davant Óscar de la Foia, el 23 de juny de 2001. Aquesta anava a ser la gran baralla de Castillejo gràcies a que era un esdeveniment de pagament per visió. En la conferència de premsa a Las Vegas, va comentar: "no he vingut a Las Vegas a fer turisme sinó a defensar el meu títol". La baralla va ser molt igualada durant els dotze assalts però en l'últim Castillejo va caure a terra i De la Hoya es va adjudicar el títol per decisió unànime.

Després d'aquest revés va disputar el títol inaugural EBU-EU de la Unió Europea davant Xavier Moya al que va guanyar en cinc assalts. Poc després va tenir l'oportunitat de barallar pel títol interí del pes superwelter de la WBC, el qual va guanyar davant Roman Karmazin per decisió unànime. A l'any següent defensaria aquest títol davant Diego Castillo però no va tenir un combat pel títol indiscutible.

Els següents combats els va realitzar a Espanya exceptuant la derrota davant l'excampió mundial Fernando Vargas davant el qual va perdre el 20 d'agost de 2005 per decisió unànime.

Títol WBA Mitjà[modifica]

Però en 2006 va tornar a tenir una oportunitat mundialista, davant Felix Sturm i pel títol mitjà de la WBA. El combat va ser molt dur però Castillejo va aconseguir vèncer per nocaut tècnic en deu assalts i proclamar-se nou campió mundial, el major de tots els que li tornaven a guanyar (38 anys).

Poc després va defensar el seu títol davant Mariano Natalio Carrera davant el qual va perdre per nocaut tècnic en onze assalts, però el seu títol li va ser retornat el 23 de febrer ja que Carrera va donar positiu en un test antidopatge per clembuterol i va ser sancionat durant sis mesos. El 28 d'abril, Castillejo va tornar a barallar davant l'anterior campió de la WBA, Felix Sturm, i va perdre per decisió unànime en dotze assalts. Al novembre del mateix any combatria davant Carrera per segona vegada sota el torneig d'eliminació del títol de la WBA i guanyaria per ko en sis assalts.

En 2008, després de gairebé 20 anys de trajectòria, es va enfrontar a Sebastian Sylvester pel Campionat d'Europa de la mateixa categoria i després de dotze assalts va perdre el 12 d'abril, impedint-li així la seva participació pel títol mundial.

#Palmarès[modifica]

  • Campió d'Espanya wélter (1990 i 1991)
  • Campió Món Hispà WBC superwelter (1992 i 1993)
  • Campió d'Europa (EBU) superwelter (1994, 1995 i 1996)
  • Campió Món Hispà WBC (1996)
  • Campió d'Espanya superwelter (1997)
  • Campió d'Europa (EBU) superwelter (1998)
  • Campió del món WBC superwelter (1999, 2000 i 2001)
  • Campió EBU-UE mitjà (2002)
  • Campió del món interí WBC superwelter (2002 i 2003)
  • Campió del món WBA mitjà (2006 i 2007)

Combats amb títols en joc[modifica]

  • 19 d'octubre de 1990, Leganés. Venç a Alfonso Rodó per KO Tècnic en 4 assalts i es proclama campió d'Espanya Wélter.
  • 5 de juliol de 1991, Lugo. Venç a Domingo Sánchez per KO tècnic en 4 assalts i reté la corona nacional.
  • 12 de desembre de 1992, Oviedo. Venç a Enrique Areco per punts en 12 assalts i es proclama campió del món hispà del pes superwelter.
  • 24 d'abril de 1993, Leganés. És derrotat per Julio César Vásquez i no aconsegueix conquistar el títol mundial superwelter versió associació mundial de boxa.
  • 29 d'octubre de 1993, Leganés. Venç a Hugo Daniel Sclarendi per KO en 5 assalts i reté la seva corona del món hispà.
  • 11 de gener de 1994, Dijon, França. Venç a Bernard Razzano que es retira en el sisè assalt, i es proclama campió d'Europa del pes superwelter.
  • 19 de febrer de 1994, Leganés. Venç a Sant Colombo per KO tècnic en 3 assalts retenint la seva corona continental.
  • 25 de març de 1994, Còrdova. Venç a Valentino Manxola per KO tècnic en 3 assalts retenint la seva corona continental.
  • 21 de maig de 1994, Leganés. Venç a Patrick Vungbo per punts 12 assalts i reté la corona continental.
  • 23 de juliol de 1994, Boiro. Venç a Ludovic Proto per retirada d'est en el 8º assalt i reté la seva corona continental.
  • 3 de gener de 1995, Espernay, França. És derrotat per Laurent Boudouani per KO tècnic en 9 assalts i perd la seva corona continental.
  • 6 de gener de 1996, França. És derrotat per Laurent Boudouani per punts en 12 assalts i no aconsegueix recuperar la corona europea.
  • 12 de juliol de 1996, Hernani. Venç a Juan Ramón Medina, per KO en 8 assalts i es proclama campió del món hispà del pes superwelter.
  • 18 de març de 1997, València. Venç a Fernando José Riera, per punts en 10 assalts i es proclama campió d'Espanya Superwelter.
  • 2 de juliol de 1998, Ipswich, Regne Unit. Venç a Ahmet Dottuev per KO tècnic en 12 assalts i es proclama campió d'Europa Superwelter.
  • 29 de gener de 1999, Leganés. Venç a Keith Mullings per punts en 12 assalts i decisió dividida i es proclama campió del món del pes superwelter versió Consell mundial de Boxa.
  • 14 de maig de 1999, Leganés. Venç a Humberto Aranda per KO tècnic en 4 assalts i reté la seva corona mundial.
  • 10 de setembre de 1999, Leganés. Venç a Paolo Roberto per KO tècnic en 7 assalts i reté la seva corona mundial.
  • 17 de desembre de 1999, Leganés. Venç a Michael Rask per KO tècnic en 7 assalts i reté la corona mundial.
  • 21 de juliol de 2000, Leganés. Venç a Tony Marshall per punts en 12 assalts i reté la corona mundial.
  • 21 d'octubre de 2000, Mèxic. Venç a Javier Martínez per KO en 4 assalts i reté la seva corona mundial.
  • 23 de juny de 2001, Las Vegas, Nevada, Estats Units. És derrotat per Oscar de la Foia en 12 assalts, i perd la seva corona mundial.
  • 11 de gener de 2002, Barcelona. Venç a Xavi Moya per KO tècnic en 5 assalts i es proclama campió de la unió europea del pes mitjà.
  • 26 d'abril de 2002, Barcelona. Venç a Pierre Moreno per KO tècnic en 7 assalts i reté el títol de la unió Europea.
  • 12 de juliol de 2002, Parla. Venç a Roman Karamazin per punts en 12 assalts i es proclama campió del món interí superwelter del consell mundial de boxa.
  • 9 de maig de 2003, Leganés. Venç a Diego Castillo per KO en el primer assalt i reté la corona mundial interina.
  • 20 d'agost del 2005, Rosemont, Ilinois, Estats Units. És derrotat per Fernando Vargas sense títol en joc per punts en 10 assalts.
  • 15 de juliol del 2006, Hamburg, Alemanya. Venç a Felix Sturm per KO en 10 assalts i es proclama campió del món del pes mitjà versió Associació mundial de Boxa.
  • 2 de desembre del 2006, Berlín, Alemanya. S'enfronta a Mariano Natalio Carrera i encara que originalment perd per KO tècnic en 11 assalts, el combat és declarat no contest per positiu de Carrera.
  • 28 d'abril del 2007, Oberhausen, Alemanya. És derrotat per Felix Sturm, per punts en 12 assalts perdent la seva corona mundial.
  • 13 de novembre del 2007, Baden-Württemberg, Alemanya. Venç a Mariano Natalio Carrera, per KO en 6 assalts en una baralla eliminatòria pel títol mundial del pes mitjà.
  • 12 d'abril de 2008, Jahnsportforum, Alemanya. És derrotat per Sebastian Sylvester, per KO en 12 assalts no aconseguint conquistar el títol europeu i perdent la seva opció a barallar pel títol mundial.
  • 4 d'abril de 2009, Leganés, Madrid, Espanya. S'acomiada de la boxa en actiu en una memorable nit davant Pablo Navascues, la decisió dels jutges va ser la de combat nul en finalitzar els 12 assalts.

Combats[modifica]

N.º Resultat Balanç Rival Assalt Data Localitat
72 Nulo 62-8-1-1 Flag of Spain.svg Pablo Navascues PTES 10 4/4/2009 Flag of Spain.svg Leganés
71 Derrota 62-8-0-1 Flag of Germany.svg Sebastian Sylvester KO 12 (12) 12/4/2008 Flag of Germany.svg Nuevo Brandeburgo
70 Victòria 62-7-0-1 Flag of Argentina.svg Mariano Natalio Carrera KO 6 (12) 13/11/2007 Flag of Germany.svg Goppingen
69 Derrota 61-7-0-1 Flag of Germany.svg Félix Sturm PTES 12 28/4/2007 Flag of Germany.svg Oberhausen
68 No disputado 61-6-0-1 Flag of Argentina.svg Mariano Natalio Carrera KOT 11 (12) 2/12/2006 Flag of Germany.svg Berlín
67 Victòria 61-6 Flag of Germany.svg Félix Sturm KOT 10 (12) 15/7/2006 Flag of Germany.svg Hamburgo
66 Victòria 60-6 Flag of Venezuela.svg Luis Carmona KOT 2 (10) 3/2/2006 Flag of Spain.svg Santa Cruz de Tenerife
65 Victòria 59-6 Flag of Venezuela.svg Presente Brito PTES 8 4/11/2005 Flag of Spain.svg Leganés
64 Derrota 58-6 Flag of United States.svg Fernando Vargas PTES 10 20/8/2005 Flag of United States.svg Rosemont
63 Victòria 58-5 Flag of Uruguay.svg Enrique Campos KOT 5 (8) 11/6/2004 Flag of Spain.svg Leganés
62 Victòria 57-5 Flag of Nicaragua.svg Genaro Ríos KOT 3 (10) 16/4/2004 Flag of Spain.svg Leganés
61 Victòria 56-5 Flag of Colombia.svg Ignacio Solar KOT 2 (10) 12/9/2003 Flag of Spain.svg Leganés
60 Victòria 55-5 Flag of Colombia.svg Diego Castillo KOT 1 (12) 9/5/2003 Flag of Spain.svg Leganés
59 Victòria 54-5 Flag of Russian Federation.svg Roman Karmazin PTES 12 12/7/2002 Flag of Spain.svg Parla
58 Victòria 53-5 Flag of France.svg Pierre Moreno KOT 7 (10) 26/4/2002 Flag of Spain.svg Barcelona
57 Victòria 52-5 Flag of Spain.svg Xavier Moya KOT 5 (10) 11/1/2002 Flag of Spain.svg Barcelona
56 Derrota 51-5 Flag of United States.svg Óscar de la Hoya PTES 12 23/6/2001 Flag of United States.svg Paradise
55 Victòria 51-4 Flag of Spain.svg Javier Martínez Rodríguez KOT 4 (12) 21/10/2000 Flag of Mexico.svg Ciudad de México
54 Victòria 50-4 Flag of Guyana.svg Tony Marshall PTES 12 21/7/2000 Flag of Spain.svg Leganés
53 Victòria 49-4 Flag of Venezuela.svg Juan Rondón KOT 3 (10) 14/4/2000 Flag of Spain.svg Leganés
52 Victòria 48-4 Flag of Argentina.svg Mohamed Boualleg KO 8 (10) 17/3/2000 Flag of Spain.svg Ciudad Real
51 Victòria 47-4 Flag of Denmark.svg Michael Rask KOT 7 (12) 17/12/1999 Flag of Spain.svg Leganés
50 Victòria 46-4 Flag of Sweden.svg Paolo Roberto KOT 7 (12) 10/9/1999 Flag of Spain.svg Leganés
49 Victòria 45-4 Flag of Costa Rica.svg Humberto Aranda KOT 4 (12) 14/5/1999 Flag of Spain.svg Leganés
48 Victòria 44-4 Flag of United States.svg Keith Mullings PTES 12 29/1/1999 Flag of Spain.svg Leganés
47 Victòria 43-4 Flag of Romania.svg Cristinel Acatrinei KOT 2 (8) 16/10/1998 Flag of Spain.svg Leganés
46 Victòria 42-4 Flag of Russian Federation.svg Ahmet Dottuev KOT 12 (12) 2/7/1998 Flag of United Kingdom.svg Ipswich
45 Victòria 41-4 Flag of Spain.svg Fernando José Riera PTES 10 18/3/1997 Flag of Spain.svg Valencia
44 Victòria 40-4 Flag of Dominican Republic.svg Juan Ramón Medina KOT 8 (12) 12/7/1996 Flag of Spain.svg Hernani
43 Victòria 39-4 Flag of Slovakia.svg Tibor Horvath KOT 4 (6) 16/5/1996 Flag of Spain.svg Madrid
42 Victòria 38-4 Flag of Romania.svg Stefan Driscu KOT 2 (8) 7/3/1996 Flag of Spain.svg Madrid
41 Derrota 37-4 Flag of France.svg Laurent Boudouani PTES 12 6/1/1996 Flag of France.svg Levallois-Perret
40 Victòria 37-3 Flag of Portugal.svg Carlos Rocha Tomar DESC. 6 (6) 14/7/1995 Flag of Spain.svg Sevilla
39 Derrota 36-3 Flag of France.svg Laurent Boudouani KOT 9 (12) 3/1/1995 Flag of France.svg Épernay
38 Victòria 36-2 Flag of Guatemala.svg Ludovic Proto KOT 8 (12) 23/7/1994 Flag of Spain.svg Boiro
37 Victòria 35-2 Flag of Belgium.svg Patrick Vungbo PTES 12 29/5/1994 Flag of Spain.svg Leganés
36 Victòria 34-2 Flag of Italy.svg Valentino Manca KOT 3 (12) 25/3/1994 Flag of Spain.svg Córdoba
35 Victòria 33-2 Flag of Italy.svg Santo Colombo KOT 3 (12) 19/2/1994 Flag of Spain.svg Leganés
34 Victòria 32-2 Flag of France.svg Bernard Razzano RET. 6 (12) 11/1/1994 Flag of France.svg Dijón
33 Victòria 31-2 Flag of Argentina.svg Hugo Daniel Sclarandi KO 5 (12) 29/10/1993 Flag of Spain.svg Leganés
32 Victòria 30-2 Flag of Puerto Rico.svg Javier Rivera KOT 4 (8) 25/6/1993 Flag of Spain.svg Leganés
31 Derrota 29-2 Flag of Argentina.svg Julio César Vásquez PTES 12 24/4/1993 Flag of Spain.svg Leganés
30 Victòria 29-1 Flag of Puerto Rico.svg Jesús Carlos Vélez PTES 8 26/3/1993 Flag of Spain.svg Leganés
29 Victòria 28-1 Flag of Argentina.svg Enrique Areco PTES 12 12/12/1992 Flag of Spain.svg Oviedo
28 Victòria 27-1 Flag of Panama.svg Antonio Campbell KO 3 (8) 13/10/1992 Flag of Spain.svg Leganés
27 Victòria 26-1 Flag of Romania.svg Vasile Citea PTES 8 17/7/1992 Flag of Spain.svg Leganés
26 Victòria 25-1 Flag of Argentina.svg Jorge Sclarandi PTES 8 19/6/1992 Flag of Spain.svg Leganés
25 Victòria 24-1 Flag of United States.svg Saoul Mamby PTES 8 15/5/1992 Flag of Spain.svg Bilbao
24 Victòria 23-1 Flag of United States.svg Harry Arroyo KOT 3 (8) 10/4/1992 Flag of Spain.svg Leganés
23 Victòria 22-1 Flag of Colombia.svg Edison Martínez KO 3 (8) 14/3/1992 Flag of Spain.svg Leganés
22 Victòria 21-1 Flag of United Kingdom.svg Lindon Scarlett PTES 8 8/2/1992 Flag of Spain.svg Leganés
21 Victòria 20-1 Flag of Slovenia.svg Gejza Stipak RET. 4 (8) 17/1/1992 Flag of Spain.svg Leganés
20 Victòria 19-1 Flag of Belgium.svg Patrick Vungbo KOT 5 (8) 6/12/1991 Flag of Spain.svg Leganés
19 Victòria 18-1 Flag of Spain.svg Domingo Sánchez KOT 4 (10) 5/7/1991 Flag of Spain.svg Lugo
18 Victòria 17-1 Flag of Puerto Rico.svg Juan Rosario KOT 6 (8) 18/5/1991 Flag of Spain.svg Madrid
17 Victòria 16-1 Flag of France.svg Eric Dindaine PTES 8 21/12/1990 Flag of Spain.svg Leganés
16 Victòria 15-1 Flag of Spain.svg Alfonso Redondo KOT 4 (10) 19/10/1990 Flag of Spain.svg Leganés
15 Victòria 14-1 Flag of Colombia.svg José Salinas KO 1 (8) 17/8/1990 Flag of Spain.svg Almería
14 Victòria 13-1 Flag of Colombia.svg Claudio Salgado KOT 1 (6) 14/7/1990 Flag of Spain.svg Parla
13 Victòria 12-1 Flag of Colombia.svg Mateo Valdez KOT 2 (8) 31/5/1990 Flag of Spain.svg Madrid
12 Victòria 11-1 Flag of Dominican Republic.svg Félix Rodríguez KOT 5 (8) 5/5/1990 Flag of Spain.svg Zaragoza
11 Victòria 10-1 Flag of Portugal.svg Carlos Tavárez KOT 2 (6) 16/2/1990 Flag of Spain.svg Bilbao
10 Victòria 9-1 Flag of United Kingdom.svg Louie Antuna PTES 6 30/12/1989 Flag of Spain.svg Santoña
9 Victòria 8-1 Flag of Netherlands.svg Jimmy Bartes KOT 2 (6) 16/11/1989 Flag of Spain.svg Madrid
8 Derrota 7-1 Flag of United Kingdom.svg Del Bryan PTES 8 19/8/1989 Flag of Spain.svg Benidorm
7 Victòria 7-0 Flag of Portugal.svg Víctor Carvalho PTES 6 29/7/1989 Flag of Spain.svg Madrid
6 Victòria 6-0 Flag of Spain.svg Juan Antonio López PTES 8 14/6/1989 Flag of Spain.svg Madrid
5 Victòria 5-0 Flag of Spain.svg Modesto Vilardell KOT 1 (6) 23/2/1989 Flag of Spain.svg Madrid
4 Victòria 4-0 Flag of Spain.svg Santiago Vásquez PTES 6 19/11/1988 Flag of Spain.svg Irún
3 Victòria 3-0 Flag of Spain.svg Juan Pérez KOT 1 (4) 4/11/1988 Flag of Spain.svg Torrejón de Ardoz
2 Victòria 2-0 Flag of Spain.svg Ángel Díez KOT 4 (6) 2/9/1988 Flag of Spain.svg San Martín de Valdeiglesias
1 Victòria 1-0 Flag of Spain.svg Ángel Díez PTES 6 22/7/1988 Flag of Spain.svg Madrid

|- style="text-align: center;" | width="30%" |Precedit per:
{{{abans}}} | width="40%" style="text-align: center;" |{{{títol}}}
{{{anys}}} | width="30%" |Succeït per:
{{{després}}}

Predecesor:



Keith Mullings
WBC Campeones del Concilio Mundial de Boxeo



29 de gener, 1999 - 23 de juny, 2001
Sucesor:



Óscar de la Hoya
Predecesor:



Felix Sturm
WBA Campeones de la Asociación Mundial de Boxeo



15 de julio, 2006 - 2 de desembre, 2006
Sucesor:



Mariano Natalio Carrera
Predecesor:



Mariano Natalio Carrera
WBA Campeones de la Asociación Mundial de Boxeo



23 de febrer, 2007 - 28 d'abril, 2007
Sucesor:



Felix Sturm

Televisió[modifica]

L'any 2012 va fer un cameo amb el reality show "Em canvio de família".

Premis, reconeixements i distincions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Los Duques de Palma dieron las condecoraciones al Mérito Deportivo». abc.es, 10-02-2000. [Consulta: 23 gener 2017].

Enllaços externs[modifica]