Josep Franquesa i Gomis
.jpg) Josep Franquesa i Gomis per Bagaria (1908) | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1r desembre 1855  Barcelona |
| Mort | 6 novembre 1930 (74 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta, polític, catedràtic, crític literari |
| Ocupador | Universitat de Barcelona |
| Partit | Unió Catalanista |
| Membre de | |
Premis
| |
Josep Franquesa i Gomis (Barcelona 1855 - 1930) fou un poeta, crític literari i polític català.[1] Es doctorà en filosofia i lletres i fou catedràtic de literatura a la Universitat de Barcelona. Col·laborà a nombroses revistes com La Renaixença, Joventut i La Veu de Catalunya i en va fundar d'altres com La Ilustració Catalana, La Llar i La Familia Cristiana. En el terreny polític, el 1898 presidí la Lliga de Catalunya i alhora fou vicepresident de la Unió Catalanista.
Fou mestre en gai saber el 1883, mantenidor dels Jocs Florals de 1900 i va prologar La punyalada de Marià Vayreda i Vila.[2] El 1896 fou un dels tres membres de la Comissió tècnica dels Jocs Florals de Barcelona que va premiar l'obra de Pompeu Fabra Contribució a la gramàtica de la llengua catalana. També va participar en el Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906). Va ser Vicepresident de l'Ateneu Barcelonès en el mandat 1896-1897.
Obres
 |
Vegeu texts en català sobre Josep Franquesa i Gomis a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
- Estudio de Ausias March y de sus obras (1884)
- Electra (1912), traducció de l'obra de Sòfocles
- Epístola a los Pisones (1892), traducció de l'obra d'Horaci
- Eros fugitiu (1910), traducció de l'obra de Moscos de Siracusa
Referències
- ↑ Joaquim Molas i Batllori Josep Franquesa i Gomis. Poeta i activista oblidat a L'Avenç, núm 200, 1996, p. 84-87
- ↑ La novel·la històrica en la literatura catalana per Maurici Serrahima, Maria Teresa Boada i Josep Lluís Badal
| Precedit per: Joaquim Rubió i Ors |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla I electe |
Succeït per: Josep Daurella i Rull |
