Vés al contingut

Jusèp Amiell Solè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:41, 22 juny 2021 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaJusèp Amiell Solè

(2018) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 abril 1930 Modifica el valor a Wikidata (94 anys)
Garòs (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióSeminari de la Seu d'Urgell
Es coneix perTraductor de la Bíblia a l'aranès
Activitat
OcupacióSacerdot i escriptor
Llenguaaranès
Premis

Jusèp Amiell Solè (Garòs, Arties e Garòs, Naut Aran, Vall d'Aran, 18 d'abril de 1930) és un sacerdot i escriptor aranès.

Biografia

Va estudiar al Seminari de la Seu d'Urgell i fou ordenat sacerdot el 1954,[1] ha estat rector de Bossòst el 1973 i de la Pobla de Segur el 1977. Va traduir a l'aranès el Missal i el 17 de gener de 1979 donà a la capella del Pater Noster de Jerusalem, el Pare Nostre en aranès. Posteriorment va ser director espiritual del Seminari Diocesà i el 1991 va ser nomenat rector de Vielha. Actualment és canonge del Capítol Catedralici del Bisbat d'Urgell,[2] el primer aranès escollit per a aquest càrrec des de 1805.

Ha participat activament en el revifament de la cultura aranesa i ha estat secretari de la Fondacion deth Musèu Etnologic dera Val d'Aran, membre del Patronat deth Musèu dera Val d'Aran i cofundador de la revista Tèrra Aranesa.[3] També ha traduït a l'aranès el Nou Testament (2010) i els Psalms (2011) i ha escrit Goigs de sants venerats a la vall.

Per la seva tasca de defensa i promoció de l'aranès, per la seva normalització lingüística en la litúrgia i la vida quotidiana, ha rebut entre altres guardons el Prèmi Lengua Viua el 2004, el juny 2010 la Medalla d'Or del Conselh Generau d'Aran i el 2012 la Creu de Sant Jordi.

Obres

  • Petit Missau Aranés (1978)
  • Crotzes e drapèus istoriques dera Val d'Aran
  • Nau Testament (2010)
  • Salms (2011)
  • Istòria dera Glèisa en Aran (2016)[4]

Referències