L'Avenç (1881-1893)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 18:04, 12 des 2009 amb l'última edició de Kippelboy (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Vegeu L'Avenç per la revista del mateix nom fundada l'any 1977
Portada de la revista L'Avenç el 1881

L'Avenç, escrit originalment "L'Avens", fou una revista fundada l'any 1881 per Jaume Massó, que representava l'esperit modernista, innovador i catalanista, i es va desentendre totalment de l'antic català medieval i arcaïtzant.

Primera etapa: 1881-1884

La revista visqué dos moments històrics, entre 1881 i 1884 comptà amb la col·laboració dels escriptors més prestigiosos del país com Narcís Oller, Josep Yxart, Francesc Matheu o Valentí Almirall, sent mantinguda econòmicament gràcies a les aportacions econòmiques de Jaume Massó i Ramon Perés, el qual n'esdevení director entre 1883 i 1884. La revista va desenvolupar una important campanya lingüística en què es proposava la creació d'un model de llengua unitari, d'acord amb el llenguatge escrit i parlat, que va agafar com a base el parlar de Barcelona netejat de les impureses populars.

A partir d'aquesta campanya es va publicar una sèrie d'articles i conferències en què es discrepava amb el caràcter arcaïtzant de la llengua literària i es mostrava una preocupació per la diferència entre el català escrit i parlat, i per l'absència d'una normativa ortogràfica moderna i unitària. A més a més, es van proposar mesures concretes per a una renovació lingüística, com ara l'enriquiment del vocabulari i de la gramàtica i l'establiment d'unes normes globals que unifiquessin la llengua culta amb la col·loquial, i que fossin compatibles amb el llatí i la llengua antiga.

L'any 1884 la revista deixà d'editar-se degut a un viatge dels seus dos impulsors a Anglaterra.

Segona etapa: 1889-1893

L'any 1889 Massó reprengué l'edició de la revista en solitari, incorporant però, alguns anys més tard, uns quants joves gramàtics com Pompeu Fabra, Joaquim Casas, Raimon Casellas Joan Maragall i Alexandre Cortada. La revista va saber assumir el lideratge del "català que ara es parla", i impulsà la reforma de les Normes ortogràfiques, que finalitzà el 1913 amb la publicació d'aquestes per part de l'Institut d'Estudis Catalans i l'acceptació per part de la Mancomunitat de Catalunya presidida per Enric Prat de la Riba.

L'any 1891 la revista adoptà el seu nom definitiu: "L'Avenç". A partir de 1892 la revista adquirí un to més crític vers la burgesia catalana gràcies als escrits de Jaume Brossa i Roger i Alexandre Cortada.

El 1893 la revista deixà de publicar-se a causa de la proliferació d'atemptats anarquistes, les crítiques vers la satirització de Frederic Soler "Pitarra" així com pel seu dèficit econòmic.

Enllaços externs