La Cecilia
La Cecilia i Cecilia - Storia di una comune anarchica  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Jean-Louis Comolli |
| Protagonistes | |
| Guió | Eduardo de Gregorio i Jean-Louis Comolli |
| Música | Michel Portal |
| Fotografia | Yann Le Masson |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | França i Itàlia |
| Estrena | 1976 |
| Durada | 113 min |
| Idioma original | italià |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | cinema històric i drama |
| Lloc de la narració | Brasil |
      | |
La Cecilia és una pel·lícula francesa-italiana de Jean-Louis Comolli, estrenada el 1976.
La pel·lícula està inspirada en la història d'una colònia anarquista italiana, la Colônia Cecília, al Brasil a la dècada de 1890.
Argument[modifica]
A finals del s.XIX, anarquistes italians, deu homes, una dona, llibertaris, col·lectivistes, van emigrar al Brasil per fundar-hi una comunitat sense líder, sense jerarquia, sense patró, sense policia, però no sense conflicte, ni passió.[1]
Repartiment[modifica]
- Maria Carta
- Massimo Foschi
- Vittorio Mezzogiorno
- Mario Bussolino
- Bruno Cattaneo
- Piero Di Sorio
- Beppe Lo Parco
- Giancarlo Pannese
- Briagio Pelligra
- Giuliano Petrelli
- Gabriele Tozzi
- Francesca Libertucci
- Adriana Bruno
- Renato Pereira
- Vinicio Pereira
Crítiques[modifica]
| « | En primer lloc, La Cecilia (per a mi) és una pel·lícula sobre la migració. En el pas d'un país a un altre, d'una cultura a una altra, d'una llengua, d'una societat, a una altra llengua, una altra societat. També sobre el pas d'un tipus de lluita a un altre, d'un tipus de marginalitat a un altre. | » |
| — Jean-Louis Comolli, Cahiers du cinéma, janvier 1976 | ||
| « | La Cécilia : a finals del s. XIX, anarquistes italians, deu homes, una dona, llibertaris, col·lectivistes, van emigrar al Brasil per fundar una comunitat sense líder, sense jerarquia, sense cap, sense policia, però no sense conflicte, ni passió. Aquesta utopia d'ahir planteja algunes de les qüestions candents d'avui: la d'una organització no repressiva, la de la circulació del coneixement i el poder, la de l'alliberament de la dona i la lluita contra la família. Els únics somnis interessants són els que posen en crisi el vell món i, en el mateix somiador, el vell. La utilitat de les utopies es mesura per la resistència que troben.[2] | » |
| — Jean-Louis Comolli, Cinéma[s] de France, 2008 | ||
Notes ei referències[modifica]
- ↑ La Cecilia sur Ciné Club de Caen.com
- ↑
PDF La Cécilia de Jean-Louis Comolli, Cinéma[s] de France, fitxa a ABC-Le France.com, 2008.
Bibliografia[modifica]
- Jean-Louis Comolli, Cecilia, une commune anarchiste au Brésil en 1890, Daniel & Cie, 2004 Lire en ligne
- Maria A. Semilla Duran, Jorge P. Santiago, François Laplantine, Utopies, enchantements et hybridité dans la ville ibérique et latino-américaine, éditions des Archives contemporaines, 2012, 283 pages Lire en ligne
- Thierry Paquot, Utopies et utopistes, La Découverte, coll. Repères n° 484, 2007, 128 pages Lire en ligne
- Catherine Spencer, À corps perdus : théâtre, désir, représentation, L'Harmattan, 2005 Lire en ligne
- René Prédal, Cinéma sous influence. Le cinéma à l'épreuve de l'Histoire, de la littérature et des genres, L'Harmattan, coll.Champs visuels, 2007, 266 pages Lire en ligne
- Jacques de Courson, L'Appétit du futur. Voyage au cœur de la prospective, ECLM, coll.Dossier pour un débat n° 149, 2005 Lire en ligne
