Laureà Figuerola i Ballester

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLaureà Figuerola i Ballester

Eduardo Balaca, Retrat de Laureà Figuerola (Senat d'Espanya). Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 juliol 1816 Modifica el valor a Wikidata
Calaf (Anoia) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 febrer 1903 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Municipal de Girona Modifica el valor a Wikidata
Regidor de l'Ajuntament de Madrid
Catedràtic d'universitat
Ministre d'Hisenda
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióeconomista, jurista, catedràtic, polític, professor titular Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Madrid
Universitat de Barcelona
Universitat Central Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà Democràtic Federal Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Panteó al Cementiri de Girona on està enterrat Laureà Figuerola.

Laureà Figuerola i Ballester (Calaf, Anoia, 4 de juliol de 1816 - Madrid, 28 de febrer de 1903)[1] fou un economista i polític català, que estudià filosofia i dret. És conegut per la creació de la unitat monetària de la pesseta.[2] Fou el primer doctor en dret sortit d'una universitat espanyola.[3]

Biografia[modifica]

Als 19 anys es donà a conèixer per les seves idees liberals, figurant a la Junta Revolucionària de Barcelona. Es feu advocat l'any 1840.[1] Deixeble d'Eudald Jaumeandreu i Triter, el 1846 fou nomenat catedràtic d'Economia de la Universitat de Barcelona, que abandonà el 1853 per ocupar la càtedra de la Universitat de Madrid. El 1846 fundà l'Escola Normal de Mestres de Barcelona. Fou soci de la Societat Econòmica Barcelonesa d'Amics del País. Alhora, fou fundador de la Sociedad Libre de Economía Política amb Pastor, Rodríguez Colmeiro, Echegaray, Moret i altres.

Placa al panteó on està enterrat Laureà Figuerola (cementiri de Girona)

Després de la revolució de 1868, Joan Prim i Prats el va nomenar ministre d'hisenda del govern de Serrano. Fou un dels introductors de la pesseta com a nova moneda espanyola, que va enginyar com a integrada en la Unió Monetària Llatina, creada el 1865 a París, i formada per França, Bèlgica, Suïssa i Itàlia. El 1869 també va iniciar una política aranzelària moderadament lliurecanvista, influïda per la que havia dut a terme la Gran Bretanya. El 1870 Amadeu I de Savoia el va substituir per Segismundo Moret y Prendergast.

El 1872 fou nomenat president del Senat d'Espanya, des d'on es va oposar a la restauració borbònica d'Alfons XII i s'adherí al Partit Republicà.

El 1876 fou separat de la càtedra de la Universitat i nomenat primer director de la Institución Libre de Enseñanza, de caràcter laic i privat. El 1885 fou regidor de l'Ajuntament de Madrid i el 1898 fou nomenat president de la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques. Va morir el dissabte 28 de febrer de 1903 al seu hotel del carrer Serrano de Madrid,[1] però per voluntat seva i de la seva esposa Teresa Barrau i Esplugues (+1907) fou enterrat al cementiri de Girona.

Obres[modifica]

  • Causas que contribuyeron a dar a Roma el dominio del mundo antiguo (1852)
  • Guía legislativa e inspectiva de instrucción primaria (1844)
  • Estadística de Barcelona en 1849 (1849)
  • Organización política de los Estados (1854)
  • La reforma arancelaria de 1869 (1879)
  • La ciencia del Derecho en las formas sucesivas de su desenvolvimiento y su estudio en las Universidades (1865)
  • Filosofía del trabajo (1861)
  • Cuestiones que entraña el problema social (1878)
  • Conveniencia e inconveniencia de la libertad de comercio, atendidas las actuales condiciones de España (1884)
  • El crédito agrícola (1887)
  • Valor económico de España (1894)
  • El socialismo en Suiza y Francia (1894)

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Laureà Figuerola i Ballester

Notes[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 ABC, 5 de març de 1903, Necrológica de Laureano Figuerola (castellà)
  2. ↑ Vergés, Josep C. Laureà Figuerola i la pesseta (en castellà). Institut d'Estudis Catalans, 2003, p. 11. ISBN 8472836649. 
  3. ↑ Biografia de Laureà Figuerola i Ballester

Fonts[modifica]

  • "Laurea Figuerola i la peseta" Societat Catalana d'Economia, 2003
  • Alberto Rull Sabater Diccionario sucinto de Ministros de Hacienda (s.XIX-XX) Madrid: Instituto de Estudios Fiscales, 1991
  • Miguel Martorell Linares y Francisco Comín Laureano Figuerola: el ministro de Hacienda de la Revolución Gloriosa, article a l'obra de Francisco Comín, Pablo Martín Aceña y Rafael Vallejo (eds.) La Hacienda por sus ministros. La etapa liberal de 1845 a 1899 Zaragoza: PUZ, 2006. Pàg. 299-339. ISBN 84-7733-779-9
  • Manuel J. Peláez Albendea, editor Diccionario crítico de Juristas españoles, portugueses y latinoamericanos [de L. A. Séneca a 2005]
  • Laureà Figuerola advocat de Domingo Busquets


Càrrecs públics
Precedit per:
José Magaz y Jaime
Constantino de Ardanaz y Undabarrena 		Ministre d'Hisenda

1868-1869
1869-1870 		Succeït per:
Constantino de Ardanaz y Undabarrena
Segismundo Moret y Prendergast
Precedit per:
Francisco Santa Cruz Pacheco 		President del Senat d'Espanya

1872- 1873 		Succeït per:
Manuel García Barzanallana
Premis i fites
Precedit per:
-
Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques
Medalla 22
1857-1903 		Succeït per:
José Manuel Piernas y Hurtado
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Laureà_Figuerola_i_Ballester&oldid=32975227»