Lorde

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lorde
Lorde Laneway 7 (cropped).jpg
Lorde el 2014
Naixement Ella Marija Lani Yelich-O'Connor
7 de novembre de 1996 (1996-11-07) (19 anys)
Q7677248
Ocupació Cantautora - Compositora
Període en actiu Des del 2009
Origen Devonport, Auckland, Nova Zelanda
Activitat professional
Discogràfica Universal Music Group
Artistes relacionats Joel Little

Ella Marija Lani Yelich-O'Connor (nascuda el 7 de novembre de 1996), coneguda pel seu nom artístic Lorde, és una cantautora de Nova Zelanda. Nascuda a Takapuna i criada a Devonport, Auckland, es va interessar en la actuació des que era una nena. A la seva adolescència, ella va signar amb Universal Music Group i més tard es va unir al compositor i productor Joel Little, qui va co-escriure i produir la major part de les obres de Lorde. El seu primer gran llançament, The Love Club EP, va ser llançat comercialment el març de 2013. El seu EP va aconseguir el número dos a les llistes d'èxits musicals d'Austràlia i Nova Zelanda.


A mitjans del 2013, Lorde va llançar el seu primer senzill "Royals". Es va convertir en un èxit internacional i va fer Lorde la solista més jove en aconseguir un senzill nord-americà número u en el Billboard Hot 100 des de 1987. A finals de 2013, va llançar el seu primer àlbum anomenat Pure Heroine. El registre va encapçalar les llistes d'Austràlia i Nova Zelanda i va aconseguir el número tres en els EUA Billboard 200. Els seus següents senzills inclouen "Tennis Court", "Team", "No Better" i "Glory and Gore". El 2014, Lorde va llançar "Yellow Flicker Beat" com a senzill de la banda sonora de Els Jocs de la Fam: Ocell de la revolta - Part 1.

La música de Lorde es compon dels subgèneres de l'electrònica, el pop i el rock, incloent dream pop i indie-electro. El 2013 va ser nomenada per Time com una de les adolescents més influents del món, i l'any següent, ella era a la llista de Forbes "30 Under 30".

Vida i carrera[modifica | modifica el codi]

1996–2008: Primers anys de vida[modifica | modifica el codi]

De descendència croata i irlandesa,[1] Ella Yelich-O'Connor va néixer a Takapuna el 7 de novembre de 1996. El seu pare era un enginyer civil anomenat Vic O'Connor i la seva mare era la poeta Sonja Yelich.[2][3][4] Es va criar a un barri pròxim de Devonport amb dues germanes (Jerry i Índia Yelich-O'Connor) i un germà (Angelo Yelich-O'Connor)[5][6]

Als cinc anys es va unir a un grup de teatre i va treballar per desenvolupar l'oratòria.[7] Als seus anys de primària, Lorde va anar a l’Escola Vauxhall i, més tard, a l’Escola Intermèdia Belmont.[8] La seva mare la va animar a llegir una sèrie de llibres, que Lorde va citar com una influència lírica, "Suposo que la meva mare va influir en el meu estil líric comprant-me llibres sempre. Ella em donava una barreja de llibres per nens i per adults, ja que no hi havia realment cap llibre que no pogués llegir. Recordo haver llegit Feed per M.T. Anderson quan tenia sis anys i ella seu donant-me Salinger i Carver quan era jove, i Janet Frame quan també era molt jove".[9]

2009–11: Començament de la carrera[modifica | modifica el codi]

El maig de 2009, Lorde i un músic amic seu, anomenat Louis McDonald, van guanyar el concurs de talents anual de l’Escola Intermèdia Belmont com a duo.[10] El 13 d'agost de 2009, Lorde i McDonald van ser convidats per xerrar a les tardes de Jim Mora, a la ràdio de Nova Zelanda. Allà van cantar versions de Pixie Lott "Mama Do (Uh Oh, Uh Oh)" i Kings of Leon de "Use Somebody".[11] El pare de McDonald, anomenat Ian, va enviar un registre d’àudio d’ella i de Louis McDonald cantant la cançó de Duffy "Warwick Avenue ", i un registre de vídeo de Lorde i Louis McDonald cantant Pixie Lott de" Mama Do", a “Universal Music Group” (UMG) A & R de Scott MacLachlan.[9][12] El 2009, MacLachlan la va contractar per UMG per al desenvolupament.[13] Lorde també va formar part de la banda de l’Escola Intermèdia Belmont anomenada “Extreme”; la banda assolí el tercer lloc a la Batalla de bandes finals “North Shore” al Centre Mason Bruce, Takapuna, Auckland, el 18 de novembre del 2009.[14]

El 2010, Lorde i McDonald van realitzar “covers” en directe de forma regular com un duet anomenat "Ella & Louis", actuant a “The Leigh Sawmill Cafe”, el 15 d'agost, a “Roasted Addiqtion Cafe in Kingsland” el 20 d'agost, a “The Vic Unplugged” al Teatre Victòria, a Devonport el 27 d'octubre, i al Devonstock, a Devonport, el 12 de desembre.[15] Mentre treballava en la seva carrera musical, ella va assistir a l’Escola de Gramàtica Takapuna des del 2010 fins al 2013, completant el seu dotzè any.[16] Més tard va decidir no tornar a l'escola el 2014, quan tan sols tenia tretze anys.[17]

El 2011, UMG va contractar l’entrenador vocal Frances Dickinson per donar-li classes de cant dues vegades a la setmana durant un any.[18] Durant aquest temps, ella va començar a escriure cançons i va aprendre d’una sèrie de compositors, tot i que no va tenir èxit.[13][19] A l'edat de catorze anys, Lorde va començar a llegir contes i va aprendre com compondre cançons.[20] Ella va realitzar les seves pròpies cançons originals públicament per primera vegada a “The Vic Unplugged II”, a l'escenari principal del Teatre Victòria, a Devonport, el 16 de novembre de 2011.[21] El desembre de 2011, MacLachlan va ajuntar Lorde amb Joel Little, compositor, productor discogràfic i l'ex vocalista de “Goodnight Nurse”. La parella va gravar cinc cançons per a un EP a “Little Golden Age Studios” a Morningside, Auckland i va acabar després de tres setmanes.[22]              

2012–13: The Love Club EP i Pure Heroine[modifica | modifica el codi]

El novembre del 2012, Lorde va auto-editar el seu registre, titulat “The Love Club EP”, a través del seu compte de “SoundCloud” perquè la gent el pogués baixar gratuïtament.[5] Després de ser descarregat gratuïtament 60.000 vegades, UMG va decidir llançar comercialment el EP per a les vendes del març de 2013.[13] L'EP va aconseguir el número dos a les llistes d'èxits musicals de Nova Zelanda i Austràlia.[23] El juny del mateix any, "Royals" va ser llançat com single de l'EP.[24] El senzill va tenir molt d’èxit, estant al número u en el Billboard Hot 100 dels EUA durant nou setmanes consecutives.[25] En conseqüència, Lorde es va convertir en l'artista solista més jove en aconseguir un senzill número u als EUA amb "Royals", des de la canó de Tiffany anomenada “I Think We're Alone Now” (1987).[26] Finalment, la cançó va guanyar “2013 APRA Silver Scroll Award”,[27] i dos premis Grammy per la millor interpretació pop com a solista i per a la millor cançó de l’any als Premis Grammy del 2014.[28]        

El setembre del 2013, Lorde va llançar el seu primer àlbum, Pure Heroine.[29] L'àlbum va encapçalar les llistes de Nova Zelanda i Austràlia i va arribar a les cinc millors posicions de diverses llistes nacionals com Canadà, Irlanda, Noruega i el Regne Unit.[30][31] Als EUA, Pure Heroine va aconseguir el número tres en el “Billboard 200”[32] i ja havia venut 1,33 milions de còpies el 2014.[33] A nivell mundial s’havia venut 1,5 milions de còpies de Pure Heroine  a finals del 2013.[34] L'àlbum va ser nominat per al Premi Grammy pel millor àlbum de pop vocal.[28]

L’estrena de Pure Heroine va ser precedida per quatre singles: "Tennis Court", que s’estrenà el juny de 2013,[35] arribant a ser la millor de la llista de singles de Nova Zelanda;[36] el tercer single, anomenat "Team", va esdevenir un èxit que arribà a estar al top 10 de tot el món;[32][36] i "No Better", una cançó només inclosa a la versió estesa de Pure Heroine, i "Glory and Gore" van ser estrenades com els dos singles finals del registre, respectivament.[37] El setembre de 2013, la versió del cover de Lorde del single “Tears for Fears”, "Everybody Wants to Rule the World", produïda per Michael A. Levine i Lucas Cantor[38] es va incloure a la banda sonora de la pel·lícula Els Jocs de la Fam : En Flames.[39]

El novembre del 2013, Lorde va signar un contracte de publicitat amb “Songs Music Publishing”, de 2,5 milions de dòlars, després d'una guerra d'ofertes entre diverses companyies, incloent “Sony Music Entertainment” i la seva etiqueta de UMG. L'acord atorga a l'editorial el dret de llicenciar la música de Lorde per al cinema i la publicitat.[40][41] A finals de 2013 ella va començar una relació amb el fotògraf James Lowe.[42][43]  

2014–present : Proper segon àlbum i banda sonora de Els Jocs de la Fam : Ocell de la revolta - Part 1[modifica | modifica el codi]

El desembre de 2013, Lorde va anunciar que havia començat a escriure material per al seu segon àlbum.[44] El juny de 2014, Lorde va dir que el seu segon àlbum estava en les seves primeres etapes i que, fins ara, era "totalment diferent" de l’anterior àlbum.[45] A la primera meitat del 2014, Lorde va encapçalar diversos festivals, incloent el Festival Laneway a Sydney, Austràlia,[46] les tres edicions Sud-americanes de Lollapalooza-Xile, Santiago;[47] Buenos Aires, Argentina;[48] i São Paulo, Brasil[49] i al Festival de Coachella a Califòrnia.[50]

Per promoure el The Love Club EP i Pure Heroine, Lorde es va embarcar en una gira internacional, la primera etapa de la qual es va dur a terme a Amèrica del Nord a principis de 2014.[51] Més tard va anunciar la parada a Austràlia, que es va celebrar el juliol,[52] i la tornada  es dugué a terme a Amèrica del Nord, celebrada a l'agost.[53] A l'abril del mateix any, Lorde va interpretar "All Apologies" amb els membres supervivents de Nirvana durant la cerimònia d'inducció de la banda al “Rock N 'Roll Hall of Fame”.[54]

L'1 d'agost del 2014, Lorde va actuar de nou a “Lollapalooza” al Grant Park, Chicago.[55] El repertori de Lorde va ser acceptat per la crítica, amb la selecció de Billboard com la cinquena millor actuació del festival,[56] mentre Rolling Stone la va considerar la millor de l'esdeveniment de Chicago.[57]

El 29 de setembre de 2014, Lorde estrenà "Yellow Flicker Beat" com el primer senzill de la banda sonora de la pel·lícula Els Jocs de la Fam: Ocell de la revolta - Part 1;[58] Lorde va supervisar la confrontació del contingut de l'àlbum, a més de contribuir cantant en diverses cançons.[59] Pel seu aniversari divuitè aniversari el novembre de 2014, es va estimar que Lorde valia NZ $ 11 milions de dòlars nova zelandesos.[60] Lorde es va presentar a "Magnets", una cançó en el segon àlbum de “Disclosure” anomenat “Caracal”, estrenat el setembre de 2015.[61]

Art[modifica | modifica el codi]

Influències[modifica | modifica el codi]

Lorde va créixer escoltant el músic nord-americà de jazz Billie Holiday i els músics soul Sam Cooke, Etta James i Otis Redding, la música dels quals és admirada per Lorde per "la collita del seu sofriment".[3] A més a més escoltava els discos preferits dels seus pares pels gustos de Cat Stevens, Neil Young i Fleetwood Mac en els seus primers anys.[9] Entre aquests registres, Lorde considerava “Rumours”, de Fleetwood Mac, com "un registre perfecte".[62] Ella cita les veus inusuals de Grimes, la banda “Sleigh Bells” i el productor “SBTRKT” com les seves influències prominents.[63][64] A més, Lorde anomena Thom Yorke com una influència per la seva forma "intel·ligent" d’utilitzar la seva veu, així com Nicki Minaj i Kendrick Lamar pel seu to “d’atrevida".[3] Altres inspiracions per Lorde inclouen Lana Del Rey,[65] Grace Jones,[66] James Blake, Yeasayer, “Animal Collective”,[67] Bon Iver, Radiohead, Jamie Woon, Arcade Fire,[3] Kurt Vonnegut, Laurie Anderson,[7] Kanye West i “Prince”.[68]

Ella cita el raper J. Cole i els productors electrònics com influències, dient que ella estava impressionat per “les seves veus d'una manera molt interessant, ja que podria estar tallant una part vocal o carregant-se capes vocals”.[18][69] Lorde també afirma que es va inspirar en les identitats inicialment ocultes de “Burial” i “The Weeknd”, explica, ”sento que el misteri és més interessant”.[5] Ella constata la seva mare, una poetessa, com la influència principal per la seva habilitat de compondre cançons.[9] A més, Lorde nomena diversos autors com Raymond Carver, “Wells Tower”, Tobias Wolff, Clara Vaye Watkins, Sylvia Plath, Walt Whitman i “T.S. Eliot” com a inspiracions líriques –particularment assenyalant la seva sintaxi.[64][70][71]


Estil de música
[modifica | modifica el codi]

Els crítics musicals opinen que la música de Lorde s'extreu dels subgèneres de l'electrònica, el pop, el rock: específicament l’art pop,[72] el dream pop,[73] l’indie pop,[74] l’electropop[75] i l'indie-electro.[76] Diversos crítics també noten les influències de hip hop i “R&B” en les estrenes de Lorde.[77][78] En una revisió de “Consequence of Sound”, Jon Hadusek detalla que la producció mínima en la música de Lorde “li permet permet cantar qualsevol melodia que ella vol, estenent capes unes sobre les altres per crear un efecte de cor”.[79] Jason Lipshutz, de Billboard, comparteix que les seves cançons es caracteritzen pel ressò de greus profunds, bucles cadenciosos i ritmes programats.[80] Paul Lester, de The Guardian”, compara la música de Lorde amb la de “Sky Ferreira”, Lana Del Rey, Grimes i Eliza Doolittle.[81]

Lorde és una contralt;[82] no obstant això, a "Royals" canta amb un registre vocal de mezzosoprano.[72] Lorde escriu la seva música vocal i no toca instruments musicals a les seves cançons o als escenaris.[83] Ella afirma que el seu objectiu principal és la seva veu, elaborant, “Jo no toco cap instrument, així que la meva veu ha de ser la protagonista. El meu registre vocal és molt important”.[84] Evan Sawdey, de “PopMatters”, descriu la veu de Lorde com a “única i poderosament intrigant”.[73] Jason Lipshutz, de Billboard, alaba  la seva veu per ser “dinàmica, brillant i mesurada”.[80] Lester caracteritza la veu de Lorde com" dolça, sensual i amarga”,[81] mentre que James Lachno de The Daily Telegraph la caracteritza com una “sacsejada electro”.[64] En un article per a “The AV Club”, Kevin McFarland escriu que “la veu de Lorde és l'alfa i l'omega del seu talent. Ella té una presència i una veu tan desenvolupades com cantants  que la doblen en edat. La seva veu no és estrident ni aclaparadora, sinó que més aviat és desconcertant i fascinant, dues característiques que floten per si soles en un mar de reverberació i tocs digitals i que estan inundades d'un exèrcit de sons agregats amb els seus cors.[85]    

Composició i lletres[modifica | modifica el codi]

Parlant de la seva col·laboració amb Joel Little, Lorde comparteix que “Little” perfecciona el seu “dur potencial per acabar amb les cançons”, un dels millors aspectes d'ell.[3] Ella també veu “Little” com “l'únic que estava treballant amb la música electrònica de la manera que ella estava interessada”.[86] Lorde explica que les seves cançons són modelades per les seves lletres, les quals ella sentia com “una forma més coherent de treballar”. Ella va dir: “Jo tendeixo a començar amb les lletres – de vegades la llavor d'una cançó serà només una paraula que vaig pensar que era extraordinària, que resumeix una idea particular que havia estat tractant de trobar”.[3] No obstant això, ella aclareix que el procés de composició de “Tennis Court” va ser diferent de la forma en què normalment escriu una cançó : les lletres es basen en la música instantània i en el ritme.[87]

El contingut de les lletres de les seves dos estrenes importants, The Love Club EP i Pure Heroine, critica el corrent principal de la cultura popular.[73] Lindsay Zoladz, de “Pitchfork Media”, va notar que Lorde va expressar la seva indiferència cap a la cultura d'avui dia, explicant que “Lorde s’ha introduït en el món com algú que no importa gaire”.[88] De part de la revista “Rolling Stone”, el crític Jonah Weiner també ha detectat els temes típics de la música pop adolescent, entre ells “l'ansietat social, l'anhel romàntic, el tedi debilitant i la diversió”.[7] Jim Pickney, de “New Zealand Listener”, escriu que les lletres de Lorde estan estructurades com a forma de contes i elogia que la seva habilitat per compondre cançons “combina inequívocament la confusió adolescent, la curiositat i la confiança amb la seva habilitat per les paraules que va més enllà dels seus anys”.[65]


Imatge pública
[modifica | modifica el codi]

Lorde va triar el seu nom artístic perquè estava fascinat amb “els membres de la reialesa i l'aristocràcia”. No obstant això, ella trobava que el nom de “Lord” era massa masculí, així que va afegir una “e” per fer-lo més femení.[89] Ella va descriure la seva imatge pública com “natural”.[90] La seva música es caracteritza per la forma en la qual la seva visió de la cultura pop es contrasta amb la dels seus contemporanis, com Miley Cyrus i Rihanna.[91] Lorde és una feminista auto-proclamada.[92]

En una entrevista amb la revista Q, el novembre de 2013, Lorde va expressar la seva frustració cap a “certes coses sobre la música”: “Hi ha un munt de tàctiques indecents avui dia. La gent està intentant de superar-se els uns als altres, el que probablement culminarà en dues persones follant a l'escenari dels Grammy”.[93] A més a més, després de l’estrena de “Pure Heroine”, ella es va descriure a si mateixa com una persona de “sexualment oberta”, explicant:[94]  

A la gent els agrada pintar-me d’una manera determinada, però sóc una persona sexualment oberta i no tinc res en contra de qualssevol que es despullen. Personalment, no crec que això complementaria la meva música de qualsevol forma o que  m’ajudaria a explicar una història millor. No és com si tingués un problema amb ballar envoltada de persones amb roba interior  — crec que es pot fer servir aquestes coses d'una manera molt poderosa. Simplement no trobo que sigui necessari per a mi.

El novembre de 2013, Lorde va ser inclosa a la llista de Time com una de les adolescents més influents del món, amb Mark Metcalfe des de la publicació comentant que ella estava “forjant el seu propi camí”.[95] El gener de 2014, la revista Forbes va col·locar Lorde  a la seva llista de “30 Under 30” dels joves “que estan canviant el nostre món”.[96] A més a més, va ser la persona més jove a aparèixer a la llista.[97] A l'octubre d'aquest any, Lorde fou inclosa a la llista feta per la revista“Time”, anomenada “Els 25 adolescents més influents del 2014”.[98] Presentant Lorde a la portada del 6 de setembre del 2013, la revista “Billboard” va nomenar Lorde “la seva nova heroïna de rock alt”. Britney Spears és una admiradora de Lorde, comentant que la seva música és “realment diferent i genial”.[99]

El juny del 2014, Lorde va estrenar una de dues peces de la col·lecció de maquillatge d'edició limitada en col·laboració amb “MAC Cosmetics”, que consisteix en una barra de llavis titulada després del seu primer àlbum, Pure Heroine, i un llapis d'ulls.[100] Ella va filmar un vídeo per la Comissió Electoral per fomentar la participació electoral dels joves a les eleccions generals de 2014 de Nova Zelanda, tot i ser molt jove per votar al moment.[101][102] El 13 de maig de 2015, una figura de cera de Lorde va ser introduïda a la “Madame Tussauds Hollywood”.[103] Lorde ha criticat altres artistes i la seva música com Justin Bieber, Selena Gomez, Taylor Swift, Drake, Nicki Minaj, Miley Cyrus, i David Guetta.

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Després del seu descobriment, Lorde va guanyar quatre “New Zealand Music Awards” a la cerimònia de 2013.[104] A més a més, "Royals" va guanyar “New Zealand APRA Scroll Silver Awards” aquell any.[27] El 2014 els premis Grammy, Lorde va rebre dos premis Grammy pel seu single "Royals" en les categories de la Millor actuació d’artista solista pop i Cançó de l'any.[105] També ha aconseguit dos premis de música Billboard, un “MTV Video Music Awards” i tres “World Music Awards”.[106]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lorde Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Lorde — Beginnings (VEVO LIFT): Brought To You By McDonald's (interview). Vevo. YouTube. 7 October 2013. Retrieved 7 October 2013.» (en anglès).
  2. «Lipshutz, Jason (25 September 2013). "6. Lorde: 21 Under 21 (2013)". Billboard. Retrieved 6 July 2014» (en anglès).
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «Fell, Grant (30 January 2014). "Lorde, the year". Black Magazine. Retrieved 30 August 2014» (en anglès).
  4. «Ehrlich, Brenna (17 June 2014). "Lorde's Parents Finally Got Engaged — After 30 Years". MTV News. Retrieved 6 July 2014.» (en anglès).
  5. 5,0 5,1 5,2 «Lipshutz, Jason (6 September 2013). "Lorde: The Billboard Cover Story". Billboard. Retrieved 20 June 2014.» (en anglès).
  6. «"Lorde's younger sister makes musical debut". Sydney Morning Herald. 21 January 2014. Retrieved 25 January 2014.» (en anglès).
  7. 7,0 7,1 7,2 «Weiner, Jonah (28 October 2013). "Lorde: The Rise of Pop's Edgiest Teen". Rolling Stone. Retrieved 16 December 2013.» (en anglès).
  8. «Etheridge, Jess (2 August 2013). "Singer now on centre stage: Shore kid makes good at Splendour in the Grass". North Shore Times. Archived from the original on 27 June 2014.» (en anglès).
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 «McNulty, Bernadette (8 November 2013). "Lorde interview: Dream Teen". The Daily Telegraph. Retrieved 14 November 2013.» (en anglès).
  10. «"Lorde returns to Belmont Intermediate School to judge talent show". Herald Sun. 17 November 2013. Retrieved 18 November 2013.» (en anglès).
  11. «"Ella Yelich-O'Connor". Radio New Zealand. Retrieved 8 September 2014.» (en anglès).
  12. «McDonald, Ian. "Lorde Tops US Billboard Charts". The Dominion Post.» (en anglès).
  13. 13,0 13,1 13,2 «Blumentrath, Jan (21 January 2014). "Interview with Scott MacLachlan, manager of Lorde". HitQuarters. Archived from the original on 2 June 2014.» (en anglès).
  14. «"Watch 12-Year-Old Lorde Wow Crowd with Her Middle School Band". People. 2 May 2014. Retrieved 26 February 2015.» (en anglès).
  15. «[http://www.eventfinder.co.nz/2010/aug/leigh/ella-and-louis http://www.eventfinder.co.nz/2010/oct/devonport/the-vic-unplugged http://www.eventfinda.co.nz/2010/aug/kingsland/louis-and-ella http://www.eventfinda.co.nz/2010/dec/devonport/devonstock-2010 Fonts per les primeres actuacions de Lorde i McDonald's: "Ella and Louis – Auckland". FlingItAtEm (Ian McDonald) and Leigh Sawmill via Eventfinder.co.nz. Retrieved 27 August 2014. "The Vic Unplugged – Auckland". FlingItAtEm (Ian McDonald) via Eventfinder.co.nz. Retrieved 27 August 2014. "Louis and Ella". FlingItAtEm (Ian McDonald) via Eventfinder.co.nz. Retrieved 22 October 2014. "Devonstock 2010 – Auckland". FlingItAtEm (Ian McDonald) via Eventfinder.co.nz. Retrieved 27 August 2014.]» (en anglès).
  16. «Ryan, Charlotte (2 May 2013). "Lorde: Behind the success story". The New Zealand Herald. Retrieved 6 May 2013.» (en anglès).
  17. «"She's still our Lorde, say friends". Radio New Zealand. 28 January 2014. Retrieved 13 March 2014.» (en anglès).
  18. 18,0 18,1 «Cowley, Pip. "Lorde Q&A". V Music Australia. Retrieved 16 December 2013.» (en anglès).
  19. «Cardy, Tom (10 May 2013). "NZ newest pop star". The Dominion Post. Archived from the original on 27 June 2014.» (en anglès).
  20. «Fusilli, Jim (5 March 2014). "A Young Lorde's Royal Tour". The Wall Street Journal. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  21. «"The Vic Unplugged 2 – Auckland". FlingItAtEm (Ian McDonald) via Eventfinder.co.nz. Retrieved 27 August 2014.» (en anglès).
  22. «Thorne, Richard (October–November 2013). "Joel Little – Rings Of The Lorde (page 2)". NZ Musician 17 (9): 2. Archived from the original on 1 June 2014. Retrieved 1 June 2014.» (en anglès).
  23. «"The Love Club EP". ARIA Charts. Hung Medien. Retrieved 6 July 2014.» (en anglès).
  24. «"Future Releases on Triple A (AAA) Radio Stations". All Access Music Group. Archived from the original on 9 May 2013.» (en anglès).
  25. «Trust, Gary (27 November 2013). "Lorde's 'Royals' Rules Hot 100 For Ninth Week". Billboard. Retrieved 9 August 2014.» (en anglès).
  26. «Newcomb, Tim (4 October 2013). "Lorde is Youngest Performer to Top Billboard Charts in 26 Years". Time. Archived from the original on 4 October 2013. Retrieved 27 December 2013.» (en anglès).
  27. 27,0 27,1 «Jenkins, Lydia (16 October 2013). "Lorde's Royals wins APRA Silver Scroll award". The New Zealand Herald. Retrieved 15 October 2013.» (en anglès).
  28. 28,0 28,1 «"Grammys 2014: Winners list". CNN. 27 January 2014. Archived from the original on 13 April 2014. Retrieved 25 May 2014.» (en anglès).
  29. «"Pure Heroine – Album". Australia: iTunes Store. Retrieved 7 July 2014.» (en anglès).
  30. «"Pure Heroine". Australian-charts.com (Hung Medien). Retrieved 7 July 2014.» (en anglès).
  31. «"2013-11-09 Top 40 Official Albums Chart UK Archive". Official Charts Company. Retrieved 7 July 2014.» (en anglès).
  32. 32,0 32,1 «"Lorde – Chart history". Billboard. Retrieved 7 July 2014.» (en anglès).
  33. «Caulfield, Keith (2 July 2014). "'Frozen,' Pharrell Williams Lead Mid-Year SoundScan Charts". Billboard. Retrieved 2 July 2014.» (en anglès).
  34. «"2013 Annual Report – Section 4.2 Commentaires sur les performances opérationnelles des métiers" (PDF) (in French). Vivendi. p. 22. Retrieved 25 February 2014.» (en anglès).
  35. «"Tennis Court – Single by Lorde". New Zealand: iTunes Store. Retrieved 7 June 2013.» (en anglès).
  36. 36,0 36,1 «"Discography Lorde". Charts.org.nz. Hung Medien. Retrieved 12 June 2014.» (en anglès).
  37. «[https://itunes.apple.com/be/album/no-better-single/id732835277 http://www.webcitation.org/6NiAUs8uS "No Better" single release: "No Better – Single by Lorde". Belgium: iTunes Store. Retrieved 8 September 2014. "Glory and Gore" single release: "Future Releases on Alternative Radio Stations". All Access Music Group. Archived from the original on 28 February 2014.]» (en anglès).
  38. «"How We Helped Lorde Rule the World (Assassin's Creed OST)" (Video upload). No Minor Chords on YouTube. Google Inc. 7 January 2015. Retrieved 16 January 2015.» (en anglès).
  39. «"Lorde, Coldplay feature on Hunger Games: Catching Fire soundtrack". 3News. 30 September 2013. Retrieved 2 October 2013.» (en anglès).
  40. «Beaumont-Thomas, Ben (13 November 2013). "Lorde signs $2.5m publishing deal, and may write for other artists". The Guardian. Retrieved 14 November 2013.» (en anglès).
  41. «Hampp, Andrew (12 November 2013). "Lorde Signs $2.5 Million Deal with Songs Music Publishing: Inside the Lengthy Bidding War". Billboard. Retrieved 14 November 2013.» (en anglès).
  42. «Roxborough, Scott (27 March 2014). "Lorde's Boyfriend on Singer's accomplishments: 'I Couldn't Be Prouder'". Billboard. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  43. «Lang, Nico (11 December 2013). "Dear Internet: Lorde is dating an Asian guy — get over it". Los Angeles Times. Retrieved 19 October 2014.» (en anglès).
  44. «"Lorde Working on New Material, Australian Tour Being Planned". Billboard. 13 December 2013. Retrieved 22 May 2014.» (en anglès).
  45. «"Lorde: 'My next album will sound totally different'". Digital Spy. 5 June 2014. Retrieved 27 August 2014.» (en anglès).
  46. «"Lorde skips Laneway for Grammys, offers free make-up show". The New Zealand Herald. 9 December 2013. Retrieved 12 June 2014.» (en anglès).
  47. «"Esta pasando. Lo estas viendo". CNN Chile. 1 November 2013. Archived from the original on 2 November 2013.» (en español).
  48. «"Lorde joins Lollapalooza line-up". The New Zealand Herald. 27 March 2014. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  49. «Ugwu, Reggie (8 April 2014). "Lollapalooza Brazil 2014: Phoenix, Arcade Fire, Lorde Rock São Paulo". Billboard. Retrieved 17 April 2014.» (en anglès).
  50. «Ugwu, Reggie (14 April 2014). "Coachella 2014: Lorde Makes Desert Debut". The Hollywood Reporter. Retrieved 17 April 2014.».
  51. «Lipshutz, Jason (16 December 2013). "Lorde Announces North American Tour Dates". Billboard. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  52. «"Lorde's rescheduled Australian tour dates". Sydney Morning Herald. 26 May 2014. Retrieved 11 September 2014.» (en anglès).
  53. «Payne, Chris (2 June 2014). "Lorde Announces North American Fall Tour Dates". Billboard. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  54. «"Nirvana Joined By Joan Jett, Kim Gordon, St. Vincent, Lorde at Rock Hall Ceremony". Billboard. 11 April 2014. Retrieved 9 May 2014.» (en anglès).
  55. «Levy, Piet (1 August 2014). "Lollapalooza Day One Reviews: Lorde, Iggy Azalea, Eminem with surprise guest Rihanna, and more". Milwaukee Journal Sentinel. Retrieved 3 August 2014.» (en anglès).
  56. «Lipshutz, Jason; Comer, M. Tye (4 August 2014). "Lollapalooza 2014's 10 Best Performances". Billboard. Retrieved 5 August 2014.».
  57. «"Best of the Fest: Lorde". Rolling Stone. Retrieved 5 August 2014.» (en anglès).
  58. «Reed, Ryan (29 September 2014). "Lorde Shares Alluring New Single, 'Yellow Flicker Beat'". Rolling Stone. Retrieved 30 September 2014.» (en anglès).
  59. «Dionne, Zach (21 October 2014). "Lorde's 'Hunger Games: Mockingjay, Pt. 1' Soundtrack to Feature Kanye West, Chvrches, Charli XCX". Billboard. Retrieved 26 October 2014.» (en anglès).
  60. «Nippert, Matt (7 November 2014). "Birthday girl Lorde's earnings estimated at $11m-plus". The New Zealand Herald. Retrieved 7 November 2014.» (en anglès).
  61. «Geslani, Michelle (23 September 2015). "Disclosure and Lorde join forces on the excellent 'Magnets'". Consequence of Sound. Retrieved 19 November 2015.» (en anglès).
  62. «Lorde (2 October 2013). Influences (VEVO LIFT): Brought to You by McDonald's. Interview with VEVO. VEVO.» (en anglès).
  63. «Lorde (20 August 2013). Lorde In-Studio with Kennedy. Interview with Lisa Kennedy Montgomery. KYSR. 2:58.» (en anglès).
  64. 64,0 64,1 64,2 «Lachno, James (11 September 2013). "Lorde – New Music". The Daily Telegraph. Retrieved 14 September 2013.» (en anglès).
  65. 65,0 65,1 «Pinckney, Jim (3 October 2013). "Lorde moves in mysterious ways". New Zealand Listener. Archived from the original on 27 June 2014.» (en anglès).
  66. «Julie Naughton and Pete Born (20 May 2014). "Lorde on Influences — and Cosmetics". Women's Wear Daily. Retrieved 27 November 2015.» (en anglès).
  67. «Lewis, Casey. "Get to Know Lorde, the 16-Year-Old Pop Star Everyone's Talking About". Teen Vogue. Retrieved 6 July 2014.» (en anglès).
  68. «Simpson, Leah (5 November 2013). "Lorde 'I relate to Kanye West and I feel intimidated by teenage girls'". Digital Spy. Retrieved 5 November 2013.» (en anglès).
  69. «Michelson, Noah (24 July 2013). "Lorde, 16-Year-Old New Zealand Musician, Talks 'Royals' Video, Feminism And More". The Huffington Post. Retrieved 30 January 2014.» (en anglès).
  70. «Lorde (18 September 2013). ZMTV – Lorde Interview (Polly Speaks to Lorde Before The iHeartRadio NZ Launch). Interview with Polly Gillespie. ZM. 2:18.» (en anglès).
  71. «Selby, Jenn (28 October 2013). "Lorde Royals Pure Heroine Interview". Glamour. Retrieved 16 December 2013.» (en anglès).
  72. 72,0 72,1 «Wheeler, Brad (7 October 2013). "In an age of manufactured stars, Lorde is a refreshing change". The Globe and Mail. Archived 8 October 2013 at the Wayback Machine» (en anglès).
  73. 73,0 73,1 73,2 «Sawdey, Evan (10 October 2013). "Lorde: Pure Heroine". PopMatters. Archived 4 November 2014 at the Wayback Machine» (en anglès).
  74. «Blake, Emily (11 July 2013). "Selena Gomez Hits Back At Lorde: 'That's Not Feminism'". MTV News. Archived 26 November 2014 at the Wayback Machine» (en anglès).
  75. «Ramos, Mike (20 September 2013). "Decibel Festival bigger but true to its roots". The Seattle Times. Retrieved 10 August 2014.» (en anglès).
  76. «Mahoney, Stan (8 July 2014). "Lorde review — voice of the generation, with a dash of gold lamé and confetti". The Guardian. Retrieved 27 August 2014.» (en anglès).
  77. «Maine, Sammy (24 October 2013). "Album Review: Lorde – Pure Heroine". Drowned in Sound. Retrieved 8 September 2014.» (en anglès).
  78. «Wright, Lisa (1 November 2013). "Lorde – Pure Heroine / New Album Reviews". The Fly. Archived from the original on 2 November 2013.» (en anglès).
  79. «Hadusek, Jon (30 September 2013). "Lorde – Pure Heroine | Album Reviews". Consequence of Sound. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  80. 80,0 80,1 «Lipshutz, Jason (25 September 2013). "Lorde, 'Pure Heroine' Track-By-Track Review". Billboard. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  81. 81,0 81,1 «Lester, Paul (7 June 2013). "New band of the day: Lorde (No. 1,528)". The Guardian. Retrieved 1 June 2014.» (en anglès).
  82. «Krewen, Nick (1 October 2013). "Lorde's Pure Heroine is auspicious debut". Toronto Star. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  83. «Ryzik, Melena (20 May 2014). "Mutual Admiration, Across the Sea, Across the Years". The New York Times. Retrieved 16 June 2014.» (en anglès).
  84. «Darwin, Liza (27 June 2013). "Meet Lorde: She's a Talented Teenage Badass". Vice. Retrieved 16 December 2013.» (en anglès).
  85. «McFarland, Kevin (8 October 2013). "Lorde: Pure Heroine • Music Review". The AV Club. Retrieved 8 September 2014.» (en anglès).
  86. «Patel, Puja (10 September 2013). "Lorde's Different Kind of Buzz: A Chat with the 'Royals' Phenom". Spin. Retrieved 23 November 2014.» (en anglès).
  87. «Lorde (2013). Lyrical Influences (VEVO LIFT): Brought to You By McDonald's (video). VEVO/YouTube. Event occurs at 1:49. Retrieved 22 November 2013. I think my writing process with "Tennis Court" was quite different to how I normally write. Generally, I will have a lyric forming before I go into the studio. But with this one, we wrote the music and beat before we wrote anything lyrically» (en anglès).
  88. «Zoladz, Lindsay (3 October 2013). "Lorde: Pure Heroine | Album Reviews". Pitchfork Media. Retrieved 8 September 2014.» (en anglès).
  89. «Weber, Lindsey (6 November 2013). "Lorde 101: Who Is This 16-Year-Old Singer?". New York. Retrieved 16 December 2013.» (en anglès).
  90. «Harvey, Sarah (29 December 2013). "Lorde keeps it real about sex appeal". Stuff.co.nz. Archived from the original on 27 June 2014.» (en anglès).
  91. «Zadeh, Joe (11 October 2013). "Lorde – Pure Heroine | Reviews". Clash. Retrieved 10 March 2014.» (en anglès).
  92. «Overell, Rosemary (31 January 2014). "Lorde makes feminism a class issue". The New Zealand Herald. Retrieved 6 July 2014.» (en anglès).
  93. «"Lorde says sex on stage the next step for pop stars". The New Zealand Herald. 4 November 2013. Retrieved 17 November 2014.» (en anglès).
  94. «Defebaugh, William. "Praise the Lorde!". V. Retrieved 19 September 2014.» (en anglès).
  95. «Metcalfe, Mark (12 November 2013). "Lorde, 17 | The 16 Most Influential Teens of 2013". Time. Retrieved 9 September 2013.» (en anglès).
  96. «"Lorde is 'changing our world' says Forbes". The New Zealand Herald. 7 January 2014. Retrieved 10 March 2014.» (en anglès).
  97. «"Lorde, 17". Forbes. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  98. «"The 25 Most Influential Teens of 2014". Time. 13 October 2014. Retrieved 25 October 2014.» (en anglès).
  99. «Cava, Marco (29 December 2013). "Who inspires Britney? Beyonce, Bruno and her ex JT". USA Today. Retrieved 3 June 2014.» (en anglès).
  100. «Hemphill, Meg (10 June 2014). "Lorde & MAC: What Makes the Perfect Partnership Between Brand & Musician?". Billboard. Retrieved 9 September 2014.» (en anglès).
  101. «Bilby, Lynley (22 June 2014). "Lorde wants youths to make themselves heard". The New Zealand Herald. Retrieved 22 June 2014.» (en anglès).
  102. «McAllen, Jess (29 July 2014). "Get out and vote, Lorde urges youth". Stuff.co.nz (Fairfax New Zealand). Archived from the original on 10 October 2014.» (en anglès).
  103. «"Lorde gets waxed at Madame Tussauds Hollywood". Stuff.co.nz. 14 May 2015. Retrieved 14 May 2015.» (en anglès).
  104. «"Lorde wins big at 2013 NZ Music Awards". 3 News. 21 November 2013. Retrieved 21 November 2013.» (en anglès).
  105. «"Grammys 2014: Winners list". CNN. 27 January 2014. Archived from the original on 13 April 2014. Retrieved 25 May 2014.» (en anglès).
  106. «[http://www.mtv.com/news/1910089/lorde-vma-best-rock-video/ Lorde's awards: "Billboard Music Awards 2014: Full Winners List". Billboard. 18 May 2014. Archived from the original on 25 May 2014. Retrieved 25 May 2014. Flaster, Craig (24 August 2014). "Lorde Becomes First Female Artist To Win Best Rock Video VMA". MTV News. Retrieved 22 September 2014.]» (en anglès).