Maurits Cornelis Escher

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Escher».
Infotaula de personaMaurits Cornelis Escher
Maurits Cornelis Escher.jpg
Biografia
Naixement 17 juny 1898
Ljouwert
Mort 27 març 1972 (73 anys)
Hilversum
Lloc d'enterrament New general cemetery Baarn Tradueix
Educació Q41488531 Tradueix
Universitat Tècnica de Delft
Activitat
Ocupació Gravador, il·lustrador, dissenyador de segells i pintor
Professors Samuel Jessurun de Mesquita
Representat per M.C. Escher Company B.V. Tradueix
Obra
Obres destacables
Família
Pares George Arnold Escher, Sara Adriana Gleichman
Premis
Lloc web Lloc web oficial
Musicbrainz: 3b27c80f-bc9b-4a22-825d-21a258f3ed30
Modifica les dades a Wikidata

Maurits Cornelis Escher (Ljouwert, 17 de juny de 1898 - Laren, 27 de març de 1972) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l'infinit i tessel·les.

Biografia[modifica]

M.C. Escher va néixer a Ljouwert, Països Baixos, l'any 1898. Escher va rebre la seva primera formació artística a l'escola secundària d'Arnhem, el seu professor el va animar a seguir amb les seves qualitats artístiques. Entre 1919 i 1922 va estudiar a l'Escola d'Arquitectura i Disseny Ornamental de Haarlem amb S. Jessurun. D'aquí va sorgir la influència que tindrà en les seves futures obres. El 1924 es va traslladar a Roma, molts eren viatges per a estudis.

Escher de jove[modifica]

Maurits Cornelis, o Mauk, com se l'anomenava, va néixer a Ljouwert, Països Baixos. Era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins als tretze anys.

Del 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. Tot i que excel·lia en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingressà a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives, on estudià breument arquitectura per dedicar-se a l'estudi de les arts decoratives, sota la tutela de Samuel Jesserun de Mesquita, un artista amb qui es mantindria en contacte fins al 1944, quan de Mesquita, el seu fill i la seva esposa van ser assassinats pels nazis.

El 1922 Escher deixà l'escola, havent obtingut experiència en dibuix i especialment en el gravat de la fusta.

Escher d'adult[modifica]

Tessel·les morisques inspirades en l'Alhambra (1936).[1]
Un precedent de les escales sense fi d'Escher: Carceri (1745) de Piranesi.

Escher viatjà regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s'establí a Roma i hi visqueren fins al 1935; quan el clima polític sota el règim de Mussolini va tornar-se insuportable es traslladaren a Château-d'Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys.

El 1936 viatjà a Espanya, on quedà molt impressionat per la decoració repetitiva de l'Alhambra. La complexa decoració mural de l'Alhambra, basada en simetries geomètriques que repetien patrons amb les teules de colors o be esculpides sobre els murs, o en gelosies, captà llur interès per la matemàtica de la tessel·lació, i esdevingué una poderosa influència sobre la seva obra.[2][3]

Escher, però, havia quedat enamorat dels paisatges d'Itàlia, no estava satisfet de viure a Suïssa. Dos anys més tard, doncs, el 1937, la família es traslladà de nou, cap a Uccle, un llogarret prop de Brussel·les, a Bèlgica.

La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, el gener de 1941, aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins al 1970.

La majoria de les obres més conegudes són d'aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li conncentrar-se enterament en la seva obra. Només durant el 1962, any en què va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.

Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972.

Obra[modifica]

Grafitti que reprodueix la litografia Ma amb esfera reflectant (Autoretrat en un mirall esfèric) (1935).
Escultura basada en un dibuix d'Escher.
El Museu Escher, a La Haia. El poster reprodueix un detall de l'obra Nit i dia (1938).
Façana d'un edifici a Madrid que reprodueix un dels dissenys continguts en Metamorfosi II (1939-1940.
L'esquema de la cascada impossible d'Escher, de 1961.
Fragment de la xilografia Metamorfosi III (1967-1968) reproduïda en un mural de l'aeroport de Schiphol.
Mapa de Leiden en fusta, a l'alcaldia de la ciutat.

Els exemples més famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una il·lustració que mostra dues mans dibuixant-se l'una a l'altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l'escala impossible de Roger Penrose, impossible de construir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepció i perspectiva.

L'obra d'Escher té un fort component matemàtic, i molts dels mons que va dibuixar són construïts entorn d'objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En altres obres empleà tessel·les. La seva obra és molt apreciada pels científics, en especial els matemàtics i els geòmetres, a causa del seu ús magistral de políedres i distorsions geomètriques. Per exemple, a Gravitació, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecàedre estrellat.

Llista d'obres seleccionades[modifica]

  • Arbres, tinta (1920)
  • St. Bavo's, Haarlem, tinta (1920)
  • La flor de Pàsqua, xilografia/llibre il·lustrat (1921)
  • Vuit caps, xilografia (1922)
  • Dofins (Dofins en un mar fosforescent), xilografia (1923)
  • Torre de Babel, xilografia (1928)
  • Paisatge dels Abruços, dibuix esgarrapat, tinta i guix (1929)
  • Carrer de Scanno, Abruços, litografia (1930)
  • Castrovalva, litografia (1930)
  • El pont, litografia (1930)
  • Palizzi, Calàbria, xilografia (1930)
  • Pentedattilo, Calàbria, litografia (1930)
  • Atrani, Costa Amalfitana, litografia (1931)
  • Ravello i la Costa Amalfitana, litografia (1931)
  • Carreró cobert a Atrani, Costa Amalfitana, gravat en fusta (1931)
  • Vida tranquil·la amb mirall esfèric, litografia (1934)
  • Ma amb esfera reflectant (Autoretrat en un mirall esfèric), litografia (1935)
  • Interior de St. Peter, gravat en fusta (1935)
  • Retrat de G.A. Escher, litografia (1935)
  • Infern, litografia (1935), còpia d'un quadre de Hieronymus Bosch
  • Divisió regular del pla, sèrie de dibuixos (1936-196?)
  • Vida i carrer tranquils, xilografia (1937)
  • Metamorfosi I, xilografia (1937)
  • Nit i dia, xilografia (1938)
  • Cicle, litografia (1938)
  • Cel i aigua I, xilografia (1938)
  • Metamorfosi II, xilografia (1939-1940)
  • Verbum (Terra, cel i aigua), litografia (1942)
  • Rèptils, litografia (1943)
  • Formiga, litografia (1943)
  • Trobada, litografia (1944)
  • Columnes dòriques, gravat en fusta (1945)
  • Tres esferes I, gravat en fusta (1945)
  • Mirall màgic, litografia (1946)
  • Tres esferes II, litografia (1946)
  • Manera negra d'un altre món (Galeria d'un altre món), manera negra (1946)
  • Un altre món, gravat en fusta i xilografia (1947)
  • Cristall, manera negra (1947)
  • Dalt i baix, litografia (1947)
  • Mans dibuixant, litografia (1948)
  • Gota de rosada, manera negra (1948)
  • Estels, gravat en fusta (1948)
  • Planetoide doble, gravat en fusta (1949)
  • Ordre i caos (Contrast), litografia (1950)
  • Superfície arrissada, xilografia i linòleum tallat (1950)
  • Rínxol, litografia (1951)
  • Casa d'escales I, litografia (1951)
  • Casa d'escales II, litografia (1951)
  • Bassal, xilografia (1952)
  • Gravitació, litografia i aquarel·la (1952)
  • Relativitat, litografia (1953)
  • Planetoide tetraèdric, xilografia (1954)
  • Rosa de compàs (Ordre i caos II), litografia (1955)
  • Convex i còncau, litografia (1955)
  • Tres mons, litografia (1955)
  • Galeria impresa, litografia (1956)
  • Mirador, litografia (1958)
  • Pujant i baixant, litografia (1960)
  • Cascada, litografia (1961)
  • Cinta de Möbius II (Formigues roges), xilografia (1963)
  • Nus, llapis i ceres (1966)
  • Metamorfosi III, xilografia (1967-1968)
  • Serps, xilografia (1969)

Referències[modifica]

  1. ↑ Locher, 1974. pàg. 17
  2. ↑ Roza, Greg. An Optical Artist: Exploring Patterns and Symmetry. Rosen Classroom, 2005, p. 20. ISBN 978-1-4042-5117-5. 
  3. ↑ Monroe, J. T.. Hispano-Arabic Poetry: A Student Anthology. Gorgias Press LLC, 2004, p. 65. ISBN 978-1-59333-115-3. 

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurits Cornelis Escher Modifica l'enllaç a Wikidata
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maurits_Cornelis_Escher&oldid=21178649»