Maurits Cornelis Escher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Escher».
Maurits Cornelis Escher
Escher.jpg
Naixement 17 juny 1898
Ljouwert
Mort 27 de març de 1972(1972-03-27) (als 73 anys)
Hilversum
Ocupació gravador i il·lustrador
Obres notables Still Life with Spherical Mirror, Waterfall i Ascending and Descending
Lloc web www.mcescher.com/
Modifica dades a Wikidata

Maurits Cornelis Escher (Ljouwert, 17 de juny de 1898 - Laren, 27 de març de 1972) fou un artista neerlandès famós pels seus gravats, litografies i il·lustracions a tinta, que representen construccions impossibles, exploracions de l'infinit i tessel·les.

Biografia[modifica | modifica el codi]

M.C. Escher va néixer a Ljouwert, Països Baixos, l'any 1898. Escher va rebre la seva primera formació artística a l'escola secundària d'Arnhem, el seu professor el va animar a seguir amb les seves qualitats artístiques. Entre 1919 i 1922 va estudiar a l'Escola d'Arquitectura i Disseny Ornamental de Haarlem amb S. Jessurun. D'aquí va sorgir la influència que tindrà en les seves futures obres. El 1924 es va traslladar a Roma, molts eren viatges per a estudis.

Escher de jove[modifica | modifica el codi]

Maurits Cornelis, o Mauk, com se l'anomenava, va néixer a Ljouwert, Països Baixos. Era el fill petit de l'enginyer George Arnold Escher i la seva segona esposa, Sarah Gleichman. El 1903 la família es traslladà a Arnhem on Escher va aprendre a treballar la fusta i estudià piano fins als tretze anys.

Del 1912 al 1918 va estudiar a l'institut. Tot i que excel·lia en dibuix, les seves notes eren, en general, baixes, i va haver de repetir el segon curs. El 1919 ingressà a l'Escola Haarlem d'Arquitectura i Arts Decoratives, on estudià breument arquitectura per dedicar-se a l'estudi de les arts decoratives, sota la tutela de Samuel Jesserun de Mesquita, un artista amb qui es mantindria en contacte fins al 1944, quan de Mesquita, el seu fill i la seva esposa van ser assassinats pels nazis.

El 1922 Escher deixà l'escola, havent obtingut experiència en dibuix i especiament en el gravat de la fusta.

Escher d'adult[modifica | modifica el codi]

Tessel·les morisques inspirades en l'Alhambra (1936).[1]
Un precedent de les escales sense fi d'Escher: Carceri (1745) de Piranesi.

Escher viatjà regularment a Itàlia, i allí va conèixer Jetta Umiker, amb qui es casaria el 1924. La parella s'establí a Roma i hi visqueren fins al 1935; quan el clima polític sota el règim de Mussolini va tornar-se insuportable es traslladaren a Château-d'Oex, Suïssa, on van viure durant dos anys.

El 1936 viatjà a Espanya, on quedà molt impressionat per la decoració repetitiva de l'Alhambra. La complexa decoració mural de l'Alhambra, basada en simetries geomètriques que repetien patrons amb les teules de colors o be esculpides sobre els murs, o en gelosies, captà llur interès per la matemàtica de la tessel·lació, i esdevingué una poderosa influència sobre la seva obra.[2][3]

Escher, però, havia quedat enamorat dels paisatges d'Itàlia, no estava satisfet de viure a Suïssa. Dos anys més tard, doncs, el 1937, la família es traslladà de nou, cap a Uccle, un llogarret prop de Brussel·les, a Bèlgica.

La Segona Guerra Mundial els obligà a traslladar-se per darrer cop, el gener de 1941, aquest cop a Baarn, Països Baixos, on Escher visqué fins al 1970.

La majoria de les obres més conegudes són d'aquest període, el clima fred, humit i ennuvolat dels Països Baixos va permetre-li conncentrar-se enterament en la seva obra. Només durant el 1962, any en què va haver de ser operat, va estar una temporada sense noves creacions.

Escher es traslladà aleshores a la casa Rosa Spier a Laren, al nord d'Holanda, el 1970. Era una residència per a artistes, on podia disposar d'un estudi per ell sol. Allí morí el 27 de març de 1972.

Obra[modifica | modifica el codi]

Grafitti que reprodueix la litografia Ma amb esfera reflectant (Autoretrat en un mirall esfèric) (1935).
Escultura basada en un dibuix d'Escher.
El Museu Escher, a La Haia. El poster reprodueix un detall de l'obra Nit i dia (1938).
Façana d'un edifici a Madrid que reprodueix un dels dissenys continguts en Metamorfosi II (1939-1940.
L'esquema de la cascada impossible d'Escher, de 1961.
Fragment de la xilografia Metamorfosi III (1967-1968) reproduïda en un mural de l'aeroport de Schiphol.
Mapa de Leiden en fusta, a l'alcaldia de la ciutat.

Els exemples més famosos de la seva obra inclouen Mans que dibuixen, una il·lustració que mostra dues mans dibuixant-se l'una a l'altra, Cel i aigua, on jocs de llum i ombra transformen peixos i aigua en ocells i cel, i Ascendint i descendint, on dues fileres de persones pugen i baixen infinitament una escala (l'escala impossible de Roger Penrose, impossible de constuir en la realitat, i sols possible de dibuixar jugant amb trucs de percepció i perspectiva.

L'obra d'Escher té un fort component matemàtic, i molts dels mons que va dibuixar són construïts entorn d'objectes impossibles, com el cub de Necker i el triangle de Penrose. En altres obres empleà tessel·les. La seva obra és molt apreciada pels científics, en especial els matemàtics i els geòmetres, a causa del seu ús magistral de políedres i distorsions geomètriques. Per exemple, a Gravitació, uns dinosaures de colors treuen el cap per un dodecàedre estrellat.

Llista d'obres seleccionades[modifica | modifica el codi]

  • Arbres, tinta (1920)
  • St. Bavo's, Haarlem, tinta (1920)
  • La flor de Pàsqua, xilografia/llibre il·lustrat (1921)
  • Vuit caps, xilografia (1922)
  • Dofins (Dofins en un mar fosforescent), xilografia (1923)
  • Torre de Babel, xilografia (1928)
  • Paisatge dels Abruços, dibuix esgarrapat, tinta i guix (1929)
  • Carrer de Scanno, Abruços, litografia (1930)
  • Castrovalva, litografia (1930)
  • El pont, litografia (1930)
  • Palizzi, Calàbria, xilografia (1930)
  • Pentedattilo, Calàbria, litografia (1930)
  • Atrani, Costa Amalfitana, litografia (1931)
  • Ravello i la Costa Amalfitana, litografia (1931)
  • Carreró cobert a Atrani, Costa Amalfitana, gravat en fusta (1931)
  • Vida tranquil·la amb mirall esfèric, litografia (1934)
  • Ma amb esfera reflectant (Autoretrat en un mirall esfèric), litografia (1935)
  • Interior de St. Peter, gravat en fusta (1935)
  • Retrat de G.A. Escher, litografia (1935)
  • Infern, litografia (1935), còpia d'un quadre de Hieronymus Bosch
  • Divisió regular del pla, sèrie de dibuixos (1936-196?)
  • Vida i carrer tranquils, xilografia (1937)
  • Metamorfosi I, xilografia (1937)
  • Nit i dia, xilografia (1938)
  • Cicle, litografia (1938)
  • Cel i aigua I, xilografia (1938)
  • Metamorfosi II, xilografia (1939-1940)
  • Verbum (Terra, cel i aigua), litografia (1942)
  • Rèptils, litografia (1943)
  • Formiga, litografia (1943)
  • Trobada, litografia (1944)
  • Columnes dòriques, gravat en fusta (1945)
  • Tres esferes I, gravat en fusta (1945)
  • Mirall màgic, litografia (1946)
  • Tres esferes II, litografia (1946)
  • Manera negra d'un altre món (Galeria d'un altre món), manera negra (1946)
  • Un altre món, gravat en fusta i xilografia (1947)
  • Cristall, manera negra (1947)
  • Dalt i baix, litografia (1947)
  • Mans dibuixant, litografia (1948)
  • Gota de rosada, manera negra (1948)
  • Estels, gravat en fusta (1948)
  • Planetoide doble, gravat en fusta (1949)
  • Ordre i caos (Contrast), litografia (1950)
  • Superfície arrissada, xilografia i linòleum tallat (1950)
  • Rínxol, litografia (1951)
  • Casa d'escales I, litografia (1951)
  • Casa d'escales II, litografia (1951)
  • Bassal, xilografia (1952)
  • Gravitació, litografia i aquarel·la (1952)
  • Relativitat, litografia (1953)
  • Planetoide tetraèdric, xilografia (1954)
  • Rosa de compàs (Ordre i caos II), litografia (1955)
  • Convex i còncau, litografia (1955)
  • Tres mons, litografia (1955)
  • Galeria impresa, litografia (1956)
  • Mirador, litografia (1958)
  • Pujant i baixant, litografia (1960)
  • Cascada, litografia (1961)
  • Cinta de Möbius II (Formigues roges), xilografia (1963)
  • Nus, llapis i ceres (1966)
  • Metamorfosi III, xilografia (1967-1968)
  • Serps, xilografia (1969)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Locher, 1974. pàg. 17
  2. Roza, Greg. An Optical Artist: Exploring Patterns and Symmetry. Rosen Classroom, 2005, p. 20. ISBN 978-1-4042-5117-5. 
  3. Monroe, J. T.. Hispano-Arabic Poetry: A Student Anthology. Gorgias Press LLC, 2004, p. 65. ISBN 978-1-59333-115-3. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maurits Cornelis Escher Modifica l'enllaç a Wikidata