Vés al contingut

Metropolis (pel·lícula)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Metropolis (pel·lícula de 1927))
Infotaula de pel·lículaMetropolis
Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Alfred Abel
Rudolf Klein-Rogge
Gustav Fröhlich
Brigitte Helm
Fritz Rasp
Theodor Loos
Heinrich George
Heinrich Gotho
Margarete Lanner
Grete Berger
Rolf von Goth
Fritz Alberti
Ilse Stanley
Erwin Biswanger
Curt Siodmak
Helene Weigel
Georg John
Olaf Storm
Hanns Leo Reich
Helen von Münchhofen
Rosa Liechtenstein
Max Dietze
Arthur Reinhardt Modifica el valor a Wikidata
ProduccióErich Pommer Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióOtto Hunte Modifica el valor a Wikidata
GuióFritz Lang i Thea von Harbou Modifica el valor a Wikidata
MúsicaGottfried Huppertz Modifica el valor a Wikidata
FotografiaKarl Freund, Günther Rittau i Walter Ruttmann Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeFritz Lang Modifica el valor a Wikidata
ProductoraUniversum Film AG Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversum Film AG i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenReich alemany i República de Weimar Modifica el valor a Wikidata
Estrena1927 Modifica el valor a Wikidata
Durada153 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcap valor
alemany Modifica el valor a Wikidata
RodatgeBerlín Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Pressupost5.300.000 Reichsmarks Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enMetropolis Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ciència-ficció, drama, cinema mut, cinema distòpic, pel·lícula basada en una novel·la i cinema de ciència-ficció d'autor Modifica el valor a Wikidata
Tematecnologia, modernitat, deshumanització, relacions de classe, condicions laborals, classe treballadora, rol de gènere, conflicte intergeneracional, revolució i amor Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació2026 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0017136 Filmaffinity: 282386 Allocine: 240 Rottentomatoes: m/1013775-metropolis Letterboxd: metropolis Mojo: metropolis27 Allmovie: v32362 TCM: 5892 Metacritic: movie/metropolis TV.com: movies/metropolis Archive.org: Metropolis1925-ShorterVersion TMDB.org: 19 Modifica el valor a Wikidata

Metropolis és una pel·lícula expressionista alemanya feta durant el curt període de la República de Weimar. Dirigida pel director de cinema austríac Fritz Lang i estrenada el 1927, la pel·lícula és muda i en blanc i negre. Ha estat subtitulada al català.[1]

Argument

[modifica]

Metropolis és una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, els fills dels quals viuen envoltats d'oci, luxe i diversió; i la ciutat subterrània dels treballadors, on aquests fan funcionar la ciutat.[2]

Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat baixa que intenta promocionar l'entesa entre dirigents i treballadors, porta clandestinament nens obrers a visitar els jardins del Club dels Fills a la ciutat alta; el grup és fet tornar, però Freder Fredersen (Gustav Fröhlich), el fill de Joh Fredersen (Alfred Abel), dirigent de Metropolis, queda fascinat per ella. Mirant de trobar-la baixa a la ciutat dels treballadors, on és testimoni de les dures i deshumanitzants condicions de treball dels obrers i d'un accident laboral provocat per aquestes, que Freder, delirós, compara amb els sacrificis humans al déu Moloc mencionats a la Bíblia.[3]

Alarmat, Freder va a veure el seu pare per alertar-lo sobre l'accident i les condicions extremadament penoses en les quals treballen els obrers i li demana un millor tracte per a ells. Joh es nega, cosa que enfada a Freder. Veient les idees que el seu fill comença a tenir, el fa seguir per un espia (Fritz Rasp). Joh també despatxa a Josaphat (Theodor Loos), un dels seus directius, que intenta suïcidar-se, però Freder aconsegueix parar-lo i hi entaula amistat.

Freder torna a la ciutat dels treballadors on, veient un obrer a la vora de l'esgotament (Erwin Biswanger), decideix reemplaçar-lo. Després d'una jornada penosa de treball, va a una reunió secreta a les catacombes seguint un pla que va trobar a la butxaca de l'uniforme que havia intercanviat amb l'obrer que ha reemplaçat. Allà descobreix a Maria adreçant-se als obrers i predicant una versió modificada de la història de la torre de Babel. Segons Maria, cal esperar a l'arribada d'un messies (el mediador) que serà el cor que unirà el cap (els dirigents) i les mans (els obrers) cap a un objectiu comú. Freder proclama ser aquest mediador davant Maria i ambdós es besen.

Mentrestant, Joh rep els plànols trobats a les butxaques d'alguns obrers. Va a l'inventor Rotwang, (Rudolf Klein-Rogge), que en un foll intent de tornar a la vida la dona a qui estimava (la dona de Joh i mare de Freder) ha creat un robot capaç de fer-se passar per humà (intepretat també per Brigitte Helm). Rotwang reconeix el plànol i porta a Joh a les catacombes on es manté la reunió secreta. Joh descobreix la reunió sense reconèixer el seu fill entre la multitud i comença a ordir una manera de tallar d'arrel les pretensions dels treballadors. Per la seva banda Rotwang, que sí que ha reconegut a Freder, comença per la seva compta a ordir la seva venjança contra Joh.

Seguint el pla de Joh, Rotwang segresta a Maria i transfereix la seva fisonomia en el robot. Joh ordena a la falsa Maria que destrossi la fe dels treballadors en Maria i el mediador a través d'una rebelió fallida, desconeixent que Rotwang ja li ha instruit que quan provoqui una rebelió s'asseguri de destrossar les màquines que fan funcionar Metropolis i d'encisar i distreure els dirigents, fent-los encara més decadents. Freder veu el seu pare amb la falsa Maria i perd el coneixement.

Quan Freder es recupera, Josaphat li diu que una tal Maria es dedica a temptar els dirigents i a predicar la revolta entre els treballadors. Freder i Josaphat baixen a les catacombes i acusen la falsa Maria, però els treballadors es tornen contra Freder i surten en peu de guerra a destrossar les màquines que fan funcionar Metropolis. No se n'adonen, però, que destrossar la Màquina Cor provoca inundacions a la ciutat dels treballadors, on hi han deixat els seus fills. Per sort Freder, Maria i Josaphat els han pogut salvar. Creient que els seus fills son morts busquen a Maria, acusant-la de bruixa i volguent matar-la en venjança. Mentrestant un delirós Rotwang creu veure en Maria la seva estimada i la persegueix. Tot culmina amb els treballadors cremant la falsa Maria en una foguera i Freder rescatant a la Maria real de les urpes de Rotwang.

En l'escena final de la pel·lícula, Freder veu com el capataç dels obrers (Heinrich George) i el seu pare encara tenen recels l'ún de l'altre. És aleshores quan fa valdre el seu rol de mediador per fer que s'entenguin.

El robot (Maschinenmensch) de Metropolis, una de les icones més reconeixibles de la pel·lícula
El robot (Maschinenmensch) de Metropolis, una de les icones més reconeixibles de la pel·lícula

Repartiment principal

[modifica]

Equip tècnic

[modifica]

Producció i influències

[modifica]

Metropolis va començar a gestar-se en les ments de Fritz Lang i Thea von Harbou en els moments finals de la filmació de Els Nibelungs, amb una primera versió de la història (en forma de novel·la) completada el 1924. La filmació tingué lloc entre el 22 de maig de 1925 i el 30 d'octubre de 1926.[5]

En la creació de Metropolis Fritz Lang i Thea von Harbou van tenir nombroses influències:

Panorama urbà de Nova York el 1922, la visió nocturna del qual inspirà a Fritz Lang
Panorama urbà de Nova York el 1922, la visió nocturna del qual inspirà a Fritz Lang

Pel càsting els actors eren majoritàriament actors de renom a l'escena fílmica alemanya, amb l'excepció de dos dels actors principals. Gustav Fröhlich, originalment un extra, reemplaçà a l'actor original que interpretava a Freder per insistència de Von Harbou, mentre que Fritz Lang encomanà el papers de les Maries a Eva Gisela Schnittenhelm (que li fou donat aleshores el nom artístic de Brigitte Helm), una jove fins aleshores completament desconeguda.[16]

El rodatge de la pel·lícula fou tortuós, no només per les seves dimensions i ambició, sinó pel temperament i exactitud de Lang, que portà els seus actors i personal tècnic al límit. Particularment díficils foren la filmació de la inundació de la ciutat dels treballadors, amb infants submergits en aigua en baixes temperatures o escenes filmades amb extres gairebé nus o lleugerament vestits enmig de l'hivern. Brigitte Helm va patir especialment, havent d'enfrontar-se a l'escena on Maria penja de la corda d'una campana que la deixà ferida i contusionada i l'escena on es crema la falsa Maria que es filmà amb foc real, fins al punt de considerar la filmació la pitjor experiència de la seva vida. Segons el càmera Karl Freund un dia de filmació podia durar entre 14 i 16 hores.[17]

Rodatge de l'escena de la inundació de la ciutat dels treballadors

Metropolis fou una de les pel·lícules més cares mai fetes fins aquell moment, amb un desplegament tècnic i humà enorme.[6] El pressupost era tant gran que la UFA no esperava ni recuperar la inversió des de bon començament, i la produïren com un intent d'obrir el mercat americà a les pel·lícules alemanyes i demostrar poder competir amb el cinema soviètic i estatunidenc.[18][19] De fet, la filmació de la pel·lícula només va ser possible gràcies a l'acord de doble distribució de pel·lícules entre Alemanya i els Estats Units entre la UFA, Paramount i la Metro-Goldwyn-Mayer (anomenat l'Acord Parufamet) i un prèstec important de quatre milions de dolars d'aquestes.[20][21] Però el principal resultat de la pel·lícula va ser gairebé portar la UFA a la bancarrota, de la qual només se'n va poder salvar a través de la intervenció de la Paramount.[22]

A banda del desplegament de material i humà, la grandesa de les imatges de Metropolis fou obtinguda a través d'efectes pràctics.[23] Un d'aquests efectes és l'efecte Schüfftan, que porta el nom del cap d'efectes combinats Eugen Schüfftan, fet famós pel seu extens ús a Metropolis. Aquest efecte consisteix en l'ús de miralls estratègicament orientats per barrejar decorat i maquetes en la imatge final, reduïnt el pressupost en decorats i construcció.[24]

Temes principals

[modifica]
Metropolis sol representar els treballadors com una massa deshumanitzada. En aquesta escena els obrers revoltats descobreixen que la ciutat, amb els seus fills, ha quedat inundada.

En escriure el guió Fritz Lang i Thea von Harbou (que va acabar posteriorment treballant pels nazis, si bé hi ha dubtes sobre la seva convicció)[25][26] van orientar-lo cap a defendre una «col·laboració de classes» (un dels suposats ideals de l'ideologia feixista) en contraposició a la «lluita de classes» (idea fonamental del pensament marxista).[27] De fet, anys més tard, Lang deia que Metropolis havia impressionat a Hitler i Goebbels, l'últim oferint-li patronatge estatal quan el Partit Nazi va arribar al poder.[28] El propi Lang va acabar lamentant l'orientació ideològica de la pel·lícula temps després.[29] L'epígraf amb que s'inicia la pel·lícula, «el mediador entre el cap i les mans ha de ser el cor» de manera clara identifica les «mans» com els treballadors i el «cap» com la classe dirigent.

La deshumanització dels obrers en la modernitat industrial també figura com un dels temes principals de la pel·lícula. Durant tota la pel·lícula els obrers son caracteritzats no com a individus sinó com una massa indistinta que actua com a extensió de la màquina, com a element decoratiu o com a turba violenta i sense ús de raó.[30]

Un altre tema important és la interacció entre passat i futur en el present, exemplificat per la constant contraposició d'elements contraditoris, com ara el tractament de la tecnologia com si fos màgia, la ciutat d'estil modern futurista i la seva catèdral gòtica, i la modernitat de l'escenografia amb una argument romàntic i influenciat per literatura anterior. Metropolis barreja la cultura romàntica burgesa i el futurisme modernista per acabar creant una modernitat reaccionària.[19]

Recepció inicial

[modifica]

Metropolis va estrenarse el 10 de gener de 1927 al UFA-Palast am Zoo, en presència de les màximes autoritats polítiques del moment.[31] Va impressionar profundament el públic alemany, així com el públic francès i nord-americà, que veigueren en la seva impressionant execució tècnica un signe de la revitalització d'Alemanya després d'anys de penúries (certament, el període 1924-1929 va estar marcat per una certa estabilitat econòmica a la República de Weimar, especialment comparat amb el període anterior de crisi i hiperinflació).[30][32]

L'UFA-Palast am Zoo, el cinema on es va estrenar Metropolis

Tot i així va ser un desastre comercial i de crítica: rebè nombroses crítiques tant per la dreta política (que acusava la pel·lícula de promoure el bolxevisme) com per l'esquerra (que la creia banal, superficial i pro-burgesia).[12] Els crítics fílmics criticaren el seu poc realisme i buidor intel·lectual, i l'autor de ciència-ficció H. G. Wells feu vocal el seu odi per la pel·lícula. UFA va acabar retirant-la dels cinemes abans d'hora (no va arribar a projectar-se en la seva forma original fora de Berlín i d'una sola projecció a Viena)[31][33] i va ser considerada un desastre per la productora, que va ordenar fer una re-edició.[34] Tot i així la pel·licula va tenir alguns defensors prominents com ara Luis Buñuel i Arthur Conan Doyle.[35][30]

La pel·lícula també va rebre crítiques en les pàgines de la revista cultural L'Amic de les Arts de Sitges, referent de la vanguarda artística del moment.[36] Allà el pintor Salvador Dalí i Domènech la criticà per les seves falses pretensions de modernitat i conjuntament amb l'escriptor Lluís Montanyà i Angelet i el crític d'art Sebastià Gasch i Carreras condemnaren l'obra de Lang i altres grans directors europeus del moment com a putrefacte artísticament.[37]

Versions i restauració

[modifica]
Anunci de Metropolis per al públic estatunidenc. La pelicula no estava acabada quan es va imprimir l'anunci.

La pel·lícula experimentà diverses censures i/o modificacions en varis països. Per a la versió americana el dramaturg Channing Pollock (en un encàrrec de la distribuidora Paramount) modificà la història i reduí la duració de 150 minuts inicials (2 h 30m) a 107 minuts (1 h 47m).[38] A més la UFA emetè una altra versió reduïda pel públic alemany el mateix any de la seva estrena.[39] Aquestes foren les versions incompletes que durant anys influenciaren directors posteriors, amb la visió original de Lang considerant-se perduda.

Foren les versions de Pollock i de la UFA, les que el compositor Giorgio Moroder decidí editar el 1984, creant una versió acolorida i acompanyada d'una nova banda on participaren grups coneguts com a Queen o Adam and the Ants;[6] alguns cinèfils van escandalitzar-se davant aquesta «massacre» de l'obra.[12][40]

En paral·lel amb Moroder, l'historiador del cinema i director del Museu del Cinema de Munich Enno Patalas va compilar un primer intent a reconstrucció de la pel·lícula, que va finalitzar el 1987.[41][42]

En resposta a una nova restauració de la pel·lícula el 2001, iniciada per la Fundació Friedrich Wilhelm Murnau (Friedrich Wilhelm Murnau Stiftung), Metropolis va ser la primera pel·lícula inscrita al Registre internacional Memòria del món de la UNESCO.[43]

Finalment, de resultes d'una llarga investigació de vint anys,[44] és trobada a Buenos Aires una còpia gairebé integral de 145 minuts el 2008. De fet, el 3 de juliol de 2008, la fundació Murnau, propietaria dels drets de la pel·lícula, anuncia que la quasitotalitat de les escenes que mancaven, aproximadament 25 minuts de pel·lícula, han estat trobades al Museu del cinema de Buenos Aires.[45][46] El 12 de febrer de 2010, la nova versió restaurada, de 145 minuts, ha estat projectada a Berlín en el marc de la 60a Berlinale i ha estat difosa per la cadena Arte, al mateix temps. Després de més de 80 anys de recerques, versions truncades i diverses restauracions, és finalment una versió quasi integral, en qualsevol cas la més propera a la creada per Fritz Lang.[47][48]

Llegat

[modifica]
Graffiti mostrant iconografia de Metropolis a Vallcarca, Barcelona

Amb el pas dels anys i en reconèixement de la seva important influència, Metropolis ha estat positivament revalorada per nombrosos crítics i experts, com ara Roger Ebert,[49], Pauline Kael,[50] o l'historiador Borja Vilallonga.[51] La revista especialitzada Sight and Sound, que organitza una votació cada 10 anys entre crítics i directors per consensuar les considerades 250 millors pel·lícules, col·locà Metropolis a la posició 67 el 2022.[52] La pel·lícula forma part de la llista de 45 millors pel·lícules emesa pel Vaticà el 1995 per commemorar el centenari del cinema.[53]

Metropolis, una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció «seriosa», ha influenciat enormement la manera de visualitzar el futur de moltes pel·lícules de ciència-ficció posteriors, molt especialment el Blade Runner de Ridley Scott.[12] Fora del cinema de ciencia-ficció proveí influències visuals a múltitud de films posteriors des de el laboratori de Frankenstein (1931) inspirat en el laboratori de Rotwang, al robot C-3PO a Star Wars inspirat en la falsa Maria, passant per la mà robòtica a Doctor Strangelove inspirada en la de Rotwang.[54] La versió de Metropolis de Moroder, especialment, tingué una notable influència en l'entorn artístic dels anys 80s.[55] Nombrosos videoclips de l'època i posteriors d'artistes com Madonna (Express Yourself), Queen (Radio Ga Ga), Beyoncé (Sweet Dreams “Interlude”), Lady Gaga (Paparazzi), Haddaway (Life) o Whitney Houston (Queen of the Night) tenen una iconografia i estil manllevats de la pel·lícula.[54]

Música original

[modifica]

Malgrat la música original de Gottfried Huppertz, nombrosos artistes han volgut donar la seva pròpia visió musical de Metropolis. Aquestes músiques originals alternatives poden ser interpretades live o gravades i difoses amb una edició especial de la pel·lícula:

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Metròpolis». Goita què fan, ara!. [Consulta: 31 desembre 2022].
  2. ↑ Sánchez Noriega, José Luis; Gubern, Román. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografı́a y televisión. Nueva edición. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 978-84-206-7691-3. 
  3. ↑ Levític 18,21; 20,2-5; 2 Reis 23,10; Jeremies 32,35
  4. ↑ 4,0 4,1 McGilligan, 1997, p. 488-489.
  5. ↑ McGilligan, 1997, p. 108-109, 115, 128.
  6. ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 Wolfe, Shira. «Fritz Lang’s Metropolis: How the Iconic Silent Film Took Inspiration from Art Movements» (en anglès). Artland Magazine. [Consulta: 20 juliol 2024].
  7. ↑ Dingwall, Craig. «Aelita: Queen of Mars» (en anglès). National Film and Sound Archive of Australia, 2023. [Consulta: 20 juliol 2024].
  8. ↑ Kracauer, 2015, p. 142-143.
  9. ↑ Pedraza, 2000, p. 68-74, 91.
  10. ↑ 10,0 10,1 Elsaesser, 2012, p. 22.
  11. ↑ McAuley, 2015.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Dalton, Stephen. «I Feel Lang: Giorgio Moroder’s Metropolis Reassessed» (en anglès). The Quietus, 04-08-2012. [Consulta: 20 juliol 2024].
  13. ↑ McAuley, 2015, p. 116.
  14. ↑ de Pablos, Tamel «La Guerra Social: la Socialdemocràcia entre la Revolució Espartaquista i la Revolució Nazi. Anàlisi de Metropolis (1926, dir. Fritz Lang)». FilmHistoria, 1993, pàg. 109-112.
  15. ↑ Pedraza, 2000, p. 23-24.
  16. ↑ McGilligan, 1997, p. 113-115.
  17. ↑ McGilligan, 1997, p. 115-126, 129.
  18. ↑ McGilligan, 1997, p. 110.
  19. ↑ 19,0 19,1 Pedraza, 2000, p. 29.
  20. ↑ Casas, 1998, p. 110.
  21. ↑ Elsaesser, 2012, p. 20-21.
  22. ↑ Cooke, Paul. German expressionist films (en anglès). Harpenden: Pocket Essentials, 2002, p. 46. ISBN 1-904048-01-3. 
  23. ↑ Elsaesser, 2012, p. 35-38.
  24. ↑ Loew, Katharina. «Magic Mirrors: The Schüfftan Process». A: North, Dan; Rehak Bob; Duffy, Michael S.. Special Effects: New Histories/Theories/Contexts (en anglès). British Film Institute, 2015, p. 62-77. ISBN 1844575179. 
  25. ↑ Franch, Ignasi. «Un relato futurista bajo la sombra del nazismo» (en castellà). elDiario.es, 03-02-2014. [Consulta: 24 juliol 2024].
  26. ↑ Cruz Lapeña, Silvia. «Sucedió en domingo» (en castellà). Vanity Fair, 09-05-2021. [Consulta: 24 juliol 2024].
  27. ↑ Kracauer, 2015, p. 154-156.
  28. ↑ Kracauer, 2015, p. 155-156, 231.
  29. ↑ McGilligan, 1997, p. 127-128.
  30. ↑ 30,0 30,1 30,2 Kracauer, 2015, p. 143.
  31. ↑ 31,0 31,1 Pedraza, 2000, p. 42.
  32. ↑ Pedraza, 2000, p. 28.
  33. ↑ Elsaesser, 2012, p. 44.
  34. ↑ Elsaesser, 2012, p. 45.
  35. ↑ McGilligan, 1997, p. 129-132.
  36. ↑ «L'Amic de les Arts». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 24 juliol 2024].
  37. ↑ L'Amic de les Arts, 23, 1928, pàg. 175, 177.
  38. ↑ McGilligan, 1997, p. 132-133.
  39. ↑ Elsaesser, 2012, p. 45-46.
  40. ↑ Casas, 1998, p. 113.
  41. ↑ Pedraza, 2000, p. 12.
  42. ↑ «Fritz Lang's Metropolis over time» (en anglès). filmportal.de. [Consulta: 24 juliol 2024].
  43. ↑ Schaefer, Louisa. «The whole story» (en anglès). Deutsche Welle, 21-01-2020. [Consulta: 20 juliol 2024].
  44. ↑ Vint anys d'investigació a l'Argentina per trobar el tresor de Fritz Lang (Le Monde, 14 i 15 de febrer del 2010)
  45. ↑ (anglès) Sensational discovery in Buenos Aires: Lost scenes from "Metropolis" rediscovered Arxivat 2006-04-18 a Wayback Machine., fundació Friedrich Wilhelm Murnau
  46. ↑ Les parts que mancaven de la pel·lícula Metropolis trobades a Buenos Aires Arxivat 2008-10-20 a Wayback Machine., AFP, 3 juliol 2008
  47. ↑ "Metropolis" com el volia Fritz Lang (Le Monde 14 i 15 février 2010)
  48. ↑ Télérama N°3134 du 3 février 2010
  49. ↑ Ebert, Roger. «Metropolis» (en anglès). RogerEbert.com, 28-03-1998. [Consulta: 24 juliol 2024].
  50. ↑ Kael, Pauline. 5001 Nights at the Movies (en anglès). Nova York: Picador, 1991, p. 477. ISBN 978-0-8050-1367-2. 
  51. ↑ Vilallonga, Borja. «Per què encara ens fascina 'Metropolis'?». ElTemps, 27-07-2020. [Consulta: 24 juliol 2024].
  52. ↑ «Metropolis (1927)» (en anglès). British Film Institute. [Consulta: 24 juliol 2024].
  53. ↑ Bose, Swapnil Dhruv. «The Vatican named the 45 greatest films of all time» (en anglès). Far Out, 29-12-2021. [Consulta: 24 juliol 2024].
  54. ↑ 54,0 54,1 Beckerman, Jim. «Game Changers: 'Metropolis,' how 1927's 'world of tomorrow' changed pop culture today» (en anglès). North Jersey. [Consulta: 24 juliol 2024].
  55. ↑ Pedraza, 2000, p. 11.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metropolis

Talls de vídeo:

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metropolis_(pel·lícula)&oldid=33721083»