N1-L3

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El complex espacial lunar N1-L3 va tenir el seu origen en el decret promulgat el 23 de juny de 1960 pel govern de l'URSS. Es tractava de la rèplica soviètica del programa Apollo.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El projecte del programa lunar tripulat soviètic es componia sobre dos components: el vector pesant Coet N1 Lv i el sistema per a missions lunars L-3, format per l'orbitador lunar LOK i el mòdul d'allunatge LK. Una típica missió a la Lluna estaria formada per dos cosmonautes, dels quals només en descendiria un. El 3 d'agost de 1964 un decret del govern soviètic manifestava per primer cop que el projecte principal del vector pesat N1 LV era una exploració lunar a través de missions tripulades.

Desenvolupament i Història[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament del complex N1-L3 va estar a càrrec de Serguéi Korolev. Després de la seva mort el 1966 la seva feina es va dur a terme sota la direcció del seu successor, Vladimir P. Mishin. Els plans originals de principis dels anys 60 preveien un primer allunatge entre 1967 i 1968, però el primer llançament del complex N1-L3 va tenir lloc el 21 de febrer de 1969, i va acabar amb una explosió després de 68,7 segons de vol.

El quart i últim llançament del N1-L3 es va realitzar el novembre de 1972. El coet utilitzat en aquesta ocasió era una versió molt modificada, amb una major capacitat de càrrega, equipat amb més de 13.000 sensors per analitzar el comportament integral del projecte, dotat amb nous sistemes electrònics de control, telemètrics i radials. La ruptura instantània de la bomba de l'oxidant del motor, 7 segons abans de la separació de les etapes I i II, va provocar un incendi i la destrucció del vector.

El gener de 1973, la inversió realitzada en el programa N1-L3 arribava als 3.600 milions de rubles, de les quals 2.400 milions corresponien al desenvolupament del vector N1 LV.

El següent llançament estava programat per a la segona meitat de 1974. El mes de maig d'aquell mateix any, tenint en compte l'experiència acumulada en llançaments anteriors, totes les activitats anaven dirigides a garantir la supervivència del coet.

El programa va ser finalment cancel·lat mitjançant un decret governamental el febrer de 1976, per donar pas al desenvolupament del nou sistema Energía-Buran. Tots els costos van ser computats com a pèrdues. Després, tant els coets ensamblats -dos complets i quatre parcialment ensamblats-, com tots els equips associats al programa N1-L3 van ser destruïts. En total es calcula que es van gastar 6.000 milions de rubles.