Vés al contingut

Partit d'Unió Republicana Autonomista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit d'Unió Republicana Autonomista
Dades
Nom curtPURA Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiablasquisme
autonomisme regional
republicanisme
anticlericalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentreesquerra (1908–1931)
centredreta (1931–1936) Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1908
FundadorVicent Blasco Ibáñez Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1936 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) fou un partit polític valencià format el 1908 d'una escissió d'Unió Republicana, a causa de les diferències entre Vicente Blasco Ibáñez i Nicolás Salmerón primer, i Alejandro Lerroux i Félix Azzati posteriorment.[1][2] En el moment de la fundació, Blasco tenia un paper honorífic, ja que es trobava retirat de la política.[2] El seu àmbit d'actuació era la província de València,[3][4][5][6] amb grups homologables[7] a la resta del territori valencià que no s'hi integraren al PURA[8] per por a perdre esferes de poder.[9] Un exemple fou el Partit Republicà Autònom de la Província de Castelló, fundat a principis de la dècada del 1930 pels republicans radicals,[10] amb Fernando Gasset Lacasaña al capdavant, i amb el mateix estil populista.[10]

Els caps del partit foren Adolf Beltran i Ibáñez, Joan Barral i Pastor i Fèlix Azzati i Descalci. A les eleccions generals espanyoles de 1914 adoptà novament el nom d'Unió Republicana, i entre el 1920 i la Dictadura de Miguel Primo de Rivera tornà a utilitzar el de PURA.

La seua ideologia es basava en el blasquisme i s'anomenava autonomista per a diferenciar-se orgànicament del Partit Republicà Radical d'Alejandro Lerroux.[2] En el seu programa pretenia l'establiment d'una república espanyola democràtica, la separació de l'Església i l'Estat, la independència judicial, la creació de tribunals de comerç i l'autonomia provincial i regional.[1] S'oposaven als sectors escindits dels blasquisme, com els sorianistes,[1][11] qui donaven suport a la Solidaritat Catalana i amb tingueren enfrontaments armats.[12] En l'etapa liderada per Azzati, van oposar-se a les associacions valencianistes alineats amb el carlisme i el sorianisme.[12] A finals de la dècada del 1910, el partit es fa més permeable al valencianisme, amb l'alcalde Faustí Valentín demanant l'ensenyament del valencià,[12] fins que Azzati provocà la seua dimissió.[13][12]

Durant la Segona República Espanyola, adoptà un programa a la dreta del republicanisme i es vinculà novament al Partit Republicà Radical, amb el qual formà coalició electoral en 1933, i després de formar part del govern d'Alejandro Lerroux en coalició amb la CEDA va patir l'escissió d'Esquerra Valenciana i part dels seus quadres van passar a l'escissió del Partit Radical Unió Republicana. En aquell moment estaven dirigits per Sigfrid Blasco-Ibáñez,[12] i el partit participà en el govern municipal de València, però el seu declivi es precipità amb l'escàndol de l'estraperlo (1934-1935). Un sector ingressà a la nova Unió Republicana de Diego Martínez Barrio, mentre que el valencianista fundà Esquerra Valenciana.[14][12] La combinació de factors provocà que patira una forta davallada electoral a les eleccions generals espanyoles de 1936.[15] Durant la Guerra Civil Espanyola el partit queda en descomposició, passant molts membres a Esquerra Valenciana, que arribaria fins als 10.000 militants.[16]

Resultats electorals

[modifica]

Congrés dels diputats

[modifica]
Acte del PURA a Sueca l'any 1933, reclamant un Estatut d'Autonomia per al País Valencià. Darrere dels assistents, la bandera del partit i la senyera.
Ricard Samper, dirigent del PURA. Va ser regidor a l'Ajuntament de València entre 1911 i 1920, diputat provincial, alcalde de València entre 1920 i 1921, ministre durant la Segona República i breument President del Govern espanyol en 1934.
Any eleccions Vots % vots Diputats +/- Candidat
1910 ??? ???
2 / 404
Nou Fèlix Azzati i Descalci
1914 ??? ???
1 / 408
Disminució 1 Félix Azzati Descalci
1916 ??? ???
1 / 409
= Félix Azzati Descalci
1918 ??? ???
1 / 409
= Félix Azzati Descalci
1919 ??? ???
1 / 409
= Félix Azzati Descalci
1920 ??? ???
2 / 409
Augment 1 Félix Azzati Descalci
1923 ??? ???
1 / 409
Disminució 1 Félix Azzati i Descalci
1931 ??? ???
14 / 470
Augment 13 Ricardo Samper
1933 ??? ???
17 / 473
Augment 3 Ricardo Samper
1936 ??? ???
0 / 470
Disminució 17 Sigfrido Blasco-Ibáñez

Ajuntament de València

[modifica]
Any Vots % vots Diputats +/-
1909 I 20.559 39,81
14 / 25
Nou
1909 II 19.842 39,69
9 / 24
Disminució5
1911 23.065 40,06
9 / 26
=
1913 21.026 49,96
10 / 24
Augment1
1915 ??? ???
14 / 26
Augment 3
1917 ??? ???
13 / 25
Disminució 1
1920 ??? ???
12 / 26
Disminució 1
1922 ??? ???
13 / 24
Augment 1
1931 57.436 ???
17 / 50
Augment 4

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Partit d'Unió Republicana Autonomista». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. 2,0 2,1 2,2 Roda, Federico Martínez. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998. ISBN 978-84-86792-89-3. 
  3. Roda, Federico Martínez. Valencia y las Valencias: su historia contemporánea (1800-1975) (en castellà). Fundación Univ. San Pablo, 1998. ISBN 978-84-86792-89-3. 
  4. González, Damián A.; Heras, Manuel Ortiz; Garzón, Juan Sisinio Pérez. La Historia, lost in translation?: Actas del XIII Congreso de la Asociación de Historia Contemporánea (en castellà). Ediciones de la Universidad de Castilla La Mancha. ISBN 978-84-9044-265-4. 
  5. Sancho, Juan Antonio Mestre. La aventura deportiva de un pueblo en guerra Valencia (1936-1939) (en castellà). Wanceulen S.L., 2010-07-16. ISBN 978-84-9823-817-4. 
  6. Cabeza, Octavio Ruiz-Manjón. El Partido Republicano Radical 1908-1936 (en castellà). Tebas, 1976. ISBN 978-84-7273-095-3. 
  7. Cal, Enric Ucelay da. La historia en el 95. Marcial Pons, 1996. ISBN 978-84-87827-25-9. «Con el cambio de siglo ocupa su puesto el abogado Fernando Gasset . ... El modelo municipalista de Gasset, bastante parecido al blasquista aunque sin su pasión ni su influencia cultural, terminaría, igual que éste, desbordado por los ...» 
  8. Preston, Paul; Saz, Ismael. De la revolución liberal a la democracia parlamentaria: Valencia (1808-1975) (en castellà). Universitat de València, 2001. ISBN 978-84-7030-855-0. 
  9. Les Langues néo-latines. Société des langues néo-latines, 1970, p. 19-27. 
  10. 10,0 10,1 Peris, Rosa Monlleó. Castelló al segle XX. Publicacions de la Universitat Jaume I, 2006, p. 346. ISBN 978-84-8021-564-0. 
  11. Lluna, Juan Luis Sancho. Anticatalanismo y transición política: Los orígenes del conflicto valenciano (1976-1982). Universitat de València, 2020-11-05, p. 102-103. ISBN 978-84-9134-694-4. 
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 12,5 Baydal Sala, Vicent «Blasco Ibáñez i la identitat col·lectiva valenciana: una relació en qüestionament». Prometeo: revista de la Casa-Museo Blasco Ibáñez, 2018. ISSN: 2659-2851.
  13. Cucó, Alfons; Blasco. El pensament valencianista (1969-1939). Antologia. Edicions de la Magrana, 1992. «Discurs d'Azzati: […]Primera distancia que nos separa del nacionalismo valencianista es la de la oficialidad de la lengua, pues mientras dicha agrupación (valencianista) propugna por la difusión de nuestro dialecto en las escuelas, en el hogar, en la vida pública,[…]nosotros abogamos por el predominio, entiéndase bien, por el predominio de la lengua castellana» 
  14. Avilés Farré, Juan. La Izquierda burguesa y la tragedia de la II República. Madrid: Comunidad de Madrid, 2006, p. 328-329. ISBN 9788445128817.  Arxivat 2013-11-03 a Wayback Machine.
  15. Girona Albuixech, Albert; i altres. Història contemporània del País Valencià. Tabarca llibres, 1992, p. 353. ISBN 9788480250528. 
  16. Sanchis i Llàcer, Vicent. Valencians, encara. Cinquanta anys després de Joan Fuster. Barcelona: Proa, 2012. ISBN 978-84-7588-359-5 pàgines=88-89.