Vés al contingut

Premis Pompeu Fabra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentPremis Pompeu Fabra
Tipusguardó Modifica el valor a Wikidata
EpònimPompeu Fabra i Poch Modifica el valor a Wikidata
Vigència2008 Modifica el valor a Wikidata - 
Freqüènciabiennal Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Conferit perGeneralitat de Catalunya Modifica el valor a Wikidata
Format per

Lloc webgencat.cat… Modifica el valor a Wikidata

Els Premis Pompeu Fabra són uns guardons biennals atorgats per la Generalitat de Catalunya a les persones, entitats, empreses i organitzacions que contribueixen en la projecció social de la llengua catalana,[1] i, des de 2010, de la llengua occitana, en qualsevol punt del domini lingüístic.[2]

La creació dels premis data del 28 d'octubre de 2008, mitjançant una ordre vicepresidencial, i va a càrrec de la Secretaria de Política Lingüística, per mitjà del Departament de Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.[1] Un dels objectius dels premis és fomentar l'acció de la societat civil en l'impuls del català, i de l'occità, en els sectors de regulació privada.[1] L'adquisició del premi no comporta l'ingrés d'una dotació econòmica, sinó d'un bust de Pompeu Fabra fet de bronze, obra de l'escultor Manuel Cusachs,[3] en el cas català, i d'un bust de Robèrt Lafont, de les mateixes característiques i fet pel mateix autor, en el cas del premi occità.[2]

Els premis consten de sis categories temàtiques (comunicació i noves tecnologies; àmbit socioeconòmic; projecció i difusió de la llengua catalana; trajectòria professional, científica o cívica; incorporació a la comunitat lingüística catalana, i voluntariat lingüístic, des de l'edició de 2012),[1] així com una categoria especial per la defensa, projecció i promoció de l'occità.[2]

Historial

[modifica]

Premi Pompeu Fabra

[modifica]
Edició Any Comunicació i noves tecnologies Àmbit socioeconòmic Projecció i difusió del català Trajectòria professional, científica o cívica Incorporació a la comunitat lingüística Voluntariat lingüístic
I 2008 Fundació puntCAT Grup Bon Preu Till Stegmann Aina Moll Saoka Kingolo -
II 2009 Google Galetes Trias Patrizio Rigobon Isabel-Clara Simó Giovanni CastroNota 1 -
III 2010 VilaWeb Moritz Bernat Lesfargues Albert Jané Celia Angulo -
IV 2012 Amical Wikimedia Grup Taurus Paul Preston Joan Veny Pius Alibek Hermez Hospital Sant Jaume d'Olot
V 2014 Núvol Establiments Viena Manel Joan Melià Ileana Belfiore Projecte Rossinyol. Universitat de Girona i Fundació Servei Solidari
VI 2016[4] Softcatalà Casa Ametller Anglo-Catalan Society Jordi Carbonell Liz Castro Punt de Referència
VII 2018[5] Associació de Publicacions Periòdiques en Català König Associació d'Editors en Llengua Catalana Mila Segarra i Jordi Mir Halldór Már Stefánsson Ramon Rom Sagristà
VIII 2020[6] Canal Malaia FilminCAT Txarango Lídia Pons i Joan Julià-Muné coral Canta amb el cor, del CNL de Reus Blanca Serra
IX 2022[7] Paraulògic i el portal de recursos lingüístics de l'IEC Fibracat Carla Simón Miquel Strubell (post mortem) Shazra Javed Jordi Esteban
X 2024

Premi Robèrt Lafont

[modifica]
Edició Any Defensa, projecció i
promoció de l'occità
I 2010 Pèire Bec
II 2012 Felip Gardy
III 2014 Jacme Taupiac
IV 2016 Fondacion Musèu Etnologic dera Val d'Aran
V 2018[5] Georg Kremnitz
VI 2020 Frederic Vergés Bartau
VII 2022[7] Xavier Lamuela i Lissa Escala
VIII 2024

Premi Pompeu Fabra anterior

[modifica]

Hi havia hagut un Premi Pompeu Fabra anterior, acordat, entre altres, per l'Institut d'Estudis Catalans per tercera vegada el 1973 al filòleg britànic Max Woodfield Wheeler.[8]

Notes

[modifica]

Nota 1: Giovanni Castro fou un ciutadà colombià que feia 10 anys que residia a Catalunya quan va establir el rècord de permanència al programa Bocamoll de TV3.[9]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]