Rafael Vallbona i Sallent

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael Vallbona i Sallent

(2005) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 agost 1960 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista, escriptor, catedràtic, guionista Modifica el valor a Wikidata

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona, 27 d'agost de 1960) és un periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV.[1]

Va començar escrivint poesia, passant més tard al periodisme, llibres de viatges, narrativa, novel·la negra i novel·la juvenil.[1]

Les seves primeres poesies tracten sobre alguns dels mites de la modernitat.[1]

Biografia[modifica]

Va néixer a la Vila de Gràcia, a Barcelona. Amb nou anys es var traslladar a viure a Premià de Mar. Després d'acabar l'institut a Mataró, va estudiar periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, i va assolir un postgrau en escriptura de guions a la mateixa universitat.[2]

Va ser cap de prensa del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya entre 1986 i 1988, i professor de la Facultat Blanquerna de Comunicació i Relacions Internacionals de la Universitat Ramon Llull.[2]

Col·laborador habitual en ràdio, premsa i televisió, ha treballat, entre d'altres mitjans, en El Mundo, El País, El Punt Avui, Tele/expres, El Correo Catalán, El Maresme, Diario de Barcelona, El Periódico, Radio Nacional de España, Catalunya Ràdio, Ona Catalana, COM Ràdio, RAC 1 [2] i va ser cap de Cultura al diari El Observador.

Al festival Tiana Negre 2016, va iniciar el torn de paraula de la primera taula, i va apuntar la precarietat i les dificultats del món del periodisme, sumant anècdotes sobre el seu passat com a militant del PSAN i les fosques relacions entre la premsa i la política.[3]

Obres publicades[modifica]

Poesia[modifica]

Narrativa[modifica]

Narrativa breu[modifica]

Periodisme i assaig[modifica]

Viatges[modifica]

Ciclisme[modifica]

Literatura juvenil[modifica]

Guions[modifica]

Ràdio[modifica]

  • Beatles, si us plau. 1986.
  • Qui és, qui era?. 1986-88.
  • Elvis per sempre. 1988.
  • Lletrasset. 1989.

Televisió[modifica]

  • Especial Núria Feliu. 1989.
  • Puçastoc. 1990.

Adaptacions al cinema[modifica]

  • Tros (Tierras). 2021. Espanya. Dirigida per Pau Calpe. Protagonitzada per Pep Cruz, Roger Casamajor i Annabel Castan. Guió de Marta Grau, basat en la novel·la homònima.[9][10]

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Rafael Vallbona i Sallent». Enciclopèdia.cat. Grup Enciclopèdia Catalana [Barcelona] [Consulta: 19 desembre 2023].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Rafael Vallbona». BMR. Premià de Mar: Ajuntament de Premià de Mar. [Consulta: 19 desembre 2023].
  3. Tiana Negra «Notícia :: Tiana Negra tanca la quarta edició del festival convertint-se en un dels certamens literaris referència de l’any». Tiana Negra [Tiana], 24-01-2016 [Consulta: 19 desembre 2023].
  4. Carranco, Rebeca «Rafael Vallbona: “L’etiqueta de novel·la negra no ajuda a vendre”». El País, 22-09-2022 [Consulta: 19 desembre 2023].
  5. Bennasar, Sebastià. «Les veritats imprescindibles de Rafael Vallbona». Bearn. Revista de cultura, 10-06-2014. [Consulta: 19 desembre 2023].
  6. Vallbona, Rafael «Carles Pujadas, el perruquer virtuós». Tribuna Maresme, Febrer 2019 [Consulta: 19 desembre 2023].
  7. «L’assaig ‘Soc un boomer’, de Rafael Vallbona, a les llibreries». paris bcn cultura/culture, 01-03-2022. [Consulta: 19 desembre 2023].
  8. «Pis d'estudiants; Rafael Vallbona». Rincón del Vago. [Consulta: 19 desembre 2023].
  9. «‘Tros’: el sometent al segle XXI». El cinèfil, 24-02-2022. [Consulta: 19 desembre 2023]. «Ressenya de la pel·licula.»
  10. «Tros (Tierras)» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 19 desembre 2023]. «Página de la pel·lícula a Filmaffinity.»
  11. «1981. 1a Edició». Premi de Novel·la Curta Just M. Casero. WordPress. [Consulta: 19 desembre 2023].
  12. «Obres i guardonats». Premis Literaris Cadaqués. Ajuntament de Cadaqués. [Consulta: 19 desembre 2023].
  13. «Rafael Vallbona recibe el premio Ernest Udina por 'Pirineus en venda'» (en castellà). El País, 14-08-2005 [Consulta: 19 desembre 2023].
  14. Redacció «"Forasters", de Rafael Vallbona, gana el Premio Néstor Luján de novela histórica» (en castellà). La Vanguardia, 20-11-2007 [Consulta: 19 desembre 2023].
  15. «Premiats amb el Premi de Novel·la Ferran Canyameres». Òmnium. Òmnium Cultural. [Consulta: 19 desembre 2023].
  16. «Rafael Vallbona guanya el premi Sant Joan amb 'La casa de la frontera' | iSabadell». [Consulta: 20 juny 2017].