Rafael Vallbona i Sallent

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaRafael Vallbona i Sallent
Rafael Vallbona (2005).jpg
Dades biogràfiques
Naixement 1960 (56/57 anys)
Barcelona
Ciutadania Espanya
Activitat professional
Ocupació periodista, professor i escriptor
Modifica dades a Wikidata

Rafael Vallbona i Sallent (Barcelona, 27 d'agost de 1960) és un periodista, escriptor i guionista de ràdio i TV.

Llicenciat en ciències de la informació, els seus primers reculls poètics tracten d'alguns mites de la modernitat. Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i fou cap de cultura del diari El Observador. Entre els guions difosos per ràdio, cal assenyalar Beatles si us plau (1986), Qui és, qui era? (1986-1987), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emesos per TVE, destaquen Especial Núria Feliu (1989) i Puçastoc (1989-1990). Autor d'una trentena de llibres, apostà per la narrativa. Col·labora a El Mundo i a El Punt, entre altres mitjans de comunicació, i és professor a la Facultat de Comunicació Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Al festival Tiana Negre 2016, va iniciar el torn de paraula de la primera taula, amb la presentació de la seva obra Dits enganxosos (2016) i va apuntar la precarietat i les dificultats del món del periodisme, sumant anècdotes sobre el seu passat com a militant del PSAN i les fosques relacions entre la premsa i la política.[1][2]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Inventari de límits (1979)
  • Balades d'espeed, poemes destrossats (1986)
  • Sabates italianes (1987)
  • Fora de joc (1988)
  • Conduint tota la nit (1989)
  • El concert de París (1990)
  • El noi de la vall del Dra'a (Columna, 1993)
  • Els dies rojos (1995)
  • Recanvis Lluna (1997)
  • Estiu a Menorca (1998)
  • Encara queda el blues (1999)
  • Al raval (2000)
  • Plaça dels Àngels (2000)
  • La comuna de Puigcerdà (2000)
  • La balada de J. K (2001)
  • De Donostia a Portbou. Les rutes del Tour (2002)
  • Sense sortida (2003)
  • Volta a les Dolomites i als Alps italians (2007)
  • Una història de carrer (2000 i 2007)
  • Serrallonga (2008)
  • El tant per cent (Alrevés, 2014)[3]
  • Tros (Pagès editors, 2017)

Premis[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vélez-Pelligrini, Laurentino ««Tiana Negra»». El dietario cultural, 25-01-2016.
  2. Ramis, Àlex ««Tiana acull les novetats literàries més negres de l’any»». Radio Tiana, 24-01-2016.
  3. Serrahima, Xavier «Per conèixer l'època actual en el futur». Cultura, El Punt Avui, 21-03-2014, p. 15.
  4. «Rafael Vallbona recibe el premio Ernest Udina por 'Pirineus en venda'». [Consulta: 27 juny 2017].
  5. «"Forasters", de Rafael Vallbona, gana el Premio Néstor Luján de novela histórica». [Consulta: 27 juny 2017].
  6. «Rafael Vallbona guanya el premi Sant Joan amb 'La casa de la frontera' | iSabadell» (en ca). [Consulta: 20 juny 2017].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]