Rudolf von Laban

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaRudolf von Laban
Labanotation1.jpg
Von Laban mostrant la seva notació coreogràfica
Nom original (de) Rudolph von Laban
(en) Rudolf Laban
Biografia
Naixement Jean-Baptiste Attila
15 de desembre, 1879
Presburg, Àustria-Hongria
Mort 1 de juliol, 1958
Weybridge, Anglaterra
Residència Anglaterra
Nacionalitat Àustria Àustria
Educació École Nationale Supérieure des Beaux-Arts
Activitat
Ocupació Coreògraf
Alumnes Lisa Ullmann Tradueix, Irmgard Bartenieff Tradueix, Olga Brandt-Knack Tradueix, Hertha Feist Tradueix, Kurt Jooss, Lola Rogge Tradueix, Mary Wigman, Greta Wrage von Pustau Tradueix, Ruth Loeser Tradueix i Martin Gleisner Tradueix
Modifica les dades a Wikidata
Alumna a Berlín, l'any 1929
Alumnes de l'escola de dansa de Laban a Berlín, l'any 1929
Un assaig a la platja del ballet de la Tanzbühne Laban d'Hamburg, l'any 1930


Rudolf von Laban (Presburg, 1879 - Weybridge, 1958) fou un coreògraf i teòric de dansa expressiva. A Alemanya va ser el fundador de la dansa moderna, d'estil expressionista, en col·laboració amb Mary Wigman i Kurt Jooss, que havien estat alumnes seus, junt amb una altra alumne, l'hongarès Aurel Milloss.[1] Aquest estil o escola seria continuada per Harald Kreutzberg. Laban va ser el primer a utilitzar l'expressió "dansa-teatre", un gènere que desenvoluparia Pina Bausch, alumna de Jooss.[2][3]

Va teoritzar sobre els diferents plans del moviment (horitzonal, vertical, sagital) i sobre sis categories que podien descriure un moviment: el cos (quines articulacions intervenen a cada moment, per exemple), l'energia o esforç (si és més o menys fluid, on i com té pes, i quant, si és més o menys ràpid, més o menys brusc, etc.), el ritme intern de l'individu, la interrelació amb l'espai (tenint en compte les tres dimensions, és a dir un icosaedre i no un rectangle) al qual es troba el ballarí, la interrelació amb objectes i altres persones; i la forma que finalment es veu i que és resultat final, molt lligada a la respiració.

Va presentar un sistema de notació de moviments, conegut com a Labanotation, posteriorment desenvolupat per altres autors. Va ser iniciat a la rítmica dalcroziana per Suzy Perrottet i Mary Wigman.[2] Va treballar amb Kurt Jooss i Mary Wigman, dos ballarins, coreògrafs i professors de dansa contemporània expressiva que van influir i tenir com a alumnes als iniciadors de la dansa-teatre a Alemanya.

Formació[modifica]

Fill d'un militar al servei autro-hongarès, de petit va començar a aprendre la dansa tradicional hongaresa (csárdás). A l'edat de trenta anys va començar a estudiar a l'escola de belles arts de París, mostrant interés pel moviment i per l'espai.

Biografia[modifica]

En 1907 va començar els estudis a l'escola de belles arts a França, on va concentrar els seus estudis en l'art del moviment (Bewegungskunst) i la dansa expressiva (Ausdruckstanz). Només tres anys després, en 1910, fundà a Munic una escola de dansa, a la qual va estudiar Mary Wigman. En 1923 va fundar un teatre dedicat a la dansa, el Tanzbühne Laban, a Hamburg, i en 1927 una escola de dansa a Berlín.

En 1928 va publicar la Kinetographie Laban, que popularment va ser coneguda com a "Kinetography" o "cinetografia" a Europa i "labanotation" (de "Laban" i "notació") a alguns altres països. Posteriorment, altres autors com Albrecht Knust, Jacqueline Challet-Haas i Ann Hutchinson, van desenvolupar aquest sistema de notació de moviments primaris que pretenia ser un altre mètode de notació coreogràfica i que avui de vegades ha estat usat per a altres usos, com per exemple comunicatius (comunicació no verbal, estudis culturals, etc.). Von Laban també va estudiar i proposar moviments per a masses o grans cors.

Afí a la ideologia nacional-socialista, va treballar estretament amb el ministeri de cultura alemany i especialment amb Joseph Goebbels, ministre de propaganda, dirigint diversos festivals, dirigint el ballet de l'Òpera de Berlin (1030-1934), coreografiant els moviments i coreografies dels atletes als Jocs Olímpics de Berlín (1936), etc. Mentre va viure a Alemanya va promocionar i aplicar les idees del govern, especialment pel que fa a la discriminació de les persones no pertanyents a la raça ària.

A finals dels anys 30 va marxar a Anglaterra, on va enunciar una anàlisi del moviment basat en els efectes psicomotrius de treballadors que realitzaven moviments mecànics repetitius al llarg de tot el dia a fàbriques. En 1945 va fundar el Laban Art of Movement Guild i en 1946 l'Art of Movement Studio a Manchester.

Referències[modifica]

  1. Edita SARPE Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 852-53 (ISBN 84-7291-226-4)
  2. 2,0 2,1 Víctor Molina i John London: El desig teatral d’Europa, editat per Punctum, 2013. ISBN 9788494198724 (català)
  3. Pensar i interpretar l'oci, Edicions Universitat Barcelona, 2012, ISBN 9788447536313 (català)

Bibliografia[modifica]

  • Enciclopèdia Espasa. Suplement dels anys 1957-58, pàg. 232 ISBN 84-239-4593-6
  • Rudolf Laban, Meister und Werk in der Tanzkunst, Deutsche Tanzzeitschrift. Maig de 1936. (alemany)
  • Horst Koegler, Vom Ausdruckstanz zum "Bewegungschor" des deutschen Volkes: Rudolf von Laban, a Intellektuellen im Bann des National Sozialismus, editorial Karl Corino, Hamburg: Hoffmann & Campe, 1980 (alemany)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rudolf von Laban Modifica l'enllaç a Wikidata