Rusalka

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rusalka
Růžena Maturová com la primera Rusalka
Růžena Maturová com la primera Rusalka
Llengua original: txec
Música: Antonín Dvořák
Llibret: Jaroslav Kvapil
Font literària: La sireneta de Hans Christian Andersen
Actes: tres
Estrena: 31 de març de 1901
Teatre: Teatre Nacional de Praga
Estrena al Liceu: 21 de febrer de 1924 (estrena a Espanya)

Rusalka és una òpera en tres actes d'Antonín Dvořák, amb llibret de Jaroslav Kvapil, basat de forma molt lliure en La Sireneta de Hans Christian Andersen. S'estrenà al Teatre Nacional de Praga el 31 de març de 1901. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 21 de febrer de 1924.[1]

La paraula "Rusalka" és d'origen rus i significa "dona encantada", pertany doncs a la llegendària família de les nàiades, ondines, sirenes, nereides i altres donzelles aquàtiques. L'obra té una forta influència wagneriana, destacant els temes del "bosc" i de l'"aigua" i és en definitiva una tesi sobre les relacions, no sempre harmòniques, de l'home amb la natura.

Dvorák es va valer de tots els recursos estilístics de moda en aquests temps, el desenvolupament clàssic, la tècnica del leitmotiv, les formes del lied i de l'ària, tots ells es sintetitzen de manera harmoniosa per oferir una barreja interessant dels modismes de la música impressionista i tints de l'expressionisme.

Composició[modifica | modifica el codi]

Rusalka és una antiquíssima figura dels contes de fades. Apareix en la literatura europea ja el 1387, als poemes del trobador francès Jean d'Arras, en poemes posteriors la trobem com sirena, ondina o melusina. Pertany a un regne intermedi en l'existència del qual hi va creure fermament, com molts altres, el genial investigador de la naturalesa, metge i artista de la medicina, Teophrastus von Hohenheim, conegut com a Paracels (1493-1541). Rusalka és, com les nimfes i les ondines, un esperit elemental, lligat amb el cos i la sang al regne dels homes però també, a causa de la seva manca d'ànima, al món dels esperits. El seu anhel consisteix a convertir-se en ésser humà i poder estimar com una dona terrenal, fins i tot al preu del sofriment i de la mort. Jaroslav Kvapil va escriure el 1899 el llibret de Rusalka, sense saber qui li posaria música. Va crear un veritable llibre de contes, que si bé va rebre moltes influències (especialment una que no es troba en altres textos sobre ondines: la d'Andersen), és homogeni, bell i ple de vivesa.

El desig més gran de Dvořák era assolir un èxit rotund amb una òpera, potser arribar a escriure autèntiques òperes populars, com Verdi. De maig a novembre de 1900 va treballar en aquesta, que hauria de ser la seva millor obra dramàtica i que mereix un lloc entre les millors òperes de tots els països. L'ambient màgic del primer i últim acte està meravellosament aconseguit, té alguna cosa de Wagner aquí i allà, però és abans que res txec, amb la més profunda i fina sensibilitat per a un veritable art popular. L'òpera compta amb melodies d'una bellesa pura i commovedora. Se sap que, per compondre aquesta òpera, es retirava tots els dies durant diverses hores a la vora d'un solitari llac del bosc.

Representacions[modifica | modifica el codi]

Cartell de l'estrena el 31 de març de 1901 al Teatre Nacional de Praga

L'estrena d'aquesta òpera va tenir lloc el 31 de març de 1901 al Teatre Nacional de Praga. El títol es va convertir en un èxit immediatament. Fou molt popular dins de les fronteres txeques i va aconseguir certa notorietat fora del seu país. Actualment segueix sent habitual dins dels seus límits i alguns països veïns, i programada de manera esporàdica en altres cases d'òpera, notòries o no. Com a prova de la popularitat que ha tingut al seu país, el 1946 hi va haver 500 representacions, quantitat només superada per dues òperes de Smetana, La núvia venuda i El petó.

Rols[modifica | modifica el codi]

Rol Veu Elenc estrena, 31 de març de 1901
(Director: Karel Kovařovic)
Rusalka soprano Růžena Maturová
El princep tenor Bohumil Pták
Vodník baix Václav Kliment
La princesa estrangera soprano o mezzosoprano Marie Kubátová
Ježibaba contralt Růžena Vykoukalová-Bradáčová
La duquessa contralt Marta Krásová-Jirák
Primera dríada del bosc soprano Amalie Bobková
Segona dríada del bosc soprano Ella Tvrdková
Tercera dríada del bosc mezzosoprano Helena Towarnická
El cuidador de la caça baríton Adolf Krössing
El nen cuiner soprano Vilemína Hájková
El caçador baríton František Šír

Argument[modifica | modifica el codi]

L'argument es basa en una faula popular de Moràvia. Rusalka, l'ondina dels llacs, demana a una bruixa que la transfiguri en dona per lliurar-se a l'amor d'un jove príncep. El poder de la bruixa és relatiu i la nimfa es converteix en una princesa muda, incapaç d'apassionar-se per un home. Efectivament, el príncep rebutja la freda bellesa de Rusalka i aquesta torna a la profunditat de les aigües arrossegant al príncep, que no va saber estimar per sobre dels humans desitjos. Es tracta d'una obra de fantasia, en la qual l'element dramàtic a penes existeix, centrant l'acció en el seu contingut poètic i simbòlic.

Acte I[modifica | modifica el codi]

En un llac a la llum de la lluna. Tres nimfes aquàtiques ballen felices fins a l'arribada del seu pare, un esperit de les aigües que es posa a jugar amb elles. En aquest moment, Rusalka, la quarta germana, es desperta i confessa al seu pare que s'ha enamorat d'un jove que sol anar al llac a banyar-se. Rusalka explica que vol tenir una ànima i així ser humana per poder estar amb l'home que estima. El pare, després d'advertir-li que si fa això perdrà la immortalitat i veient que està decidida, li diu que vagi a parlar amb la bruixa Jezibaba que l'ajudarà però amb condicions. Si vol ser humana, serà a canvi de la seva veu. Una altra condició que li posa és que si el seu estimat la rebutja, no serà nimfa ni humana i haurà de vagar pel llac en solitud. Rusalka, que només pensa en l'amor, accepta i Jezibaba li dóna un beuratge. Arriba l'home, que resulta ser un príncep i li pregunta si és nimfa o humana. Rusalka l'abraça i se l'emporta al palau.

Acte II[modifica | modifica el codi]

En el palau del príncep. Els preparatius per a les noces entre Rusalka i el príncep es duen a terme. Dues servents comenten preocupats que la promesa del seu amo és estranya i muda. Mentrestant, el príncep sembla decidit a tirar endavant el matrimoni, encara que es mostra contrariat per la fredor de Rusalka. Una mica inquiet, l'insta a estimar-lo apassionadament i entra en escena una princesa estrangera. El príncpe s'enamora de la princesa, perquè té veu, i de seguida perd l'interès per Rusalka.

Segueix un ballet, després del qual el pare de Rusalka entra en escena. Troba a la seva filla desesperada i li pregunta si és aquesta la felicitat que buscava entre els humans. Rusalka, que sí que pot parlar amb el seu pare, li demana ajuda. Per concloure l'acte, el príncep i la princesa estrangera entren de nou en escena. El príncep li declara el seu amor a la princesa, aquesta li diu al príncep que ja no el vol i que segueixi a Rusalka a l'infern.

Acte III[modifica | modifica el codi]

En el fons del llac. Rusalka està desesperada, ja que no és nimfa ni humana, la seva única tasca serà conduir als homes a la mort. Demana a la bruixa Jezibaba que l'ajudi i aquesta suggereix que mati a l'home que la va portar a la perdició, però Rusalka s'hi nega. Els criats del príncep baixen al fons del llac per demanar a la bruixa que els ajudi, ja que el príncep està desolat des que Rusalka el va abandonar. L'esperit de l'aigua apareix en escena i els criats fugen aterrits i culpen el príncep de la traïció soferta per la seva filla Rusalka. El príncep segueix enamorat de Rusalka i la cerca sense descans. En trobar-la li retreu que l'abandonés. El príncep demana perdó i li prega que el besi, Rusalka l'adverteix que si ho fa, ell morirà, però no li importa. Es besen i el príncep mor joiós.

Moments més destacats[modifica | modifica el codi]

De tots els passatges vocals existents, és l'anomenada Cançó a la Lluna (Měsíčku no Nebi hlubokém) el més destacable. En ella, Rusalka li demana a la lluna, l'astre celeste que tot ho veu en les nits, que porti el seu amor fins on sigui ell. L'ària ha sigut popularitzada en concerts per sopranos com Lucia Popp, Gabriela Benackova, Anna Netrebko, Karita Mattila, Frederica von Stade i Renée Fleming.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rusalka
  1. (castellà) ALIER, Roger. Guia Universal de la ópera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1