Segart: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Afegint codi a infotaula per extreure dades
Cap resum de modificació
Línia 41: Línia 41:
l'A-23, prenent després la CV-329.
l'A-23, prenent després la CV-329.


Una cosa que trobem a faltar al municipi de Segart és la poca oferta a nivell de cases, ja que les cases actuals es troben en situació d'abandó i les que estan llogades no es reparen.
== Barris, Pedanies i Urbanitzacions ==
== Barris, Pedanies i Urbanitzacions ==
=== Partides ===
=== Partides ===

Revisió del 13:45, 3 maig 2010

Plantilla:Infotaula geografia políticaSegart
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 39° 41′ 00″ N, 0° 22′ 25″ O / 39.683333333333°N,0.37361111111111°O / 39.683333333333; -0.37361111111111
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarcaCamp de Morvedre Modifica el valor a Wikidata
CapitalSegart (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població166 (2023) Modifica el valor a Wikidata (25,15 hab./km²)
GentiliciSegartí, segartina
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície6,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud300
Limita amb
PatrociniImmaculada Concepció Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataPaco Garriga Garcia (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46592
Codi INE46224 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46224 Modifica el valor a Wikidata

Lloc websegart.es Modifica el valor a Wikidata

Segart és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre. Fins a mitjans del segle XX es va anomenar Albalat de Segart.

Geografia

El poble es troba situat als peus de la muntanya Garbí (601 metres) i el Puntal de la Bella (630 metres). El relleu és una mica accidentat ja que s'estén sobre la vessant esquerra de l'actual Parc Natural de la Serra Calderona, al vessant que baixa cap al riu Palància. Destaca la muntanya de la Mola i del Puntal de la Bella. Entre els barrancs hi ha els de la Font del Llavaner, El Meliquet i de Segart. El medi climàtic és propi de zones mediterrànies, doncs, malgrat la seva altitud, es troba a una desena de quilòmetres del mar.

La vegetació està composta per pins, romaní, llentiscle, farigola i altres espècies.

S'accedeix a aquesta localitat, des de València, a través d' l'A-23, prenent després la CV-329.

Una cosa que trobem a faltar al municipi de Segart és la poca oferta a nivell de cases, ja que les cases actuals es troben en situació d'abandó i les que estan llogades no es reparen.

Barris, Pedanies i Urbanitzacions

Partides

  • Xocainet
  • El Meliquet
  • La Penya Roja
  • El Salt
  • El Racó de la Mola
  • La Mallà: o La Mallada. Topònim ibèric segons Santiago Bru i Vidal era una nom propi de la zootècniai ramaderia.
  • El Rodeno del Tender
  • El Fons
  • La Mola
  • El Collado
  • La Sabata
  • La Rodana
  • La Fonteta
  • El Puntalet
  • Els Gamellons
  • El Rodeno del Balsa
  • Bort
  • El Castell
  • L'Horteta
  • La Creueta
  • El Zorro
  • El Campaner
  • Les Rojes
  • Bassa
  • El Murtal

Urbanitzacions

Al terme municipal de Segart s'ubiquen les següents urbanitzacions privades:

  • El Rodeno.
  • El Murtal.
  • La Mallà.

Localitats limítrofs

Albalat dels Tarongers, Estivella, Nàquera i Serra (els dos darrers de la comarca del Camp de Túria).

Història

Vista General

Té el seu origen en època ibèrica al trobar ceràmica àtica del segle IV aC C en el turó del Castell, però inicia la seva actual morfologia urbanística en l'època islàmica, a la qual pertany el seu castell construït probablement entre els segles XII-XII, actualment en ruïnes. Després de la conquesta, el rei Jaume I va fer donació d'ella al bisbe de Vic, de qui va passar a mans d'Adam de Paterna. Posteriorment, Pere el Cerimoniós la va lliurar a Bernat de Ripax i, més tard, va pertànyer a Morvedre, de la qual es va independitzar el 1535 i es va convertir en pedania d'Albalat dels Tarongers. Lloc de moriscs (40 cases el 1609) formava part de la fillola de Sogorb, quedant despoblada després de l'expulsió. Joan de Villarasa, senyor de la baronia d'Albalat i Segart, va atorgar carta de població el 1611, que es pobla amb cristians vells. El 1846, aconsegueix la seva independència d'Albalat dels Tarongers. Des de fa uns anys l'Associació Històrica de Segart realitza una tasca de recollida de dades històric-socials sobre aquest municipi.


Demografia

Segart conta amb 140 habitants segons la (INE 2008).

Evolució demogràfica de Segart[1]
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007 2008
160 157 190 181 168 212 183 158 156 139 140

Administració

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 José García Andrés PP 19/04/1979 --
1983–1987 José García Andrés PP 28/05/1983 --
1987–1991 José García Andrés PP 30/06/1987 --
1991–1995 José García Andrés PP 15/06/1991 --
1995–1999 José García Andrés PP 17/06/1995 --
1999–2003 José García Andrés PP 03/07/1999 --
2003–2007 José García Andrés PP 14/06/2003 --
2007–2011 Vicent de Paül Garriga BLOC 16/06/2007 --
2011–2015 n/d n/d 11/06/2011 --
2015–2019 n/d n/d 13/06/2015 --
2019-2023 n/d n/d 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --

Economia

Basada tradicionalment en l'agricultura. En el secà predomina el cultiu d'oliveres, ametllers, garrofer i vinya. A la zona de regadiu el cultiu majoritari és el del taronger. La ramaderia és escassa normalment oví. La terra és treballada en règim de propietat. No té indústria.

Monuments

  • Església parroquial. És modesta i està dedicada a la Immaculada Concepció.
  • Castell de Segart. Castell musulmà, conquerit per Jaume I. És una fortalesa d'origen àrab construït al voltant del segle XIII, i situat a dalt d'un turó sobre la població.

Llocs d'interès

  • El Garbí. Des del seu cim es divisa una espectacular panoràmica de la costa de Sagunt a ciutat de València encara que es pot pujar pel terme municipal de Segart aquesta muntanya divideix els termes de Estivella i Albalat dels Tarongers .
  • La Mola de Segart.
  • El Puntal de la Bella.
  • Font de Sant Josep.
  • Font del Safareig. On antigament es rentava la roba, coberts ... en l'actualitat encara està disponible per al seu ús per a totes les persones que vulguin utilitzar-lo.
  • Font del Salt. Es produeix una espectacular cascada en època de pluges.
  • Font de Sant Jaume.
  • Font de Sant Carlampio.

Enllaços externs

Referències