Vés al contingut

Seinäjokita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralSeinäjokita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula química(Fe,Ni)(Sb,As)₂
EpònimSeinäjoki i lloc de descobriment Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusPedrera Routakallio, Seinäjoki, Ostrobòtnia del Sud, Finlàndia
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.EB.15b Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 9a ed.2.EB.15b Modifica el valor a Wikidata
Dana2.12.2.10
Heys3.12.1
Propietats
Sistema cristal·líortoròmbic
Colorgris clar
Duresa5
Lluïssormetàl·lica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1976-001 Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació1976
SímbolSjk Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La seinäjokita és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom de la localitat de Seinäjoki, a Finlàndia, on es troba la seva localitat tipus.

Característiques

[modifica]

La seinäjokita és un antimonur de fórmula química (Fe,Ni)(Sb,As)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional el 1976, i publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la seinäjokita pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaïta, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaïta, krutaïta, laurita, penroseïta, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiïta, al·loclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiïta, paxita, rammelsbergita, safflorita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jol·liffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaïta, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, wil·lyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaïta, milotaïta, urvantsevita i reniïta.

Formació i jaciments

[modifica]

Va ser descoberta a la pedrera Routakallio, situada a la localitat de Seinäjoki, a Ostrobòtnia del Sud (Finlàndia). També ha estat descrita al Complex intrusiu d'Ilímaussaq, a Groenlàndia, i al dipòsit d'or de Zolotaya Gora, a Karabash (Rússia). Aquests tres indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències

[modifica]
  1. «Seinäjokite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 abril 2021].