Teresa Mañé i Miravet

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Soledad Gustavo)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaTeresa Mañé i Miravet
Soledad gustavo.jpg
Teresa Mañé
Dades biogràfiques
Naixement Teresa Mañé Miravet
29 de novembre de 1865
Vilanova i la Geltrú
Mort 5 de febrer de 1939(1939-02-05) (als 73 anys)
Perpinyà
Altres noms Soledad Gustavo
Nacionalitat Catalunya
Es coneix per Escriptora i periodista
Activitat professional
Ocupació Pedagoga, editora, escriptora, periodista i anarcosindicalista
Nom de ploma Soledad Gustavo
Dades familiars
Cònjuge Joan Montseny i Carret
Fills
Modifica dades a Wikidata

Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865 - Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora i periodista catalana. Va ser esposa de Joan Montseny (Federico Urales) i mare de Federica Montseny, ambdós reconeguts anarquistes també.[1][2][3]

Biografia[modifica]

Teresa Mañé pertanyia a una coneguda família propietària de la Fonda Jardí de Vilanova i la Geltrú. Va iniciar la seva obra de pensadora publicant a revistes com El Vendaval i La tramuntana, tot entrant en contacte amb Josep Llunas i Pujals, Fernando Tarrida del Mármol i Teresa Claramunt entre d'altres i evolucionant cap a un anarquisme molt intel·lectualitzat que sovint entrà en conflicte amb altres sectors del moviment. El 1891 es va casar civilment amb Joan Montseny, pensador també anarquista amb qui s'exiliaria a Londres fugint del Procés de Montjuïc i més tard, ja a Madrid el 1898, fundaria La Revista Blanca. A la capital espanyola va participar el 1901, juntament amb Azorín, Mendinabeitia i F. Urales (pseudònim de la seva parella, Joan Montseny), en un cicle de conferències a l'Ateneo de Madrid sobre La Sociedad Futura, en representació de les idees anarquistes. També van fer campanya de defensa de Francesc Ferrer i Guàrdia el 1906 i el 1909, fins que van tornar a Barcelona el 1912. Des del 1923 es va dedicar a la direcció de La Revista Blanca, on hi escrivien el seu marit i la seva filla, Federica Montseny, més tard ministra de la Segona República Espanyola. Durant l'ocupació franquista de Catalunya, malalta de càncer de còlon, va travessar la frontera amb la seva filla. Va morir a l'hospital de Sant Lluís de Perpinyà.[4]

Referències[modifica]

  1. «Teresa Mañé i Miravet». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Comas i Güell, Montserrat. La Biblioteca Museu Balaguer, un projecte nacional català (paper). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2007, p. 26. ISBN 978-84-8415-882-0 [Consulta: 21 maig 2015]. 
  3. «Teresa Mañé i Miravet». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 28 juliol 2015].
  4. Les dones en el moviment obrer a Catalunya. Barcelona: Institut Català de les Dones, 2013 [Consulta: 20 setembre 2013]. 

Enllaços externs[modifica]