Vés al contingut

Discussió:Joan Ridao i Martín

El contingut de la pàgina no s'admet en altres llengües.
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Special:diff/17799025: Si s'actualitza el currículum, s'haurien d'aportar noves referències. Pau Cabot · Discussió 15:01, 25 nov 2016 (CET)[respon]

Sol·licitud de modificació protegida 16-09-2020

[modifica]

{{modificació protegida}} Trajectòria professional

Actualment és el Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des del 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. Va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries (2012-2016), màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya. Paral•lelament és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha exercit com a professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem. Al llarg de la seva trajectòria política, destaca que fou Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i durant diverses legislatures diputat i portaveu d’aquesta formació en el Congrés dels Diputats (Grup Parlamentari ERC-IU-ICV) i en el Parlament de Catalunya. També fou president del seu Consell Nacional en dues ocasions i portaveu orgànic. Durant la seva trajectòria parlamentària fou ponent redactor de l’Estatut de 2006. Fou membre de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. El seu paper de redactor de l’Estatut li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. També va ser elogiat tant per la premsa catalana com espanyola per la seva brillant oratòria i coneixement jurídic durant la tramitació de l’Estatut, així com en el seu pas posterior com a portaveu i diputat en el Congrés dels Diputats (2008-2011), essent nominat i premiat per aquesta raó en diverses ocasions per l’Associació de Periodistes Parlamentaris. També ha estat President de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins al febrer de 2011. També ha exercit d’advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal.

Informació acadèmica

Doctor (cum laude) en Ciència Política i de l’Administració (UB) i Llicenciat en Dret (UAB). Lletrat Major del Parlament de Catalunya. Màster en Dret (MECES), Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa (Itàlia). Gran Creu de la Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Secretari de la Comissió de control de la Iniciativa Legislativa Popular. És autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades. També col•labora habitualment en alguns mitjans escrits i audiovisuals. Ha exercit com a consultor i advocat. És membre de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLCPIS) i membre de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya (ACE). També, és membre, entre d’altres, del Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus i del Grup d’Investigació consolidat de la Generalitat de Catalunya. Participa en diferents projectes d’investigació sobre organització territorial i federalisme, coalicions polítiques i governabilitat, així com sobre transparència i regeneració democràtica. Les seves principals línies d’investigació son la organització territorial de l’Estat; la participació política, la transparència i la corrupció pública; les coalicions polítiques i la governabilitat; així com les col•laboracions públic-privada en l’exercici de les polítiques públiques.


81.33.163.131 (discussió) 16:53, 16 set 2020 (CEST)[respon]

Sol·licitud de modificació protegida 19-09-2020

[modifica]

{{modificació protegida}} Trajectòria professional

Actualment és el Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des del 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. Va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries (2012-2016). Paral•lelament és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha exercit com a professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem. Al llarg de la seva trajectòria política, destaca que fou Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i durant diverses legislatures diputat i portaveu d’aquesta formació en el Congrés dels Diputats (Grup Parlamentari ERC-IU-ICV) i en el Parlament de Catalunya. També fou president del seu Consell Nacional en dues ocasions i portaveu orgànic. Durant la seva trajectòria parlamentària fou ponent redactor de l’Estatut de 2006. Fou membre de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. El seu paper de redactor de l’Estatut li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. També va ser elogiat tant per la premsa catalana com espanyola per la seva brillant oratòria i coneixement jurídic durant la tramitació de l’Estatut, així com en el seu pas posterior com a portaveu i diputat en el Congrés dels Diputats (2008-2011), essent nominat i premiat per aquesta raó en diverses ocasions per l’Associació de Periodistes Parlamentaris. També ha estat President de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins al febrer de 2011. També ha exercit d’advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal.


Informació acadèmica

Doctor (cum laude) en Ciència Política i de l’Administració (UB) i Llicenciat en Dret (UAB). Màster en Dret (MECES), Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa (Itàlia). Membre del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya (2012-2016), màxim òrgan jurídic consultiu de la Generalitat de Catalunya. Gran Creu de la Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Secretari de la Comissió de control de la Iniciativa Legislativa Popular. És autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades. També col•labora habitualment en alguns mitjans escrits i audiovisuals. Ha exercit com a consultor i advocat. És membre de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLCPIS) i membre de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya (ACE). També, és membre, entre d’altres, del Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus i del Grup d’Investigació consolidat de la Generalitat de Catalunya. Participa en diferents projectes d’investigació sobre organització territorial i federalisme, coalicions polítiques i governabilitat, així com sobre transparència i regeneració democràtica. Les seves principals línies d’investigació son la organització territorial de l’Estat; la participació política, la transparència i la corrupció pública; les coalicions polítiques i la governabilitat; així com les col•laboracions públic-privada en l’exercici de les polítiques públiques.


81.33.162.52 (discussió) 16:54, 19 set 2020 (CEST)[respon]

Sol·licitud de modificació protegida 19-09-2020

[modifica]

{{modificació protegida}}

Plantilla:Infotaula personaJoan Ridao i Martín
Biografia

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.

Trajectòria professional

Actualment és el Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des del 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. Va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries (2012-2016), màxim òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya. Paral•lelament és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva trajectòria acadèmica ha exercit com a professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem. Al llarg de la seva trajectòria política, destaca que fou Secretari General d’Esquerra Republicana de Catalunya i durant diverses legislatures diputat i portaveu d’aquesta formació en el Congrés dels Diputats (Grup Parlamentari ERC-IU-ICV) i en el Parlament de Catalunya. També fou president del seu Consell Nacional en dues ocasions i portaveu orgànic. Durant la seva trajectòria parlamentària fou ponent redactor de l’Estatut de 2006. Fou membre de la part catalana de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat i de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat. El seu paper de redactor de l’Estatut li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. També va ser elogiat tant per la premsa catalana com espanyola per la seva brillant oratòria i coneixement jurídic durant la tramitació de l’Estatut, així com en el seu pas posterior com a portaveu i diputat en el Congrés dels Diputats (2008-2011), essent nominat i premiat per aquesta raó en diverses ocasions per l’Associació de Periodistes Parlamentaris. També ha estat President de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins al febrer de 2011. També ha exercit d’advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l’administració pública autonòmica, local i estatal.


Informació acadèmica

Doctor (cum laude) en Ciència Política i de l’Administració (UB) i Llicenciat en Dret (UAB). Màster en Dret (MECES), Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política (UB) i Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa (Itàlia). Gran Creu de la Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Secretari de la Comissió de control de la Iniciativa Legislativa Popular. És autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades. També col•labora habitualment en alguns mitjans escrits i audiovisuals. Ha exercit com a consultor i advocat. És membre de l’Il•lustre Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), del Col•legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya (COLCPIS) i membre de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya (ACE). També, és membre, entre d’altres, del Grup d’Estudis Constitucionals i Europeus i del Grup d’Investigació consolidat de la Generalitat de Catalunya. Participa en diferents projectes d’investigació sobre organització territorial i federalisme, coalicions polítiques i governabilitat, així com sobre transparència i regeneració democràtica. Les seves principals línies d’investigació son la organització territorial de l’Estat; la participació política, la transparència i la corrupció pública; les coalicions polítiques i la governabilitat; així com les col•laboracions públic-privada en l’exercici de les polítiques públiques.

Publicacions principals

[modifica]
  • La libertad de expresión y sus conflictos en el espacio público Aranzadi, 2019.
  • Curs de Dret públic de Catalunya, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2018 (3 ed.).
  • Política i Govern a Catalunya, Gemma Ubasart i Salvador Martí (coord.), Libros de la Catarata, 2018.
  • Los grupos de presión. Análisis de la regulación del lobby en la UE y en España, Tirant lo Blanch-Centre d’Estudis Jurídics i Formació Espacialitzada-EA Business School, ISBN 9788491695523 Valencia, 2017.
  • «De l’autonomia al dret a decidir», Canvi  d’època i de polítiques públiques a Catalunya Ricard Gomà, Joan Subirats (coords.), Universitat Autònoma de Barcelona
  • «National minorities and secession today: surpassing the right to self-determination», a Current and future developments in Law, Vol. 1: The Rights of Minorities: Cultural Groups, Migrants, Displaced Persons and Sexual Identity, Editor: J. Alberto del Real Alcalá,
  • «La recerca universitària: un model a redreçar», a Blau sobre Blanc, idees per la Catalunya Estat. Ed. Joventut Nacionalista de Catalunya
  • «La supervisión de los derechos fundamentales en las actividades de servicios de interés general ejercidas por el sector privado: el ejemplo de la extensión de las funciones del Síndic de Greuges de Cataluña. Espacio constitucional y vías de desarrollo», a Poderes públicos y privados ante la regenración constitucional democràtica, Sanjuán Andrés, Francisco Javier (Coordinador); Calabuig Puig, Mª Amparo (Coordinador), Tur Ausina, Rosario (Director), Editorial: Dykinson, 
  • Comunicación política y gobierno de coalición, Editorial UOC, Oberta publishing, 2016.
  • El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
  • El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
  • Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
  • Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
  • Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
  • Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
  • La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
  • Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
  • Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
  • Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
  • Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
  • Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
  • Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
  • De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
  • Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
  • Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
  • Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
  • El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
  • Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
  • Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
  • Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.

Referències

[modifica]
  1. «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].

Sol·licitud de modificació protegida 15-10-2020

[modifica]

{{modificació protegida}} Biografia

Joan Ridao va néixer a Rubí (Vallès Occidental) el 27 de juliol de 1967 en el sí d’una família procedent de la immigració, afincada en aquesta població vallesana després de la guerra civil. És el petit de dos germans i va estudiar als Maristes de Rubí. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment va ampliar els estudis en Ciència Política (Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política per la Universitat de Barcelona) i Justícia Constitucional (Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa). És Doctor cum laude en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona). Després d’una dilatada trajectòria política, va centrar-se en la docència del dret constitucional a les Universitats Rovira i Virgili (de la que és professor ad honorem), UOC, ESADE i des de fa deu anys a la Universitat de Barcelona, docència que ha compaginat amb la seva condició de membre de diferents organismes de caràcter jurídic com la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat i el Consell de Garanties Estatutàries -màxim òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya- entre 2012 i 2016.

Trajectòria professional

Actualment, és Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des de 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública i núm. 1 de la seva promoció-. També, és acreditat com a professor titular i agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades i premsa.

Va iniciar la seva activitat professional com a advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l'administració pública autonòmica, local i estatal. Com a Jurista, ha rebut diferents reconeixements com la Gran Creu de l’Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i la Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

Trajectòria Política

La seva trajectòria política començà l’any 1987, militant a les JERC (Juventuts d’Esquerra Republicana) i després a Esquerra Republicana de Catalunya de la mà d’Àngel Colom. Va ser elegit regidor de la seva ciutat el 1991 i 1995. Des del 1995 fins el 2008 va ser Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup Parlamentari des de 2005. Destacat per haver estat un dels ponents de l’Estatut. Precisament el seu paper en la redacció i negociació d'aquest, li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació.

Entre 2008 i 2011 fou Secretari General d’Esquerra Republicana (abans, Portaveu nacional i President del Consell Nacional) i Portaveu al Congrés dels Diputats, on va compartir grup amb la Izquierda Unida de Gaspar Llamazares. En la seva etapa com a Diputat al Congrés va rebre diferents elogis i reconeixements per la seva brillant oratòria per part de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (durant el primer any al Congrés li van atorgar el premi de diputat revelació, i en anys successius a millor orador).

Vida privada

Entre les seves aficions destaquen la lectura, viatjar i el cinema, especialment el clàssic: atresora milers de films de l’època daurada de Hollywood. És un gran aficionat del futbol i soci del Barça. També li agrada escriure (és autor de més d’un centenar d’obres) i fa seva la frase llatina “nulla dies sine linea”. 88.3.88.230 (discussió) 14:18, 15 oct 2020 (CEST)[respon]

Sol·licitud de modificació protegida 18-10-2020

[modifica]

{{modificació protegida}}

Plantilla:Infotaula personaJoan Ridao i Martín
Biografia

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català.

Biografia

[modifica]

Joan Ridao va néixer a Rubí (Vallès Occidental) el 27 de juliol de 1967 en el sí d’una família procedent de la immigració, afincada en aquesta població vallesana després de la guerra civil. És el petit de dos germans i va estudiar als Maristes de Rubí. Es va llicenciar en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i posteriorment va ampliar els estudis en Ciència Política (Diplomat en Estudis Avançats de Ciència Política per la Universitat de Barcelona) i Justícia Constitucional (Diplomat en perfeccionament en Justícia Constitucional i tutela de drets fonamentals per la Università di Pisa). És Doctor cum laude en Ciència Política i de l’Administració (Universitat de Barcelona). Després d’una dilatada trajectòria política, va centrar-se en la docència del dret constitucional a les universitats Rovira i Virgili, UOC, ESADE i des de fa deu anys a la Universitat de Barcelona, docència que ha compaginat amb la seva condició de membre de diferents organismes de caràcter jurídic com la Comissió Bilateral Generalitat-Estat, la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat i el Consell de Garanties Estatutàries. És lletrat per oposició del Parlament (núm. 1 de la seva promoció) i actualment exerceix com a Lletrat Major de la institució.

Trajectòria professional

[modifica]

Actualment, és Lletrat Major del Parlament de Catalunya (des de 2018). Pertany al cos de Lletrats de la Cambra catalana des del 2016 –accés per oposició pública-. També, és professor associat del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política i de l’Administració de la Universitat de Barcelona i autor de més d’un centenar d’obres entre manuals, assajos, monografies i articles en revistes especialitzades i premsa. Acreditat com a professor titular i agregat de dret constitucional.

Va iniciar la seva activitat professional com a advocat i assessor jurídic especialista en Dret Públic, assessorant empreses, administracions i particulars en diversos aspectes relacionats amb l'administració pública autonòmica, local i estatal. Com a Jurista, ha rebut diferents reconeixements com la Gran Creu de l’Orde de Sant Ramón de Penyafort, màxima distinció per a juristes, i la Medalla d’Or del Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB). Entre el 2012 i 2016 va ser membre del Consell de Garanties Estatutàries, màxim òrgan consultiu de la Generalitat de Catalunya. Paral·lelament, va exercir la seva trajectòria acadèmica en diferents Universitats. Va ser professor de Dret Constitucional en la Facultat de Dret-ESADE (Universitat Ramon Llull), en els Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i en la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), de la que actualment és professor ad honorem.

Trajectoria política

[modifica]

La seva trajectòria política començà l’any 1987, militant a les JERC (Juventuts d’Esquerra Republicana) i després a Esquerra Republicana de Catalunya de la mà d’Àngel Colom. Va ser elegit regidor de la seva ciutat el 1991 i 1995. Des del 1995 fins el 2008 va ser Diputat al Parlament de Catalunya i portaveu del grup Parlamentari des de 2005. Destacat per haver estat un dels ponents de l’Estatut. Precisament el seu paper en la redacció i negociació d'aquest, li fa merèixer el qualificatiu de 'pare de l’Estatut' per part de diversos mitjans de comunicació. Entre 2008 i 2011 fou Secretari General d’Esquerra Republicana (abans, Portaveu nacional i President del Consell Nacional) i Portaveu al Congrés dels Diputats, on va compartir grup amb Izquierda Unida de Gaspar Llamazares. En la seva etapa com a Diputat al Congrés va rebre diferents elogis i reconeixements per la seva brillant oratòria per part de l’Associació de Periodistes Parlamentaris (durant el primer any al Congrés li van atorgar el premi de diputat revelació, i en anys successius a millor orador).

Vida privada

[modifica]

Entre les seves aficions destaquen la lectura, viatjar i el cinema, especialment el clàssic: atresora milers de films de l’època daurada de Hollywood. És un gran aficionat del futbol i soci del Barça. També li agrada escriure (és autor de més d’un centenar d’obres) i fa seva la frase llatina “nulla dies sine linea”.

Publicacions principals

[modifica]
  • La libertad de expresión y sus conflictos en el espacio público Aranzadi, 2019.
  • Curs de Dret públic de Catalunya, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, 2018 (3 ed.).
  • Política i Govern a Catalunya, Gemma Ubasart i Salvador Martí (coord.), Libros de la Catarata, 2018.
  • Los grupos de presión. Análisis de la regulación del lobby en la UE y en España, Tirant lo Blanch-Centre d’Estudis Jurídics i Formació Espacialitzada-EA Business School, ISBN 9788491695523 Valencia, 2017.
  • «De l’autonomia al dret a decidir», Canvi  d’època i de polítiques públiques a Catalunya Ricard Gomà, Joan Subirats (coords.), Universitat Autònoma de Barcelona
  • «National minorities and secession today: surpassing the right to self-determination», a Current and future developments in Law, Vol. 1: The Rights of Minorities: Cultural Groups, Migrants, Displaced Persons and Sexual Identity, Editor: J. Alberto del Real Alcalá,
  • «La recerca universitària: un model a redreçar», a Blau sobre Blanc, idees per la Catalunya Estat. Ed. Joventut Nacionalista de Catalunya
  • «La supervisión de los derechos fundamentales en las actividades de servicios de interés general ejercidas por el sector privado: el ejemplo de la extensión de las funciones del Síndic de Greuges de Cataluña. Espacio constitucional y vías de desarrollo», a Poderes públicos y privados ante la regenración constitucional democràtica, Sanjuán Andrés, Francisco Javier (Coordinador); Calabuig Puig, Mª Amparo (Coordinador), Tur Ausina, Rosario (Director), Editorial: Dykinson, 
  • Comunicación política y gobierno de coalición, Editorial UOC, Oberta publishing, 2016.
  • El derecho a decidir. Una salida para Cataluña y España, RBA, 2014.
  • El Dret a decidir. La consulta sobre el futur polític de Catalunya. IEA, 2014.
  • Los gobiernos de coalición en las Comunidades Autónomas. Coautor (Atelier, 2014)
  • Els dies feliços. Coautor (Editorial Els llums, 2014)
  • Contra la corrupció. Una reflexió sobre el conflicte entre l'ètica i el poder (Angle Editorial, 2013)
  • Pactar para gobernar. coautor (Tirant lo Blanc, 2012)
  • La colaboración públio-privada en la provisión de infraestructuras (Atelier, 2012)
  • Sistema Político español co-autor (Huygens, 2012)
  • Curs de Dret Públic de Catalunya (Ariel, 2007, 1a ed.) (Columna, 2011, 2a ed.)
  • Les coalicions polítiques a Catalunya, 1980-2006 (Atelier, 2006)
  • Les reformes estatutàries i l'articulació territorial de l'Estat. co-autor (Tecnos, 2008)
  • Retalls de societat (Llibres de l'Índex, 1998)
  • Nació, ètica i transformació social (Llibres de l'Índex, 1999)
  • De l'autonomia a la sobirania (Mediterrània, 2002)
  • Baixant la persiana, crònica d'un final de règim (Tres tigres, 2003)
  • Les contradiccions del catalanisme (L'Esfera dels Llibres, 2005), finalista del Premi Joan Fuster d'assaig 2004.
  • Així es va fer l'Estatut (Mediterrània, 2006).
  • El Pla B. L'estratègia cap a la sobirania (Mina, Ed. 62, 2007)
  • Catalunya i Espanya, l'encaix impossible (Proa, 2011)
  • Catalunya, poder local (Columna, 1995), coautor.
  • Les identitats i els drets col·lectius, Universitat Ramon Llull (Editorial Raima, 2005), coautor.

Referències

[modifica]
  1. «Nota biogràfica de Joan Ridao i Martín» (en castellà). abc.es. [Consulta: 13 agost 2012].

ACGCRTS (disc.) 11:16, 18 oct 2020 (CEST)[respon]

Sol·licitud de modificació protegida 28-10-2022

[modifica]

Joan Ridao i Martín (Rubí, 27 de juliol de 1967)[1] és un jurista i politòleg català. Actualment és el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de la Generalitat de Catalunya i professor agregat de Dret constitucional a la Universitat de Barcelona.

Ambdues informacions ens poden corroborar a continuació:

- https://presidencia.gencat.cat/ca/ambits_d_actuacio/desenvolupament_autogovern/institut-destudis-autogovern/linstitut/ - https://webgrec.ub.edu/webpages/000002/cat/jridao.ub.edu.html

Sergiserra14 (disc.) 12:03, 28 oct 2022 (CEST)[respon]

Afegit la part de director de l'IEA amb la referència pertinent.--Docosong (disc.) 08:03, 3 des 2022 (CET)[respon]

Discussió sobre l'article en Petició als administradors

[modifica]

Hola companys de Wikipedia, ja que entre @Xavier Dengra i jo ens hem pres el temps i l'esforç per a millorar aquest article, penso que tota aquesta discussió hauria d'estar en el propi article, perquè no es perdi res del debat. M'agrada portar a bon port, com a gadità que soc, els treballs que començo. Així que intentaré en l'article en Proves, fer els canvis suggerits. No tinc facultat per a tocar l'article "Joan Ridao i Martín" de l'espai principal. Crec que aquest debat també hauria d'anar en l'espai de la discussió, així que intentaré introduir-lo perquè no ens perdem, i contestar a algun dels wikipedistas que han aportat idees. Gràcies a tots Shiclanero (disc.) 08:27, 12 feb 2024 (CET)[respon]

Link a Discussiò

Desusuarificar

[modifica]

Bon dia,

Podeu moure el contingut d'Usuari:Shiclanero/proves a Joan Ridao i Martín? L'article actual és massa curriculumesc i la nova versió d'en @Shiclanero està molt millor; compleix tots els requisits bibliogràfics i d'estructura del text. Ha fet molt bona feina i voldria que en moure una versió sobre l'altra es preservés l'historial correctament. Gràcies! Xavier Dengra (MISSATGES) 14:11, 8 feb 2024 (CET)[respon]

I per què no fusioneu l'article? Pegant-li una ullada ràpida, no veig una frase rellevant com: "Fou president de la Fundació Josep Irla des de 2007 fins a febrer de 2011". KRLS, (disc.) 14:28, 8 feb 2024 (CET)[respon]
Afegiria que a la primera frase el canvi de "català" per "espanyol" no seria el més adequat. LouPeter (discussió) 19:41, 8 feb 2024 (CET)[respon]
El nou article fa molta més èmfasi en la seva tasca acadèmica que en la faceta que diria que és més conegut, que és la de polític (a la qual només hi dedica tres frases). Aquest fet em preocupa una mica perquè era el que havien intentat fer múltiples vegades usuaris anònims i registrats a l'article, cosa que va dur a la protecció de l'article, precisament.
També em grinyola la neutralitat de l'article: ha ocupat càrrecs rellevants en la vida política de Catalunya i Espanya, i en el Parlament de Catalunya (1995-2008), on participà en l'elaboració de legislació i polítiques que han tingut un impacte significatiu a la regió i és autor d'una extensa producció acadèmica. Pau Cabot · Discussió 19:55, 8 feb 2024 (CET)[respon]
Vaig provar de fer diverses esmenes a l'article en proves, que ja de per sí grinyolava molt al principi. Crec que el que dieu els tres són valoracions amb tota la raó i que s'haurien d'incorporar segur; deixo al vostre criteri si convé més substituir-lo o fusionar-lo. Segueixo pensant que la nova versió està millor però sí que encara necessita retocs significatius. Gràcies per haver-lo llegit amb calma. Xavier Dengra (MISSATGES) 20:47, 8 feb 2024 (CET)[respon]
Respecte als comentaris i suggeriments de @Paucabot, considero que la seva labor i responsabilitats polítiques van ser importants (i també rellevants). Crec que en la introducció no s'esmenten prou aquests càrrecs polítics, així que els incloc. Quant a la part acadèmica crec una exageració plasmar tota la seva prolífica obra, això ja ho vaig reformar. Respecte a la seva responsabilitat en l'Institut d'Estudis d'Autogovern, he sintetitzat el seu paper com a director i he eliminat gran part del text que d'alguna manera "lloa" el seu treball, mantenint la frase sobre les "crítiques" al lloc i la seva remuneració. Crec que el text, amb les aportacions de tots ha millorat substancialment. Suggereixo que es pugui fondre amb l'altre article, perquè s'inclogui la Infotaula. Shiclanero (disc.) 09:41, 12 feb 2024 (CET)[respon]
Fins avui Joan Ridao i Martin és un espanyol nascut en Rubi (Barcelona), també és català, per això s'especifica el seu lloc de naixement. Crec que ha de quedar-se tal com ho proposo, però si la comunitat considera l'observació de @Loupeter, doncs que es mantingui que és català. Shiclanero (disc.) 08:50, 12 feb 2024 (CET)[respon]
Seguint els suggeriments de @KRLS he afegit a l'article de Joan Ridao i Martin en "*Proves", que fou president de la Fundació Josep Irla, i he afegit una altra referència Shiclanero (disc.) 08:44, 12 feb 2024 (CET)[respon]
Per a no perdre el fil dels canvis, he copiat aquesta discussió dins de l'article "Joan Ridao i Martín", també en ella he contestat als diferents editors que estan col·laborant en l'article i també en la Discussió he anat esmentant un a un els canvis realitzats Shiclanero (disc.) 09:46, 12 feb 2024 (CET)[respon]
No oblidem que som la comunitat de parla catalana, que es distribueix per quatre estats. El criteri que se segueix en aquesta comunitat és considerar en primer terme si una persona és del País Valencià, d'Andorra, catalana, algueresa, etc. La resta es deduirà a partir d'aquí, val a dir que això és molt més senzill que a l'inrevés. Just el contrari del que proposeu. I si el publiqueu tal com està serà canviat ràpidament. D'altra banda voldria remarcar que no es respecta la feina dels editors anteriors i se suprimeixen referències. LouPeter (discussió) 19:35, 12 feb 2024 (CET)[respon]
ok, @Loupeter, acceptat, canvi espanyol per català Shiclanero (disc.) 09:36, 13 feb 2024 (CET)[respon]


Bon dia a tots. Hem treballat en l'article de Joan Ridao i Martin uns quants editors per a millorar-lo Xavier Dengra, KRLS, Usuari:Paucabot LouPeter i jo mateix, @Shiclanero. L'article va ser editat en el seu moment per editors sense experiència o anònims, i va ser bloquejada la seva edició. A més compta amb un avís de CV. Després del treball de diverses persones sol·licito que sigui finalment revisat. En el meu espai personal de Proves he intentat mantenir les frases originals que són vàlides i eliminar tot allò que no fos neutral, òbviament amb els suggeriments de tots aquests editors. També ha fet bastant treball Xavier D. El que demano és que això no es quedi estancat i es resolgui. Moltes gràcies--Shiclanero (disc.) 10:42, 19 feb 2024 (CET)[respon]

Bon dia. Veig que tens molt interès en aquest article. Si el que vols és millorar-lo, hauràs de tenir en compte les objeccions que t'hem fet al teu text. Per part meva, la desproporció de la part política i la part acadèmica no s'ha resolt (ni tan sols s'hi ha fet cap canvi significatiu) i de les tres frases que requerien neutralitzar, només se n'han millorat dues. Pau Cabot · Discussió 11:32, 19 feb 2024 (CET)[respon]
Bon dia @Paucabot. He estirat de la bibliografia de més pes i, completament d'acord amb els punts de vista expressats per tu i per en @KRLS, he ampliat molt significativament la trajectòria política: àmbits d'actuació al Parlament, en el tripartit, posicionaments d'autofinançament i competències i "defenestració" per canvi de família política dins el partit. Crec que amb això, que són gairebé 4.000 octets dels 10.000 totals i un 25% de pes a l'article, potser sí que ja té millor pinta i està més equilibrat per mirar de desencallar-ho més. Sí que veig certa reticència d'en @Shiclanero a aplicar segons quines propostes, per això he preferit fer-ho jo mateix amb llibres de referència sobre història política. Xavier Dengra (MISSATGES) 11:46, 19 feb 2024 (CET)[respon]
Hi he fet uns quants canvis més, comença a prendre forma. Ara mateix, almanco hi ha el mateix pes de l'àmbit polític i l'acadèmic. La part política es podria ampliar una mica més amb això especificant els càrrecs que va ocupar dins l'estructura del partit, que varen ser molts. Pau Cabot · Discussió 12:52, 19 feb 2024 (CET)[respon]
Aquí encara he trobat més càrrecs, però no sé fins a quin punt són significatius. Una cosa que sí que s'hauria d'afegir segur és la seva tasca de regidor a Rubí. Llegint la biografia, m'estranyava molt que hagués arribat a secretari general sense esser regidor enlloc ... Pau Cabot · Discussió 13:04, 19 feb 2024 (CET)[respon]
Exacte; com a mínim l'afiliació el 1988 (a la GEC i a la CCMA), membre de l'executiva el 1990 (a la GEC) i les dues regidories a Rubí (a la GEC i a la CCMA) amb una línia o dues sobre quina posició política tenia en aquella etapa (hemeroteca de la DIBA). A veure si en @Shiclanero ho pot acabar de completar. Xavier Dengra (MISSATGES) 13:08, 19 feb 2024 (CET)[respon]
Ara he vist que sí que diu que va ser regidor a Rubí, però no especifica quantes legislatures ni quins anys ni si va estar a l'oposició o al govern ni si això li va fer ser membre del consell comarcal (spoiler: sí).
Sorprèn que la seva tasca com a regidor estigui a l'apartat Formació. En lloc de dividir l'article en Formació i Trajectòria política i acadèmica, crec que seria molt més clar i lògic que les dues seccions fossin Trajectòria política i Trajectòria acadèmica, tot i que sembla que hi ha connexions entre una i l'altra. Pau Cabot · Discussió 13:12, 19 feb 2024 (CET)[respon]
Sembla que el tema es mou, gràcies, allà vaig per a continuar avançant Shiclanero (disc.) 11:03, 20 feb 2024 (CET)[respon]