Trol·leïta
 Trol·leïta | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Al₄(PO₄)₃(OH)₃ |
| Epònim | Hans Gabriel Trolle-Wachmeister (en)  |
| Localitat tipus | mina de ferro de Västanå (Westanå Mine), Näsum, Bromölla, Skåne, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.08 |
| Dana | 41.11.1.1 |
| Heys | 19.7.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 18,894Å; b = 7,161Å; c = 7,162Å; β = 99,99° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | verd clar, incolor, verd blavós, blau fosc en inclusions |
| Exfoliació | pobre - dues direccions en un angle de 110°52' |
| Fractura | irregular, desigual, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5,5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,10 g/cm³ (mesurada); 3,08 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,619 nβ = 1,639 nγ = 1,643 |
| Birefringència | δ = 0,024 |
| Angle 2V | mesurat: 49°, calculat: 46° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1868 |
| Símbol | Tll |
| Referències | [1] |
La trol·leïta és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de Hans Gabriel Trolle-Wachtmeister (1782-1871), advocat i químic suec.
Característiques[modifica]
La trol·leïta és un fosfat de fórmula química Al₄(PO₄)₃(OH)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5,5 i 6. Normalment massiva translúcida, de color verd clar a verd blavós, amb una brillantor greixosa. Pot ser molt blau per estar barrejada amb scorzalita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la trol·leïta pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina de ferro de Västanå, a la localitat de Näsum (Skåne, Suècia), on sol trobar-se associada a altres minerals com: pirofil·lita, cianita, berlinita, augelita i attakolita. Als territoris de parla catalana ha estat trobada al Cap de Creus, a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Trol·leïta |