Sabater

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Sabater (desambiguació)».
No s'ha de confondre amb sabaté.
Infotaula ocupacióSabater
Tipus d'ocupació
shoemakers and related workers (en) Tradueix, personalitat del món de la moda i leatherworker (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de
treball
industria del calzado Modifica el valor a Wikidata
Dona fent l'ofici de sabater a Lanzhou, Xina.

Un sabater és una persona que té per ofici de fer i reparar (tradicionalment, també, vendre) sabatessabater de pega, sabater pegot o simplement pegot, ataconador o taconaire, llinyoler (nyinyoler); i, despectivament, tiranyinyol, referit a qui adoba les sabates però no les fabrica pas. A l'edat mitjana, a Catalunya, estaven classificats com a menestrals.[1]

La remunta és l'adob de sabater, consistent a posar pales i soles noves a un calçat, sobretot a unes botes (en castellà, cabezada, remiendo).

Història de la sabateria a Catalunya[modifica]

L'any 1110, un sabater —i alhora sastre— s'instal·là a Gerri de la Sal; el 1145, ja hi ha documentat un sabater a Barcelona; el 1167, al nord-est de Catalunya, hi ha un Arnau Ramon sutoris; el 1171, hi havia un sabater a l'Espluga de Francolí, etc. Fins i tot, es conserva un contracte d'aprenentatge de l'ofici de sabater del 1175. El 1203, a Barcelona, ja hi tenien una confraria professional, que tenia com a patró Sant Marc (era un dels gremis més rics i solidaris de la ciutat); el 1253, hi havia un vicus o carrer dels Sabaters. A més, també veneraven com a patrons els sants sabaters Anià d'Alexandria, Crispí i Crispinià i Salvador d'Horta. A Puigcerdà, el 1345, hi havia 38 sabaters; a Lleida, el 1429, vivien 32 sabaters; a Barcelona, a mitjan segle xv, n'hi havia almenys 66.

Eines de sabater[modifica]

Eines de sabater: són moltes les eines que s'utilitzen per a l'elaboració de les sabates, així com per a la reparació o l’adob del calçat.

Vet-ne aquí un petit recull:

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Bolòs, Jordi: Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV), plana 226. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0

Bibliografia[modifica]

  • Diccionari General de la Llengua Catalana - Pompeu Fabra
  • Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans
  • Diccionari.cat de l'Enciclopèdia.cat