Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
754.953 articles
1.018 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
Akrotiri és un jaciment arqueològic de l'edat del bronze minoica a l'illa grega de Thera (actualment illa de Santorí), part d'un conjunt de petites illes a 100 km de Creta que formen les Cíclades.

El lloc del jaciment correspon al d'un assentament que, tenint en compte els estils dels atuells i pintures murals trobats a les excavacions, s'ha descobert que es remunta a la civilització minoica. El jaciment pren el seu nom del poble grec que es troba en un turó pròxim, mentre que el nom original de l'assentament es desconeix. Les descobertes durant les excavacions, començades l'any 1967 per Spyridon Marinatos, han arribat a formar la conclusió que les pintures murals dels seus edificis reflectien la vida real de la població.

L'excel·lent estat de conservació del lloc —similar al de les ruïnes romanes de Pompeia— es deu al fet que va ser cobert per una erupció volcànica (l'erupció minoica) de la meitat del segon mil·lenni aC. - Vegeu informació sobre la imatge

Akrotiri

Akrotiri és un jaciment arqueològic de l'edat del bronze minoica a l'illa grega de Thera (actualment illa de Santorí), part d'un conjunt de petites illes a 100 km de Creta que formen les Cíclades.

El lloc del jaciment correspon al d'un assentament que, tenint en compte els estils dels atuells i pintures murals trobats a les excavacions, s'ha descobert que es remunta a la civilització minoica. El jaciment pren el seu nom del poble grec que es troba en un turó pròxim, mentre que el nom original de l'assentament es desconeix. Les descobertes durant les excavacions, començades l'any 1967 per Spyridon Marinatos, han arribat a formar la conclusió que les pintures murals dels seus edificis reflectien la vida real de la població.

L'excel·lent estat de conservació del lloc —similar al de les ruïnes romanes de Pompeia— es deu al fet que va ser cobert per una erupció volcànica (l'erupció minoica) de la meitat del segon mil·lenni aC.



Imatge del dia

Imatge del dia

Cosplayer disfressat de Zidane Tribal, protagonista de Final Fantasy IX

Projecte destacat
Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Articles absents

Hi ha articles clau en més d'una vintena de Viquipèdies en altres idiomes, però encara absents en català. Ajuda'ns a reduir aquesta llista i a tenir-los també presents i amb una qualitat digna en la nostra llengua!
(Informació de la imatge)



5 de juliol

La Vall d'Aran és declarada reserva de la biosfera per la UNESCO, donant per bona la candidatura presentada el 2021 pel Consell General d'Aran.


4 de juliol

El laborista Keir Starmer s'imposa amb rotunditat en les eleccions al Parlament del Regne Unit i posa fi a 14 anys de govern tory.


3 de juliol

Jaume Barrull rep el Premi de Periodisme María Luz Morales amb un reportatge sobre la presència d'homes en les feines feminitzades, publicat al diari Segre.


2 de juliol

Helena Rufat i Salvador Ortells guanyen els Premis Literaris Ciutat de Gandia de narrativa i poesia, respectivament.




Tendències


Avui fa 10 anys
Moren Eduard Xevardnadze, polític georgià (n. 1928), i Alfredo Di Stéfano, jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol (n. 1926).
Avui fa 75 anys
Neix Shelley Duvall, actriu estatunidenca de cinema i televisió.
Avui fa 150 anys
Neix Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).
Avui fa 300 anys