Entamoeba histolytica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Línia 45: Línia 45:


La infecció per aquest protozou té també manifestacions toràciques, sobretot pleuropulmonars, que poden ser confoses inicialment amb [[pneumònia]], [[Tuberculosi pulmonar|TBP]] o [[càncer]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Furst SR, Weinger MB, Simons SM|article=Pleuropulmonary Amebiasis|exemplar=1991 Jul; 100 (1), pp: 293|publicació=Chest|pmid= 2060379 |issn= 1931-3543
La infecció per aquest protozou té també manifestacions toràciques, sobretot pleuropulmonars, que poden ser confoses inicialment amb [[pneumònia]], [[Tuberculosi pulmonar|TBP]] o [[càncer]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Furst SR, Weinger MB, Simons SM|article=Pleuropulmonary Amebiasis|exemplar=1991 Jul; 100 (1), pp: 293|publicació=Chest|pmid= 2060379 |issn= 1931-3543
|doi=10.1378/chest.100.1.293a|url=http://journal.chestnet.org/article/S0012-3692(16)37447-5/fulltext|llengua=anglès|consulta= 25 març 2018|}}</ref> La majoria d'elles són conseqüència de complicacions relacionades amb un abscés hepàtic (inflamació reactiva de la [[pleura]] o del pulmó per proximitat, atelèctasi, [[pneumonitis]], ruptura de l'abscés cap a l'espai pleural o formació d'una [[fístula]] entre l'abscés i un [[bronqui]]), encara que en algun cas poden ser degudes a una disseminació hematògena des d'una colitis amèbica greu.<ref>{{ref-publicació |cognom=Kubitschek KR, Peters J, Nickeson D, Musher DM|article=Amebiasis presenting as pleuropulmonary disease|exemplar=1985 Feb;142 (2), pp: 203-207|publicació=West J Med|pmid= 4013249 |pmc=1305979|issn=0093-0415 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1305979/pdf/westjmed00174-0055.pdf|llengua=anglès|consulta= 25 març 2018|}}</ref> De vegades, apareixen cavitacions en focus de consolidació pulmonar temps després de la infecció intestinal.<ref>{{ref-publicació |cognom=Afsar S, Choudhri AN, Ali J, Muneer A|article=Primary pulmonary amoebiasis — an unusual cause of pulmonary consolidation|exemplar=1992 Oct; 42 (10), pp: 245-246|publicació=J Pak Med Assoc|pmid= 1469769 |pmc=|issn= 0030-9982 |url=http://jpma.org.pk/full_article_text.php?article_id=5145|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref> Ocasionalment, el paràsit penetra en les vies aèries per inhalació de quists presents en la [[Pols (partícules)|pols]] ambiental.<ref>{{ref-publicació |cognom=Zakaria A, Al-Share B, Al Asad K|article=Primary Pulmonary Amebiasis Complicated with Multicystic Empyema|exemplar=2016 Jul; 2016, pp: 8709347|publicació=Case Rep Pulmonol|pmid= 27478673 |pmc= 4958447 |doi=10.1155/2016/8709347|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4958447/|llengua=anglès|consulta= 25 març 2018|}}</ref> Una complicació toràcica infreqüent i molt greu d'aquesta amebosi, que requereix [[drenatge]] i cirurgia urgent, és el [[tamponament cardíac]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Gomersall LN, Currie J, Jeffrey R|article=Amoebiasis: a rare cause of cardiac tamponade|exemplar=1994 Abr; 71 (4), pp: 368-369|publicació=Br Heart J|pmid= 8198889 |pmc=483689|issn= 0007-0769 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC483689/pdf/brheartj00173-0064.pdf|llengua=anglès|consulta= 26 març 2018|}}</ref>
|doi=10.1378/chest.100.1.293a|url=http://journal.chestnet.org/article/S0012-3692(16)37447-5/fulltext|llengua=anglès|consulta= 25 març 2018|}}</ref> La majoria d'elles són conseqüència de complicacions relacionades amb un abscés hepàtic (inflamació reactiva de la [[pleura]] o del pulmó per proximitat, atelèctasi, [[pneumonitis]], ruptura de l'abscés cap a l'espai pleural o formació d'una [[fístula]] entre l'abscés i un [[bronqui]]), encara que en algun cas poden ser degudes a una disseminació hematògena des d'una colitis amèbica greu.<ref>{{ref-publicació |cognom=Kubitschek KR, Peters J, Nickeson D, Musher DM|article=Amebiasis presenting as pleuropulmonary disease|exemplar=1985 Feb;142 (2), pp: 203-207|publicació=West J Med|pmid= 4013249 |pmc=1305979|issn=0093-0415 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1305979/pdf/westjmed00174-0055.pdf|llengua=anglès|consulta= 25 març 2018|}}</ref> De vegades, apareixen cavitacions en focus de consolidació pulmonar temps després de la infecció intestinal.<ref>{{ref-publicació |cognom=Afsar S, Choudhri AN, Ali J, Muneer A|article=Primary pulmonary amoebiasis — an unusual cause of pulmonary consolidation|exemplar=1992 Oct; 42 (10), pp: 245-246|publicació=J Pak Med Assoc|pmid= 1469769 |pmc=|issn= 0030-9982 |url=http://jpma.org.pk/full_article_text.php?article_id=5145|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref> Ocasionalment, el paràsit penetra en les vies aèries per inhalació de quists presents en la [[Pols (partícules)|pols]] ambiental.<ref>{{ref-publicació |cognom=Zakaria A, Al-Share B, Al Asad K|article=Primary Pulmonary Amebiasis Complicated with Multicystic Empyema|exemplar=2016 Jul; 2016, pp: 8709347|publicació=Case Rep Pulmonol|pmid= 27478673 |pmc= 4958447 |doi=10.1155/2016/8709347|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4958447/|llengua=anglès|consulta= 25 març 2018|}}</ref> Una complicació toràcica infreqüent i molt greu d'aquesta amebosi, que requereix [[drenatge]] i cirurgia urgent, és el [[tamponament cardíac]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Gomersall LN, Currie J, Jeffrey R|article=Amoebiasis: a rare cause of cardiac tamponade|exemplar=1994 Abr; 71 (4), pp: 368-369|publicació=Br Heart J|pmid= 8198889 |pmc=483689|issn= 0007-0769 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC483689/pdf/brheartj00173-0064.pdf|llengua=anglès|consulta= 26 març 2018|}}</ref> Els abscessos pulmonars primaris per ''E. histolytica'' es veuen poques vegades, habitualment en pacients sotmesos a [[quimioteràpia]] en el context d'un [[Càncer|procés neoplàsic]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Liu YY, Ying Y, Chen C, Hu YK, ''et al''|article=Primary pulmonary amebic abscess in a patient with pulmonary adenocarcinoma: a case report|exemplar=2018 Apr 27; 7 (1), pp: 34|publicació=Infect Dis Poverty|pmid= 29699585 |pmc= 5921995 |doi=10.1186/s40249-018-0419-2|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5921995/|llengua=anglès|consulta= 7 maig 2018|}}</ref> De forma eventual, s'ha registrat la concurrència d'aquest tipus d'abscessos amb un [[adenocarcinoma]] de pulmó.<ref>{{ref-publicació |cognom=Zhu H, Min X, Li S, Feng M, ''et al''|article=Amebic lung abscess with coexisting lung adenocarcinoma: a unusual case of amebiasis|exemplar=2014 Oct 15; 7 (11), pp: 8251-8254|publicació=Int J Clin Exp Pathol|pmid= 25550881 |pmc= 4270553 |issn= 1936-2625 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4270553/|llengua=anglès|consulta= 7 maig 2018|}}</ref>


Pel que fa a les complicacions derivades de la colitis causada pel paràsit, poden destacar-se la [[peritonitis]], l'hemorràgia intestinal amb perforació o sense i l'obstrucció o [[estenosi]] de l'intestí.<ref>{{ref-publicació |cognom=Fleming R, Cooper CJ, Ramirez-Vega R, Huerta-Alardin A, ''et al''|article=Clinical manifestations and endoscopic findings of amebic colitis in a United States-Mexico border city: a case series|exemplar=2015 Des 14; 8, pp: 781|publicació=BMC Res Notes|pmid= 26666636 |pmc= 4678475 |doi=10.1186/s13104-015-1787-3|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4678475/|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref> Rarament, es forma un ameboma (una massa de teixit de granulació amb [[fibrosi]] perifèrica i un nucli central de cèl·lules inflamatòries) al cec o al còlon ascendent.<ref>{{ref-publicació |cognom=Lin CC, Kao KY|article=Ameboma: a colon carcinoma-like lesion in a colonoscopy finding|exemplar=2013 Oct 9; 7 (3), pp: 438-441|publicació=Case Rep Gastroenterol|pmid= 24403882 |pmc= 3884178|doi=10.1159/000355880|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3884178/|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref> En persones infectades per ''E. histolytica'' i sotmesos a tractament amb [[corticoides]], és necessari suspendre temporalment aquesta medicació, ja que és pot desenvolupar una colitis fulminant afavorida per l'estat d'immunodepressió que provoquen dits fàrmacs. Aquest tipus de colitis amèbica té una alta taxa de mortalitat (25%).<ref>{{ref-publicació |cognom=Shirley DA, Moonah S|article=Fulminant Amebic Colitis after Corticosteroid Therapy: A Systematic Review|exemplar=2016 Jul 28; 10 (7), pp: e0004879|publicació=PLoS Negl Trop Dis|pmid= 27467600 |pmc= 4965027 |doi=10.1371/journal.pntd.0004879|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4965027/|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref>
Pel que fa a les complicacions derivades de la colitis causada pel paràsit, poden destacar-se la [[peritonitis]], l'hemorràgia intestinal amb perforació o sense i l'obstrucció o [[estenosi]] de l'intestí.<ref>{{ref-publicació |cognom=Fleming R, Cooper CJ, Ramirez-Vega R, Huerta-Alardin A, ''et al''|article=Clinical manifestations and endoscopic findings of amebic colitis in a United States-Mexico border city: a case series|exemplar=2015 Des 14; 8, pp: 781|publicació=BMC Res Notes|pmid= 26666636 |pmc= 4678475 |doi=10.1186/s13104-015-1787-3|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4678475/|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref> Rarament, es forma un ameboma (una massa de teixit de granulació amb [[fibrosi]] perifèrica i un nucli central de cèl·lules inflamatòries) al cec o al còlon ascendent.<ref>{{ref-publicació |cognom=Lin CC, Kao KY|article=Ameboma: a colon carcinoma-like lesion in a colonoscopy finding|exemplar=2013 Oct 9; 7 (3), pp: 438-441|publicació=Case Rep Gastroenterol|pmid= 24403882 |pmc= 3884178|doi=10.1159/000355880|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3884178/|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref> En persones infectades per ''E. histolytica'' i sotmesos a tractament amb [[corticoides]], és necessari suspendre temporalment aquesta medicació, ja que és pot desenvolupar una colitis fulminant afavorida per l'estat d'immunodepressió que provoquen dits fàrmacs. Aquest tipus de colitis amèbica té una alta taxa de mortalitat (25%).<ref>{{ref-publicació |cognom=Shirley DA, Moonah S|article=Fulminant Amebic Colitis after Corticosteroid Therapy: A Systematic Review|exemplar=2016 Jul 28; 10 (7), pp: e0004879|publicació=PLoS Negl Trop Dis|pmid= 27467600 |pmc= 4965027 |doi=10.1371/journal.pntd.0004879|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4965027/|llengua=anglès|consulta= 2 abril 2018|}}</ref>

Revisió del 01:31, 8 maig 2018

Infotaula d'ésser viuEntamoeba histolytica Modifica el valor a Wikidata

Quist d'E. histolytica Modifica el valor a Wikidata
Dades
Malaltiaamebosi Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
FílumAmoebozoa
ClasseArchamoebea
OrdreEntamoebida
FamíliaEntamoebidae
GènereEntamoeba
EspècieEntamoeba histolytica Modifica el valor a Wikidata
Schaudinn, 1903
Nomenclatura
EstatusNomen conservandum Modifica el valor a Wikidata

Entamoeba histolytica és un paràsit anaerobi eucariota protozooari amb forma ameboide que forma part, com el seu nom indica, del gènere Entamoeba. El terme 'histolytica' deriva de la seva capacitat per destruir teixits. És un microorganisme patogen pels humans, que són el seu únic hoste, sent l'agent causal de l'amebosi, una entitat que inclou la colitis amebiana i l'abscés hepàtic produït per aquest protozou.

Morfologia

Es poden distingir diverses formes o fases de desenvolupament en aquesta espècie, presents durant diverses etapes del seu cicle de vida:

  • Trofozoït: És la forma activament mòbil de l'espècie. Es caracteritza per tenir un nucli amb una concentració de cromatina puntiforme i generalment concèntrica anomenat «cariosoma central», així com la formació de cromatina en la perifèria del nucli.[1]
  • Quist: Forma infectant. Conté d'1 a 4 nuclis, depenent de la maduresa del quist. Són de forma arrodonida, refringent amb una membrana clarament remarcada. En el citoplasma es poden veure sovint d'1 a 3 inclusions de glucogen fosques anomenades cossos cromatidals. Quan s'enquista, el paràsit canvia de morfologia i transforma en esfèrica l'estructura allargada pròpia del trofozoït. Per aconseguir això, activa determinades molècules del proteoma que modifiquen el seu citoesquelet d'actina.[2] En els quists s'expressen molts gens sense funció coneguda fins ara i es creu que diverses proteïnes de membrana altament antigèniques podrien ser útils en el disseny de nous mètodes diagnòstics o terapèutics.[3] Un grup de dinamines ha estat identificat com un dels elements clau en la remodelació membranosa prèvia a la formació dels quists d'Entamoeba, encara que el mecanisme exacte que utilitzen per aconseguir la fissió de les molècules és motiu de debat.[4]
  • Metaquist: Tenen les mateixes característiques que els quists, per derivar d'aquests durant el procés de desenquistamient a la llum del còlon proximal. Són els metaquists els que donaran origen als trofozoïts, de manera que tenen una membrana més irregular i prima que un quist.

Morfològicament, E. histolytica és idèntica a amebes no patògenes, com E. dispar o E. moshkovskii, fet que dificulta el diagnòstic microscòpic.[5]

Cicle de vida

L'hàbitat d'Entamoeba histolytica és la paret i la llum del còlon, especialment el cec, ascendent i el rectosigmoide, lloc on en general passa l'estasi fecal.

Els quists, d'uns 15 μm de diàmetre i amb una forma quasi esfèrica, són excretats amb la femta per les persones infectades i poden sobreviure molts dies o poques setmanes fora del cos, mantenint la seva capacitat transmissora gràcies a la protecció proporcionada per la seva paret. Després d'ingerir aigua o aliments contaminats un altre individu, els quists passen sense donar cap resposta a través de l'ambient àcid del seu estómac, fins a la porció inicial del còlon, el cec. En aquest lloc es transformen en metaquists, els quals ràpidament es divideixen en vuit trofozoïts (de 30-50 μm) sense una morfologia determinada tot i sent amebes, que tenen un reticle endoplasmàtic irregular, aparell de Golgi, ribosomes helicoïdals i estan privats de mitocòndries. Els trofozoïts s'adhereixen fortament a la mucosa del còlon, multiplicant-se per fissió binària i podent causar malalties a l'hoste. Alguns metaquists es transformen en formes quístiques que no s'adhereixen a la mucosa i són expel·lits amb la femta.

Els trofozoïts expulsats amb la diarrea es destrueixen ràpidament una vegada fora del tracte intestinal i si són ingerits no resisteixen el medi gàstric. Sorprenentment, en algunes persones els trofozoïts resten confinats dins de la llum de l'intestí (infecció no invasiva) sense donar cap símptoma, convertint-se en portadores i transmissores del paràsit a través de nous quists d'E. histolytica presents a les seves deposicions.[6]

Les relacions entre E. histolytica i l'hoste són complexes. Una vegada arribat al còlon, el protozou comença la seva activitat patogènica fent servir la flora bacteriana com a font de nutrients. Després, s'alimenta dels glicans de la barrera de moc i provoca la hipersecreció de mucina per part de les cèl·lules caliciformes. Una vegada aconseguida la depleció de mucina pot contactar amb les cèl·lules epitelials de la mucosa.

El protozou fa servir diversos mecanismes per infectar les cèl·lules de la mucosa colònica. Activa el procés inflamatori induint la producció del factor de necrosi tumoral i, gràcies a determinades cisteïna-proteases que degraden el moc, accedeix a les cèl·lules de l'epiteli. Una lectina en concret, la Gal/GalNAc, li permet adherir-se a dites cèl·lules.[7] La subsegüent citòlisi de les cèl·lules epitelials obra una bretxa que li possibilita migrar dins de la mucosa. Per aconseguir això, el protozou allibera uns enzims proteolítics, anomenats amebaporus, que s'insereixen a la bicapa lipídica de la membrana de la cèl·lula que volen destruir. Allà formen oligòmers, gràcies a un procés d'interacció pèptid-pèptid, i formen molècules més grans que s'expandeixen lateralment i creen canals que alteren l'equilibri intern de la cèl·lula, provocant la seva lisi per xoc osmòtic. Aquests amebaporus solubles són un dels principals factors de virulència de l'ameba.[8] E. histolytica té una estratègia especial que li facilita la invasió dels teixits, la trogocitosi (ingerir fragments de cèl·lules vives).[9] Quan arriba a la làmina pròpia, el paràsit provoca la reacció macrofàgica, resisteix l'acció dels neutròfils i ocasiona un alliberament excessiu i contraproduent de citoquines que facilita el procés infecciós. La capacitat d'E. histolytica pèr aconseguir i mantenir aquest nínxol en el còlon determina si la infecció persisteix o si l'hoste refusa eficaçment el protozou.[10]

Les proteïnes de la família AIG1[11] tenen in vitro un paper primordial en la regulació de la capacitat adhesiva d'Entamoeba histolytica a les cèl·lules hostes i, conseqüentment, en la major o menor virulència del patogen.[12]

Epidemiologia i manifestacions clíniques

Colitis amebiana humana greu, amb presència de grups de metaquists. Peça de biòpsia. Microscopi òptic. 40X. Tinció d'HE.

Majoritàriament es troba a l'Àfrica, l'Àsia tropical i l'Amèrica llatina. També es donen casos d'infecció parasitària en humans (una varietat d'amebosi), tot i que pocs, a Europa i els Estats Units, causant una colitis amebiana amb disenteria.[13] Afecta principalment a primats però també hi ha casos en canins i felins.[14]

Es creu que aquest paràsit infecta uns 50 milions de persones arreu del món i és la causa d'aproximadament unes 100.000 morts/any, si bé les estimacions poden ser poc fiables ja que el protozou predomina a zones sense una bona infraestructura epidemiològica.

E. histolytica té una alta capacitat de recombinació genètica, una característica que podria explicar la diferent virulència que presenten les seves soques.[15]

Es transmet a través de la ruta anus-mà-boca,[16] per contacte sexual anal[17] (ocasionant brots esporàdics d'amebosi intestinal a zones no endèmiques)[18] o també pel consum d'aliments o aigua mal rentada que conté restes de quist.[19] Els quists i/o els trofozoïts duren diverses setmanes però moren a temperatures superiors als 55º o inferiors als 20º.[20] Els quists poden resistir la cloració del aigua i l'acció de molts desinfectants d'ús domèstic, però son sensibles a l'ozó.

Els abscessos per E. histolytica són rars en nens i s'observen deu vegades més en homes que en dones, preferentment en individus d'entre 18-50 anys. Les raons d'aquesta notable diferència no es coneixen del tot, però es creu que poden influir factors hormonals i el consum d'alcohol. El paràsit té capacitats citolítiques i des del moment que els seus trofozoïts arriben al fetge es formen àrees ben circumscrites de residus cel·lulars, hepatòcits morts i teixit liquat, envoltades d'un anell de teixit connectiu amb algunes cèl·lules inflamatòries i escassos trofozoïts amèbics. En els humans, el petit nombre de microorganismes presents en l'abscés en comparació a les dimensions d'aquest, orienta cap a que E. histolytica pot destruir els hepatòcits sense tenir contacte amb ells.[21] L'extensió d'aquest tipus d'abscés hepàtic pot envair l'arbre biliar[22] o inclús provocar una trombosi de la vena cava inferior.[23]

S'ha descrit algun cas de tumor amèbic abdominal en el context d'una colitis asimptomàtica per E. histolytica.[24]

En un petit percentatge de malalts amb un abscés amèbic apareixen també abscessos cerebrals. Per regla general són lesions úniques (rarament es desenvolupen abscessos múltiples), localitzades a la substància grisa cortical, a ganglis basals o a la zona d'unió entre el còrtex i la substància blanca. En una primera fase s'observen petits focus hemorràgics; els quals, més tard, es necrosen i formen una cavitat de parets irregulars i sense evidència d'encapsulació. Histològicament, s'aprecia gliosi reactiva i un infiltrat de limfòcits, cèl·lules plasmàtiques, macròfags i alguns neutròfils en el teixit cerebral circumdant. Es poden identificar trofozoïts a la zona de necrosi, a la paret de l'abscés o al marge de la lesió i al voltant dels vasos propers. Molts mostren eritròcits fagocitats i/o canvis pseudopòdics, sent difícil diferenciar-los dels macròfags sense una tinció de PAS (les amebes són PAS-positives, ja que el seu citoplasma conté abundant glicogen).[25] De forma excepcional s'han descrit abscessos cerebrals per E. histolytica en individus no immunocompromesos i sense antecedents d'amebosi intestinal o hepàtica.[26]

La infecció per aquest protozou té també manifestacions toràciques, sobretot pleuropulmonars, que poden ser confoses inicialment amb pneumònia, TBP o càncer.[27] La majoria d'elles són conseqüència de complicacions relacionades amb un abscés hepàtic (inflamació reactiva de la pleura o del pulmó per proximitat, atelèctasi, pneumonitis, ruptura de l'abscés cap a l'espai pleural o formació d'una fístula entre l'abscés i un bronqui), encara que en algun cas poden ser degudes a una disseminació hematògena des d'una colitis amèbica greu.[28] De vegades, apareixen cavitacions en focus de consolidació pulmonar temps després de la infecció intestinal.[29] Ocasionalment, el paràsit penetra en les vies aèries per inhalació de quists presents en la pols ambiental.[30] Una complicació toràcica infreqüent i molt greu d'aquesta amebosi, que requereix drenatge i cirurgia urgent, és el tamponament cardíac.[31] Els abscessos pulmonars primaris per E. histolytica es veuen poques vegades, habitualment en pacients sotmesos a quimioteràpia en el context d'un procés neoplàsic.[32] De forma eventual, s'ha registrat la concurrència d'aquest tipus d'abscessos amb un adenocarcinoma de pulmó.[33]

Pel que fa a les complicacions derivades de la colitis causada pel paràsit, poden destacar-se la peritonitis, l'hemorràgia intestinal amb perforació o sense i l'obstrucció o estenosi de l'intestí.[34] Rarament, es forma un ameboma (una massa de teixit de granulació amb fibrosi perifèrica i un nucli central de cèl·lules inflamatòries) al cec o al còlon ascendent.[35] En persones infectades per E. histolytica i sotmesos a tractament amb corticoides, és necessari suspendre temporalment aquesta medicació, ja que és pot desenvolupar una colitis fulminant afavorida per l'estat d'immunodepressió que provoquen dits fàrmacs. Aquest tipus de colitis amèbica té una alta taxa de mortalitat (25%).[36]

Tractament

El fàrmac d'elecció per tractar la colitis per E. histolytica és el tinidazole (un derivat del imidazole), o bé una combinació d'aquest amb metronidazole (un compost que inhibeix la síntesi microbiana d'àcids nucleics per disrupció del seu ADN).[37] El tractament amb paromomicina és poc efectiu, per si sol, ja que la seva capacitat amebicida es limita a la llum intestinal i no penetra la seva mucosa.[38]

Un enzim fonamental pel desenvolupament de les normals reaccions metabòliques del paràsit, la pantotenat-cinasa, ha estat identificat com a un possible objectiu per dissenyar nous fàrmacs antiamèbics.[39]

S'ha comprovat que E. histolytica té una gran resistència a l'estrès oxidatiu que li facilita presentar respostes defensives adaptades als canvis del medi i l'ajuden a migrar pels teixits. Per això, es contemplen intervencions genètiques o químiques dirigides a reduir dita resistència que puguin ajudar a tractar o prevenir aquesta parasitosi.[40]

No existeixen, ara per ara, vacunes contra la infecció per E. histolytica. Els estudis més avençats es centren en crear un antigen contra la seva galectina d'adhesió i s'han obtingut resultats experimentals en models d'infecció mucosa i sistèmica molt prometedors.[41] En rosegadors, la immunització amb una metal·loproteasa de superfície del protozou, la EhMSP-1, té efectes protectors contra la formació d'abscessos amèbics.[42] També en rosegadors, la injecció intramuscular del baculovirus Autographa californica actua d'una forma similar, ja que promou l'alliberament local d'IFNγ i IL-4.[43]

Un camp d'investigació relativament nou orientat a impedir la transmissió d'E. histolytica és la creació de compostos químics que alterin els mecanismes moleculars implicats en la transformació dels trofozoïts en quists i viceversa, aconseguint d'aquesta manera un punt de partida imprescindible per desenvolupar fàrmacs profilàctics.[44]

Bibliografia

Referències

  1. ↑ Ludvík, J; Shipstone, AC «The ultrastructure of Entamoeba histolytica» (en anglès). Bull World Health Organ, 1970; 43 (2), pp. 301-308. PMC: 2427647. PMID: 4320960 [Consulta: 17 juliol 2016].
  2. ↑ Ali IK, Haque R, Siddique A, Kabir M, et al «Proteomic analysis of the cyst stage of Entamoeba histolytica» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2012; 6 (5), pp: e1643. DOI: 10.1371/journal.pntd.0001643. PMC: 3348168. PMID: 22590659 [Consulta: 31 març 2018].
  3. ↑ Luna-Nácar M, Navarrete-Perea J, Moguel B, Bobes RJ, et al «Proteomic Study of Entamoeba histolytica Trophozoites, Cysts, and Cyst-Like Structures» (en anglès). PLoS One, 2016 Maig 26; 11 (5), pp: e0156018. DOI: 10.1371/journal.pone.0156018. PMC: 4882050. PMID: 27228164 [Consulta: 31 març 2018].
  4. ↑ Herman E, Siegesmund MA, Bottery MJ, van Aerle R, et al «Membrane Trafficking Modulation during Entamoeba Encystation» (en anglès). Sci Rep, 2017 Oct 9; 7 (1), pp: 12854. DOI: 10.1038/s41598-017-12875-6. PMC: 5634486. PMID: 28993644 [Consulta: 31 març 2018].
  5. ↑ Fletcher, SM; Stark D; et al «Enteric protozoa in the developed world: a public health perspective» (en anglès). Clin Microbiol Rev, 2012 Jul; 25 (3), pp. 420-449. DOI: 10.1128/CMR.05038-11. PMC: 3416492. PMID: 22763633 [Consulta: 22 juliol 2016].
  6. ↑ Ben Ayed, L; Sabbahi, S «Entamoeba histolytica» (en anglès). A: Global Water Pathogens Project. Part III; Specific Excreted Pathogens: Environmental and Epidemiology Aspects (Rose, JB; Jiménez-Cisneros, B. Editors). UNESCO, 2017 Nov 3 (rev), pàgs: 36 [Consulta: 31 març 2018].
  7. ↑ Ankri, S «Entamoeba histolytica - tumor necrosis factor: a fatal attraction» (en anglès). Microb Cell, 2015 Jul 6; 2 (7), pp: 216-218. DOI: 10.15698/mic2015.07.216. PMC: 5349168. PMID: 28357296 [Consulta: 24 març 2018].
  8. ↑ Trejos-Suárez, J; Castaño-Osorio, JC «Factores de virulencia del patógeno intestinal Entamoeba histolytica» (en castellà). Infectio, 2009 Jun; 13 (2), pp: 100-110. DOI: 10.1016/S0123-9392(09)70731-3. ISSN: 0123-9392 [Consulta: 3 abril 2018].
  9. ↑ Ralston KS, Solga MD, Mackey-Lawrence NM, Somlata, et al «Trogocytosis by Entamoeba histolytica contributes to cell killing and tissue invasion» (en anglès). Nature, 2014 Abr 24; 508 (7497), pp: 526-530. DOI: 10.1038/nature13242. PMC: 4006097. PMID: 24717428 [Consulta: 24 març 2018].
  10. ↑ Cornick S, Chadee K «Entamoeba histolytica: Host parasite interactions at the colonic epithelium» (en anglès). Tissue Barriers, 2017 Gen 2; 5 (1), pp: e1283386. DOI: 10.1080/21688370.2017.1283386. PMC: 5362996. PMID: 28452682 [Consulta: 24 març 2018].
  11. ↑ UniProt «AIG1 family protein» (en anglès). Protein knowledgebase (UniProtKB), 2017 Set 27; C4MBM7_ENTHI (rev), pàgs: 4 [Consulta: 12 abril 2018].
  12. ↑ Nakada-Tsukui K, Sekizuka T, Sato-Ebine E, Escueta-de Cadiz A, et al «AIG1 affects in vitro and in vivo virulence in clinical isolates of Entamoeba histolytica» (en anglès). PLoS Pathog, 2018 Mar 19; 14 (3), pp: e1006882. DOI: 10.1371/journal.ppat.1006882. ISSN: 1553-7374. PMID: 29554130 [Consulta: 12 abril 2018].
  13. ↑ Suárez Artacho, G; Olano Acosta, MC; et al «Colitis aguda fulminante causada por amebiasis intestinal» (en castellà). Rev. esp. enferm. dig. [online], 2006 Jul; 98 (7), pp. 559-560. DOI: 10.4321/S1130-01082006000700015. ISSN: 1130-0108 [Consulta: 25 febrer 2016].
  14. ↑ Pinilla, Análida E; López, Myriam C; Viasus, Diego F «Historia del protozoo Entamoeba histolytica» (en castellà). Rev. méd. Chile [online], 2008 Ene; 136 (1), pp. 118-124. DOI: 10.4067/S0034-98872008000100015. ISSN: 0034-9887 [Consulta: 25 febrer 2016].
  15. ↑ Gilchrist, CA «The E. histolytica Genome Structure and Virulence» (en anglès). Curr Trop Med Rep, 2016 Des; 3 (4), pp: 158-163. DOI: 10.1007/s40475-016-0088-9. PMC: 5421561. PMID: 28497014 [Consulta: 24 març 2018].
  16. ↑ Assob, JC; Nde, PF; et al «The incidence of feco-oral parasites in street-food vendors in Buea, south-west region Cameroon» (en anglès). Afr Health Sci, 2012 Sep; 12 (3), pp. 376-80. ISSN: 1680-6905. PMC: 3557685. PMID: 23382755 [Consulta: 25 febrer 2016].
  17. ↑ Shelton, AA «Sexually transmitted parasitic diseases» (en anglès). Clin Colon Rectal Surg, 2004 Nov; 17 (4), pp. 231-4. ISSN: 1531-0043. PMC: 2780057. PMID: 20011264 [Consulta: 25 febrer 2016].
  18. ↑ Escolà-Vergé L, Arando M, Vall M, Rovira R, et al «Outbreak of intestinal amoebiasis among men who have sex with men, Barcelona (Spain), October 2016 and January 2017» (en anglès). Euro Surveill, 2017 Jul 27; 22 (30), pii: 30581. DOI: 10.2807/1560-7917.ES.2017.22.30.30581. PMC: 5553055. PMID: 28797327 [Consulta: 30 març 2018].
  19. ↑ Reed, SL; Davis, CE; Jinich, H «Amebiasis from the "miraculous water of Tlacote"» (en anglès). N Engl J Med, 1995 Mar 9; 332 (10), pp. 687-8. DOI: 10.1056/NEJM199503093321019. ISSN: 1533-4406. PMID: 7845445 [Consulta: 25 febrer 2016].
  20. ↑ Goldman, M «Entamoeba histolytica-like amoebae occurring in man» (en anglès). Bull World Health Organ, 1969; 40 (3), pp. 355-64. ISSN: 1564-0604. PMC: 2554645. PMID: 4308581 [Consulta: 10 juny 2016].
  21. ↑ Prakash V, Bhimji SS «Abscess, Amebic Liver» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Maig 15; NBK430832, pàgs: 3. PMID: 28613582 [Consulta: 24 març 2018].
  22. ↑ Ibrarullah M, Agarwal DK, Baijal SS, Mittal BR, Kapoor VK «Amebic liver abscess with intra-biliary rupture» (en anglès). HPB Surg, 1994; 7 (4), pp: 305-310. ISSN: 0894-8569. PMC: 2423713. PMID: 8204550 [Consulta: 27 març 2018].
  23. ↑ Gupta A, Dhua AK, Siddiqui MA, Dympep B, et al «Inferior vena cava thrombosis in a pediatric patient of amebic liver abscess» (en anglès). J Indian Assoc Pediatr Surg, 2013 Gen; 18 (1), pp: 33-35. DOI: 10.4103/0971-9261.107016. PMC: 3628244. PMID: 23599583 [Consulta: 27 març 2018].
  24. ↑ Higami S, Nomura E, Yamazaki M, Morita S, et al «The first case of huge amebic intra-abdominal tumor with asymptomatic amebic colitis» (en anglès). Surg Case Rep, 2015; 1 (1), pp: 48. DOI: 10.1186/s40792-015-0053-1. PMC: 4560141. PMID: 26366345 [Consulta: 27 març 2018].
  25. ↑ Shah AA, Shaikh H, Karim M «Amoebic brain abscess: a rare but serious complication of Entamoeba histolytica infection» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 1994 Feb; 57 (2), pp: 240-241. ISSN: 0022-3050. PMC: 1072466. PMID: 8126521 [Consulta: 24 març 2018].
  26. ↑ Tamer GS, Öncel S, Gökbulut S, Arisoy ES «A rare case of multilocus brain abscess due to Entamoeba histolytica infection in a child» (en anglès). Saudi Med J, 2015; 36 (3), pp: 356–358. DOI: 10.15537/smj.2015.3.10178. PMC: 4381022. PMID: 25737180 [Consulta: 24 març 2018].
  27. ↑ Furst SR, Weinger MB, Simons SM «Pleuropulmonary Amebiasis» (en anglès). Chest, 1991 Jul; 100 (1), pp: 293. DOI: 10.1378/chest.100.1.293a. ISSN: 1931-3543. PMID: 2060379 [Consulta: 25 març 2018].
  28. ↑ Kubitschek KR, Peters J, Nickeson D, Musher DM «Amebiasis presenting as pleuropulmonary disease» (en anglès). West J Med, 1985 Feb;142 (2), pp: 203-207. ISSN: 0093-0415. PMC: 1305979. PMID: 4013249 [Consulta: 25 març 2018].
  29. ↑ Afsar S, Choudhri AN, Ali J, Muneer A «Primary pulmonary amoebiasis — an unusual cause of pulmonary consolidation» (en anglès). J Pak Med Assoc, 1992 Oct; 42 (10), pp: 245-246. ISSN: 0030-9982. PMID: 1469769 [Consulta: 2 abril 2018].
  30. ↑ Zakaria A, Al-Share B, Al Asad K «Primary Pulmonary Amebiasis Complicated with Multicystic Empyema» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2016 Jul; 2016, pp: 8709347. DOI: 10.1155/2016/8709347. PMC: 4958447. PMID: 27478673 [Consulta: 25 març 2018].
  31. ↑ Gomersall LN, Currie J, Jeffrey R «Amoebiasis: a rare cause of cardiac tamponade» (en anglès). Br Heart J, 1994 Abr; 71 (4), pp: 368-369. ISSN: 0007-0769. PMC: 483689. PMID: 8198889 [Consulta: 26 març 2018].
  32. ↑ Liu YY, Ying Y, Chen C, Hu YK, et al «Primary pulmonary amebic abscess in a patient with pulmonary adenocarcinoma: a case report» (en anglès). Infect Dis Poverty, 2018 Apr 27; 7 (1), pp: 34. DOI: 10.1186/s40249-018-0419-2. PMC: 5921995. PMID: 29699585 [Consulta: 7 maig 2018].
  33. ↑ Zhu H, Min X, Li S, Feng M, et al «Amebic lung abscess with coexisting lung adenocarcinoma: a unusual case of amebiasis» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2014 Oct 15; 7 (11), pp: 8251-8254. ISSN: 1936-2625. PMC: 4270553. PMID: 25550881 [Consulta: 7 maig 2018].
  34. ↑ Fleming R, Cooper CJ, Ramirez-Vega R, Huerta-Alardin A, et al «Clinical manifestations and endoscopic findings of amebic colitis in a United States-Mexico border city: a case series» (en anglès). BMC Res Notes, 2015 Des 14; 8, pp: 781. DOI: 10.1186/s13104-015-1787-3. PMC: 4678475. PMID: 26666636 [Consulta: 2 abril 2018].
  35. ↑ Lin CC, Kao KY «Ameboma: a colon carcinoma-like lesion in a colonoscopy finding» (en anglès). Case Rep Gastroenterol, 2013 Oct 9; 7 (3), pp: 438-441. DOI: 10.1159/000355880. PMC: 3884178. PMID: 24403882 [Consulta: 2 abril 2018].
  36. ↑ Shirley DA, Moonah S «Fulminant Amebic Colitis after Corticosteroid Therapy: A Systematic Review» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2016 Jul 28; 10 (7), pp: e0004879. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004879. PMC: 4965027. PMID: 27467600 [Consulta: 2 abril 2018].
  37. ↑ Gonzales, ML; Dans, LF; Martinez, EG «Antiamoebic drugs for treating amoebic colitis» (en anglès). Cochrane Database Syst Rev, 2009 Apr 15; (2), pp. CD006085. DOI: 10.1002/14651858.CD006085.pub2. ISSN: 1469-493X. PMID: 19370624 [Consulta: 11 juliol 2016].
  38. ↑ Marie, C; Petri, WA Jr «Amoebic dysentery» (en anglès). BMJ Clin Evid, 2013 Aug 30; 2013, pii: 0918. ISSN: 1752-8526. PMC: 3758071. PMID: 23991750 [Consulta: 17 juliol 2016].
  39. ↑ Nurkanto A, Jeelani G, Yamamoto T, Naito Y, et al «Characterization and validation of Entamoeba histolytica pantothenate kinase as a novel anti-amebic drug target» (en anglès). Int J Parasitol Drugs Drug Resist, 2018 Mar 1; 8 (1), pp: 125-136. DOI: 10.1016/j.ijpddr.2018.02.004. ISSN: 2211-3207. PMID: 29518650 [Consulta: 24 març 2018].
  40. ↑ Pineda E, Perdomo D «Entamoeba histolytica under Oxidative Stress: What Countermeasure Mechanisms Are in Place?» (en anglès). Cells, 2017 Nov 21; 6 (4), pii: E44. DOI: 10.3390/cells6040044. PMC: 5755502. PMID: 29160807 [Consulta: 24 març 2018].
  41. ↑ Quach J, St-Pierre J, Chadee K «The future for vaccine development against Entamoeba histolytica» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2014; 10 (6), pp: 1514-1521. DOI: 10.4161/hv.27796. PMC: 5396225. PMID: 24504133 [Consulta: 24 març 2018].
  42. ↑ Roncolato EC, Teixeira JE, Barbosa JE, Zambelli Ramalho LN, Huston CD «Immunization with the Entamoeba histolytica surface metalloprotease EhMSP-1 protects hamsters from amebic liver abscess» (en anglès). Infect Immun, 2015 Feb; 83 (2), pp: 713-720. DOI: 10.1128/IAI.02490-14. PMC: 4294257. PMID: 25452550 [Consulta: 24 març 2018].
  43. ↑ Meneses-Ruiz DM, Aguilar-Diaz H, Bobes RJ, Sampieri A, et al «Protection against Amoebic Liver Abscess in Hamster by Intramuscular Immunization with an Autographa californica Baculovirus Driving the Expression of the Gal-Lectin LC3 Fragment» (en anglès). Biomed Res Int, 2015 Maig; 2015, pp: 760598. DOI: 10.1155/2015/760598. PMC: 4452260. PMID: 26090442 [Consulta: 25 març 2018].
  44. ↑ Mi-Ichi F, Yoshida H, Hamano S «Entamoeba Encystation: New Targets to Prevent the Transmission of Amebiasis» (en anglès). PLoS Pathog, 2016 Oct 20; 12 (10), pp: e1005845. DOI: 10.1371/journal.ppat.1005845. PMC: 5072687. PMID: 27764256 [Consulta: 24 març 2018].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Entamoeba histolytica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Entamoeba_histolytica&oldid=19893973»