Leucèmia mieloide crònica: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 20: Línia 20:


En general, la resposta al dasatinib i el nilotinib dels malalts de LMC en fase crònica resistents o intolerants a l'imatinib és bona (un ~50% presenten una resposta citogenètica complerta i un ~40% una resposta molecular major, requisits necessaris per aconseguir la discontinuació del tractament).<ref>{{ref-publicació|cognom=Tiribelli M, Bonifacio M, Binotto G, Iurlo A, ''et al''|títol=Excellent outcomes of 2G-TKI therapy after imatinib failure in chronic phase CML patients|publicació=Oncotarget|pàgines=pp: 14219–14227|volum=2018 Mar 6; 9 (18)|pmid= 29581839 |pmc= 5865665|doi=10.18632/oncotarget.24478|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5865665/|llengua=anglès| consulta= 2 abril 2018|}}</ref>
En general, la resposta al dasatinib i el nilotinib dels malalts de LMC en fase crònica resistents o intolerants a l'imatinib és bona (un ~50% presenten una resposta citogenètica complerta i un ~40% una resposta molecular major, requisits necessaris per aconseguir la discontinuació del tractament).<ref>{{ref-publicació|cognom=Tiribelli M, Bonifacio M, Binotto G, Iurlo A, ''et al''|títol=Excellent outcomes of 2G-TKI therapy after imatinib failure in chronic phase CML patients|publicació=Oncotarget|pàgines=pp: 14219–14227|volum=2018 Mar 6; 9 (18)|pmid= 29581839 |pmc= 5865665|doi=10.18632/oncotarget.24478|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5865665/|llengua=anglès| consulta= 2 abril 2018|}}</ref>

El bosutinib acostuma a emprar-se en malalts que presenten intolerància o manca de resposta a dos o més ITCs diferents o amb patologies cardiovasculars o respiratòries concomitants.<ref>{{ref-publicació|cognom=Isfort S, Brümmendorf TH|títol=Bosutinib in chronic myeloid leukemia: patient selection and perspectives|publicació=J Blood Med|pàgines=pp: 43-50|volum=2018 Apr 10; 9|pmid= 29695943 |pmc= 5905837 |doi=10.2147/JBM.S129821|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5905837/|llengua=anglès| consulta= 8 maig 2018|}}</ref>


Un ITC de segona generació, el radotinib, ha estat aprovat a alguns països per tractar la fase mielocitària de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Eskazan AE, Keskin D|títol=Radotinib and its clinical potential in chronic-phase chronic myeloid leukemia patients: an update|publicació=Ther Adv Hematol|pàgines=pp: 237-243|volum=2017 Set; 8 (9)|pmid= 29051802 |pmc=5639974|doi=10.1177/2040620717719851|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5639974/|llengua=anglès| consulta= 28 març 2018|}}</ref> Ara per ara, s'estudia com relacionar una dosi segura de radotinib amb la resposta dels pacients.<ref>{{ref-publicació|cognom=Noh H, Jung SY, Kwak JY, Kim SH, ''et al''|títol=Determination of a radotinib dosage regimen based on dose-response relationships for the treatment of newly diagnosed patients with chronic myeloid leukemia|publicació=Cancer Med|pàgines=pàgs: |volum=2018; Mar 25|pmid= 29577681 |issn=2045-7634 |doi=10.1002/cam4.1436|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1002/cam4.1436|llengua=anglès| consulta= 28 març 2018|}}</ref> S'ha observat l'aparició de [[nevus]] [[Displàsia|displàsi]]cs en malalts sotmesos a teràpia amb aquest ITC.<ref>{{ref-publicació|cognom=Woo YR, Kim JS, Kim DW, Park HJ|títol=Development of dysplastic nevus during radotinib therapy in patients with chronic myeloid leukemia|publicació=Indian J Dermatol Venereol Leprol|pàgines=pp: 704-707|volum=2017 Nov-Des; 83 (6)|pmid= 28891531 |issn=0973-3922|doi=10.4103/ijdvl.IJDVL_1030_16|url=http://www.ijdvl.com/article.asp?issn=0378-6323;year=2017;volume=83;issue=6;spage=704;epage=707;aulast=Woo|llengua=anglès| consulta= 28 març 2018|}}</ref>
Un ITC de segona generació, el radotinib, ha estat aprovat a alguns països per tractar la fase mielocitària de la malaltia.<ref>{{ref-publicació|cognom=Eskazan AE, Keskin D|títol=Radotinib and its clinical potential in chronic-phase chronic myeloid leukemia patients: an update|publicació=Ther Adv Hematol|pàgines=pp: 237-243|volum=2017 Set; 8 (9)|pmid= 29051802 |pmc=5639974|doi=10.1177/2040620717719851|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5639974/|llengua=anglès| consulta= 28 març 2018|}}</ref> Ara per ara, s'estudia com relacionar una dosi segura de radotinib amb la resposta dels pacients.<ref>{{ref-publicació|cognom=Noh H, Jung SY, Kwak JY, Kim SH, ''et al''|títol=Determination of a radotinib dosage regimen based on dose-response relationships for the treatment of newly diagnosed patients with chronic myeloid leukemia|publicació=Cancer Med|pàgines=pàgs: |volum=2018; Mar 25|pmid= 29577681 |issn=2045-7634 |doi=10.1002/cam4.1436|url=https://onlinelibrary.wiley.com/doi/epdf/10.1002/cam4.1436|llengua=anglès| consulta= 28 març 2018|}}</ref> S'ha observat l'aparició de [[nevus]] [[Displàsia|displàsi]]cs en malalts sotmesos a teràpia amb aquest ITC.<ref>{{ref-publicació|cognom=Woo YR, Kim JS, Kim DW, Park HJ|títol=Development of dysplastic nevus during radotinib therapy in patients with chronic myeloid leukemia|publicació=Indian J Dermatol Venereol Leprol|pàgines=pp: 704-707|volum=2017 Nov-Des; 83 (6)|pmid= 28891531 |issn=0973-3922|doi=10.4103/ijdvl.IJDVL_1030_16|url=http://www.ijdvl.com/article.asp?issn=0378-6323;year=2017;volume=83;issue=6;spage=704;epage=707;aulast=Woo|llengua=anglès| consulta= 28 març 2018|}}</ref>

Revisió del 15:55, 8 maig 2018

Plantilla:Infotaula malaltiaLeucèmia mieloide crònica
El cromosoma Filadèlfia com es veu en la metafase per FISH. modifica
Tipusleucèmia mieloide, leucèmia crònica i malaltia Modifica el valor a Wikidata
Especialitatoncologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
uracil mustard (en) Tradueix, busulfan, idarrubicina, ciclofosfamida, plicamicina, hidroxiurea, thioguanine hydrate (en) Tradueix, imatinib mesylate (en) Tradueix i pipobroman Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11XH4XG8 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10C92.1
CIM-9205.1
CIM-OM9875/3
Recursos externs
OMIM608232 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB2659
MedlinePlus000570
eMedicinemed/371
MeSHD015464 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet521 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0023473 i C0279543 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:8552 Modifica el valor a Wikidata

La leucèmia mieloide crònica (LMC), també coneguda com a leucèmia granulocítica, leucèmia mielocítica o leucèmia mielògena, cròniques, és un càncer de les cèl·lules blanques de la sang. És una forma de leucèmia caracteritzada per l'augment sense control de les cèl·lules mieloides predominantment en la medul·la òssia i l'acumulació d'aquestes cèl·lules en la sang. Té una incidència de 1-2 casos per 100,000 adults.[1] La LMC és un trastorn de la clonació en les cèl·lules mare de la medul·la òssia en la qual es troba una proliferació de granulòcits madurs (neutròfils, eosinòfils i basòfils) i els seus precursors. L'enzim ADAR1 (implicat en la gènesi d'altres neoproliferacions malignes),[2] és el responsable de mantenir la clonació anòmala de les cèl·lules mare leucocitàries.[3] La LMC és un tipus de malaltia mieloproliferativa associada amb una translocació cromosòmica característica anomenada el cromosoma Filadèlfia. Aquesta translocació consisteix en el fet que parts de dos cromosomes, el 9 i el 22 (translocació 9-22), intercanvien les seves posicions. El resultat és que la part 5 del gen de regió de fractura (en anglès: Breakpoint Cluster Region o BCR) del cromosoma 22 (regió q11) es fusiona amb la part 3 del gen ABL del cromosoma 9 (regió q34). El gen ABL agafa el seu nom d'un virus (el virus Abelson) causant d'un tipus determinat de leucèmia i precursor d'una proteïna similar a la que produeix aquest gen.[4] El resultat de dita fusió és el gen BCR/ABL, el qual té tres variants que es diferencien per les característiques de la seqüència fusionada del gen BCR, cadascuna d'elles relacionada amb un tipus diferent de leucèmia humana.[5]

Ocasionalment, utilitzant el mètode d'hibridació in situ per fluorescència, es detecten en casos de LMC cromosomes Filadèlfia "críptics" (amb alteracions no observables amb la tècnica de bandes GTG) causats per translocacions inusuals, les quals poden afectar la resposta de la malaltia als tractaments.[6] A més de la PCR en temps real, també s'utilitza el cariotipat per diagnosticar i controlar la LMC.[7] Dites tècniques de cariotipat -avui dia molt perfeccionades- permeten la identificació de noves i complexes variacions de la translocació clàssica, presents en un 5–8% de tots els casos de LMC.[8][9]

Fou la primera malaltia humana que es va associar amb una anormalitat citogenètica específica.[10] El nom de "cromosoma Filadèlfia" es deu al fet que la translocació fou descoberta l'any 1960 per dos científics d'aquesta ciutat dels EUA, Peter Nowell (Universitat de Pennsilvània) i David Hungerford del Fox Chase Cancer Center.[11] Cal esmentar que existeix un subtipus molt especial de neoplàsia mielodisplàstica/mieloproliferativa anomenada LMC atípica, la qual té una incidència de 1-2 casos/100 presumptes LMCs i es caracteritza per ser cromosoma Filadèlfia-negativa, encara que presenta moltes característiques analítiques i clíniques comunes amb la genuïna LMC.[12] La LMC atípica té un pronòstic funest, amb un baix índex de supervivència a curt termini. L'únic tractament de la malaltia és el trasplantament al·logènic de cèl·lules mare hematopoètiques.[13]

No existeixen associacions familiars en la LMC. El risc de desenvolupar-la no és major en bessons monozigòtics o en descendents directes de malalts amb la malaltia. No s'ha trobat cap relació entre la LMC i l'exposició a benzè o altres hidrocarburs, fertilitzants o insecticides. No és una leucèmia secundària que aparegui freqüentment després de tractar altres càncers amb fàrmacs alquilants i/o radioteràpia convencional. Les radiacions ionitzants (RIs) a dosis altes (accidents nuclears, irradiació perllongada terapèutica en cas d'espondilitis anquilosant o cáncer uterí) augmenten les possibilitats d'aparició. Les persones diagnosticades de LMC després de patir els efectes de l'accident de Txernòbil no presentaren un índex d'aberracions cromosòmiques addicionals augmentat i el patró del gen BCR/ABL fou similar al dels subjectes amb LMC sense exposició a RIs. S'observà, però, un alt nombre de resistències a la medicació amb ITCs entre els malalts afectats directament per les RIs en relació als malalts d'un grup de control no irradiats.[14] Es va produir un cas de LMC en una persona que patia la síndrome de l'oli tòxic.[15] S'han descrit alguns casos d'aparició de LMC després d'un trasplantament parcial de fetge de donant viu. La patogènia del procés no es coneix completament, però els especialistes creuen que l'acció dels agents immunosupressors -utilitzats per evitar els fenòmens de rebuig- sobre els mecanismes de leucohemogènesi de persones amb trets cromosòmics particulars podria ser un dels factors causals.[16]

La LMC ara es tracta majoritàriament amb uns fàrmacs específics anomenats inhibidors de la tirosina-cinasa (ITC), com Glivec (imatinib),[17] Sprycel (dasatinib),[18] Tasigna (nilotinib)[19] o Bosulif (bosutinib);[20] els quals han aconseguit una gran millora en les taxes de supervivència a llarg termini (arribant al 95,2%), ja des de la introducció de Glivec el 2001.[21] Aquests fàrmacs han revolucionat el tractament d'aquesta malaltia i han permès que la majoria dels pacients tinguin una bona qualitat de vida en comparació amb els antics medicaments de quimioteràpia. Gràcies a l'imatinib, i a banda de l'existència de comorbiditats o hàbits tòxics, els estudis de seguiment durant 10 anys demostren que avui dia l'esperança de vida dels malalts amb LMC és quasi similar a la de la població general.[22] Eventualment, la teràpia amb imatinib de la LMC ocasiona el desenvolupament d'una hepatitis aguda, amb unes característiques histològiques particulars,[23] i que pot evolucionar cap a un fracàs hepàtic tributari de trasplantament.[24] En certs pacients s'ha produït la reactivació d'una hepatitis vírica[25] o d'una tuberculosi.[26] Un altre efecte secundari particular, en aquest cas poc important i que no necessita tractament, és una hiperpigmentació selectiva ocasional del paladar dels pacients tractats amb imatinib.[27] Els malalts de LMC amb determinats factors de risc cardiovascular poden presentar problemes seriosos al ser tractats amb ITCs, per això és convenient establir mesures preventives i controls especials.[28] Un grup d'especialistes europeus ha publicat un ampli treball conjunt amb recomanacions per minimitzar o evitar en la mesura del possible els efectes adversos dels ITCs en pacients amb aquest tipus de leucèmia.[29] Aquesta teràpia comporta algunes contraindicacions medicamentoses, com ara l'ús d'inhibidors de la bomba de protons o de compostos que provoquin un allargament de l'interval QT.[30] En els EUA, s'ha observat una major freqüència de càncers secundaris (de tiroide, pulmó o pròstata, per exemple) en els malalts tractats amb ITCs que la que correspon a la població general. Si bé la causa d'aquest fenomen no es coneix amb claredat, el diagnòstic de dits càncers poc després del de la LMC suggereix que el seu origen es relacionable amb el procés leucèmic i no amb la medicació.[31] En casos avançats de LMC, resistents als ITCs, combinar aquests medicaments amb decitabina (un agent hipometilizant) pot millorar els resultats terapèutics.[32] Unes qüestions encara no ben definides són el moment adequat per cessar el tractament amb ITCs en aquests malalts i els criteris a seguir per fer-ho, per tal d'assegurar una remissió segura i sense risc de continuació de la LMC.[33] Aquesta teràpia no està exempta de complicacions i −de vegades− s'ha d'avaluar el risc d'aparició de problemes iatrogènics i la repercussió d'aquests sobre les possibilitats de supervivència a llarg termini, almenys en determinats grups de malalts amb malignitats secundàries.[34]

En general, la resposta al dasatinib i el nilotinib dels malalts de LMC en fase crònica resistents o intolerants a l'imatinib és bona (un ~50% presenten una resposta citogenètica complerta i un ~40% una resposta molecular major, requisits necessaris per aconseguir la discontinuació del tractament).[35]

El bosutinib acostuma a emprar-se en malalts que presenten intolerància o manca de resposta a dos o més ITCs diferents o amb patologies cardiovasculars o respiratòries concomitants.[36]

Un ITC de segona generació, el radotinib, ha estat aprovat a alguns països per tractar la fase mielocitària de la malaltia.[37] Ara per ara, s'estudia com relacionar una dosi segura de radotinib amb la resposta dels pacients.[38] S'ha observat l'aparició de nevus displàsics en malalts sotmesos a teràpia amb aquest ITC.[39]

Des de fa més d'una dècada es desenvolupen estratègies seqüencials que estudien l'acció terapèutica conjunta dels ITCs i nous fàrmacs, com ara els inhibidors del proteasoma (per exemple, el bortezomib,[40] emprat en el tractament del mieloma múltiple i del limfoma de cèl·lules del mantell -un tipus de càncer poc habitual i de pronòstic molt dolent derivat dels limfòcits B- i que destrueix les cèl·lules tumorals per inhibició selectiva i reversible del proteasoma 26S) i els medicaments immunomoduladors.[41]

En alguns casos de resistència, intolerància o mala resposta a la medicació, pot ser necessari el trasplantament de progenitors hematopoiètics o emprar ITCs alternatius de darrera generació (ponatinib).[42] Ara per ara, només un 1% dels malalts amb LMC -tractats correctament- moren per causes relacionades amb la progressió de la leucèmia.[43]

Avui dia, l'estudi del polimorfisme de nucleòtids simples a determinades regions reguladores dels gens SLC22A4 i SLC22A5 ajuden a predir la resposta dels malalts al tractament amb ITCs.[44] També, la determinació de la fosfoproteïna CRKL amb citometria de flux ajuda a identificar, una vegada fet el diagnòstic, als malalts que desenvoluparan un resposta inadequada durant la teràpia amb imatinib.[45] Els nivells de certes tirosina-fosfatases (uns enzims del grup de les hidrolases), anomenades PTPRG i PTPRC, modifiquen de forma oposada (positiva o negativa) l'acció del nilotinib sobre les cèl·lules de LMC, un fenomen que té un potencial valor pronòstic i ser d'utilitat pràctica per optimitzar la teràpia amb ITCs.[46]

En casos avançats, pot aparèixer una hipercalcèmia, que és un signe de mal pronòstic.[47] Dita hipercalcèmia es manifesta radiològicament en forma de lesions lítiques als ossos o de focus múltiples d'hipercaptació del radiotraçador en les gammagrafies òssies, que indiquen l'existència d'un procés osteoclàstic generalitzat. Gairebé sempre, la causa d'això és la destrucció òssia per les cèl·lules leucèmiques; rares vegades, però, és resultat d'una producció ectòpica d'hormona paratiroïdal.[48]

Al nostre entorn, la presentació de la LMC ha augmentat i és similar a la d'altres països europeus. La comparació amb estudis anteriors indica que, majoritàriament, es presenta de forma asimptomàtica, sense esplenomegàlia, amb menor leucocitosi i en fases de millor pronòstic.[49] Ocasionalment, pot debutar amb pneumònies de repetició (que emmascaren la causa de la leucocitosi), EPOC i fibril·lació auricular.[50] En un 5%–10% de LMCs, el primer símptoma de la malaltia és algun tipus de trastorn visual, habitualment provocat per hemorràgies a la retina; una manifestació inicial que es considera un factor que empitjora la prognosi del malalt.[51] Aquesta forma de retinopatia pot millorar amb la pràctica d'una leucoafèresi.[52] De forma poc freqüent, es presenta un priapisme derivat quasi sempre de fenòmens de dipòsit o d'aglutinació de cèl·lules leucèmiques als cossos cavernosos i venes dorsals del penis. Només un 20% de tots els casos de priapisme es deuen a alteracions hematològiques neoproliferatives i de dit percentatge un 50% apareix en homes afectes de LMC. El tractament més usual és l'aspiració cavernosa, acompanyada d'irrigacions de fenilefrina (una substància simpaticomimètrica) i heparina; si bé de vegades por ser necessària una derivació quirúrgica vascular.[53] Una teràpia que també s'utilitza en aquests casos per reduir la viscositat hemàtica és la leucoafèresi (depleció mecànica dels glòbuls blancs).[54]

Fases de la LMC

+ Fase crònica o mielocitària

Acostuma a mantenir-se durant uns 4 o 5 anys (sense tractament), de vegades amb una fase prèvia sense símptomes. No és rar que es detecti de forma incidental a les anàlisis rutinàries. Als països occidentals, el 90% dels malalts de LMC són diagnosticats a la fase crònica.[55] En cas de ser simptomàtica, es pot apreciar astènia, pal·lidesa, pèrdua de pes, esplenomegàlia o hiperuricèmia. No es palpen adenomegàlies. A l'hemograma es veu una leucocitosi amb menys d'un 2% de blastes, i a moll d'os una proliferació de granulòcits amb formes precursores de mida reduïda.

+ Fase accelerada

D'uns 6-8 mesos de durada. Els factors que promouen les transicions de fase no es coneixen completament, però s'ha observat, per exemple, la presència d'un segon cromosoma Filadèlfia, d'una trisomia del cromosoma 8 o d'una deleció a la proteïna p17. El malalt té febre i dolors osteoarticulars. Les analítiques indiquen un gran nombre de basòfils (per augment dels blastes), anèmia, trombocitopènia i hipereosinofilia. Aquestes alteracions poden comportar infeccions, trombosis i/o hemorràgies.[56]

+ Fase de transformació a leucèmia aguda (crisi blàstica)

S'observa un >20% de blastes a moll d'os. El 80% dels casos en fase de crisi blàstica desenvolupen una leucèmia mieloblàstica aguda (LMA) i el 20% una leucèmia linfoblàstica aguda (LLA), que té millor pronòstic. Els malalts pateixen anèmia greu, infeccions repetides, leucoèstasi, hemorràgies múltiples i trombosis. La proliferació de blastes -en especial els de la línia monoblàstica, a causa de les seves grans dimensions- incrementa la viscositat de la sang i ocasiona lesions de l'endoteli, de manera que alguns pacients en aquesta fase presenten infarts cerebrals que empitjoren el seu pronòstic vital, un fet afavorit per l'escassa capacitat de penetració de l'imatinib i els seus metabòlits en el SNC a través de la barrera hematoencefàlica.[57] La clínica és similar a la d'una leucèmia aguda, fet que obliga a fer el diagnòstic diferencial emprant tècniques de biologia molecular.[58] En aquesta fase, el tractament amb imatinib aconsegueix de vegades el retorn a la fase crònica, però no té un impacte significatiu en el temps de supervivència a llarg termini.[59] En general, dit temps ha augmentat en comparació amb el dels malalts en fase avançada tractats amb les anteriors combinacions quimioteràpiques.[60]

Darreres investigacions

L'associació de l'inhibidor dual del complex PI3K/mTOR, NVP-BEZ235, amb l'imatinib, indueix l'apoptosi de les cèl·lules de la LMC i augmenta la capacitat de l'imatinib per inhibir el creixement de cèl·lules resistents al tractament.[61] Un derivat de la naftoquinona, el CM363, és capaç -in vivo i in vitro- d'aturar el cicle de les cèl·lules leucèmiques i augmentar la seva apoptosi, evitant els fenòmens de resistència a l'imatinib metasulfonat i actuant amb la mateixa eficàcia contra les cèl·lules malignes imatinib-sensibles i les imatinib-resistents.[62]

En cèl·lules cultivades de LMC, la dihidroartemisinina mostra propietats antitumorals molt semblants a les del tamoxifè, ja que actua com una substància antiestrògena i regula la diferenciació de les cèl·lules progenitores pluripotents hematopoètiques. Això fa que sigui considerada un agent quimioteràpic potencial contra la LMC.[63]

El compliment correcte de les pautes de medicació indicades i el control molecular (PCR) regular de la malaltia dels malalts en fase crònica s'associen amb un menor risc de progressió de la LMC i de la mortalitat que això comporta.[64]

L'ús de biosensors basats en la transmissió d'energia de ressonància, ajuda a valorar anticipadament la resposta de la LMC als inhibidors de la tirosina-cinasa.[65] L'heterogeneïtat genètica dels gens BCR-ABL1 fusionats comporta canvis significatius en la forma de presentació de la LMC i en la seva progressió. La identificació biomolecular de dites diferències pot ajudar a dissenyar les teràpies més adients per a cada cas.[66] Altres paràmetres que tenen valor predictiu pel que fa a la rapidesa de progressió i la resistència o la bona resposta als ITCs de la malaltia són la densitat vascular i el nombre de dissimilituds en mida i forma dels petits vasos del moll d'os, unes variables que indiquen el grau d'angiogènesi a dita estructura; el qual que pot ser avaluat emprant tincions immunohistoquímiques i procediments d'anàlisi d'imatge en mostres biòpsiques.[67]

Les espècies reactives de l'oxigen semblen tenir un paper important en la mutagènesi del BCR-ABL1, la progressió de la LMC i la seva resistència als ITCs.[68] Les cèl·lules natural killers són un camp d'investigació de gran interès per trobar mètodes d'immunoestimulació a l'hora de plantejar la retirada del tractament amb imatinib.[69] Les noves tècniques d'anàlisi del transcriptoma han permès identificar diferències moleculars en les cèl·lules mare de la LMC,[70] les quals fan possible una millor subtipicació de la malaltia i entendre el comportament resistent de certes poblacions cel·lulars tumorals davant dels tractaments emprats fins ara.[71]

Alguns autors investiguen el paper de les quimiocines del moll d'os (en especial de les proteïnes CXCL12 i CCL3) en la gènesi i comportament de la LMC i apunten la probabilitat que un major coneixement del seu pes etiològic en la formació de noves cèl·lules malignes obri pas a una futura diana terapèutica en la malaltia, partint de les cél·lules precursores del sistema hematopoiètic.[72]

S'han dissenyat nous derivats del 1,3,4-tiadiazole que mostren una alta i específica activitat inhibitòria de la ABL-cinasa present en l'oncogen BCR/ABL expressat en determinades línies cel·lulars de LMC i que tenen un efecte antiproliferatiu preferent sobre elles.[73]

El conjunt de canvis epigenètics observats en l'origen i progressió de la malaltia és molt ampli. Inclou alteracions de l'ADN, del funcionament de les histones, de l'efecte modulador de diferents tipus d'ARNs no codificants o canvis subtils en proteïnes "escriptores" que tenen bromodominis claus. El coneixement de tots aquests mecanismes epigenètics anòmals és del tot necessari per determinar el paper que tenen en l'evolució, pronòstic i resistència als fàrmacs de la LMC i, lògicament, per desenvolupar noves formes de tractament.[74] La identificació de l'increment de determinats marcadors de superfície en les cèl·lules de la LMC durant la fase crònica fa possible explicar la manca de resposta a l'imatinib en certs malalts, els quals podrien potencialment ser tractats amb teràpies basades en anticossos modificats.[75] Un altre punt clau per millorar el tractament de la malaltia és el coneixement de les particulars mutacions que es produeixen en el ABL1 durant l'administració dels ITCs i que alteren l'eficàcia de dits fàrmacs.[76] Aquestes mutacions acostumen a ocórrer a l'inici de la teràpia, durant la fase crònica de la malaltia; de vegades, però, tenen lloc anys després del començament de la medicació amb ITCs.[77]

Un camp de recerca nou és la investigació del paper que tenen les plaquetes en els mecanismes de progressió de la malaltia i els possibles canvis que els tractaments actuals ocasionen en la funcionalitat de dites cèl·lules.[78]

La combinació dels estudis in vitro, in vivo i la biologia de sistemes produeix noves formes de recerca orientades a crear teràpies optimitzades contra la LMC.[79]

Referències

  1. ↑ Jabbour, E; Kantarjian, H «Chronic myeloid leukemia: 2016 update on diagnosis, therapy, and monitoring» (en anglès). Am J Hematol, 2016 Feb; 91 (2), pp: 252-265. DOI: 10.1002/ajh.24275. PMID: 26799612 [Consulta: 21 abril 2017].
  2. ↑ Crews, LA; Jiang, Q; Zipeto, MA; Lazzari, E; et al «An RNA editing fingerprint of cancer stem cell reprogramming» (en anglès). J Transl Med, 2015; 13, pp: 52. DOI: 10.1186/s12967-014-0370-3. PMC: 4341880. PMID: 25889244 [Consulta: 22 abril 2017].
  3. ↑ Jiang, Q; Crews, LA; Barrett, CL; Chun, HJ; et al «ADAR1 promotes malignant progenitor reprogramming in chronic myeloid leukemia» (en anglès). Proc Natl Acad Sci U S A, 2013 Gen 15; 110(3), pp: 1041–1046. DOI: 10.1073/pnas.1213021110. PMC: 3549099. PMID: 23275297 [Consulta: 22 abril 2017].
  4. ↑ Kurzrock, R; Kantarjian, HM; Druker, BJ; Talpaz, M «Philadelphia chromosome-positive leukemias: from basic mechanisms to molecular therapeutics» (en anglès). Ann Intern Med, 2003 Maig 20; 138 (10), pp: 819-830. DOI: 10.7326/0003-4819-138-10-200305200-00010. PMID: 12755554 [Consulta: 28 abril 2017].
  5. ↑ Pane F, Intrieri M, Quintarelli C, Izzo B, et al «BCR/ABL genes and leukemic phenotype: from molecular mechanisms to clinical correlations» (en anglès). Oncogene, 2002 Des 9; 21 (56), pp: 8652-8667. DOI: 10.1038/sj.onc.1206194. ISSN: 0950-9232. PMID: 12476311 [Consulta: 10 setembre 2017].
  6. ↑ Gutiérrez, LG; Noriega, MF; Laudicina, A; Quatrin, M; et al «An unusual translocation, t(1;11)(q21;q23), in a case of chronic myeloid leukemia with a cryptic Philadelphia chromosome» (en anglès). Oncol Lett, 2017 Maig; 13 (5), pp: 3159-3162. DOI: 10.3892/ol.2017.5845. PMC: 5431391. PMID: 28521421 [Consulta: 27 maig 2017].
  7. ↑ Chauffaille, MLLF «Is karyotyping still needed in the diagnosis and monitoring of chronic myeloid leukemia?» (en anglès). Rev Bras Hematol Hemoter, 2017 Jul-Set; 39 (3), pp: 281-282. DOI: 10.1016/j.bjhh.2016.12.003. ISSN: 1516-8484. PMID: 28830611 [Consulta: 24 agost 2017].
  8. ↑ Asif M, Hussain A, Wali A, Ahmad N, et al «A rare case of three-way complex variant translocation in chronic myeloid leukemia t(6;9;22)(p21;q34;q11): A case report» (en anglès). Biomed Rep, 2017 Oct; 7 (4), pp: 377-379. DOI: 10.3892/br.2017.967. PMC: 5649580. PMID: 29085635 [Consulta: 16 novembre 2017].
  9. ↑ Achkar WA, Wafa A, Ali BY, Manvelyan M, Liehr T «A rare chronic myeloid leukemia case with Philadelphia chromosome, BCR-ABL e13a3 transcript and complex translocation involving four different chromosomes» (en anglès). Oncol Lett, 2010 Set; 1 (5), pp: 797–800. DOI: 10.3892/ol_00000139. PMC: 3436393. PMID: 22966382 [Consulta: 16 novembre 2017].
  10. ↑ Rey, LA; Montenegro, Y «Leucemia mieloide cronica, estado del arte» (en castellà). Rev. Univ. Ind. Santander, Salud, 2009 Abr-Ag; 41 (2), pp: 169-180 [Consulta: 21 abril 2017].
  11. ↑ Nowell, PC «Discovery of the Philadelphia chromosome: a personal perspective» (en anglès). The Journal of Clinical Investigation, 2007 Ag; 117 (8), pp: 2033–2035. DOI: 10.1172/JCI31771. PMC: 1934591. PMID: 17671636 [Consulta: 28 abril 2017].
  12. ↑ Sangle, N «Atypical chronic myeloid leukemia (aCML)» (en anglès). PathologyOutlines.com, 2017; Mar 9, pàgs: 3 [Consulta: 6 octubre 2017].
  13. ↑ Drozd-Sokołowska JE, Waszczuk-Gajda A, Mądry K, Dwilewicz-Trojaczek J «Atypical chronic myeloid leukaemia - a rare subtype of myelodysplastic/myeloproliferative neoplasm» (en anglès). Contemp Oncol (Pozn), 2018; 22 (1), pp: 14-19. DOI: 10.5114/wo.2018.74388. PMC: 5909725. PMID: 29692658 [Consulta: 8 maig 2018].
  14. ↑ Dmytrenko IV, Fedorenko VG, Shlyakhtychenko TY, Sholoyko VV, et al «The efficiency of tyrosine kinase inhibitor therapy in patients with chronic myeloid leukemia exposed to ionizing radiation due to the Chornobyl nuclear power plant accident» (en ucraïnès/anglès). Probl Radiac Med Radiobiol, 2014 Sep; 19, pp: 241-255. ISSN: 2304-8336. PMID: 25536562 [Consulta: 4 gener 2018].
  15. ↑ Llamas-Sillero P, Gómez-Roncero M, Forés R, Cabrera R, et al «Chronic myeloid leukaemia and allogenic bone marrow transplantation in a patient with toxic oil syndrome» (en anglès). Postgrad Med J, 1995 Jul; 71 (837), pp: 444-445. PMC: 2397969. PMID: 7567747 [Consulta: 28 juliol 2017].
  16. ↑ Zhang L, Long B, Li XQ, Fang ZG, et al «Chronic myeloid leukemia following liver transplantation: A case report» (en anglès). Mol Clin Oncol, 2017 Des; 7 (6), pp: 1159-1161. DOI: 10.3892/mco.2017.1465. PMC: 5740856. PMID: 29285393 [Consulta: 4 gener 2018].
  17. ↑ EMA «Glivec» (en anglès). EPAR summary for the public, 2013 Jun; EMA/436309/2013, pàgs: 3 [Consulta: 28 març 2018].
  18. ↑ EMA «Sprycel» (en anglès). EPAR summary for the public, 2015 Gen; EMA/801521/2014, pàgs: 3 [Consulta: 28 març 2018].
  19. ↑ EMA «Tasigna» (en anglès). EPAR summary for the public, 2017 Maig; EMA/278453/2017, pàgs: 3 [Consulta: 28 març 2018].
  20. ↑ EMA «Bosulif» (en anglès). EPAR summary for the public, 2013 Mar; EMA/42251/2013, pàgs: 3 [Consulta: 28 març 2018].
  21. ↑ «Centro de Información online de Medicamentos de la AEMPS - CIMA». Ministerio de Sanidad. AEMPS.. [Consulta: 6 juny 2013].
  22. ↑ Hehlmann R, Lauseker M, Saußele S, Pfirrmann M, et al «Assessment of imatinib as first-line treatment of chronic myeloid leukemia: 10-year survival results of the randomized CML study IV and impact of non-CML determinants» (en anglès). Leukemia, 2017 Nov; 31 (11), pp: 2398-2406. DOI: 10.1038/leu.2017.253. PMC: 5668495. PMID: 28804124 [Consulta: 13 abril 2018].
  23. ↑ James C, Trouette H, Marit G, Cony-Makhoul P, Mahon FX «Histological features of acute hepatitis after imatinib mesylate treatment» (en anglès). Leukemia, 2003 Maig; 17 (5), pp: 978-979. DOI: 10.1038/sj.leu.2402910. PMID: 12750713 [Consulta: 31 maig 2017].
  24. ↑ Nacif LS, Waisberg DR, Pinheiro RS, Lima FR, et al «Imatinib-induced fulminant liver failure in chronic myeloid leukemia: role of liver transplant and second-generation tyrosine kinase inhibitors: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2018 Mar 10; 12 (1), pp: 63. DOI: 10.1186/s13256-018-1588-0. PMC: 5845231. PMID: 29523185 [Consulta: 28 març 2018].
  25. ↑ Lai GM, Yan SL, Chang CS, Tsai CY «Hepatitis B reactivation in chronic myeloid leukemia patients receiving tyrosine kinase inhibitor» (en anglès). World J Gastroenterol, 2013 Feb 28; 19 (8), pp: 1318-1321. DOI: 10.3748/wjg.v19.i8.1318. PMC: 3587491. PMID: 23483799 [Consulta: 28 març 2018].
  26. ↑ Daniels JM, Vonk-Noordegraaf A, Janssen JJ, Postmus PE, van Altena R «Tuberculosis complicating imatinib treatment for chronic myeloid leukaemia» (en anglès). Eur Respir J, 2009 Mar; 33 (3), pp: 670-672. DOI: 10.1183/09031936.00025408. ISSN: 1399-3003. PMID: 19251803 [Consulta: 28 març 2018].
  27. ↑ Bombeccari GP, Garagiola U, Pallotti F, Rossi M, et al «Hyperpigmentation of the hard palate mucosa in a patient with chronic myeloid leukaemia taking imatinib» (en anglès). Maxillofac Plast Reconstr Surg, 2017 Des 5; 39 (1), pp: 37. DOI: 10.1186/s40902-017-0136-y. PMC: 5714941. PMID: 29230387 [Consulta: 3 gener 2018].
  28. ↑ Aghel N, Delgado DH, Lipton JH «Cardiovascular toxicities of BCR-ABL tyrosine kinase inhibitors in chronic myeloid leukemia: preventive strategies and cardiovascular surveillance» (en anglès). Vasc Health Risk Manag, 2017 Aug 4; 13, pp: 293-303. DOI: 10.2147/VHRM.S108874. PMC: 5552150. PMID: 28831263 [Consulta: 27 agost 2017].
  29. ↑ Steegmann JL, Baccarani M, Breccia M, Casado LF, et al «European LeukemiaNet recommendations for the management and avoidance of adverse events of treatment in chronic myeloid leukaemia» (en anglès). Leukemia, 2016 Ag; 30 (8), pp: 1648–1671. DOI: 10.1038/leu.2016.104. PMC: 4991363. PMID: 27121688 [Consulta: 16 novembre 2017].
  30. ↑ Flynn KE, Atallah E «Quality of life and long term therapy in patients with chronic myeloid leukemia» (en anglès). Curr Hematol Malig Rep, 2016 Abr; 11 (2), pp: 80–85. DOI: 10.1007/s11899-016-0306-5. PMC: 4860261. PMID: 26879546 [Consulta: 10 febrer 2018].
  31. ↑ Kumar V, Garg M, Chaudhary N, Chandra AB «An observational study on risk of secondary cancers in chronic myeloid leukemia patients in the TKI era in the United States» (en anglès). PeerJ, 2018 Feb 12; 6, pp: e4342. DOI: 10.7717/peerj.4342. PMC: 5813591. PMID: 29456888 [Consulta: 7 març 2018].
  32. ↑ Jiang LC, Luo JM «Role and mechanism of decitabine combined with tyrosine kinase inhibitors in advanced chronic myeloid leukemia cells» (en anglès). Oncol Lett, 2017 Ag; 14 (2), pp: 1295-1302. DOI: 10.3892/ol.2017.6318. PMC: 5529866. PMID: 28789344 [Consulta: 24 agost 2017].
  33. ↑ Laneuville, P «When to Stop Tyrosine Kinase Inhibitors for the Treatment of Chronic Myeloid Leukemia» (en anglès). Curr Treat Options Oncol, 2018 Mar 8; 19 (3), pp: 15. DOI: 10.1007/s11864-018-0532-2. PMC: 5842492. PMID: 29520446 [Consulta: 24 març 2018].
  34. ↑ Miranda MB, Lauseker M, Kraus MP, Proetel U, et al «Secondary malignancies in chronic myeloid leukemia patients after imatinib-based treatment: long-term observation in CML Study IV» (en anglès). Leukemia, 2016 Jun; 30 (6), pp: 1255-1262. DOI: 10.1038/leu.2016.20. PMC: 4895174. PMID: 26859076 [Consulta: 28 març 2018].
  35. ↑ Tiribelli M, Bonifacio M, Binotto G, Iurlo A, et al «Excellent outcomes of 2G-TKI therapy after imatinib failure in chronic phase CML patients» (en anglès). Oncotarget, 2018 Mar 6; 9 (18), pp: 14219–14227. DOI: 10.18632/oncotarget.24478. PMC: 5865665. PMID: 29581839 [Consulta: 2 abril 2018].
  36. ↑ Isfort S, Brümmendorf TH «Bosutinib in chronic myeloid leukemia: patient selection and perspectives» (en anglès). J Blood Med, 2018 Apr 10; 9, pp: 43-50. DOI: 10.2147/JBM.S129821. PMC: 5905837. PMID: 29695943 [Consulta: 8 maig 2018].
  37. ↑ Eskazan AE, Keskin D «Radotinib and its clinical potential in chronic-phase chronic myeloid leukemia patients: an update» (en anglès). Ther Adv Hematol, 2017 Set; 8 (9), pp: 237-243. DOI: 10.1177/2040620717719851. PMC: 5639974. PMID: 29051802 [Consulta: 28 març 2018].
  38. ↑ Noh H, Jung SY, Kwak JY, Kim SH, et al «Determination of a radotinib dosage regimen based on dose-response relationships for the treatment of newly diagnosed patients with chronic myeloid leukemia» (en anglès). Cancer Med, 2018; Mar 25, pàgs:. DOI: 10.1002/cam4.1436. ISSN: 2045-7634. PMID: 29577681 [Consulta: 28 març 2018].
  39. ↑ Woo YR, Kim JS, Kim DW, Park HJ «Development of dysplastic nevus during radotinib therapy in patients with chronic myeloid leukemia» (en anglès). Indian J Dermatol Venereol Leprol, 2017 Nov-Des; 83 (6), pp: 704-707. DOI: 10.4103/ijdvl.IJDVL_1030_16. ISSN: 0973-3922. PMID: 28891531 [Consulta: 28 març 2018].
  40. ↑ EMA «Bortezomib Hospira» (en anglès). EPAR summary for the public, 2016 Jul; EMA/CHMP/380101/2016, pàgs: 3 [Consulta: 28 març 2018].
  41. ↑ Pérez-Roger, I; Albero, MP «The Proteasome as a Therapeutic Target in Chronic Myeloid Leukemia» (en anglès). A: Myeloid Leukemia - Basic Mechanisms of Leukemogenesis, Chap. 6 (Koschmieder, S; Krug, U; Editors). InTech, 2011; Des 14, pp: 111-122 ISBN 978-953-307-789-5. DOI: 10.5772/27179 [Consulta: 7 març 2018].
  42. ↑ Camañas-Troyano, C; Calderón-Acedos, C; Moriel-Sánchez, M del C; Segura-Bedmar, M «Ponatinib: nueva alternativa para el tratamiento de la leucèmia mieloide crónica resistente» (en castellà). Farm Hosp, 2013 Sep-Oct; 37 (5), pp: 424-429. DOI: 10.7399/FH.2013.37.5.759. PMID: 24128110 [Consulta: 25 abril 2017].
  43. ↑ Gambacorti-Passerini, C; Antolini, L; Curik, N; Mahon, FX; et al «Multicenter independent assessment of outcomes in chronic myeloid leukemia patients treated with imatinib» (en anglès). J Natl Cancer Inst, 2011 Abr 6; 103 (7), pp: 553-561. DOI: 10.1093/jnci/djr060. PMID: 21422402 [Consulta: 27 maig 2017].
  44. ↑ Jaruskova, M; Curik, N; Hercog, R; Polivkova, V; et al «Genotypes of SLC22A4 and SLC22A5 regulatory loci are predictive of the response of chronic myeloid leukemia patients to imatinib treatment» (en anglès). J Exp Clin Cancer Res, 2017 Abr 18; 36 (1), pp: 55. DOI: 10.1186/s13046-017-0523-3. PMC: 5395939. PMID: 28420426 [Consulta: 21 abril 2017].
  45. ↑ Krupkova L, Mojzikova R, Novotny J, Gazdova J, et al «Flow cytometric monitoring of the in vitro inhibition of the phosphorylation of CRKL and of SRC family kinases in patients with chronic myelogenous leukemia treated with tyrosine kinase inhibitors» (en anglès). Int J Lab Hematol, 2015 Feb; 37 (1), pp: e11-15. DOI: 10.1111/ijlh.12258. PMID: 24845482 [Consulta: 30 juliol 2017].
  46. ↑ Drube J, Ernst T, Pfirrmann M, Albert BV, et al «PTPRG and PTPRC modulate nilotinib response in chronic myeloid leukemia cells» (en anglès). Oncotarget, 2018 Gen 15; 9 (10), pp: 9442-9455. DOI: 10.18632/oncotarget.24253. PMC: 5823647. PMID: 29507701 [Consulta: 19 març 2018].
  47. ↑ Toro-Tobón, D; Agosto, S; Ahmadi, S; Koops, M; Bruder, JM «Chronic Myeloid Leukemia Associated Hypercalcemia: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Am J Case Rep, 2017 Feb 27; 18, pp: 203-207. DOI: 10.12659/AJCR.902467. PMC: 5340222. PMID: 28239141 [Consulta: 28 abril 2017].
  48. ↑ Sharma N, Jain S, Kumari S, Varma S «Hypercalcaemia with radiographic abnormalities in chronic myeloid leukaemia» (en anglès). Postgrad Med J, 1998 Maig; 74 (871), pp: 301-303. ISSN: ‎0032-5473. PMC: 2360905. PMID: 9713619 [Consulta: 10 febrer 2018].
  49. ↑ Osorio, S; Casado, LF; Giraldo, P; Maestro, B; et al «Leucemia mieloide crónica en España: sus características de presentación han cambiado. Sección española del registro poblacional EUTOS» (en castellà/anglès). Rev Clin Esp, 2016 Ag-Sep; 216 (6), pp: 293-300. DOI: 10.1016/j.rce.2016.03.001. PMID: 27061504 [Consulta: 25 abril 2017].
  50. ↑ Updyke KM, Morales-Lappot J, Lee T «Atypical Presentation of Chronic Myelogenous Leukemia» (en anglès). Cureus, 2017 Maig; 9 (5), pp: e1280. DOI: 10.7759/cureus.1280. PMC: 5484601. PMID: 28656128 [Consulta: 28 juliol 2017].
  51. ↑ Huang PK, Sanjay S «Visual Disturbance as the first Symptom of Chronic Myeloid Leukemia» (en anglès). Middle East Afr J Ophthalmol, 2011 Oct-Des; 18 (4), pp: 336–338. DOI: 10.4103/0974-9233.90143. PMC: 3249827. PMID: 22224030 [Consulta: 16 gener 2018].
  52. ↑ Mohamed M, Oakley C, McEwen F, Connelley G «Leucapheresis for management of retinopathy in chronic myeloid leukaemia» (en anglès). BMJ Case Rep, 2015 Des 1; 2015, pii: bcr2015212889. DOI: 10.1136/bcr-2015-212889. PMC: 4680575. PMID: 26628310 [Consulta: 16 gener 2018].
  53. ↑ Nerli RB, Magdum PV, Hiremath SC, Patil AY, et al «Priapism - A Rare Presentation in Chronic Myeloid Leukemia: Case Report» (en anglès). Urol Case Rep, 2015 Nov 30; 4, pp: 8-10. DOI: 10.1016/j.eucr.2015.08.005. PMC: 4719907. PMID: 26793565 [Consulta: 16 gener 2018].
  54. ↑ Ergenc H, Varım C, Karacaer C, Çekdemir D «Chronic myeloid leukemia presented with priapism: Effective management with prompt leukapheresis» (en anglès). Niger J Clin Pract, 2015 Nov-Des; 18 (6), pp: 828-830. DOI: 10.4103/1119-3077.163282. ISSN: 1119-3077. PMID: 26289527 [Consulta: 9 febrer 2018].
  55. ↑ Besa, EC «Chronic Myelogenous Leukemia (CML) Treatment & Management. Approach Considerations» (en anglès). Medscape Hematology. WebMD, 2017; Mar 11, pàgs: 7 [Consulta: 28 abril 2017].
  56. ↑ Furtado, VF; Santos, GR; de Carvalho, DS; Staziaki, PV; et al «Accelerated phase chronic myeloid leukemia: evaluation of clinical criteria as predictors of survival, major cytogenetic response and progression to blast phase» (en anglès). Rev Bras Hematol Hemoter, 2015 Set-Oct; 37 (5), pp: 341–347. DOI: 10.1016/j.bjhh.2015.07.004. PMC: 4685086. PMID: 26408370 [Consulta: 28 abril 2017].
  57. ↑ Chikkannaiah P, Chandranaik DD, Erappa N, Reddy B, Venkataramappa S «Blast phase transformation of chronic myelogenous leukemia presenting with central nervous system manifestation» (en anglès). Asian J Neurosurg, 2016 Gen-Mar; 11 (1), pp: 77. DOI: 10.4103/1793-5482.165778. PMC: 4732262. PMID: 26889299 [Consulta: 16 gener 2018].
  58. ↑ Clopton, J «Advanced Phases of Chronic Myelogenous Leukemia» (en anglès). Medscape Leukemia & Lymphoma. WebMD, 2016; Des 18, pàgs: 3 [Consulta: 28 abril 2017].
  59. ↑ Palandri F, Castagnetti F, Testoni N, Luatti S, et al «Chronic myeloid leukemia in blast crisis treated with imatinib 600 mg: outcome of the patients alive after a 6-year follow-up» (en anglès). Haematologica, 2008 Des; 93 (12), pp: 1792-1796. DOI: 10.3324/haematol.13068. PMID: 18838477 [Consulta: 26 agost 2017].
  60. ↑ Silver RT, Cortes J, Waltzman R, Mone M, Kantarjian H «Sustained durability of responses and improved progression-free and overall survival with imatinib treatment for accelerated phase and blast crisis chronic myeloid leukemia: long-term follow-up of the STI571 0102 and 0109 trials» (en anglès). Haematologica, 2009 Maig; 94 (5), pp: 743-744. DOI: 10.3324/haematol.2009.006999. PMC: 2675690. PMID: 19407320 [Consulta: 26 agost 2017].
  61. ↑ Xin P, Li C, Zheng Y, Peng Q, et al «Efficacy of the dual PI3K and mTOR inhibitor NVP-BEZ235 in combination with imatinib mesylate against chronic myelogenous leukemia cell lines» (en anglès). Drug Des Devel Ther, 2017 Abr 3; 11, pp: 1115-1126. DOI: 10.2147/DDDT.S132092. PMC: 5388256. PMID: 28435223 [Consulta: 18 maig 2017].
  62. ↑ Guerra B, Martín-Rodríguez P, Díaz-Chico JC, McNaughton-Smith G, et al «CM363, a novel naphthoquinone derivative which acts as multikinase modulator and overcomes imatinib resistance in chronic myelogenous leukemia» (en anglès). Oncotarget, 2017 May 2; 8 (18), pp: 29679–29698. DOI: 10.18632/oncotarget.11425. PMC: 5444695. PMID: 27557509 [Consulta: 17 setembre 2017].
  63. ↑ Li X, Gao Y, Zhang Q, Hu N, et al «Dihydroartemisinin-regulated mRNAs and lncRNAs in chronic myeloid leukemia» (en anglès). Oncotarget, 2017 Des 15; 9 (2), pp: 2543-2552. DOI: 10.18632/oncotarget.23274. PMC: 5788658. PMID: 29416790 [Consulta: 9 febrer 2018].
  64. ↑ Haque R, Shi J, Chung J, Xu X, et al «Medication adherence, molecular monitoring, and clinical outcomes in patients with chronic myelogenous leukemia in a large HMO» (en anglès). J Am Pharm Assoc (2003), 2017 Ma-Jun; 57 (3), pp: 303-310.e2. DOI: 10.1016/j.japh.2017.01.004. PMID: 28259737 [Consulta: 19 maig 2017].
  65. ↑ Horiguchi M, Fujioka M, Kondo T, Fujioka Y, et al «Improved FRET Biosensor for the Measurement of BCR-ABL Activity in Chronic Myeloid Leukemia Cells» (en anglès). Cell Struct Funct, 2017 Feb 2; 42 (1), pp: 15-26. DOI: 10.1247/csf.16019. PMID: 27928132 [Consulta: 19 maig 2017].
  66. ↑ Zhou F, Jin R, Hu Y, Mei H «A novel BCR-ABL1 fusion gene with genetic heterogeneity indicates a good prognosis in a chronic myeloid leukemia case» (en anglès). Mol Cytogenet, 2017 Maig 19; 10, pp: 19. DOI: 10.1186/s13039-017-0322-8. PMC: 5438485. PMID: 28533818 [Consulta: 26 maig 2017].
  67. ↑ Ćojbašić I, Mačukanović-Golubović L, Mihailović D, Vučić M, Ćojbašić Ž «The significance of angiogenesis for predicting optimal therapeutic response in chronic myeloid leukaemia patients» (en anglès). Pol J Pathol, 2017; 68 (3), pp: 241-251. DOI: 10.5114/pjp.2017.71532. ISSN: 1233-9687. PMID: 29363916 [Consulta: 8 febrer 2018].
  68. ↑ Antoszewska-Smith J, Pawlowska E, Blasiak J «Reactive oxygen species in BCR-ABL1-expressing cells - relevance to chronic myeloid leukemia» (en anglès). Acta Biochim Pol, 2017; 64 (1), pp: 1-10. DOI: 10.18388/abp.2016_1396. PMID: 27904889 [Consulta: 19 maig 2017].
  69. ↑ Rea D, Henry G, Khaznadar Z, Etienne G, et al «Natural killer cell counts are associated with molecular relapse-free survival after imatinib discontinuation in chronic myeloid leukemia: the IMMUNOSTIM study» (en anglès). Haematologica, 2017 Maig 18, pii: haematol.2017.165001. DOI: 10.3324/haematol.2017.165001. PMID: 28522576 [Consulta: 22 maig 2017].
  70. ↑ Jamieson, CH «Chronic myeloid leukemia stem cells» (en anglès). Hematology Am Soc Hematol Educ Program. 2008:. doi:, pp: 436-442. DOI: 10.1182/asheducation-2008.1.436. PMID: 19074122 [Consulta: 5 juliol 2017].
  71. ↑ Giustacchini A, Thongjuea S, Barkas N, Woll PS, et al «Single-cell transcriptomics uncovers distinct molecular signatures of stem cells in chronic myeloid leukemia» (en anglès). Nat Med, 2017 Jun; 23 (6), pp: 692-702. DOI: 10.1038/nm.4336. PMID: 28504724 [Consulta: 5 juliol 2017].
  72. ↑ Mukaida N, Tanabe Y, Baba T «Chemokines as a Conductor of Bone Marrow Microenvironment in Chronic Myeloid Leukemia» (en anglès). Int J Mol Sci, 2017 Ag 22; 18 (8), pii: E1824. DOI: 10.3390/ijms18081824. ISSN: 1422-0067. PMID: 28829353 [Consulta: 25 agost 2017].
  73. ↑ Altıntop MD, Ciftci HI, Radwan MO, Sever B, et al «Design, Synthesis, and Biological Evaluation of Novel 1,3,4-Thiadiazole Derivatives as Potential Antitumor Agents against Chronic Myelogenous Leukemia: Striking Effect of Nitrothiazole Moiety» (en anglès). Molecules, 2017 Des 27; 23 (1), pii: E59. DOI: 10.3390/molecules23010059. ISSN: 1420-3049. PMID: 29280989 [Consulta: 4 gener 2018].
  74. ↑ Koschmieder S, Vetrie D «Epigenetic dysregulation in chronic myeloid leukaemia: A myriad of mechanisms and therapeutic options» (en anglès). Semin Cancer Biol, 2017 Aug 2; (corrected proof), pii: S1044-579X(17)30152-9. DOI: 10.1016/j.semcancer.2017.07.006. ISSN: 1044-579X. PMID: 28778403 [Consulta: 24 agost 2017].
  75. ↑ Landberg N, von Palffy S, Askmyr M, Lilljebjörn H, et al «CD36 defines primitive chronic myeloid leukemia cells less responsive to imatinib but vulnerable to antibody based therapeutic targeting» (en anglès). Haematologica, 2017 Des 28, pii: haematol.2017.1699. DOI: 10.3324/haematol.2017.169946. ISSN: 1592-8721. PMID: 29284680 [Consulta: 4 gener 2018].
  76. ↑ Arrigoni E, Del Re M, Galimberti S, Restante G, et al «Concise Review: Chronic Myeloid Leukemia: Stem Cell Niche and Response to Pharmacologic Treatment» (en anglès). Stem Cells Transl Med, 2018; Feb 8, pàgs: 10. DOI: 10.1002/sctm.17-0175. ISSN: 2157-6564. PMID: 29418079 [Consulta: 9 febrer 2018].
  77. ↑ Crampe M, Andrews C, Fortune A, Langabeer SE «Late Emergence of an Imatinib-Resistant ABL1 Kinase Domain Mutation in a Patient with Chronic Myeloid Leukemia» (en anglès). Case Rep Hematol, 2017 Des; 2017, pp: 3548936. DOI: 10.1155/2017/3548936. PMC: 5742436. PMID: 29375916 [Consulta: 10 febrer 2018].
  78. ↑ Repsold L, Pool R, Karodia M, Tintinger G, Joubert AM «An overview of the role of platelets in angiogenesis, apoptosis and autophagy in chronic myeloid leukaemia» (en anglès). Cancer Cell Int, 2017 Oct 30; 17, pp: 89. DOI: 10.1186/s12935-017-0460-4. PMC: 5664592. PMID: 29118670 [Consulta: 16 novembre 2017].
  79. ↑ Clarke CJ, Holyoake TL «Preclinical approaches in chronic myeloid leukemia: from cells to systems» (en anglès). Exp Hematol, 2017 Mar; 47, pp: 13-23. DOI: 10.1016/j.exphem.2016.11.005. PMC: 5333535. PMID: 28017647 [Consulta: 31 juliol 2017].

Bibliografia

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Leucèmia mieloide crònica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Leucèmia_mieloide_crònica&oldid=19895230»