Virus de l'encefalitis japonesa: diferència entre les revisions
m Robot: Afegint la categoria Articles amb interviquis dins del text |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{Infotaula ésser viu}} |
{{Infotaula ésser viu}} |
||
El virus de l''''encefalitis japonesa ( |
El virus de l''''encefalitis japonesa (VEJ)''' és un [[virus]] [[Àcid ribonucleic|RNA]] esfèric d’uns 40 nm de diàmetre amb coberta externa que forma part del gènere [[Flavivirus]], pertanyent a la familia ''[[Flaviviridae]]'' i és causant d'[[encefalitis]] principalment en cavalls i en humans. També afecta a porcs als quals provoca [[avortaments]] i nascuts morts. El principal vector del VEJ és un [[Culex|mosquit culícid]], ''Culex tritaeniorhynchus'', amb independència de les seves variants poblacionals;<ref>{{ref-publicació|cognom=Rajavel AR, Kumar NP, Natarajan R, Vanamail P, ''et al''|títol=Morphological and molecular characterization of the ecological, biological and behavioural variants of the JE vector ''Culex tritaeniorhynchus'': an assessment of its taxonomic status|publicació=J Vector Borne Dis|pàgines=pp: 40-51|volum=2015 Mar; 52 (1)|doi=|pmid= 25815866 |issn= 0972-9062 |url=http://www.mrcindia.org/journal/issues/521040.pdf| llengua=anglès| consulta= 25 juny 2018|}}</ref> encara que altres espècies del mateix gènere de mosquits i del gènere ''[[Aedes]]'' també poden transmetre el virus.<ref>{{ref-publicació|cognom=de Wispelaere M, Desprès P, Choumet V|títol=European ''Aedes albopictus'' and ''Culex pipiens'' Are Competent Vectors for Japanese Encephalitis Virus|publicació=PLoS Negl Trop Dis|pàgines=pp: e0005294|volum=2017 Gen 13; 11 (1)|doi=10.1371/journal.pntd.0005294|pmid= 28085881 |pmc= 5268654 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC5268654/| llengua=anglès| consulta= 28 juny 2018|}}</ref> L'encefalitis per VEJ es troba a àmplies zones d'Àsia i a la zona del Pacífic occidental.<ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = |article = Manual de la OIE sobre animales terrestres 2010|publicació = Encefalitis japonesa|url = http://www.oie.int/fileadmin/Home/esp/Health_standards/tahm/2.01.07_JEV.pdf|data = 05-2010|pàgines = 1-11}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom = |nom = Centers for Disease Control and Prevention (CDC)|article = Encefalitis japonesa|publicació = Encefalitis japonesa B, Arbovirus B, virus de la encefalitis transmitida por el mosquito|url = http://www.cfsph.iastate.edu/Factsheets/es/japanese_encephalitis-es.pdf|data = 11-2007|pàgines = 1-6}}</ref>'''<nowiki/>''' |
||
[[Fitxer:Encefalitis japonesa 01.jpg|thumb|241x241px|Partícules víriques de |
[[Fitxer:Encefalitis japonesa 01.jpg|thumb|241x241px|Partícules víriques de VEJ observades al microscopi electrònic]] |
||
== Etiología == |
== Etiología == |
||
Es tracta d'un ''[[Arbovirus]]'' del gènere ''Flavivirus'' i de la família ''[[Flaviviridae]]''. S'ha identificat només un serotip del |
Es tracta d'un ''[[Arbovirus]]'' del gènere ''Flavivirus'' i de la família ''[[Flaviviridae]]''. S'ha identificat només un serotip del VEJ però dos subtipus de virus (Nakayama i JaGar-01), tot i que s'han identificat diferències antigèniques i genètiques entre soques d'aquest agent mitjançant proves com la fixació del complement, la inhibició de l'hemaglutinació o proves de neutralització utilitzant anticossos monoclonals. |
||
Forma part del '''serocomplex''' de l'encefalitis equina veneçolana juntament amb altres virus zoonòtics importants com el virus de l’encefalitis de St. Louis, el virus de l'encefalitis de la Vall de Murray i el virus del [[Virus del Nil occidental|Nil occidental]] (introduït a EEUU a finals dels 90 i que és endèmic en aus silvestres i mosquits natius). El virus causant de l'encefalitis japonesa '''no persisteix fora de l’hoste viu''' però pot mantenir-se en els mosquits, rèptils, amfibis i [[ratpenat]]s<ref>{{ref-publicació|cognom=Sattawaphaet, W; Junpee, A; Nuchprayoon, S|títol=Mosquito Distribution and Japanese Encephalitis Virus Infection in a Bat Cave and Its Surrounding Area in Lopburi Province, Central Thailand|publicació=Thai J Vet Med|pàgines=pp: 43-49|volum=2012; 42 (1)|issn= 0125-6491 |pmid=|url=http://www.vet.chula.ac.th/dept/tjvm/full_text/v42/421/TJVM421%20PDF/OA06-TJVM42-1.pdf| llengua=anglès| consulta= 28 juny 2018|}}</ref> quan aquests hivernen. |
Forma part del '''serocomplex''' de l'encefalitis equina veneçolana juntament amb altres virus zoonòtics importants com el virus de l’encefalitis de St. Louis, el virus de l'encefalitis de la Vall de Murray i el virus del [[Virus del Nil occidental|Nil occidental]] (introduït a EEUU a finals dels 90 i que és endèmic en aus silvestres i mosquits natius). El virus causant de l'encefalitis japonesa '''no persisteix fora de l’hoste viu''' però pot mantenir-se en els mosquits, rèptils, amfibis i [[ratpenat]]s<ref>{{ref-publicació|cognom=Sattawaphaet, W; Junpee, A; Nuchprayoon, S|títol=Mosquito Distribution and Japanese Encephalitis Virus Infection in a Bat Cave and Its Surrounding Area in Lopburi Province, Central Thailand|publicació=Thai J Vet Med|pàgines=pp: 43-49|volum=2012; 42 (1)|issn= 0125-6491 |pmid=|url=http://www.vet.chula.ac.th/dept/tjvm/full_text/v42/421/TJVM421%20PDF/OA06-TJVM42-1.pdf| llengua=anglès| consulta= 28 juny 2018|}}</ref> quan aquests hivernen. |
||
| Línia 12: | Línia 12: | ||
=== Malaltia en el bestiar porcí === |
=== Malaltia en el bestiar porcí === |
||
[[Fitxer:JPE 001.jpg|thumb|5 porcs nascuts morts i 2 més petits momificats, a causa d'una truja afectada per |
[[Fitxer:JPE 001.jpg|thumb|5 porcs nascuts morts i 2 més petits momificats, a causa d'una truja afectada per VEJ|209x209px]] |
||
La infecció en el porc produeix grans pèrdues econòmiques a causa de l'alta taxa d'avortaments i mortalitat neonatal. |
La infecció en el porc produeix grans pèrdues econòmiques a causa de l'alta taxa d'avortaments i mortalitat neonatal. |
||
| Línia 60: | Línia 60: | ||
== Transmissió i període d'incubació == |
== Transmissió i període d'incubació == |
||
[[Fitxer:Mosquito September 2010-1.jpg|thumb|''[[Culex pipiens]]'', un tipus de culícid vector |
[[Fitxer:Mosquito September 2010-1.jpg|thumb|''[[Culex pipiens]]'', un tipus de culícid vector del VEJ]] |
||
Els principals [[vectors]] de la malaltia són [[culícids]] dels gèneres ''[[Culex]]'' i ''[[Aedes]].'' Aquests queden infectats després d'alimentar-se de la sang d'algun dels reservoris del virus, com seria el porc i algunes aus. Els garrins infectats són un reservori molt important del virus, ja que quan perden la immunitat [[Calostre|calostral]] desenvolupen una [[virèmia]] subclínica molt intensa i poden infectar a un gran nombre de [[vectors]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Lord JS, Gurley ES, Pulliam JR|títol=Rethinking Japanese Encephalitis Virus Transmission: A Framework for Implicating Host and Vector Species|publicació=PLoS Negl Trop Dis|pàgines=pp: e0004074|volum=2015 Des 10; 9 (12)|doi= 10.1371/journal.pntd.0004074 |pmid= 26657648 |pmc= 4686064 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4686064/| llengua=anglès| consulta= 28 juny 2018|}}</ref> Els porcs adults també poden eliminar el virus pel [[semen]], fet que implica una possible [[Malaltia de transmissió sexual|transmissió venèria]]; una característica que es va comprovar en [[Inseminació artificial|inseminar]] dues truges joves amb semen d'un porc infectat, les quals després presentaren [[febre]] i [[infertilitat]]. |
Els principals [[vectors]] de la malaltia són [[culícids]] dels gèneres ''[[Culex]]'' i ''[[Aedes]].'' Aquests queden infectats després d'alimentar-se de la sang d'algun dels reservoris del virus, com seria el porc i algunes aus. Els garrins infectats són un reservori molt important del virus, ja que quan perden la immunitat [[Calostre|calostral]] desenvolupen una [[virèmia]] subclínica molt intensa i poden infectar a un gran nombre de [[vectors]].<ref>{{ref-publicació|cognom=Lord JS, Gurley ES, Pulliam JR|títol=Rethinking Japanese Encephalitis Virus Transmission: A Framework for Implicating Host and Vector Species|publicació=PLoS Negl Trop Dis|pàgines=pp: e0004074|volum=2015 Des 10; 9 (12)|doi= 10.1371/journal.pntd.0004074 |pmid= 26657648 |pmc= 4686064 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4686064/| llengua=anglès| consulta= 28 juny 2018|}}</ref> Els porcs adults també poden eliminar el virus pel [[semen]], fet que implica una possible [[Malaltia de transmissió sexual|transmissió venèria]]; una característica que es va comprovar en [[Inseminació artificial|inseminar]] dues truges joves amb semen d'un porc infectat, les quals després presentaren [[febre]] i [[infertilitat]]. |
||
| Línia 72: | Línia 72: | ||
== Patogènia i lesions == |
== Patogènia i lesions == |
||
La majoria de les infeccions del virus de l'encefalitis japonesa són '''lleus''' i els individus només presenten [[febre]] i [[cefalea]] transitòries, o poden ser asimptomàtiques. Ara bé, aproximadament una de cada 250 infeccions pot arribar a convertir-se en una malaltia greu amb simptomatologia com ara febre elevada, [[cefalea]], rigidesa nucal, desorientació, [[reflex]]os exaltats, [[Paràlisi cerebral|paràlisi espàstica]], pèrdua del nivell de consciència, [[Coma (medicina)|coma]] i mort. La '''taxa de letalitat''' pot arribar al 30% en les persones amb símptomes de la malaltia. Aquesta variabilitat en el curs de les infeccions pel |
La majoria de les infeccions del virus de l'encefalitis japonesa són '''lleus''' i els individus només presenten [[febre]] i [[cefalea]] transitòries, o poden ser asimptomàtiques. Ara bé, aproximadament una de cada 250 infeccions pot arribar a convertir-se en una malaltia greu amb simptomatologia com ara febre elevada, [[cefalea]], rigidesa nucal, desorientació, [[reflex]]os exaltats, [[Paràlisi cerebral|paràlisi espàstica]], pèrdua del nivell de consciència, [[Coma (medicina)|coma]] i mort. La '''taxa de letalitat''' pot arribar al 30% en les persones amb símptomes de la malaltia. Aquesta variabilitat en el curs de les infeccions pel VEJ implica que, a banda de la predilecció del virus per les cèl·lules cerebrals, altres factors influeixen en la gravetat del procés, com ara l'edat i les diferents respostes immunitàries dels subjectes infectats. Estudis ''[[in vitro]]'' indiquen que el virus infecta preferentment [[Cèl·lula glial|cèl·lules glials]] i cèl·lules precursores neurals i no [[neurones]]. Experiments en [[organoid]]s demostren que les cèl·lules més afectades són els [[astròcit]]s i les cèl·lules glials [[Còrtex|corticals]] externes del cervell en desenvolupament.<ref>{{ref-publicació|cognom=Zhang B, He Y, Xu Y, Mo F, ''et al''|títol=Differential antiviral immunity to Japanese encephalitis virus in developing cortical organoids|publicació=Cell Death Dis|pàgines=pp: 719|volum=2018 Jun 18; 9 (7)|doi=10.1038/s41419-018-0763-y|pmid= 29915260 |pmc= 6006338 |url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6006338/| llengua=anglès| consulta= 28 juny 2018|}}</ref> S'ha descrit la coinfecció per VEJ i el bacteri ''[[Burkholderia]] pseudomallei'', germen causal de la melioïdosi (una malaltia infecciosa semblant al [[borm]] que afecta als animals i persones, provocant pneumònies greus i/o abscessos cutanis),<ref>{{ref-publicació|cognom= Foong YC, Tan M, Bradbury RS |títol= Melioidosis: a review |publicació= Rural Remote Health |pàgines=pp: 2763|volum= 2014; 14 (4) |doi=|pmid=25359677 |issn= 1445-6354 |url=https://www.rrh.org.au/journal/article/2763| llengua=anglès| consulta= 8 setenbre 2018|}}</ref> i es creu possible l'existència d'alguna interacció entre els dos microorganismes.<ref>{{ref-publicació|cognom=Li XY, Ke BX, Chen CN, Xiao HL, ''et al''|títol=First co-infection case of melioidosis and Japanese encephalitis in China |publicació= BMC Infect Dis |pàgines=pp: 452|volum= 2018 Set 4; 18 (1) |pmc= 6122635 |pmid= 30180813 |doi=10.1186/s12879-018-3364-6 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6122635/ | llengua=anglès| consulta= 8 setenbre 2018|}}</ref> |
||
Encara que els individus es recuperin de la malaltia, '''entre un 20 i un 30% poden tenir seqüeles''' com problemes mentals, de [[comportament]] o neurològics. |
Encara que els individus es recuperin de la malaltia, '''entre un 20 i un 30% poden tenir seqüeles''' com problemes mentals, de [[comportament]] o neurològics. |
||
Revisió del 02:47, 9 set 2018
Japanese encephalitis virus  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Genoma | virus d'ARN monocatenari positiu, virus d'ARN monocatenari positiu i virus d'ARN monocatenari positiu |
| Malaltia | encefalitis japonesa |
| Taxonomia | |
| Família | Flaviviridae |
| Gènere | Flavivirus |
| Espècie | Japanese encephalitis virus |
| Nomenclatura | |
| Epònim | Japó |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El virus de l'encefalitis japonesa (VEJ) és un virus RNA esfèric d’uns 40 nm de diàmetre amb coberta externa que forma part del gènere Flavivirus, pertanyent a la familia Flaviviridae i és causant d'encefalitis principalment en cavalls i en humans. També afecta a porcs als quals provoca avortaments i nascuts morts. El principal vector del VEJ és un mosquit culícid, Culex tritaeniorhynchus, amb independència de les seves variants poblacionals;[1] encara que altres espècies del mateix gènere de mosquits i del gènere Aedes també poden transmetre el virus.[2] L'encefalitis per VEJ es troba a àmplies zones d'Àsia i a la zona del Pacífic occidental.[3][4]
Etiología
Es tracta d'un Arbovirus del gènere Flavivirus i de la família Flaviviridae. S'ha identificat només un serotip del VEJ però dos subtipus de virus (Nakayama i JaGar-01), tot i que s'han identificat diferències antigèniques i genètiques entre soques d'aquest agent mitjançant proves com la fixació del complement, la inhibició de l'hemaglutinació o proves de neutralització utilitzant anticossos monoclonals.
Forma part del serocomplex de l'encefalitis equina veneçolana juntament amb altres virus zoonòtics importants com el virus de l’encefalitis de St. Louis, el virus de l'encefalitis de la Vall de Murray i el virus del Nil occidental (introduït a EEUU a finals dels 90 i que és endèmic en aus silvestres i mosquits natius). El virus causant de l'encefalitis japonesa no persisteix fora de l’hoste viu però pot mantenir-se en els mosquits, rèptils, amfibis i ratpenats[5] quan aquests hivernen.
Espècies afectades
El virus de l'encefalitis japonesa afecta principalment a l'espècie humana, a porcs i a cavalls. Poden infectar-se també animals domèstics (gos, gat, vaca, ovella, cabra), rèptils, amfibis i aus. Les aus i els porcs representen els hostes de manteniment més importants. Existeixen vacunes veterinàries pel bestiar porcí i equí.[6]
Malaltia en el bestiar porcí
La infecció en el porc produeix grans pèrdues econòmiques a causa de l'alta taxa d'avortaments i mortalitat neonatal.
Durant l'epidèmia de 1947-1949, al Japó, es va arribar a registrar una taxa de 50-70% de mortalitat neonatal i avortaments en bestiar porcí.
Els parts de les truges solen contenir major nombre de morts nascuts, també fetus momificats o amb hidrocefàlia, amb simptomatologia nerviosa i normals.
Els animals adults infectats amb prou feines mostren símptomes, de vegades només un període febril; les truges, però, si tenen una infecció severa pot portar-les a la infertilitat.
La majoria de porcs infectats tornen a la normalitat perquè les partícules víriques (i per tant el virus) poden eliminar-se pel semen.
Malaltia en el bestiar equí
La letalitat en equins pot arribar al 25%.
Entre 1948-1967 la morbiditat en aquests animals va ser d’un 44,8/100.000 a Àsia, mentre que en la gran epidèmia del 1948 del Japó la mortalitat va ascendir a un 337,1/100.000. Després de l'ús de pesticides i la reducció del nombre de cavalls, la malaltia ha desaparegut al Japó.
Entre els signes generals que presenta aquesta malaltia, cal destacar en aquest cas l'avortament i la mort neonatal.
Malaltia en el bestiar boví, caprí i oví
La morbiditat en aquests animals és baixa.
Distribució
Distribució geogràfica
És endèmica en 24 països del Pacífic Occidental i d'Àsia Sud-oriental. A principis del segle XX la malaltia es va concentrar en zones temperades d'Àsia (Japó, Corea, Taiwan i Xina), però actualment es troba en diferents zones de l'Àsia temperada i tropical, amb major prevalença a Índia, Nepal, Xina, Sri Lanka, Filipines i Tailàndia. S'ha propagat també al nord d'Austràlia, Papua Nova Guinea i Pakistan. A moltes d'aquestes regions és l'encefalitis vírica més important i amb l'índex de mortalitat més alt.[7]
D'altra banda, la malaltia també es troba en zones rurals i periurbanes on les persones estan properes i poden contactar amb mosquits Culex spp. infectats. L'augment de la criança domèstica de porcs sense cap control sanitari dins d'àrees urbanes amb una forta expansió poblacional, motivat per la necessitat d'aconseguir menjar d'un cost baix a països en desenvolupament i escasses infraestructures, és un factor que incrementa el risc de transmissió urbana als tròpics i les possibilitats d'emergència del virus fora d'Àsia.[8]
Distribució per edat
Pot afectar a persones de qualsevol edat centrant-se principalment en nens de 3 a 6 anys. Als països on la malaltia és endèmica la taxa de mortalitat es redueix a causa que gran part dels adults estan immunitzats naturalment en haver patit la infecció durant la infància.
Distribució estacional
En gran part de la zona temperada d'Àsia el virus de l’encefalitis japonesa es transmet essencialment a l'estiu. En conseqüència, és en aquesta època quan es produeixen les grans epidèmies.
A les regions tropicals i subtropicals la transmissió pot donar-se durant tot l'any; a les zones d'arrossars la transmissió es dóna en els períodes previs a la collita.
En l'època de pluges augmenta la població de vectors, intensificant d’aquesta manera la transmissió.
Distribució temporal
Cada 2-15 anys es produeixen els principals brots d’encefalitis japonesa a les zones amb més prevalença.
La incidència anual de la malaltia varia segons els països i les zones, però de mitjana és de 1:1000 habitants; en casos d'epidèmia la incidència arriba a augmentar fins a 1:25. En tot el món es detecten 68.000 casos d’encefalitis japonesa a l'any.
Segons un informe[9] del Butlletí de l'OMS d’octubre de 2011, es produeixen 20.400 morts a l'any provocats per aquesta malaltia, ja que té una alta taxa de mortalitat (20-30%).
Transmissió i període d'incubació
Els principals vectors de la malaltia són culícids dels gèneres Culex i Aedes. Aquests queden infectats després d'alimentar-se de la sang d'algun dels reservoris del virus, com seria el porc i algunes aus. Els garrins infectats són un reservori molt important del virus, ja que quan perden la immunitat calostral desenvolupen una virèmia subclínica molt intensa i poden infectar a un gran nombre de vectors.[10] Els porcs adults també poden eliminar el virus pel semen, fet que implica una possible transmissió venèria; una característica que es va comprovar en inseminar dues truges joves amb semen d'un porc infectat, les quals després presentaren febre i infertilitat.
En el cas que el vector invertebrat infecti a èquids o humans, aquests no experimentaran una virèmia suficient i el virus no es transmetrà. Per això s'anomenen hostes accidentals o de carreró sense sortida. Si un culícid infectat pica a un bòvid, aquesta esdevé infectat però no desenvolupa la malaltia i tampoc la virèmia.
El risc de transmissió d'aquesta malaltia augmenta a l'estiu, sobretot a les zones càlides d'Àsia, així com als arrossars, zones rurals i periurbanes que es troben en contacte amb els reservoris vertebrats i amb els vectors de la malaltia. Conèixer les espècies de mosquits d'un lloc en particular responsables de la transmissió del virus és molt important, ja que el comportament de cadascuna d'elles és diferent i les intervencions dirigides a disminuir el nombre de C. tritaeniorhynchus no sempre són aplicables en determinades àrees.[11] Durant l'hivern el virus es pot mantenir en els vectors degut a la transmissió transestadial i transovàrica que presenten, o bé, en els ratpenats.
El període d'incubació, és a dir, el temps que passa des que s'ha produït la infecció fins que apareixen els símptomes, oscil·la entre 4 i 16 dies. A partir d'aquest temps podem entreveure els signes de la infecció.
En cavalls, aquest període es troba entre 8 i 10 dies. En porcs infectats de forma experimental, en canvi, a les 24 hores ja es pot apreciar un augment de la temperatura i de la virèmia.
Patogènia i lesions
La majoria de les infeccions del virus de l'encefalitis japonesa són lleus i els individus només presenten febre i cefalea transitòries, o poden ser asimptomàtiques. Ara bé, aproximadament una de cada 250 infeccions pot arribar a convertir-se en una malaltia greu amb simptomatologia com ara febre elevada, cefalea, rigidesa nucal, desorientació, reflexos exaltats, paràlisi espàstica, pèrdua del nivell de consciència, coma i mort. La taxa de letalitat pot arribar al 30% en les persones amb símptomes de la malaltia. Aquesta variabilitat en el curs de les infeccions pel VEJ implica que, a banda de la predilecció del virus per les cèl·lules cerebrals, altres factors influeixen en la gravetat del procés, com ara l'edat i les diferents respostes immunitàries dels subjectes infectats. Estudis in vitro indiquen que el virus infecta preferentment cèl·lules glials i cèl·lules precursores neurals i no neurones. Experiments en organoids demostren que les cèl·lules més afectades són els astròcits i les cèl·lules glials corticals externes del cervell en desenvolupament.[12] S'ha descrit la coinfecció per VEJ i el bacteri Burkholderia pseudomallei, germen causal de la melioïdosi (una malaltia infecciosa semblant al borm que afecta als animals i persones, provocant pneumònies greus i/o abscessos cutanis),[13] i es creu possible l'existència d'alguna interacció entre els dos microorganismes.[14]
Encara que els individus es recuperin de la malaltia, entre un 20 i un 30% poden tenir seqüeles com problemes mentals, de comportament o neurològics.
Tractament, prevenció i control
No existeix cap cura antivírica dirigida a pacients amb encefalitis japonesa. El tractament es basa únicament en l'alleujament dels símptomes greus i en donar suport al pacient perquè superi la infecció, per aquest motiu el Program for Appropriate Technology in Health (PATH) ha desenvolupat un seguit de directrius clíniques.[15] El fet que no hi hagi cura, fa que la prevenció i el control siguin dos pilars molt importants per a evitar la malaltia.[16]
Existeixen vacunes segures i eficaces per a prevenir la malaltia i en l'actualitat s’utilitzen principalment quatre tipus: vacunes inactivades derivades de l’encèfal de ratolí, vacunes inactivades derivades de cultius de cèl·lules Vero, vacunes vives atenuades, i vacunes vives recombinants.
Tradicionalment, les vacunes més utilitzades eren un producte inactivat purificat que s’elaborava a partir de les soques Nakayama o Beijing propagades en el teixit encefàlic de ratolins. Aquestes encara es produeixen i s’usen en alguns països
En els últims anys, als països en els que la malaltia és endèmica, la vacuna viva atenuada SA14-14-2 (fabricada a la Xina i precalificada com a tal l'octubre de 2013 per l'OMS) és la més utilitzada. Al novembre de 2013, l'Aliança Mundial per a Vacunes i Immunització va habilitar mecanismes de finançament per a donar suport a les campanyes de vacunació en països que reunien els requisits. Avui dia, existeixen quatre vacunes comercialitzades: l'esmentada SA14-14-2, JE-VAX, ChimeriVax-JE i IC51, totes elles basades en el genotip III del virus.[17]
L'OMS recomana mesures estrictes de prevenció i control, entre elles la immunització, i el reforçament dels mecanismes de vigilància i notificació en totes les regions en les quals la malaltia constitueix una prioritat de salut pública. Encara que el nombre de casos sigui baix, s'ha de procedir a la vacunació en tots els entorns que siguin adequats per a la transmissió del virus.
Per aquest motiu tots els viatgers que visitin zones on l’encefalitis japonesa està present haurien de vacunar-se i a més, prendre precaucions per evitar les picades de mosquits (usant repel·lents, roba de màniga llarga, vaporitzadors...) i així reduir el risc d’infecció.
Diagnòstic
El diagnòstic definitiu s'ha de fer unint el diagnòstic clínic amb el serològic o analític. Es realitza recollint mostres del cervell humà, d’animals morts (en èquids no dóna bons resultats) o de fetus porcins que es sospiti que han mort d'aquesta malaltia. L'aïllament es pot fer en embrions de pollastre, cèl·lules de ronyó de porcs o hàmsters, línies cel·lulars de mosquits o en mostres de teixits de ratolins d'entre 2 i 4 dies d’edat. El virus aïllat pot reconèixer-se mtitjançant les proves característiques que el posen en evidència com l'hemaglutinació, tècniques ELISA o PCR.
En els humans el mètode d'elecció pel diagnòstic és mitjançant una prova serològica o analitzant una mostra de líquid cefaloraquidi (LCR). Les proves serològiques inclouen: neutralització del virus, inhibició de l’hemaglutinació, ELISA i immunofluorescència per detectar antígens virals.[18]
Es poden donar reaccions creuades en zones on conviuen altres virus del serogrup de l'encefalitis japonesa. Per fer un correcte diagnòstic i evitar errors, s'utilitzen tècniques com la neutralització del virus o es bloquegen els epítops amb ELISA i així es poden obviar les reaccions creuades.
En èquids una bona prova diagnòstica és la detecció de IgM i IgE específics en la mostra de LCR. En porcs es realitza una prova d’aglutinació en làtex per detectar anticossos del virus presents en el sèrum.[19]
Zoonosi
En zones tropicals la malaltia en humans es presenta de forma endèmica però en els països de clima temperat predomina en èpoques concretes com a finals d’estiu i a la tardor. La transmissió es veu accentuada en èpoques de pluges, ja que augmenta la població de vectors. El desenvolupament agrícola i el cultiu intensiu d’arròs en determinades zones, ha donat lloc a una major propagació de l’encefalitis japonesa.
La malaltia té major prevalença en zones rurals i periurbanes on les persones tenen més risc degut a la proximitat amb els vectors de la malaltia, tot i que la vacunació, canvis en les pràctiques agrícoles i millores en el nivell de vida poden reduir en gran mesura la incidència de la malaltia en humans.
La major part de les infeccions que es donen en humans són asimptomàtiques, donant només signes clínics en una relació aproximada d’1 de cada 200 persones. Aquestes presenten les característiques pròpies de l’encefalitis japonesa (comentat a l'apartat de patogènia i lesions), encara que en algunes persones es poden donar fins i tot nivells de consciència reduïda que, en casos greus, poden originar un estat de coma.
En àrees on el virus està present acostuma a afectar més a nens petits perquè les persones grans ja han estat en conctacte prèviament amb la malaltia i presenten immunitat enfront aquesta.
Mitjançant mesures preventives com l'ús de repel·lents i insecticides, roba de màniga llarga i pantaló per protegir de les picades es pot reduir el risc de transmissió, així com fent algunes modificacions ambientals i utilitzant vacunes preventives.
Referències
- ↑ Rajavel AR, Kumar NP, Natarajan R, Vanamail P, et al «Morphological and molecular characterization of the ecological, biological and behavioural variants of the JE vector Culex tritaeniorhynchus: an assessment of its taxonomic status» (en anglès). J Vector Borne Dis, 2015 Mar; 52 (1), pp: 40-51. ISSN: 0972-9062. PMID: 25815866 [Consulta: 25 juny 2018].
- ↑ de Wispelaere M, Desprès P, Choumet V «European Aedes albopictus and Culex pipiens Are Competent Vectors for Japanese Encephalitis Virus» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2017 Gen 13; 11 (1), pp: e0005294. DOI: 10.1371/journal.pntd.0005294. PMC: 5268654. PMID: 28085881 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ «Manual de la OIE sobre animales terrestres 2010». Encefalitis japonesa, 05-2010, pàg. 1-11.
- ↑ «Encefalitis japonesa». Encefalitis japonesa B, Arbovirus B, virus de la encefalitis transmitida por el mosquito, 11-2007, pàg. 1-6.
- ↑ Sattawaphaet, W; Junpee, A; Nuchprayoon, S «Mosquito Distribution and Japanese Encephalitis Virus Infection in a Bat Cave and Its Surrounding Area in Lopburi Province, Central Thailand» (en anglès). Thai J Vet Med, 2012; 42 (1), pp: 43-49. ISSN: 0125-6491 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Mansfield KL, Hernández-Triana LM, Banyard AC, Fooks AR, Johnson N «Japanese encephalitis virus infection, diagnosis and control in domestic animals» (en anglès). Vet Microbiol, 2017 Mar; 201, pp: 85-92. DOI: 10.1016/j.vetmic.2017.01.014. ISSN: 1873-2542. PMID: 28284628 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Le Flohic G, Porphyre V, Barbazan P, Gonzalez JP «Review of climate, landscape, and viral genetics as drivers of the Japanese encephalitis virus ecology» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2013 Set 12; 7 (9), pp: e2208. DOI: 10.1371/journal.pntd.0002208. PMC: 3772072. PMID: 24069463 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Lindahl J, Chirico J, Boqvist S, Thu HT, Magnusson U «Occurrence of Japanese Encephalitis Virus Mosquito Vectors in Relation to Urban Pig Holdings» (en anglès). Am J Trop Med Hyg, 2012 Des 5; 87 (6), pp: 1076–1082. DOI: 10.4269/ajtmh.2012.12-0315. PMC: 3516078. PMID: 23033401 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Campbell, Grant L «Estimated global incidence of Japanese encephalitis: a systematic review». Bull World Health Organ 2011; 89, 03-08-2011, pàg. 766–774E.
- ↑ Lord JS, Gurley ES, Pulliam JR «Rethinking Japanese Encephalitis Virus Transmission: A Framework for Implicating Host and Vector Species» (en anglès). PLoS Negl Trop Dis, 2015 Des 10; 9 (12), pp: e0004074. DOI: 10.1371/journal.pntd.0004074. PMC: 4686064. PMID: 26657648 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Longbottom J, Browne AJ, Pigott DM, Sinka ME, et al «Mapping the spatial distribution of the Japanese encephalitis vector, Culex tritaeniorhynchus Giles, 1901 (Diptera: Culicidae) within areas of Japanese encephalitis risk» (en anglès). Parasit Vectors, 2017 Mar 16; 10 (1), pp: 148. DOI: 10.1186/s13071-017-2086-8. PMC: 5356256. PMID: 28302156 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Zhang B, He Y, Xu Y, Mo F, et al «Differential antiviral immunity to Japanese encephalitis virus in developing cortical organoids» (en anglès). Cell Death Dis, 2018 Jun 18; 9 (7), pp: 719. DOI: 10.1038/s41419-018-0763-y. PMC: 6006338. PMID: 29915260 [Consulta: 28 juny 2018].
- ↑ Foong YC, Tan M, Bradbury RS «Melioidosis: a review» (en anglès). Rural Remote Health, 2014; 14 (4), pp: 2763. ISSN: 1445-6354. PMID: 25359677 [Consulta: 8 setembre 2018].
- ↑ Li XY, Ke BX, Chen CN, Xiao HL, et al «First co-infection case of melioidosis and Japanese encephalitis in China» (en anglès). BMC Infect Dis, 2018 Set 4; 18 (1), pp: 452. DOI: 10.1186/s12879-018-3364-6. PMC: 6122635. PMID: 30180813 [Consulta: 8 setembre 2018].
- ↑ Solomon, T; Koelemay, K; Marfin, A; Roth, C; et al «Japanese Encephalitis Clinical Care Guidelines. Guidelines for management of children presenting with symptoms or signs of acute encephalitis syndrome» (en anglès). PATH, 2006; Nov, pàgs: 39 [Consulta: 25 juny 2018].
- ↑ Romero Cabello, Raúl. Microbiologia y parasitologia humana. 3ª. Panamericana.
- ↑ Yun SI, Lee YM «Japanese encephalitis: the virus and vaccines» (en anglès). Hum Vaccin Immunother, 2014 Feb 1; 10 (2), pp: 263–279. DOI: 10.4161/hv.26902. PMC: 4185882. PMID: 24161909 [Consulta: 25 juny 2018].
- ↑ Rovid Spickler, Anna; Roth, James A.; Galyon, Jane. Enfermedades Emergentes y Exóticas de los Animales (en castellà). CFSPH Iowa State University, 15-10-2011, p. 132-135. ISBN 9780984627004.
- ↑ Shrivastva A, Tripathi NK, Parida M, Dash PK, et al «Comparison of a dipstick enzyme-linked immunosorbent assay with commercial assays for detection of Japanese encephalitis virus-specific IgM antibodies» (en anglès). J Postgrad Med, 2008 Jul-Set; 54 (3), pp: 181-185. DOI: 10.4103/0022-3859.40959. ISSN: 0022-3859. PMID: 18626163 [Consulta: 28 juny 2018].
Bibliografia
- Simon, Leslie V.; Kruse, Brian. Encephalitis, Japanese (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Des 6; NBK 470423, pàgs: 5 PMID: 29262148 [Consulta: 28 juny 2018].
- CAV-AEP. Encefalitis japonesa. Manual de vacunas en línea de la AEP, Cap. 23 (en castellà). Asociación Española de Pediatría, 2018 Mar (rev), pàgs: 5 [Consulta: 28 juny 2018].
- Epidemiology Unit. Japanese Encephalitis. A manual for Medical Officers of Health (en anglès). Ministry of Health, Care and Nutrition. Sri Lanka, 2011, pàgs: 30 [Consulta: 28 juny 2018].
- OMS: Encefalitis japonesa, Nota descriptiva Nº386, desembre de 2015
Enllaços externs
- Japanese Encephalitis Virus Winslet, Z. 2017 Set (anglès)
- ASPCAT. Vacuna anti-encefalitis japonesa (vacuna EJ). A: Manual de vacunacions de Catalunya. Departament de Salut, Generalitat de Catalunya, 2018 Maig; Cap. 4.17, pp: 189-192 [Consulta: 28 juny 2018].