Fruita de closca: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 1: Línia 1:
[[Fitxer: Madrigueras (20578932389) (cropped).jpg|thumb|220px|dreta|Ametlla madura encara a l’ametller.]]
[[Fitxer:Madrigueras (20578932389) (cropped).jpg|thumb|220px|dreta|Ametlla madura encara a l'ametller.]]
Les '''fruites de closca'''<ref name="Plató2000">{{ref-llibre|autor=Plató|títol=Diàlegs (vol. XVIII): Timeu. Crítias|url=https://books.google.com/books?id=2YTJCwAAQBAJ&pg=PA180-IA1|any=2000|editorial=Fundació Bernat Metge|isbn=978-84-7225-745-0|pàgines=180–}}</ref> són aquelles fruites que tenen una closca relativament dura i impermeable que protegeix la part comestible. Aquesta mena de fruites (ametlles, nous, avellanes, pinyons, festucs, ...) han format part de l’alimentació humana des d’èpoques primitives.
Les '''fruites de closca'''<ref name="Plató2000">{{ref-llibre|autor=Plató|títol=Diàlegs (vol. XVIII): Timeu. Crítias|url=https://books.google.com/books?id=2YTJCwAAQBAJ&pg=PA180-IA1|any=2000|editorial=Fundació Bernat Metge|isbn=978-84-7225-745-0|pàgines=180–}}</ref> són aquelles fruites que tenen una closca relativament dura i impermeable que protegeix la part comestible. Aquesta mena de fruites (ametlles, nous, avellanes, pinyons, festucs, ...) han format part de l'alimentació humana des d'èpoques primitives.


Des del punt de vista nutricional aporten valors energètics molt grans i oligoelements molt interessants. Els seus greixos son insaturats i són considerats beneficiosos. Un aspecte negatiu és que algunes fruites amb closca provoquen al·lèrgies (a vegades molt greus) en algunes persones.
Des del punt de vista nutricional aporten valors energètics molt grans i oligoelements molt interessants. Els seus greixos son insaturats i són considerats beneficiosos. Un aspecte negatiu és que algunes fruites amb closca provoquen al·lèrgies (a vegades molt greus) en algunes persones.


== Llista de fruites amb closca ==
== Llista de fruites amb closca ==
[[Fitxer: Corylus avellana 0005.JPG |thumb|220px|dreta|Avellanes verdes a l’arbre.]]
[[Fitxer:Corylus avellana 0005.JPG |thumb|220px|dreta|Avellanes verdes a l'arbre.]]
Des d'un punt de vista popular i sense base científica, una mostra de les fruites amb closca més freqüents és la següent:
Des d'un punt de vista popular i sense base científica, una mostra de les fruites amb closca més freqüents és la següent:
* [[Ametlla]].
* [[Ametlla]].
** Les ametlles són fruites tradicionals, especialment en el Mediterrani. Es poden menjar verdes (collides tendres de l'arbre, en forma d'ametllons; es menja tota la fruita: la pell externa, la closca encara tendra i l'ametlla interior), tendres però ja endurides (cal trencar la closca i separar la pell interna, que és molt amarga), madures crues i torrades. Poden menjar-se dolces (garrapinyades) o salades (passades per la paella).
** Les ametlles són fruites tradicionals, especialment en el Mediterrani. Es poden menjar verdes (collides tendres de l'arbre, en forma d'ametllons; es menja tota la fruita: la pell externa, la closca encara tendra i l'ametlla interior), tendres però ja endurides (cal trencar la closca i separar la pell interna, que és molt amarga), madures crues i torrades. Poden menjar-se dolces (garapinyades) o salades (passades per la paella).
** Formen part de la [[picada]]<ref name="Colom2013">{{ref-llibre|autor=Jaume Fàbrega Colom|títol=Cuina monàstica|url=https://books.google.com/books?id=3-THBAAAQBAJ&pg=PA53|data= 21 febrer 2013|editorial=Editorial Mediterrània; SL|isbn=978-84-9979-279-8|pàgines=53–}}</ref> i s'afegeixen a molts dolços, xocolates i pastissos. Hi ha receptes que inclouen ametlles acompanyant el tall principal. Per exemple conill i pollastre amb ametlles.<ref name="Miralpeix2005">{{ref-llibre|autor=Assumpta Miralpeix|títol=Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara|url=https://books.google.com/books?id=vDSu_OU1UYYC&pg=PA13|any=2005|editorial=Rosa dels Vents|isbn=978-84-01-38666-4|pàgines=13–}}</ref>
** Formen part de la [[picada]]<ref name="Colom2013">{{ref-llibre|autor=Jaume Fàbrega Colom|títol=Cuina monàstica|url=https://books.google.com/books?id=3-THBAAAQBAJ&pg=PA53|data= 21 febrer 2013|editorial=Editorial Mediterrània; SL|isbn=978-84-9979-279-8|pàgines=53–}}</ref> i s'afegeixen a molts dolços, xocolates i pastissos. Hi ha receptes que inclouen ametlles acompanyant el tall principal. Per exemple conill i pollastre amb ametlles.<ref name="Miralpeix2005">{{ref-llibre|autor=Assumpta Miralpeix|títol=Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara|url=https://books.google.com/books?id=vDSu_OU1UYYC&pg=PA13|any=2005|editorial=Rosa dels Vents|isbn=978-84-01-38666-4|pàgines=13–}}</ref>
** Les ametlles són ingredient indispensable del [[massapà]] i de les varietats més importants del torrons i panellets.
** Les ametlles són ingredient indispensable del [[massapà]] i de les varietats més importants del torrons i panellets.
Línia 32: Línia 32:
* [[Canarium ovatum]]
* [[Canarium ovatum]]
* [[Pinyó (botànica)|Pinyó]]
* [[Pinyó (botànica)|Pinyó]]
* [[Pistatxer|Festuc]]<ref name="moll02">[http://moll.mandevila.eu/festuc DCVB: Festuc.]</ref><ref>[http://om.ciheam.org/om/pdf/a94/00801318.pdf From As ia to Aigina: the story of the pistachio tree. Chitzanidis A.]</ref>
* [[Pistatxer|Festuc]]<ref name="moll02">{{ref-web|url=http://dcvb.iecat.net/results.asp?Word=festuc|títol=Diccionari català-valencià-balear: Festuc|editor=Institut d'Estudis Catalans|consulta=30-12-2018}}</ref><ref>{{ref-web|url=http://om.ciheam.org/article.php?IDPDF=801318|títol=From Asia to Aigina: the story of the pistachio tree|cognom=Chitzanidis|nom=Anna|any=2010|editor=XIV GREMPA Meeting on Pistachios and Almonds - Zaragoza : CIHEAM / FAO / AUA / TEI Kalamatas / NAGREF - Options Méditerranéennes : Série A. Séminaires Méditerranéens; n. 94|pàgines=299-302}}</ref>
** El terme català tradicional probablement prové de l'àrab ''festok''.<ref name="Pickering1863">{{ref-llibre|autor=C. Pickering|títol=The Geographical Distribution of Animals and Plants|url=https://books.google.com/books?id=vZcWAwAAQBAJ&pg=PA75|any=1863|editorial=Рипол Классик|isbn=978-5-88408-343-1|pàgines=75–}}</ref> Es menja torrat, amb sal o sense. I s'ha incorporat a molts dolços tradicionals. El gelat de festuc és típic.<ref name="Weston2015">{{ref-llibre|autor=Nicole Weston|títol=How to Make Ice Cream: 51 Recipes for Classic and Contemporary Flavors. A Storey BASICS® Title|url=https://books.google.com/books?id=djczBwAAQBAJ&pg=PA48|data= 24 març 2015|editorial=Storey Publishing, LLC|isbn=978-1-61212-389-9|pàgines=48–}}</ref>
** El terme català tradicional probablement prové de l'àrab ''festok''.<ref name="Pickering1863">{{ref-llibre|autor=C. Pickering|títol=The Geographical Distribution of Animals and Plants|url=https://books.google.com/books?id=vZcWAwAAQBAJ&pg=PA75|any=1863|editorial=Рипол Классик|isbn=978-5-88408-343-1|pàgines=75–}}</ref> Es menja torrat, amb sal o sense. I s'ha incorporat a molts dolços tradicionals. El gelat de festuc és típic.<ref name="Weston2015">{{ref-llibre|autor=Nicole Weston|títol=How to Make Ice Cream: 51 Recipes for Classic and Contemporary Flavors. A Storey BASICS® Title|url=https://books.google.com/books?id=djczBwAAQBAJ&pg=PA48|data= 24 març 2015|editorial=Storey Publishing, LLC|isbn=978-1-61212-389-9|pàgines=48–}}</ref>
* [[Noguer comú|Nou]]
* [[Noguer comú|Nou]]
** Un bocí de pa i algunes nous és una menja tan senzilla com exquisida. Hi ha una narració catalana per a promoure la frugalitat que parla d'una suposada marquesa de Tous.<ref>[http://rodamots.cat/escreix/manuel-cuyas-pa-amb-nous/ Panarres. Manuel Cuyàs.]</ref>
** Un bocí de pa i algunes nous és una menja tan senzilla com exquisida. Hi ha una narració catalana per a promoure la frugalitat que parla d'una suposada marquesa de Tous.<ref>{{ref-web|url=http://rodamots.cat/escreix/manuel-cuyas-pa-amb-nous/|títol=Panarres|nom=Manuel|cognom=Cuyàs}}</ref>
** Les figues seques farcides de nous (generalment un galló<ref name="moll04">[http://moll.mandevila.eu/galló DCVB: Galló.]</ref> o mitja nou per figa) eren unes postres típiques de molts indrets.<ref>[http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/figues_amb_nous/ Figues seques amb nous.]</ref>
** Les figues seques farcides de nous (generalment un galló<ref name="moll04">{{GDLC|galló}}</ref> o mitja nou per figa) eren unes postres típiques de molts indrets.<ref>{{ref-web|url=http://www.gastroteca.cat/ca/fitxa-receptes/figues_amb_nous/|títol=Figues seques amb nous|any=2018|editor=Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya - Generalitat de Catalunya.}}</ref>
** El tirà de Siracusa [[Dionís el Vell]], obsessionat per la por de ser assassinat, s’arreglava la barba i els cabells cremant les puntes dels pèls amb closques de nou enceses.<ref name="Rollin1744">{{ref-llibre|autor=Charles Rollin|títol=Abrégé de l'"Histoire ancienne" de Monsieur Rollin|url=https://books.google.com/books?id=g_k_AAAAcAAJ&pg=PA322|any=1744|editorial=chez Marc-Mich. Bousquet & Comp.|pàgines=322–}}</ref>
** El tirà de Siracusa [[Dionís el Vell]], obsessionat per la por de ser assassinat, s’arreglava la barba i els cabells cremant les puntes dels pèls amb closques de nou enceses.<ref name="Rollin1744">{{ref-llibre|autor=Charles Rollin|títol=Abrégé de l'"Histoire ancienne" de Monsieur Rollin|url=https://books.google.com/books?id=g_k_AAAAcAAJ&pg=PA322|any=1744|editorial=chez Marc-Mich. Bousquet & Comp.|pàgines=322–}}</ref>
* [[Cocoter| Nou de coco]]
* [[Cocoter| Nou de coco]]
Línia 42: Línia 42:


== Beneficis sanitaris ==
== Beneficis sanitaris ==
La ingesta regular de fruits amb closca (més d’un cop per setmana), segons algunes estadístiques,<ref>Sabate J. (1999). ''Nut consumption, vegetarian diets, ischemic heart disease and all-cause mortality: evidence from epidemiologic studies.'' American Journal of Clinical Nutrition 70; 500S-503S</ref> reduix la taxa de mortalitat (considerada des d’un punt de vista general). Aparentment hi ha una reducció dels casos d’infart de miocardi i d’accidents vasculars cerebrals.<ref>Bao Y, Han J, Hu FB et al. [http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1307352 ''Association of nut consumption with total and cause-specific mortality''], N Engl J Med, 2013;369:2001-2011</ref> Com més consum de fruits amb closca millors són els resultats.
La ingesta regular de fruits amb closca (més d'un cop per setmana), segons algunes estadístiques,<ref>{{ref-publicació|cognom=Sabate|nom=Joan|any=1999|títol=Nut consumption, vegetarian diets, ischemic heart disease and all-cause mortality: evidence from epidemiologic studies|publicació=American Journal of Clinical Nutrition|volum=70|exemplar=3|mes=setembre|pàgines=500s-503s|doi=10.1093/ajcn/70.3.500s|url=https://academic.oup.com/ajcn/article/70/3/500s/4714957}}</ref> reduix la taxa de mortalitat (considerada des d'un punt de vista general). Aparentment hi ha una reducció dels casos d'infart de miocardi i d'accidents vasculars cerebrals.<ref>{{ref-publicació|cognom=Bao|nom=Ying|cognom2=Han|nom2=Jiali|cognom3=Hu|nom3=Frank B.|coautors=et al.|url=http://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMoa1307352|doi=10.1056/NEJMoa1307352|títol=Association of nut consumption with total and cause-specific mortality|publicació=The New England Journal of Medicine|data=21 novembre 2013|exemplar=369:2001-2011}}</ref> Com més consum de fruits amb closca millors són els resultats.


Hi ha diversos estudis que relacionen la influencia positiva de menjar amb freqüència fruites amb closca sobre la [[Diabetis mellitus tipus 2]]. Aparentment aquest efecte es deuria a l’activitat antiinflamatoria de les fruites esmentades. Altres estudis sobre el risc de cancer de colon en dones indiquen els beneficis de menjar fruites de closca.<ref>Jenab M. et al (2004). ''Association of nut and seed intake with colorectal cancer risk in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition.'' Cancer Epidemiology, Biomarkers and Prevention 13;1595-1603 </ref>
Hi ha diversos estudis que relacionen la influencia positiva de menjar amb freqüència fruites amb closca sobre la [[Diabetis mellitus tipus 2]]. Aparentment aquest efecte es deuria a l'activitat antiinflamatòria de les fruites esmentades. Altres estudis sobre el risc de cancer de colon en dones indiquen els beneficis de menjar fruites de closca.<ref>{{ref-publicació|cognom=Jenab|nom=M|coautors=et al|any=2004|títol=Association of nut and seed intake with colorectal cancer risk in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition|publicació=Cancer Epidemiology, Biomarkers and Prevention|mes=octubre|volum=13|pàgines=1595-1603|pmid=15466975|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15466975}}</ref>


=== Efectes negatius ===
=== Efectes negatius ===
El consum de fruits de closca poden suposar una exposició a [[al·lergogen]]s, la qual cosa pot provocar reaccions [[Anafilaxi|anafilàctiques]] greus, i fins i tot mortals. Els dos al·lergògens més presents a les fruites de closca són l'[[albúmina]] 2 S i la [[vicilina]]. Aquestes al·lèrgies són cada cop més freqüents, ja que l'increment en el consum d'aquests aliments ve motivat per la seva inclusió a cada vegada més receptes de la indústria agro-alimentària.<ref>Elide A. Pastorello et al (2003) ''Lipid transfer protein and vicilin are important walnut allergens in patients not allergic to pollen'' Journal of Allergy and Clinical Immunology, Volume 114, Issue 4, October 2004, Pages 908-914 </ref> En els països desenvolupants la freq¨`encia de les al·lergies als fruits de closca varia entre el 6,5 i el 30 % <ref>D.-A. Moneret-Vautrin et al (2008) ''Épidémiologie de l’allergie alimentaire'' Revue Française d'Allergologie et d'Immunologie Clinique, Volume 48, numéro 3, avril 2008, Pages 171-178 </ref>.
El consum de fruits de closca poden suposar una exposició a [[al·lergogen]]s, la qual cosa pot provocar reaccions [[Anafilaxi|anafilàctiques]] greus, i fins i tot mortals. Els dos al·lergògens més presents a les fruites de closca són l'[[albúmina]] 2 S i la [[vicilina]]. Aquestes al·lèrgies són cada cop més freqüents, ja que l'increment en el consum d'aquests aliments ve motivat per la seva inclusió a cada vegada més receptes de la indústria agro-alimentària.<ref>{{ref-publicació|nom=Elide A.|cognom=Pastorello|coautors=et al|any=2003|títol=Lipid transfer protein and vicilin are important walnut allergens in patients not allergic to pollen|publicació=Journal of Allergy and Clinical Immunology|volum=114|exemplar=4|mes=octubre|pàgines=908-914|doi=10.1016/j.jaci.2004.06.020|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15480333}} </ref> En els països desenvolupats la freqüència de les al·lèrgies als fruits de closca varia entre el 6,5 i el 30 %.<ref>{{ref-publicació|nom=Denise-Anne|cognom=Moneret-Vautrin|coautors=et al.|any=2008|títol=Épidémiologie de l’allergie alimentaire|publicació=Revue Française d'Allergologie et d'Immunologie Clinique|volum=48|exemplar=3|mes=abril|pàgines=171-178|doi=10.1016/j.allerg.2008.01.018|url=https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0335745708000440}}</ref>


== Composició ==
== Composició ==
Les fruites amb closca són molt riques en greixos mono-insaturats i poli-insaturats (bons per a la salud), i pobres en greixos saturats (que són els que contribueixen a l’elevació de la taxa de colesterol).
Les fruites amb closca són molt riques en greixos mono-insaturats i poli-insaturats (bons per a la salut), i pobres en greixos saturats (que són els que contribueixen a l'elevació de la taxa de colesterol).
A més dels greixos, les proteïnes i les fibres, cada tipus de fruita de closca té una composició particular de vitamines i minerals. La majoria de fruites presenten quantitats notables dels compostos següents:
A més dels greixos, les proteïnes i les fibres, cada tipus de fruita de closca té una composició particular de vitamines i minerals. La majoria de fruites presenten quantitats notables dels compostos següents:
* vitamina E
* vitamina E
* àcid fòlic
* àcid fòlic
* magnesi
* magnesi
En molts casos hi ha altres components beneficiosos per a la salud humana: esterols vegetals, fito-estrògens i determinats fito-nutrients considerats molt importants en el correcte funcionament del cor.
En molts casos hi ha altres components beneficiosos per a la salut humana: esterols vegetals, fito-estrògens i determinats fito-nutrients considerats molt importants en el correcte funcionament del cor.


== Usos de les closques ==
== Usos de les closques ==
Línia 62: Línia 62:
=== Combustible ===
=== Combustible ===
La major part de closques cremen bé i tenen un poder calorífic semblant al de la fusta. Moltes estufes funcionen correctament amb closques. En petites quantitats eren ideals per a encendre el foc de les antigues llars.
La major part de closques cremen bé i tenen un poder calorífic semblant al de la fusta. Moltes estufes funcionen correctament amb closques. En petites quantitats eren ideals per a encendre el foc de les antigues llars.
* El poder calorífic de les closques d'ametlla és de 4000 kcal/kg.<ref>[http://frupinsa.com/biomassa.html Poder calorífic de les closques d’ametlla.]</ref> El poder calorífic de les fustes varia entre 3300/3600 kcal/kg.
* El poder calorífic de les closques d'ametlla és de 4.000&nbsp;kcal/kg.<ref>{{ref-web|url=http://frupinsa.com/biomassa.html|títol=Poder calorífic de les closques d'ametlla}}</ref> El poder calorífic de les fustes varia entre 3.300/3.600&nbsp;kcal/kg.


==== Producció de [[gas pobre]] ====
==== Producció de [[gas pobre]] ====
En temps d'escassetat de gasolina (en la post guerra espanyola per exemple) molts [[gasogen]]s per a vehicles automòbils funcionaven amb closques. Principalment en les zones de producció d'ametlles i avellanes.<ref name="SociasCodina2012">{{ref-llibre|autor1=Enric Bernal Socias|autor2=Joan Cos Codina|autor3=Xavier Tarré Freixas|títol=Energía organizacional: 7 pilares de excelencia empresarial|url=https://books.google.com/books?id=WLmXqCBBif8C&pg=PT97|data= 1 setembre 2012|editorial=Profit Editorial|isbn=978-84-15505-78-5|pàgines=97–}}</ref>
En temps d'escassetat de gasolina (en la post guerra espanyola per exemple) molts [[gasogen]]s per a vehicles automòbils funcionaven amb closques. Principalment en les zones de producció d'ametlles i avellanes.<ref name="SociasCodina2012">{{ref-llibre|nom=Enric|cognom=Bernal Socias|nom2=Joan|cognom2=Cos Codina|nom3=Xavier|cognom3=Tarré Freixas|títol=Energía organizacional: 7 pilares de excelencia empresarial|url=https://books.google.com/books?id=WLmXqCBBif8C&pg=PT97|data= 1 setembre 2012|editorial=Profit Editorial|isbn=978-84-15505-78-5|pàgines=97–}}</ref>
*Hi ha gasògens industrials amb una producció molt més gran. A Móra d'Ebre n'hi ha un de 500 kW que funciona amb closques d'ametlles.<ref>[http://www.gencat.cat/darp/c/formacio/cfeareus/2008_49_Energies_alternatives/_html/_pon/dia_3/3_4.pdf Producció d'energia a partir de biomassa. Ignacio López. 2008.]</ref><ref>[https://core.ac.uk/download/pdf/19577435.pdf Estudi de la viabilitat econòmica de la implantació d’una planta de piròlisi per a la producció de biochar en un context local i comarcal. Marc Saborit Creus. 2013. ]</ref>
*Hi ha gasògens industrials amb una producció molt més gran. A Móra d'Ebre n'hi ha un de 500&nbsp;kW que funciona amb closques d'ametlles.<ref>{{ref-web|url=http://www.gencat.cat/darp/c/formacio/cfeareus/2008_49_Energies_alternatives/_html/_pon/dia_3/3_4.pdf|títol=Producció d'energia a partir de biomassa|nom=Ignacio|cognom=López|any=2008|editor=Centre Tecnològic Forestal de Catalunya}}</ref><ref>{{ref-web|url=https://core.ac.uk/download/pdf/19577435.pdf|títol=Estudi de la viabilitat econòmica de la implantació d'una planta de piròlisi per a la producció de biochar en un context local i comarcal|nom=Marc|cognom=Saborit Creus|any=2013|editor=Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - Universitat Autònoma de Barcelona}}</ref>


=== En estat granulat fi ===
=== En estat granulat fi ===
Línia 74: Línia 74:
* En operacions de sorrejat de peces metàl·liques.
* En operacions de sorrejat de peces metàl·liques.
* Emprant-los com a càrrega de materials [[compòsit]]s, barrejant-los amb resines sintètiques.
* Emprant-los com a càrrega de materials [[compòsit]]s, barrejant-los amb resines sintètiques.
** Durant alguns anys una empresa catalana fabricava [[taüt]]s amb closques d'ametlla.<ref name="Balcells2009">{{ref-llibre|autor=Susanna Martínez Contreras / Jordi Bigues i Balcells|títol=El libro de las 3R: Reducir, Reclicar, Reutilizar|url=https://books.google.com/books?id=Fa8eBQAAQBAJ&pg=PA108|data= 1 gener 2009|editorial=NED Ediciones|isbn=978-84-936832-9-0|pàgines=108–}}</ref> Va patentar un producte (anomenat Maderón) que també podia servir per a altres funcions.<ref>[https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=cecf5b27-1bf3-40db-a393-315b3fa18265&groupId=20181 Maderón.]</ref>
** Durant alguns anys una empresa catalana fabricava [[taüt]]s amb closques d'ametlla.<ref name="Balcells2009">{{ref-llibre|autor=Susanna Martínez Contreras / Jordi Bigues i Balcells|títol=El libro de las 3R: Reducir, Reclicar, Reutilizar|url=https://books.google.com/books?id=Fa8eBQAAQBAJ&pg=PA108|data= 1 gener 2009|editorial=NED Ediciones|isbn=978-84-936832-9-0|pàgines=108–}}</ref> Va patentar un producte (anomenat Maderón) que també podia servir per a altres funcions.<ref>{{ref-web|url=https://ruralcat.gencat.cat/c/document_library/get_file?uuid=cecf5b27-1bf3-40db-a393-315b3fa18265&groupId=20181|títol=Perspectives del cultiu de l'ametller|citació=vegeu pàgina sobre el “Maderón”}}</ref>


== Referències ==
== Referències ==

Revisió del 19:11, 30 des 2018

Ametlla madura encara a l'ametller.

Les fruites de closca[1] són aquelles fruites que tenen una closca relativament dura i impermeable que protegeix la part comestible. Aquesta mena de fruites (ametlles, nous, avellanes, pinyons, festucs, ...) han format part de l'alimentació humana des d'èpoques primitives.

Des del punt de vista nutricional aporten valors energètics molt grans i oligoelements molt interessants. Els seus greixos son insaturats i són considerats beneficiosos. Un aspecte negatiu és que algunes fruites amb closca provoquen al·lèrgies (a vegades molt greus) en algunes persones.

Llista de fruites amb closca

Avellanes verdes a l'arbre.

Des d'un punt de vista popular i sense base científica, una mostra de les fruites amb closca més freqüents és la següent:

  • Ametlla.
    • Les ametlles són fruites tradicionals, especialment en el Mediterrani. Es poden menjar verdes (collides tendres de l'arbre, en forma d'ametllons; es menja tota la fruita: la pell externa, la closca encara tendra i l'ametlla interior), tendres però ja endurides (cal trencar la closca i separar la pell interna, que és molt amarga), madures crues i torrades. Poden menjar-se dolces (garapinyades) o salades (passades per la paella).
    • Formen part de la picada[2] i s'afegeixen a molts dolços, xocolates i pastissos. Hi ha receptes que inclouen ametlles acompanyant el tall principal. Per exemple conill i pollastre amb ametlles.[3]
    • Les ametlles són ingredient indispensable del massapà i de les varietats més importants del torrons i panellets.
    • La llet d'ametlles és un recurs important com a alternativa a la llet ordinària.[4]
  • Avellana
    • Les avellanes es mengen crues (tendres o seques) o torrades. Formen part de moltes picades, s'afegeixen a algunes peces de xocolata i són típiques dels torrons d'Agramunt.
  • Faja/fages
    • Comestibles per humans i animals. D'un gust semblant al de les nous cal consumir aquestes fruites amb moderació.[5][6]
    • [7][8][9]
  • Castanya
    • Les castanyes es poden menjar soles, crues i torrades. També formen part de moltes receptes culinàries, en estofats o en puré. Com a postre de prestigi són famoses les anomenades marron glacés en francès, que són castanyes confitades.[10]
  • Gla. Algunes aglans han format part de l'alimentació de diversos grups humans.[11] Actualment l'aplicació més coneguda és en el procés d'engreix de porcs ibèrics.[12] Són preuats els pernils anomenats d'aglà.[13]
  • Núcula dels Lithocarpus
  • Gla de tanoak
  • Nou del Brasil
  • Aleurites moluccana
  • Avellana de Xile
  • Macadàmia.[14]
    • Les nous de macadàmia són tòxiques per als gossos.[15]
  • Nou de pacaner
  • Nou de mongongo
  • Cacauet
  • Canarium ovatum
  • Pinyó
  • Festuc[16][17]
    • El terme català tradicional probablement prové de l'àrab festok.[18] Es menja torrat, amb sal o sense. I s'ha incorporat a molts dolços tradicionals. El gelat de festuc és típic.[19]
  • Nou
    • Un bocí de pa i algunes nous és una menja tan senzilla com exquisida. Hi ha una narració catalana per a promoure la frugalitat que parla d'una suposada marquesa de Tous.[20]
    • Les figues seques farcides de nous (generalment un galló[21] o mitja nou per figa) eren unes postres típiques de molts indrets.[22]
    • El tirà de Siracusa Dionís el Vell, obsessionat per la por de ser assassinat, s’arreglava la barba i els cabells cremant les puntes dels pèls amb closques de nou enceses.[23]
  • Nou de coco
    • Els cocos tenen closca i els seu interior es pot menjar. Algunes classificacions no els inclouen en el grup de fruites amb closca comestibles. El criteri d'aquest article és diferent.

Beneficis sanitaris

La ingesta regular de fruits amb closca (més d'un cop per setmana), segons algunes estadístiques,[24] reduix la taxa de mortalitat (considerada des d'un punt de vista general). Aparentment hi ha una reducció dels casos d'infart de miocardi i d'accidents vasculars cerebrals.[25] Com més consum de fruits amb closca millors són els resultats.

Hi ha diversos estudis que relacionen la influencia positiva de menjar amb freqüència fruites amb closca sobre la Diabetis mellitus tipus 2. Aparentment aquest efecte es deuria a l'activitat antiinflamatòria de les fruites esmentades. Altres estudis sobre el risc de cancer de colon en dones indiquen els beneficis de menjar fruites de closca.[26]

Efectes negatius

El consum de fruits de closca poden suposar una exposició a al·lergogens, la qual cosa pot provocar reaccions anafilàctiques greus, i fins i tot mortals. Els dos al·lergògens més presents a les fruites de closca són l'albúmina 2 S i la vicilina. Aquestes al·lèrgies són cada cop més freqüents, ja que l'increment en el consum d'aquests aliments ve motivat per la seva inclusió a cada vegada més receptes de la indústria agro-alimentària.[27] En els països desenvolupats la freqüència de les al·lèrgies als fruits de closca varia entre el 6,5 i el 30 %.[28]

Composició

Les fruites amb closca són molt riques en greixos mono-insaturats i poli-insaturats (bons per a la salut), i pobres en greixos saturats (que són els que contribueixen a l'elevació de la taxa de colesterol). A més dels greixos, les proteïnes i les fibres, cada tipus de fruita de closca té una composició particular de vitamines i minerals. La majoria de fruites presenten quantitats notables dels compostos següents:

  • vitamina E
  • àcid fòlic
  • magnesi

En molts casos hi ha altres components beneficiosos per a la salut humana: esterols vegetals, fito-estrògens i determinats fito-nutrients considerats molt importants en el correcte funcionament del cor.

Usos de les closques

Les closques són un subproducte del consum de les fruites que en tenen. En grans quantitats tenen un cert valor econòmic i es poden reciclar. Els usos més freqüents són els següents.

Combustible

La major part de closques cremen bé i tenen un poder calorífic semblant al de la fusta. Moltes estufes funcionen correctament amb closques. En petites quantitats eren ideals per a encendre el foc de les antigues llars.

  • El poder calorífic de les closques d'ametlla és de 4.000 kcal/kg.[29] El poder calorífic de les fustes varia entre 3.300/3.600 kcal/kg.

Producció de gas pobre

En temps d'escassetat de gasolina (en la post guerra espanyola per exemple) molts gasogens per a vehicles automòbils funcionaven amb closques. Principalment en les zones de producció d'ametlles i avellanes.[30]

  • Hi ha gasògens industrials amb una producció molt més gran. A Móra d'Ebre n'hi ha un de 500 kW que funciona amb closques d'ametlles.[31][32]

En estat granulat fi

Un cop separada la part comestible, les closques es poden triturar per a formar granulats de gruixos diferents. Els granulats poden emprar-se de formes diferents.

  • Afegint-los als sols agrícoles a mena d'adob.
  • Afegint-los a morters de construcció. Per a rebaixar la densitat i millorar les propietats aïllants.
  • En operacions de sorrejat de peces metàl·liques.
  • Emprant-los com a càrrega de materials compòsits, barrejant-los amb resines sintètiques.
    • Durant alguns anys una empresa catalana fabricava taüts amb closques d'ametlla.[33] Va patentar un producte (anomenat Maderón) que també podia servir per a altres funcions.[34]

Referències

  1. ↑ Plató. Diàlegs (vol. XVIII): Timeu. Crítias. Fundació Bernat Metge, 2000, p. 180–. ISBN 978-84-7225-745-0. 
  2. ↑ Jaume Fàbrega Colom. Cuina monàstica. Editorial Mediterrània; SL, 21 febrer 2013, p. 53–. ISBN 978-84-9979-279-8. 
  3. ↑ Assumpta Miralpeix. Cuina de mercat: receptes de sempre per a cuines d'ara. Rosa dels Vents, 2005, p. 13–. ISBN 978-84-01-38666-4. 
  4. ↑ Jorge D. Pamplona Roger. Salud por los alimentos. Editorial Safeliz, 2003, p. 61–. ISBN 978-84-7208-149-9. 
  5. ↑ Mc Innes, K.. Esoterismo Floral. Una prescripción Astro- Floral. Tercera Parte. Propiedades de las flores del Dr. E. Bach. Editorial Dunken, 1 maig 2014, p. 1018–. ISBN 978-987-02-7359-2. 
  6. ↑ Laureano Merino Cristóbal. Usos tradicionales de los árboles en el occidente de Asturias. Editorial CSIC - CSIC Press, 2004, p. 24–. ISBN 978-84-00-08258-1. 
  7. ↑ Manuel Costa. Manuel Costa: Vida i paisatge. Universitat de València, 2003, p. 353–. ISBN 978-84-370-5835-1. 
  8. ↑ J. Noguin. Mitología universal: breve historia de la mitología. Joaquín Collado, 1933, p. 89–. GGKEY:TAKSY7ZZCFE. 
  9. ↑ Homer. La Odisea (ilustrado). Clap Publishing, LLC., 11 abril 2018, p. 131–. ISBN 978-1-63537-856-6. 
  10. ↑ A. J. Pieters. The Farmer's Interest in Good Seed. U.S. Department of Agriculture, 1900, p. 3–. 
  11. ↑ Arqueología, sociedad, territorio y paisaje.: Estudios sobre prehistoria reciente, protohistoria y transición al mundo romano en homenaje a Ma Dolores Fernández Posse. Editorial CSIC - CSIC Press, 28 febrer 2011, p. 279–. ISBN 978-84-00-09278-8. 
  12. ↑ Isabel González Turmo y otros. Respuestas alimentarias a la crisis económica. Isabel González Turmo, p. 127–. ISBN 978-84-695-9241-0. 
  13. ↑ Victor Amela. Casi todos mis secretos. Penguin Random House Grupo Editorial España, 21 juliol 2014, p. 96–. ISBN 978-84-9019-089-0. 
  14. ↑ Macadamia Nuts: Economic and Competitive Conditions Affecting the U.S. Industry, Inv. 332-386. DIANE Publishing. ISBN 978-1-4578-2502-6. 
  15. ↑ John D. Bonagura; David C. Twedt Kirk's Current Veterinary Therapy XV - E-Book. Elsevier Health Sciences, 1 desembre 2013, p. 148–. ISBN 978-0-323-22762-9. 
  16. ↑ «Diccionari català-valencià-balear: Festuc». Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 30 desembre 2018].
  17. ↑ Chitzanidis, Anna. «From Asia to Aigina: the story of the pistachio tree» p. 299-302. XIV GREMPA Meeting on Pistachios and Almonds - Zaragoza : CIHEAM / FAO / AUA / TEI Kalamatas / NAGREF - Options Méditerranéennes : Série A. Séminaires Méditerranéens; n. 94, 2010.
  18. ↑ C. Pickering. The Geographical Distribution of Animals and Plants. Рипол Классик, 1863, p. 75–. ISBN 978-5-88408-343-1. 
  19. ↑ Nicole Weston. How to Make Ice Cream: 51 Recipes for Classic and Contemporary Flavors. A Storey BASICS® Title. Storey Publishing, LLC, 24 març 2015, p. 48–. ISBN 978-1-61212-389-9. 
  20. ↑ Cuyàs, Manuel. «Panarres».
  21. ↑ «galló». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. ↑ «Figues seques amb nous». Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya - Generalitat de Catalunya., 2018.
  23. ↑ Charles Rollin. Abrégé de l'"Histoire ancienne" de Monsieur Rollin. chez Marc-Mich. Bousquet & Comp., 1744, p. 322–. 
  24. ↑ Sabate, Joan «Nut consumption, vegetarian diets, ischemic heart disease and all-cause mortality: evidence from epidemiologic studies». American Journal of Clinical Nutrition, 70, 3, setembre 1999, pàg. 500s-503s. DOI: 10.1093/ajcn/70.3.500s.
  25. ↑ Bao, Ying; Han, Jiali; Hu, Frank B. [et al]. «Association of nut consumption with total and cause-specific mortality». The New England Journal of Medicine, 369:2001-2011, 21-11-2013. DOI: 10.1056/NEJMoa1307352.
  26. ↑ Jenab, M [et al]. «Association of nut and seed intake with colorectal cancer risk in the European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition». Cancer Epidemiology, Biomarkers and Prevention, 13, octubre 2004, pàg. 1595-1603. PMID: 15466975.
  27. ↑ Pastorello, Elide A. [et al]. «Lipid transfer protein and vicilin are important walnut allergens in patients not allergic to pollen». Journal of Allergy and Clinical Immunology, 114, 4, octubre 2003, pàg. 908-914. DOI: 10.1016/j.jaci.2004.06.020.
  28. ↑ Moneret-Vautrin, Denise-Anne [et al]. «Épidémiologie de l’allergie alimentaire». Revue Française d'Allergologie et d'Immunologie Clinique, 48, 3, abril 2008, pàg. 171-178. DOI: 10.1016/j.allerg.2008.01.018.
  29. ↑ «Poder calorífic de les closques d'ametlla».
  30. ↑ Bernal Socias, Enric; Cos Codina, Joan; Tarré Freixas, Xavier. Energía organizacional: 7 pilares de excelencia empresarial. Profit Editorial, 1 setembre 2012, p. 97–. ISBN 978-84-15505-78-5. 
  31. ↑ López, Ignacio. «Producció d'energia a partir de biomassa». Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, 2008.
  32. ↑ Saborit Creus, Marc. «Estudi de la viabilitat econòmica de la implantació d'una planta de piròlisi per a la producció de biochar en un context local i comarcal». Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals - Universitat Autònoma de Barcelona, 2013.
  33. ↑ Susanna Martínez Contreras / Jordi Bigues i Balcells. El libro de las 3R: Reducir, Reclicar, Reutilizar. NED Ediciones, 1 gener 2009, p. 108–. ISBN 978-84-936832-9-0. 
  34. ↑ «Perspectives del cultiu de l'ametller». «vegeu pàgina sobre el “Maderón”»

Vegeu també

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fruita_de_closca&oldid=20634651»