Empatia: diferència entre les revisions
| Línia 25: | Línia 25: | ||
==Accions per a reduir l'empatia== |
==Accions per a reduir l'empatia== |
||
Una de les possibles causes de la pèrdua de l'empatia |
Una de les possibles causes de la pèrdua de l'empatia pel dolor<ref name="Misch">{{ref-publicació|cognom=Mischkowski|nom=Dominik|títol=From painkiller to empathy killer: acetaminophen (paracetamol) reduces empathy for pain|publicació=Social Cognitive and Affective Neuroscience|data=2016|pàgines=1345–1353|volum=11|exemplar=9|doi=10.1093/scan/nsw057|coautors=Crocker, Jennifer; Way, Baldwin M.}}</ref> i l'empatia positiva<ref>{{ref-publicació |cognom=Mischkowski |nom=Dominik |títol=A Social Analgesic? Acetaminophen (Paracetamol) Reduces Positive Empathy |publicació=Frontiers in Psychology |data=29 març 2019 |volum=10 |exemplar=538 |doi=10.3389/fpsyg.2019.00538 |coautors=Crocker, Jennifer; Way, Baldwin M.}}</ref> és l'ús de [[acetaminofèn]] (conegut com a paracetamol). |
||
== Enllaços externs == |
== Enllaços externs == |
||
{{Commonscat}} |
{{Commonscat}} |
||
Revisió del 09:09, 15 abr 2019
L'empatia (del grec antic ἐν, dins, a l'interior i πάθoς, patiment, el que està succeint) [1] és la participació efectiva i, en general, emotiva d'una persona en una realitat aliena. Ser empàtics és ser capaços de "llegir" emocionalment a les persones. Sembla ser un mecanisme adaptatiu (donat que afavoreix l'altruisme i la comunicació). Si bé és una qualitat innata (totes les persones són capaces d'identificar les emocions alienes i comparar-les amb les pròpies i tothom posseeix aquesta capacitat en un grau concret), pot entrenar-se i augmentar mitjançant l'educació en valors, la meditació o pràctiques com el voluntariat, entre altres, és a dir, es pot aprendre a ser empàtic. Les persones empàtiques són capaces d'escoltar els altres i de comprendre els seus motius i preocupacions; tendeixen a ser més obertes i intel·lectualment estimulants i, en conseqüència, resulten més populars i reben més reconeixement social. Una persona empàtica sap reconèixer les necessitats comunicatives i emocionals dels altres i sovint s'anticipa a les seves demandes. Però un excés d'empatia, o el no distanciament del patiment dels altres, pot provocar una depressió, freqüent en professions assistencials (com els assistents o les infermeres) i en la docència.
Els educadors han de tenir una gran capacitat empàtica, atès que han d'entendre els seus infants en la seva totalitat.[2] Els mestres empàtics milloren la motivació i les habilitats acadèmiques dels nens, com la lectura, l'escriptura i les habilitats aritmètiques. Un ambient positiu creat pel professor també salvaguarda i augmenta la motivació dels nens per a l'aprenentatge, d'acord amb un estudi finlandès.
Les persones amb capacitat d'empatia són també capaces d'interaccionar millor amb els animals no-humans, de la mateixa manera que sembla que hi ha animals no-humans empàtics, com ara els dofins.
Història del concepte
El concepte d'empatia va entrar en la història de la filosofia pel seu nom alemany d'Einfühlung, ("sentit des de l'interior", en anglès feelig-into), un terme encunyat el 1873 per Robert Vischer (1848-1933) en la seva tesi doctoral: Über das optische Zeitgefühl ("El sentit òptic de la forma, una contribució a l'estètica"). Vischer, fent esment de les investigacions seu propi pare, Theodor, i de les tesis de Schopenhauer no es referia encara al procés d'entendre o de traduir les emocions dels altres, sinó al fet de sentir-nos colpits per formes representatives “mancades de vida pròpia (...) a les quals nosaltres, els espectadors, atorguem tanmateix un contingut ple de sentiment en virtut d'un acte involuntari de transferència de la nostra pròpia emoció". Segons ell, per un efecte de "l'objectivació" del nostre sentiment en el món exterior podem acabar confonent "el nostre propi sentiment amb la natura". En el debat entre formalistes i idealistes en teoria de l'art, usar el concepte d'empatia permetia explicar la manera com l'espectador comprèn i, en certa manera, completa l'obra d'art.
Deu anys més tard (1883), Theodor Lipps (1851-1914), un autor avui oblidat però llegit abastament per Freud i Husserl, va emprar també el mot "empatia" per referir-se no només a les il·lusions òptiques sinó al procés a través del qual "un espectador es projecta en els objectes que percep". Per a Lipps, en la situació empàtica simplement l'observador es fusiona (fascinat) amb el seu objecte. Per empatia, simulant mentalment el punt de vista de l'altre, constituïm els lligams intersubjectius. La Einfühlung, caracteritza també, per exemple, l'expressió corporal d'un individu en un determinat estat emocional que desencadena de manera quasi immediata el mateix estat en un observador. W. Dilthey (1833-1911) emprà la paraula Hineinversetzen ("posar-se al lloc de", traduït també per empatia), per designar la capacitat intel·lectual de transposició a l'hora de comprendre el món. Finalment, l'any 1913,Max Scheler (1874-1928) a Naturalesa i formes de la simpatia analitza la "identificació afectiva" (Mitgefühl) avisant ja del perill de fer d'aquesta mena de força còsmica una pura projecció del desig humà en la natura. Amb posterioritart a la II Guerra Mundial l'empatia va entrar com a concepte en l'àmbit de la cultura popular a partir de la psicologia humanista.
Accions per augmentar l'empatia
Aquelles accions i activitats que augmenten la capacitat d'empatia són les següents:[3]
- Escolta amb interès (comunicació verbal i no verbal).
- Analitza conjuntament les situacions / aprofundeix.
- Valora les implicacions personals ("entenc que ha de ser complicat").
- No et deixis portar per la "síndrome d'Estocolm".
Accions per a reduir l'empatia
Una de les possibles causes de la pèrdua de l'empatia pel dolor[6] i l'empatia positiva[7] és l'ús de acetaminofèn (conegut com a paracetamol).
Enllaços externs
Referències
- ↑ «Què és l'empatia?». Generalitat de Catalunya Departament d'Empresa i Ocupació. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «L'empatia en els mestres». Universidad de Finlandia Oriental. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ «Accions per millorar l'empatia». Generalitat de Catalunya Departament d'Empresa i Ocupació. [Consulta: 6 desembre 2015].
- ↑ Djikic, Maja; Oatley, Keith; Moldoveanu, Mihnea C. «Reading other minds: Effects of literature on empathy». Scientific Study of Literature, 3, 1, 2013, pàg. 28-47. DOI: 10.1075/ssol.3.1.06dji.
- ↑ Mar, R.A.a , Oatley, K.b , Peterson, J.B, R. A.; Oatley, K.; Peterson, J. B. «Exploring the link between reading fiction and empathy: Ruling out individual differences and examining outcomes». Communications, 34, 4, 12-2009, pàg. 407-428. DOI: 10.1515/COMM.2009.025.
- ↑ Mischkowski, Dominik; Crocker, Jennifer; Way, Baldwin M. «From painkiller to empathy killer: acetaminophen (paracetamol) reduces empathy for pain». Social Cognitive and Affective Neuroscience, 11, 9, 2016, pàg. 1345–1353. DOI: 10.1093/scan/nsw057.
- ↑ Mischkowski, Dominik; Crocker, Jennifer; Way, Baldwin M. «A Social Analgesic? Acetaminophen (Paracetamol) Reduces Positive Empathy». Frontiers in Psychology, 10, 538, 29-03-2019. DOI: 10.3389/fpsyg.2019.00538.