Cos estrany: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Línia 53: Línia 53:
Els individus prèviament sotmesos a cirurgia gastrointestinal o amb [[Malformació congènita|malformacions congènites]] o variants anatòmiques particulars del [[tracte digestiu]] són proclius a la retenció, fins i tot recidivant, de cossos estranys.<ref>{{ref-publicació|cognom= Behrends, S; Dobson III, JR; Larsen, S; Larsen, F; Buhler, F |títol= Diverticulum in Small Bowel with Foreign Object |publicació= Abdom Surg |pàgines=pàgs: 8|volum= Hivern 2013/Primavera 2014 |issn= 0196-4615 |doi=|url= http://www.abdominalsurg.org/journal/2014/diverticulum-in-small-bowel-with-foreign-object.html | llengua= anglès| consulta= 24 febrer 2019|}}</ref>
Els individus prèviament sotmesos a cirurgia gastrointestinal o amb [[Malformació congènita|malformacions congènites]] o variants anatòmiques particulars del [[tracte digestiu]] són proclius a la retenció, fins i tot recidivant, de cossos estranys.<ref>{{ref-publicació|cognom= Behrends, S; Dobson III, JR; Larsen, S; Larsen, F; Buhler, F |títol= Diverticulum in Small Bowel with Foreign Object |publicació= Abdom Surg |pàgines=pàgs: 8|volum= Hivern 2013/Primavera 2014 |issn= 0196-4615 |doi=|url= http://www.abdominalsurg.org/journal/2014/diverticulum-in-small-bowel-with-foreign-object.html | llengua= anglès| consulta= 24 febrer 2019|}}</ref>


Els objectes retinguts en la zona [[Anus|ano]][[Recte (anatomia)|rectal]] és veuen amb certa freqüència en la pràctica mèdica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Flores-Suarez R, Reyes-del Valle J |títol= A Foreign Body |publicació= N Engl J Med |pàgines=pp: 1748|volum= 2010 Oct 28; 363 (18) |issn= 1533-4406 |pmid= 20979475 |doi= 10.1056/NEJMicm0707656 |url= https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMicm0707656 | llengua= anglès| consulta= 23 març 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Romera Barba E, González-Costea Martínez R, Navarro García MI, Vázquez Rojas JL |títol= Cuerpo extraño rectal |publicació= Cir Esp |pàgines=pp: 169|volum= 2017 Mar; 95 (3) |issn= 0009-739X |doi= 10.1016/j.ciresp.2016.12.009 |url= http://www.elsevier.es/es-revista-cirugia-espanola-36-articulo-cuerpo-extrano-rectal-S0009739X16302226 | llengua= castellà| consulta= 23 març 2019|}}</ref> Moltes vegades són un problema diagnòstic i terapèutic pels professionals, ja que la gran variabilitat en forma i mida d'aquests particulars cossos estranys fa que la seva identificació i extracció requereixi sovint una considerable perícia. Si el pacient està estable i no mostra signes de perforació, habitualment s'intenta la retirada l'objecte per via transanal al servei d'urgències, emprant [[anestèsia local]] o [[sedació]] conscient. Quan aquest procediment fracassa, cal intentar l'extracció del cos estrany a [[quiròfan]] sota anestèsia general. La [[laparotomia]] quirúrgica es reserva pels cassos de ruptura o d'[[isquèmia]] colorectal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Coskun A, Erkan N, Yakan S, Yıldirim M, Cengiz F |títol= Management of rectal foreign bodies |publicació= World J Emerg Surg |pàgines=pp: 11|volum= 2013 Mar 13; 8 (1) |pmc= 3601006 |pmid= 23497492 |doi= 10.1186/1749-7922-8-11 |url= https://www.researchgate.net/publication/236051928_Management_of_rectal_foreign_bodies | llengua= anglès| consulta= 23 març 2019|}}</ref>
Els objectes retinguts en la zona [[Anus|ano]][[Recte (anatomia)|rectal]] és veuen amb certa freqüència en la pràctica mèdica.<ref>{{ref-publicació|cognom= Flores-Suarez R, Reyes-del Valle J |títol= A Foreign Body |publicació= N Engl J Med |pàgines=pp: 1748|volum= 2010 Oct 28; 363 (18) |issn= 1533-4406 |pmid= 20979475 |doi= 10.1056/NEJMicm0707656 |url= https://www.nejm.org/doi/full/10.1056/NEJMicm0707656 | llengua= anglès| consulta= 23 març 2019|}}</ref><ref>{{ref-publicació|cognom= Romera Barba E, González-Costea Martínez R, Navarro García MI, Vázquez Rojas JL |títol= Cuerpo extraño rectal |publicació= Cir Esp |pàgines=pp: 169|volum= 2017 Mar; 95 (3) |issn= 0009-739X |doi= 10.1016/j.ciresp.2016.12.009 |url= http://www.elsevier.es/es-revista-cirugia-espanola-36-articulo-cuerpo-extrano-rectal-S0009739X16302226 | llengua= castellà| consulta= 23 març 2019|}}</ref> Moltes vegades són un problema diagnòstic i terapèutic pels professionals, ja que la gran variabilitat en forma i mida d'aquests particulars cossos estranys fa que la seva identificació i extracció requereixi sovint una considerable perícia. Si el pacient està estable i no mostra signes de perforació, habitualment s'intenta la retirada l'objecte per via transanal al servei d'urgències, emprant [[anestèsia local]] o [[sedació]] conscient. Quan aquest procediment fracassa, cal intentar l'extracció del cos estrany a [[quiròfan]] sota anestèsia general. La [[laparotomia]] quirúrgica es reserva pels cassos de ruptura o d'[[isquèmia]] colorectal.<ref>{{ref-publicació|cognom= Coskun A, Erkan N, Yakan S, Yıldirim M, Cengiz F |títol= Management of rectal foreign bodies |publicació= World J Emerg Surg |pàgines=pp: 11|volum= 2013 Mar 13; 8 (1) |pmc= 3601006 |pmid= 23497492 |doi= 10.1186/1749-7922-8-11 |url= https://www.researchgate.net/publication/236051928_Management_of_rectal_foreign_bodies | llengua= anglès| consulta= 23 març 2019|}}</ref> En relació directa o indirecta amb CEs d'aquesta índole retinguts, s'ha descrit algun cas de dany permanent del [[Plexe nerviós|plexe]] lumbosacre<ref>{{ref-publicació|cognom= Meister FA, Amygdalos I, Neumann UP, Lurje G |títol= Rectal foreign body insertion as a rare cause of persistent lumbosacral plexus injury |publicació= Ann R Coll Surg Engl |pàgines=pp: e191-e192|volum= 2017 Jul; 99 (6) |pmc= 5696992 |pmid= 28660835 |doi= 10.1308/rcsann.2017.0109 |url = 10 maig 2019|}}</ref> i d'[[ictus]] [[Embòlia|embòlic]] subsegüent a [[endocarditis]] infecciosa.<ref>{{ref-publicació|cognom= Pandey BB, Dang TC, Healy JF |títol= Embolic stroke complicating ''Staphylococcus aureus'' endocarditis circumstantially linked to rectal trauma from foreign body: a first case report |publicació= BMC Infect Dis |pàgines=pp: 42|volum= 2005 Maig 27; 5 |pmc= 1174869 |pmid= 15921523 |doi= 10.1186/1471-2334-5-42 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC1174869/ | llengua= anglès| consulta= 10 maig 2019|}}</ref>

Si una persona que s'ha engolit un cos estrany presenta salivació abundant, dolor abdominal, vòmits o qualsevol altre símptoma de malestar, ha d'acudir al metge sens falta.
Si una persona que s'ha engolit un cos estrany presenta salivació abundant, dolor abdominal, vòmits o qualsevol altre símptoma de malestar, ha d'acudir al metge sens falta.


Revisió del 00:19, 11 maig 2019

Plantilla:Infotaula malaltiaCos estrany
Imatge endoscòpica d'un cos estrany (raspall de dents) a l'estomac modifica
Tipustraumatisme físic Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmedicina d'urgències Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10T15-T19, T14.0
CIM-9930-.php 939 , 919.6
Recursos externs
Enciclopèdia Catalana0172529 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD005547 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0016542 Modifica el valor a Wikidata

En medicina un cos estrany (CE) és qualsevol massa o partícula material que no forma part de l'organisme o no és normal on és trobada i que no és absorbida ràpidament,[1] un objecte aliè a l'organisme que hi ha penetrat més o menys profundament.[2] Ja sigui un objecte inhalat, deglutit o introduït a un orifici anatòmic (de l'orella, del nas, etc.), o a través de la pell produint una ferida (una estella, una espina, un projectil, etc.).

La introducció accidental d'objectes en ulls, nas, orelles i vies respiratòries és un problema freqüent. De vegades extreure'ls és fàcil però és recomanable no forçar l'extracció d'aquests sense assistència per part de professionals de la salut.

Cossos estranys en l'ull

El globus ocular i les seves estructures adjacents són d'una gran sensibilitat. Qualsevol cos estrany, per petit que siga, origina de seguida molèstia o dolor, llagrimeig, parpelleig i enrogiment. El llagrimeig, el parpelleig i els moviments del globus ocular són respostes que procuren desplaçar el cos estrany cap a l'exterior, cap a l'angle extern. No és rar que un CE atrapat sota la parpella inferior causi una o més erosions corneals verticals que empitjoren al parpellejar repetidament. Si la còrnia està perjudicada pot existir fotofòbia i perill d'aparició d'una opacitat en ella si el cas no es tracta de forma adequada.[3]

La lesió que produeix un CE que entra en contacte amb l'ull depèn de la seva mida i naturalesa i de la velocitat que porta al fer-ho.

  • cossos estranys superficials: només afecten la superfície ocular (conjuntiva o còrnia). Són els més freqüents i acostumen a causar lesions poc importants.
  • cossos estranys intraoculars: penetren dins del globus ocular. No són gaire comuns i, en cas de sospitar la seva existència, cal una sempre una exploració oftalmològica i/o procediments d'imatge per descartar-los. Qualsevol cos estrany penetrant és una lesió greu.

Els CEs oculars metàl·lics són habituals en treballadors industrials que realitzen treballs de soldadura, perforació o afilament. Els de pintura seca abunden en els pintors i decoradors. Els orgànics (sobretot vegetals) en pagesos i jardiners, comportant aquests un alt risc d'infecció afegida.[4] Inusualment, es veuen fiblons d'abelles mel·líferes enclavats a l'espai subconjuntival.[5] Inclús s'ha registrat la presència d'exemplars d'halíctids vius a la mucosa palpebral.[6]

Cossos estranys en les orelles

Petits objectes i inclús artròpodes o les seves larves[7] poden introduir-se en el conducte auditiu extern (CAE). És un fet bastant habitual que afecta a un grup etari homogeni i no solament als nens.[8] Les paparres són els àcars que es troben amb més freqüència dins del CAE.[9] En aquests casos cal actuar de la manera següent:

  • No intentar treure'l amb cap instrument perquè hi ha perill d'introduir-lo més i de danyar el timpà i l'orella mitjana.
  • Inclinar el cap amb l'orella afectada cap avall i sacsejar-la amb suavitat per afavorir que l'objecte caiga per gravetat.
  • De vegades, si l'objecte està poc introduït, es troba a la vista i és flexible o mal·leable, es pot intentar agafar amb unes pinces de depilació i extreure'l amb molta cura.
  • Si no és possible extreure'l amb facilitat, cal acudir al servei d'urgències. Una vegada avaluades les característiques pròpies del cas, el metge té diverses opcions a l'hora de retirar el CE (extracció manual instrumentada, succió, irrigació, cianoacrilat), sent preceptiu comprovar després l'estat del CAE i del timpà amb l'otoscopi.[10] Tots els procediments presenten pros i contres i per tal de facilitar la decisió de la tècnica més adequada a les circumstàncies de cada pacient ha estat dissenyat un diagrama de flux específic.[11]

Aquests cossos estranys impliquen un cert risc de desenvolupar una otitis[12] i, amb menys freqüència, de complicacions intratemporals subsegüents a aquesta.[13] De forma ocasional, un CE òtic pot ser confós amb incrustacions de cerumen al CAE.[14]

Cossos estranys en el nas

Si un cos estrany s'introdueix en el nas, la manera d'actuar és molt semblant a quan s'ha allotjat en l'orella. El que no s'ha de fer és intentar extreure'l amb cap instrument ni inhalant amb força, ja que pot introduir-s'hi encara més. És recomanable respirar per la boca mentre l'objecte està en el nas, i sonar-se tapant la fossa nasal lliure amb suavitat per veure si es pot expulsar. Si no s'aconsegueix, el millor és anar al servei d'urgències.

La major part dels casos es veuen en nens, sobretot d'entre 2 i cinc anys, encara que també s'observen en individus amb malalties psiquiàtriques o discapacitat intel·lectual. Pot ser difícil identificar aquests cossos estranys si el propi pacient no indica la seva existència o una altra persona no està present en el moment de ser introduïts. En principi, treure'ls no comporta una actuació medica complexa, però alguna vegada pot ser necessari practicar abans una anestèsia general.[15] Les complicacions més habituals són epistaxis, sinusitis i otitis mitjana. Rarament, la retenció del cos estrany ocasiona cel·lulitis preseptal, meningitis o tètanus.[16] Els objectes intranasals tenen tendència a allotjar-se en la zona baixa del cornet nasal inferior o davant del cornet mitjà i, si passen desapercebuts, poden romandre anys dins de la cavitat nasal.[17] Amb el temps, alguns d'ells es calcifiquen i formen rinòlits.[18]

Cossos estranys en les vies aèries

Aquesta és, sens dubte, la situació més urgent i greu que es pot donar, ja que depenent de la grandària de l'objecte i de la seua ubicació en les vies respiratòries, pot arribar a obstruir-les totalment o parcialment. El cos estrany pot quedar-se allotjat en la tràquea o en els bronquis i produir una asfíxia per ennuegament,[19] per la qual cosa és summament important extreure'l del tracte respiratori el més aviat possible. En aquests casos cal aplicar a l'afectat, amb caràcter d'urgència, la maniobra de Heimlich.

Per edats, aquesta mena de successos té una distribució bimodal: es veu sobretot en nens d'entre 1 i 3 anys i en persones majors de 60 anys. En els dos grups, els cossos estranys predominants són de naturalesa orgànica (trossos de menjar, llavors, fruits secs), encara que ha estat descrita l'aspiració de múltiples objectes més o menys inversemblants (pedres, agulles, globus, dents o vàlvules de fonació protèsiques)[20][21][22] i també de petits animals vius sencers (alevins, cucs o sangoneres).[23] L'aspiració i la ingesta simultània de CEs és un fet possible, si bé excepcional.[24]

Els signes i símptomes de l'aspiració d'un cos estrany poden variar molt segons sigui el grau d'impediment respiratori. Els més habituals són dispnea, tos i moviments i sorolls respiratoris anormals o reduïts. Adesiara, apareix un edema pulmonar postobstructiu.[25] Emperò, de vegades la simptomatologia és inespecífica o inexistent; una circumstància que dificulta molt el diagnòstic, en especial si la radiografia de tòrax no mostra alteracions. Inclús l'evidència d'atrapament aeri, atelèctasi o pneumotòrax no és patognomònica d'inhalació de cos estrany, obtenint-se amb molta freqüència el diagnòstic definitiu per mitjà de l'avaluació endoscòpica.[26]

Quan el CE no es retirat després de l'aspiració i el grau d'obstrucció de la via és moderat, el material pot quedar retingut al tracte respiratori inferior durant anys[27] o inclús dècades i mostrar eventualment l'aspecte d'un procés tuberculós o d'una neoplàsia.[28] A mig i llarg termini, les complicacions més comunes d'aquesta mena de CEs són la pneumònia i la formació de granulomes, si bé amb certa freqüència apareixen broncospasmes, hemoptisis (sobretot si l'objecte aspirat és punxegut, una característica singular que pot comportar la resecció d'un segment pulmonar)[29] estenosis bronquials, abscessos pulmonars o bronquiectàsies (dilatacions de la llum bronquial).[30] S'han descrit alguns casos d'actinomicosi pulmonar greu relacionats amb CEs intrabronquials de tipus orgànic.[31] En adults, no és extraordinari que els CEs respiratoris de llarga evolució es confonguin amb l'existència d'una EPOC[32] o d'una fibrosi quística.[33]

Cossos estranys en les vies digestives

Normalment i, en especial en l'adult, els objectes solen travessar tot l'intestí sense causar problemes, llevat que per la forma o la grandària quedi obstruït. Hi ha un mecanisme de defensa del tub digestiu que funciona molt bé: la motilitat intestinal fa que el cos estrany avance per tot l'intestí i siga expulsat en la defecació sense problemes, fins i tot si es tracta d'objectes punxeguts. Però de vegades, si la grandària és considerable, poden allotjar-se en l'esòfag i bloquejar-lo o, més rarament, en l'intestí prim i generar un quadre d'obstrucció intestinal que pot arribar a ser greu. En alguns casos, per tal d'evitar lesions a la mucosa, és convenient extreure endoscòpicament el cos estrany de l'esòfag si la seva morfologia o posició així ho indiquen.[34] S'han descrit apendicitis, perforacions i vòlvuls (torsions)[35] intestinals infantils després d'ingerir imants, molts provinents de joguines inadequades per a nens petits o sense les preceptives garanties de seguretat.[36] La ingesta d'imants de neodimi és especialment perillosa.[37]

Per regla general, els bezoars són CEs intragàstrics, si bé el seu extrem distal pot prolongar-se fins ocupar l'intestí prim o el còlon ascendent (síndrome de Rapunzel).[38] De forma insòlita, es localitzen al recte.[39] La composició de la majoria d'ells és orgànica, sent els més comuns els fitobezoars (formats per l'acumulació de restes vegetals no digerides),[40] els tricobezoars (causats per la ingesta compulsiva de pèls)[41] i els lactobezoars (un conglomerat patològic de llet i moc que es crea a l'estómac d'alguns lactants, de vegades quan prenen llet en pols poc hidratada).[42] Els fàrmacobezoars són molt inusuals i es veuen sobretot en casos d'ingesta massiva de medicaments que contenen derivats de la cel·lulosa.[43]

El desallotjament quirúrgic d'un cos estrany intragàstric voluminós comporta efectuar una gastrotomia transversa, la qual pot tenir un caràcter molt urgent si el motiu és la ingesta i posterior ruptura d'un paquet de cocaïna, material que també pot obstruir el pílor o l'intestí.[44] De vegades, objectes perforants a l'intestí prim o al còlon provoquen una peritonitis complicada que requereix la pràctica d'una enterotomia o una colectomia a la zona de lesió.[45]

Els individus prèviament sotmesos a cirurgia gastrointestinal o amb malformacions congènites o variants anatòmiques particulars del tracte digestiu són proclius a la retenció, fins i tot recidivant, de cossos estranys.[46]

Els objectes retinguts en la zona anorectal és veuen amb certa freqüència en la pràctica mèdica.[47][48] Moltes vegades són un problema diagnòstic i terapèutic pels professionals, ja que la gran variabilitat en forma i mida d'aquests particulars cossos estranys fa que la seva identificació i extracció requereixi sovint una considerable perícia. Si el pacient està estable i no mostra signes de perforació, habitualment s'intenta la retirada l'objecte per via transanal al servei d'urgències, emprant anestèsia local o sedació conscient. Quan aquest procediment fracassa, cal intentar l'extracció del cos estrany a quiròfan sota anestèsia general. La laparotomia quirúrgica es reserva pels cassos de ruptura o d'isquèmia colorectal.[49] En relació directa o indirecta amb CEs d'aquesta índole retinguts, s'ha descrit algun cas de dany permanent del plexe lumbosacre[50] i d'ictus embòlic subsegüent a endocarditis infecciosa.[51]

Si una persona que s'ha engolit un cos estrany presenta salivació abundant, dolor abdominal, vòmits o qualsevol altre símptoma de malestar, ha d'acudir al metge sens falta.

Referències

  1. ↑ «Cos estrany». Diccionari Enciclopèdic de Medicina. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ «Cos estrany». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Lima Gómez, V; Rodelas Hernández, E «Topografía de los cuerpos extraños corneales: utilidad para su tratamiento» (en castellà). Trauma, 2002 Gen-Abr; 5 (1), pp: 16-19. ISSN: 1405-1001 [Consulta: 20 febrer 2019].
  4. ↑ Colby, K; Block, L «Abrasiones corneanas y cuerpos extraños» (en castellà). Manuales MSD. Merck Sharp & Dohme Corp, 2017; Set (rev), pàgs: 4 [Consulta: 20 febrer 2019].
  5. ↑ Bhalerao SA, Singh P, Rani PK, Rathi V «The sting of a honey bee: An unusual subconjunctival foreign body» (en anglès). Indian J Ophthalmol, 2017 Nov; 65 (11), pp: 1226-1228. DOI: 10.4103/ijo.IJO_533_17. PMC: 5700603. PMID: 29133661 [Consulta: 10 abril 2019].
  6. ↑ BBC «Taiwan doctor finds four sweat bees living inside woman's eye» (en anglès). Asia News, 2019; Abr 10, pp: 1 [Consulta: 10 abril 2019].
  7. ↑ Feng HM, Shih CP «An Unusual Auricular Foreign Body» (en anglès). N Engl J Med, 2014 Feb 13; 370 (7), pp: e11. DOI: 10.1056/NEJMicm1212769. ISSN: 1533-4406. PMID: 24521132 [Consulta: 19 febrer 2019].
  8. ↑ Jerves Urgilés, ME; Vargas Aguayo, AM «Cuerpos extraños en el conducto auditivo externo» (en castellà). An Orl Mex, 2009; 54 (1), pp: 14-19. ISSN: 1665-5672 [Consulta: 19 febrer 2019].
  9. ↑ Grady CA, McDonald DR, Poppen CF, Pritt BS «Dermacentor tick attached to tympanic membrane» (en anglès). Lancet, 2011 Jul 23; 378 (9788), pp: 347. DOI: 10.1016/S0140-6736(11)60981-1. ISSN: 0140-6736. PMID: 21723598 [Consulta: 2 maig 2019].
  10. ↑ Lotterman S, Sohal M «Ear Foreign Body Removal» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2019 Feb 16; NBK459136 (rev), pàgs: 5. PMID: 29083719 [Consulta: 12 abril 2019].
  11. ↑ Ng, TT «Aural foreign body removal: there is no one-size-fits-all method» (en anglès). Open Access Emerg Med, 2018 Nov 8; 10, pp: 177-182. DOI: 10.2147/OAEM.S178850. PMC: 6233696. PMID: 30519123 [Consulta: 12 abril 2019].
  12. ↑ Jadczyszyn, J; Chmielik, LP; Zawadzka-Głos, L «Otitis externa induced by a foreign body – a case report» (en anglès). New Medicine, 2014; 4, pp: 129-131. ISSN: 1731-2507 [Consulta: 19 febrer 2019].
  13. ↑ Obara, Y; Suetake, M; Wataya, H; Irimada, M; Ohyama, K «Subacute mastoiditis due to foreign bodies in the external auditory canal and middle ear» (en anglès). Otology Japan, 1995; 5 (1), pp: 22-25. DOI: 10.11289/otoljpn1991.5.22. ISSN: 1884-1457 [Consulta: 19 febrer 2019].
  14. ↑ Geyton T, Holden C, Watts S «Aural foreign body in situ for 9 years mimicking impacted wax» (en anglès). BMJ Case Rep, 2018 Mar 28; 2018, pii: bcr-2017-223761. DOI: 10.1136/bcr-2017-223761. ISSN: 1757-790X. PMID: 29592992 [Consulta: 12 abril 2019].
  15. ↑ Ng TT, Nasserallah M «The art of removing nasal foreign bodies» (en anglès). Open Access Emerg Med, 2017 Nov 6; 9, pp: 107-112. DOI: 10.2147/OAEM.S150503. PMC: 5683766. PMID: 29158694 [Consulta: 8 març 2019].
  16. ↑ Baranowski K, Sinha V «Foreign Body, Nose» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Nov 5; NBK459279 (rev), pàgs: 4. PMID: 29083647 [Consulta: 8 març 2019].
  17. ↑ Hulse K, Thompson C, Gohil R, Hathorn I «An unusual case of chronic nasal foreign body» (en anglès). BMJ Case Rep, 2018 Maig 18; 2018, pii: bcr-2018-225429. DOI: 10.1136/bcr-2018-225429. ISSN: 1757-790X. PMID: 29776949 [Consulta: 9 març 2019].
  18. ↑ Corrales R, Sánchez MS, Moñux A «Rinolito en fosa nasal derecha» (en castellà/anglès). Acta Otorrinolaringol Esp, 2015 Jul-Ag; 66 (4), pp: 243-244. DOI: 10.1016/j.otorri.2013.10.004. ISSN: 1988-3013. PMID: 24484854 [Consulta: 9 març 2019].
  19. ↑ Duckett SA, Roten RA «Choking» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2018 Oct 27; NBK499941 (rev), pàgs: 3. PMID: 29763116 [Consulta: 27 març 2019].
  20. ↑ Samprathi M, Acharya S, Biswal B, Panda SS, Das RR «An Unusual Foreign Body Masquerading as Pneumònia» (en anglès). J Pediatr, 2016 Nov; 178, pp: 300-300.e1. DOI: 10.1016/j.jpeds.2016.07.026. ISSN: 0022-3476. PMID: 27526620 [Consulta: 29 març 2019].
  21. ↑ Paradis T, Wollenberg M, Tieu B «Extraction of a Large Central Airway Foreign Body Using Flexible Bronchoscopy Combined with an Endobronchial Blocker» (en anglès). Case Rep Surg, 2016 Maig; 2016, pp: 3179184. DOI: 10.1155/2016/3179184. PMC: 4870340. PMID: 27274879 [Consulta: 29 març 2019].
  22. ↑ Schembri J, Cortis K, Mallia Azzopardi C, Montefort S «Aspiration of a speaking valve» (en anglès). BMJ Case Rep, 2013 Jul 16; 2013, pii: bcr2013200066. DOI: 10.1136/bcr-2013-200066. PMC: 3736530. PMID: 23861275 [Consulta: 12 abril 2019].
  23. ↑ Yang ZC, Yang J, Wu XW, Xing XQ «Opacidad de vidrio esmerilado asociada a una sanguijuela endobronquial» (en castellà/anglès). Arch Bronconeumol, 2018 Ag; 54 (8), pp: 433-434. DOI: 10.1016/j.arbres.2017.10.022. ISSN: 1579-2129. PMID: 29290455 [Consulta: 29 març 2019].
  24. ↑ Subotic D, Atanasijadis N, Moskovljevic D, Asujic D «Repeated Synchronous Aspiration and Ingestion of a Sharp Metallic Foreign Body in a Mentally Disabled Adolescent» (en anglès). Case Rep Surg, 2019 Gen 23; 2019, pp: 1296061. DOI: 10.1155/2019/1296061. PMC: 6364118. PMID: 30809413 [Consulta: 1r abril 2019].
  25. ↑ Bashir A, Ahmad SQ, Silverman J, Concepcion E, Lee H «Post-obstructive pulmonary edema from aspirated nuts» (en anglès). SAGE Open Med Case Rep, 2017 Jun 30; 5, pp: 2050313X17717391. DOI: 10.1177/2050313X17717391. PMC: 5502936. PMID: 28717510 [Consulta: 11 abril 2019].
  26. ↑ Foltran F, Ballali S, Passali FM, Kern E, et al «Foreign bodies in the airways: A meta-analysis of published papers» (en anglès). Int J Pediatr Otorhinolaryngol, 2012 Maig 14; 76 (Supl 1), pp: S12-S19. DOI: 10.1016/j.ijporl.2012.02.004. ISSN: 0165-5876. PMID: 22333317 [Consulta: 29 març 2019].
  27. ↑ Reddy RZ, Carter YM2, Hsia DW «Successful Removal of a Chronic Aspirated Foreign Body after Twelve Years» (en anglès). Case Rep Pulmonol, 2018 Maig 31; 2018, pp: 8241591. DOI: 10.1155/2018/8241591. PMC: 6000843. PMID: 29955410 [Consulta: 11 abril 2019].
  28. ↑ Alharthi BJ, Masoodi I, Almourgi MA, Alzahrani S «Occult foreign body in the lung mimicking bronchogenic carcinoma» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Des 17; 2014, pii: bcr2014207438. DOI: 10.1136/bcr-2014-207438. PMC: 4275724. PMID: 25519864 [Consulta: 11 abril 2019].
  29. ↑ Kargl S, Frechinger B, Pumberger W «Haemoptysis in a teenager: late diagnosis of unnoticed foreign body aspiration» (en anglès). BMJ Case Rep, 2014 Des 22; 2014, pii: bcr2014207310. DOI: 10.1136/bcr-2014-207310. PMC: 4275712. PMID: 25535232 [Consulta: 12 abril 2019].
  30. ↑ Rodríguez H, Cuestas G, Botto H, Nieto M, et al «Complicaciones debido a la aspiración de cuerpos extraños en niños» (en castellà/anglès). Acta Otorrinolaringol Esp, 2016 Mar-Abr; 67 (2), pp: 93-101. DOI: 10.1016/j.otorri.2015.01.003 10.1016/j.otorri.2015.01.003. ISSN: 1988-3013. PMID: 25857247 [Consulta: 11 abril 2019].
  31. ↑ Baek JH, Lee JH, Kim MS, Lee JC «Pulmonary actinomycosis associated with endobronchial vegetable foreign body» (en anglès). Korean J Thorac Cardiovasc Surg, 2014 Des; 47 (6), pp: 566-568. DOI: 10.5090/kjtcs.2014.47.6.566. PMC: 4279833. PMID: 25551084 [Consulta: 30 abril 2019].
  32. ↑ Hewlett JC, Rickman OB, Lentz RJ, Prakash UB, Maldonado F «Foreign body aspiration in adult airways: therapeutic approach» (en anglès). J Thorac Dis, 2017 Set; 9 (9), pp: 3398-3409. DOI: 10.21037/jtd.2017.06.137. PMC: 5708401. PMID: 29221325 [Consulta: 11 abril 2019].
  33. ↑ Palasamudram Shekar S, Bajarano P, Hadeh A, Rojas E, et al «Case of Missing Plastic: Foreign Body Bronchiectasis» (en anglès). Cureus, 2018 Jul 12; 10 (7), pp: e2974. DOI: 10.7759/cureus.2974. PMC: 6136889. PMID: 30221100 [Consulta: 11 abril 2019].
  34. ↑ Leuin, S; Handwerker, J «Heart of Gold» (en anglès). N Engl J Med, 2019 Feb 14; 380, pp: 664. DOI: 10.1056/NEJMicm1716103. ISSN: 1533-4406. PMID: 30763189 [Consulta: 19 febrer 2019].
  35. ↑ Arslan S, Basuguy E, Zeytun H, Okur MH, et al «Jejunoileal perforation and volvulus caused by multiple magnet ingestion» (en anglès). Acta Clin Croat, 2015 Mar; 54 (1), pp: 96-98. ISSN: 0353-9466. PMID: 26058250 [Consulta: 23 febrer 2019].
  36. ↑ George AT, Motiwale S «Magnets, children and the bowel: a dangerous attraction?» (en anglès). World J Gastroenterol, 2012 Oct 14; 18 (38), pp: 5324-5328. DOI: 10.3748/wjg.v18.i38.5324. PMC: 3471100. PMID: 23082048 [Consulta: 23 febrer 2019].
  37. ↑ Hodges NL, Denny SA, Smith GA «Rare-Earth Magnet Ingestion-Related Injuries in the Pediatric Population: A Review» (en anglès). Am J Lifestyle Med, 2015 Jul 22; 11 (3), pp: 259-263. DOI: 10.1177/1559827615594336. PMC: 6125079. PMID: 30202341 [Consulta: 23 febrer 2019].
  38. ↑ Durán Ferreras, I; López Bernal, F; Martínez Vieira, A; Álamo Martínez, JM; Docobo Durántez, F «Síndrome de Rapunzel» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2005 Des; 97 (12), pp: 921-922. ISSN: 1130-0108. PMID: 16454614 [Consulta: 1r maig 2019].
  39. ↑ Kopke Túlio M, Barreiro P, Bana e Costa T, Chagas C «Rectal bone bezoar: an unusual finding» (en anglès). BMJ Case Rep, 2016 Abr 15; 2016, pp: bcr2016215232. DOI: 10.1136/bcr-2016-215232. PMC: 4840688. PMID: 27084903 [Consulta: 3 maig 2019].
  40. ↑ Rodicio JL, Bongera M, Abdel-Lah O, Hevia I, et al «Fitobezoar gastroduodenal tratado con Coca-Cola®» (en castellà). Rev Esp Enferm Dig, 2012 Feb; 104 (2), pp: 101-102. DOI: 10.4321/S1130-01082012000200014. ISSN: 1130-0108. PMID: 22372809 [Consulta: 1r maig 2019].
  41. ↑ Delgado Duatis G, Guillen G «Tricobezoar: una causa inusual de obstrucción intestinal» (en castellà). An Pediatr (Barc), 2015 Oct; 83 (4), pp: 289-290. DOI: 10.1016/j.anpedi.2015.03.004. ISSN: 1695-9531. PMID: 25869791 [Consulta: 1r maig 2019].
  42. ↑ Heinz-Erian P, Gassner I, Klein-Franke A, Jud V, et al «Gastric lactobezoar - a rare disorder?» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2012 Gen 4; 7, pp: 3. DOI: 10.1186/1750-1172-7-3. PMC: 3307440. PMID: 22216886 [Consulta: 1r maig 2019].
  43. ↑ von Düring S, Challet C, Christin L «Endoscopic removal of a gastric pharmacobezoar induced by clomipramine, lorazepam, and domperidone overdose: a case report» (en anglès). J Med Case Rep, 2019 Feb 27; 13 (1), pp: 45. DOI: 10.1186/s13256-019-1984-0. PMC: 6391823. PMID: 30808405 [Consulta: 6 maig 2019].
  44. ↑ Elkbuli A, Ehrhardt JD Jr, Hai S, McKenney M, Boneva D «Surgical care for ingested cocaine packets: Case report and literature review» (en anglès). Int J Surg Case Rep, 2019 Gen 29; 55, pp: 84-87. DOI: 10.1016/j.ijscr.2019.01.013. PMC: 6360268. PMID: 30716708 [Consulta: 3 maig 2019].
  45. ↑ Obinwa, O; Cooper, D; O'Riordan, JM; Neary, P «Gastrointestinal Foreign Bodies» (en anglès). A: Actual Problems of Emergency Abdominal Surgery, Chap. 5 (Garbuzenko, D; Ed.) InTechOpen, 2016; Set 21, pp: 75-94. ISBN 978-953-51-2647-8. DOI: 10.5772/63464 [Consulta: 23 març 2019].
  46. ↑ Behrends, S; Dobson III, JR; Larsen, S; Larsen, F; Buhler, F «Diverticulum in Small Bowel with Foreign Object» (en anglès). Abdom Surg, Hivern 2013/Primavera 2014, pàgs: 8. ISSN: 0196-4615 [Consulta: 24 febrer 2019].
  47. ↑ Flores-Suarez R, Reyes-del Valle J «A Foreign Body» (en anglès). N Engl J Med, 2010 Oct 28; 363 (18), pp: 1748. DOI: 10.1056/NEJMicm0707656. ISSN: 1533-4406. PMID: 20979475 [Consulta: 23 març 2019].
  48. ↑ Romera Barba E, González-Costea Martínez R, Navarro García MI, Vázquez Rojas JL «Cuerpo extraño rectal» (en castellà). Cir Esp, 2017 Mar; 95 (3), pp: 169. DOI: 10.1016/j.ciresp.2016.12.009. ISSN: 0009-739X [Consulta: 23 març 2019].
  49. ↑ Coskun A, Erkan N, Yakan S, Yıldirim M, Cengiz F «Management of rectal foreign bodies» (en anglès). World J Emerg Surg, 2013 Mar 13; 8 (1), pp: 11. DOI: 10.1186/1749-7922-8-11. PMC: 3601006. PMID: 23497492 [Consulta: 23 març 2019].
  50. ↑ Meister FA, Amygdalos I, Neumann UP, Lurje G «[10 maig 2019 Rectal foreign body insertion as a rare cause of persistent lumbosacral plexus injury]». Ann R Coll Surg Engl, 2017 Jul; 99 (6), pp: e191-e192. DOI: 10.1308/rcsann.2017.0109. PMC: 5696992. PMID: 28660835.
  51. ↑ Pandey BB, Dang TC, Healy JF «Embolic stroke complicating Staphylococcus aureus endocarditis circumstantially linked to rectal trauma from foreign body: a first case report» (en anglès). BMC Infect Dis, 2005 Maig 27; 5, pp: 42. DOI: 10.1186/1471-2334-5-42. PMC: 1174869. PMID: 15921523 [Consulta: 10 maig 2019].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cos estrany
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cos_estrany&oldid=21107931»